dijous, 18 de desembre de 2008

Barcelona, torno a casa per nadal!

D'aquí dos dies seré a la meva estimada Barcelona. La ciutat que em va veure néixer i on he viscut pràcticament tota la meva vida, on hi tinc "la vida". Barcelona, tant bonica i tant especial. Oberta, atractiva, màgica, fascinant. La meva ciutat que tant estimo... després de 9 mesos! Quina al·legría!! Tornar a veure la Sagrada Família que, segurament després de tants mesos, apreciaré que ha crescut... passejar per la Rambla Catalunya, pel Passeig de Gràcia, arribar a la Plaça Catalunya i evitar els coloms que tanta por em fan, deixar-me seduir per les novetats de l'FNAC i els últims dissenys del Desigual, descobrir nous locals i botigues amb les amistats, tastar nous restaurants i repetir llocs favorits amb el Joan i la seva "motito", amunt i avall del Carrer Balmes. Arribar al Port i sentir la brisa del meu Mediterrani, buscar la millor terrasseta per a fer el vinet acompanyat de pa amb tomàquet i pernil del bo, aquell que es desfà a la boca. Perdre'ns pel Carrer Montcada i aturar-nos al Tèxtil, per reposar a la llum de les espelmes... mmm com m'agrades, Barcelona! Com t'he enyorat aquests mesos...
Tokyo, no ploris. Tornaré! Saps que també t'estimo, però com Barcelona no hi ha res en aquest món. Ens veiem l'any que ve per Reis! No m'enyoris! Segur que Barcelona em sabrà cuidar molt bé. Fins aviat, Tokyo!!

dimecres, 10 de desembre de 2008

コイシェ・イサベルの新しい映画、東京に恋して!

じゃ、この映画のテームは東京の感じるですよ!面白そう!!それに俳優と女優はとてもかっこい!たぶん、来年の終わりにこの映画を見ることがもうできる!見たい!見たい!
カタルーニャ人のイサベル・コイシェを知っていますか? 彼女はスペインの映画監督としてとても有名です。最近、東京に来て新しい映画を製作していました。セルジ・ロペスはカタルーニアの映画俳優で、この映画の主役です。菊池凛子は日本の女優です。そして渡辺謙は男優です。この俳優、私は大好きです。昨日、浅草で映画のワンシーンを撮影していました。面白いことに、日本を訪問しているカタルーニアの首長のモンテイリャがこの映画に出演したそうです。ネウスの話では、彼ともう二人のカタルーニャの政治家が先週の日曜日に日本を訪れました。そして今日スペインに戻ります。一体何をしていたのでしょうね?よくそんな時間があったものだと不思議に思っています。カタルーニャの政治はどうなっているのでしょう? この映画のテーマは日本をよく紹介しています。面白そうですよ!女優も男優もとても恰好が良いよ!多分、来年の終わりごろにはこの映画を観ることが出来るでしょう。早く観たいな!!

Isabel Coixet comença el rodatge de "Mapa dels Sons de Tokio"

Es veu que la Cineasta catalana Isabel Coixet ja està rodant les escenes de la seva nova pel·lícula "Mapa dels Sons de Tokio" que també es rodarà, a partir del mes de gener, a Barcelona!! Els actors protagonistes seran en Sergi López i la japonesa nominada a l'Oscar per Babel, Rinko Kikuchi. Com a actor secundari hi apareixerà en Ken Watanabe! Un dels meus actors orientals preferits. El que no m'esperava gens ni mica és que en Montilla i la seva tropa hi apareixin d'extres!! mira que aprofitar la visita al Japó per ficar el cap a la pel·lícula! Quin poc glamour... En fí, igualment, em fa molta il·lusió tornar a veure una pel·lícula ambientada al Japó. Sempre m'acaben agradant més les pel·lícules occidentals rodades a Orient, que a la inversa. El cinema oriental cada cop em ve menys de gust. Trobo que el ritme és massa lent i m'acabo adormint tant al cinema com a casa. En canvi, èxits occidentals com "Memorias de una geisha", "El último Samurai", "Lost in Translation", "Kill Bill" o la mateixa "Babel"... no em cansa tornar-les a veure. Tampoc pretenc generalitzar i jutjar tot el cinema oriental, perquè en tinc una lleugeríssima minúscula idea, però només em venen al cap un parell o tres de pel·lícules orientals que repetiría, com "El Olor de la Papaya Verde" (vientamita), "El sabor del te" (japonesa) o "La linterna Roja" (xinesa). Les pel·lícules de Miyazaki no les classifico en aquest "sac", perquè segons el meu criteri és el Déu de l'animació i el Santa Claus dels Somnis... Hayao Miyazaki el considero lliure de comparacions. Ell és massa excepcionalment fascinant.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Montilla-san de relacions comercials pel Japó

Ahir va ser un dia intens. Ningú hauría jurat que era un diumenge d'hivern qualsevol. Examen Oficial de japonès, Recepció de l'equip del President de Catalunya a l'Embaixada d'España a Tokio i a la nit, festa de comiat dels becaris de l'ICEX. Ningú va faltar a cap de les cites. De bon matí, cap a la Universitat a examinar-nos, a les 7 de la tarda cap a l'Embaixada i a les 10 de la nit, cap a Roppongi! Si al final ja no podía amb la meva ànima! Us deixo la notícia de la visita oficial de "El Molt Honorable a Tokio" acabada de sortir del forn, on a més a més, he tingut la grata sorpresa de trobar al meu company Jordi del COPCA a la foto principal, intimant amb el Presi!! ;) Molt bé Jordi!!

試験、よっかたです!

昨日、東京大学で日本語能力試験3級を受けました。ちょっと難しかったけど、合格していると思います。良かったです! 今はホッとして、嬉しい気持ちで一杯です。今日の午後、渋谷に洋服を買いに行く積りです。あと二週間でスペインに一時帰国するので、綺麗な服を着てゆきたいのです。それに、家族にプレゼントを買わなきゃ!デスイグアルの店は東京にはまだないので、渋谷の109(トーキュー)に行きます。じゃ、またね!

ファーション・モード・デシグアル・Desigual

Sóc lliure!!! S'ha acabat l'època d'estudi durant una bona temporada! Ahir diumenge 7/12, vaig fer l'examen oficial de japonès i puc dir que va anar bé. Algunes parts millor que altres, però no em queixo, l'esforç de varis mesos ha valgut la pena! ;) Per a celebrar que avui comença una nova etapa, aniré de compres!! Ho estava desitjant des de feia mitja eternitat! L'altre mitja eternitat la reservo per quan arribi a Barcelona i visiti el DesiguaL!! Quines ganes boges de fer-me aquest autoregal! Només em queda esperar 12 dies!!Quina llàstima que encara no hi hagi cap botiga Desigual a Tòkio. Però si és la capital de la Moda d'Orient!! Custo sí que hi és, però no m'ho puc permetre ;( Aquí a Tokio i enlloc més del món he trobat tanta barreja d'estils, colors, combinacions i fins i tot disfresses!! I ho llueixen amb tant d'estil i elegància!! Miro el Catàleg de roba d'hivern i me'n adono que el que provoca sensacions a Occident, no divergeix tant del que causa furor a Orient... Estic convençuda que Desigual triomfaria al Japó. Serà que fins i tot en això m'he "ajaponesat"? O són les noies DesiguaL que copíen l'estil japonès? Jo que pensava que els mitjons llargs fins als genolls, les minis molt minis (sense mitges) i els colors llampants eren exclusivitat japonesa... doncs quina sorpresa! "Qui vol presumir ha de patir" s'aplica a tot el món! Fins no fa res, Orient i Occident representaven la nit i el dia, però últimament, en aquest món tant globalitzat, ha deixat d'existir aquest abisme. Sembla ser que en el camp de la Moda, Barcelona i Tòkio no són pas tant diferents...

divendres, 5 de desembre de 2008

7/12 JLPT, 12月七日・日本語能力試験

今日は金曜日、もうすぐ3級のテスト! いよいよ日曜日に、日本語能力試験を受けます! 7月の終わりに試験の申請書(しんせいしょ)を送って、今まで待っていました。この長い時間に日本語を随分勉強したけど、まだ心配です。皆が「かまわない、大丈夫、テスト頑張って、アンナさんはテストに合格します! 確信している 」などと言ってくれます。ツルミ先生は、今日、「アンナさんの試験がうまく行くようにお祈りしますからね!」と言ってくれました。ありがとう!一所懸命 頑張りますよ! 試験会場の東京大学に行って、テストを頑張って合格しますよ!!
Ja sóm a divendres i només queden 2 dies per l'examen oficial de japonès! El proper diumenge dia 7 de desembre a les 9h45 del matí, es convoca el JLPT (Japanese Languaje Proficiency Test), el qual consta de 4 nivells, del 4 a l'1, i que en japonès respòn al nom de 日本語能力試験。El nivell al que em presento jo és el 3級、(el nivell bàsic). Fa 3 anys, em vaig presentar al nivell elemental (el 4º) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Afortunadament, el vaig passar, però vaig haver d'esperar 3 mesos més a saber-ne el resultat! Quin suplici! Des del dia que entreguem la solícitud, fins el dia que ens comuniquen la nota, ha passat quasi 1 any! uuufff. Com que aquest any m'examino aquí a Tokyo, m'ha tocat fer-lo a la Todai (Universitat de Tokyo) la més important del país! No sabré res del resultat fins l'abril, però diumenge m'esforçaré al màxim per poder sortir de la Universitat ben satisfeta i relaxada!

dilluns, 1 de desembre de 2008

鮎実ちゃん、すごいショー! Brillant actuació de l'Ayumi!

あゆみちゃん、昨日のショーはとても素晴らしかったです!貴女のダンスはすごく上手だし、衣装も素敵だし、メイキャップが細かくて微妙で素晴らしかった。ショーの場所は分かりにくかったけど、どうにか見付けることができたよ。ハッハッハ!次のショーにも是非行きたいな! 処で、まゆちゃんにはとても親切にしていただきました。ありがとう!ということで、昨日はとても楽しく過ごすことができました。
Ayumi! La teva actuació d'ahir va ser insuperable! Totes vosaltres vau estar perfectes, brillants, fantàstiques! Què guapa que estaves, què bé que et quedava el vestuari, el maquillatge, el pentinat... quin goig que feies allà dalt de l'escenari! Tothom ho va notar. Les més de 200 persones s'animaven amb vosaltres, discretament picaven de peus, somreien com vosaltres... aplaudíen amb energía cada cop que apagaven les llums! Ayumi, saps què? M'he convertit en la teva fan! T'admiro! No només balles de meravella sinó que ets l'exemple personificat de que quan es lluita pel que t'agrada, quan t'esforces, quan t'impliques... qualsevol cosa que facis, si ho fas de cor i amb tanta passió com la que tu hi posaves, pots aconseguir el que et proposis. El que sigui!! Qualsevol somni es pot fer realitat amb voluntat i dedicació!Sí!! Em vas transmetre molta força, Ayu!! La força que necessito per a donar-ho tot al futur examen de japonès de diumenge! M'esforçaré a fons igual que tu! Lluitaré fins al final per demostrar-me a mi mateixa que tot l'esforç d'aquests darrers mesos no han sigut en va! Gràcies Ayu, per aquesta brillant actuació, per transmetre'm força i energía positiva, per ser com ets ;)
L'Ayumi va actuar ahir diumenge a la Sala El Flamenco. El local es troba a Shinjuku, al 6è pis de l'edifici Isetan Kaikan. Totes les noies de la seva escola de flamenco "Estudio Orilla del Mar" van actuar en un espectacle d'un nivell insuperable. A 3.500 yens l'entrada i una beguda, ens van entretenir durant dues hores de flamenco i sevillanes. Adjunto fotografíes i un dels varis vídeos que vaig fer. L'Ayumi balla a la primera fila, darrera de la Mayuko. A les fotos, l'Ayumi i el Marc a la primera, i a l'altre foto, la Mayuko i jo.

dijous, 27 de novembre de 2008

白川後・Shirakawago o "el poble del riu blanc"・

日本の雪所では高山と白川郷が最も有名でしょう。高山は冬はとても寒いのですが美しい街です。先週末、私は友人八人と一緒に高山と白川郷を訪れました。それはそれは楽しい三日間の旅行でした。土曜の朝新幹線で東京を出発し、午後一時半ごろに高山に着きました。途中、富士山の姿が麓まではっきり見ることができました。富士山をはっきり見渡せるのは難しいので、とても嬉しかった。高山で昼ご飯を食べてから旅館に行きました。旅館の従業員はサービスが行き届いていました。旅館の主人が私たちにお茶を出してくれてから、お部屋に案内されました。旅館は「飛騨ガッシェン」といいます。この旅館はとても素敵なところです。心からお勧めします。
Diumenge passat al matí, durant el viatge d'excursió a Takayama, ens vam aturar a Shirakawago, un poble de muntanya, agrícola i encantador situat a uns 50 minuts en bus desde Takayama, perdut entre els alps japonesos. L'any 1995, l'UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat. Personalment, penso que mereix amb majúscules aquesta distinció, ja que el poble en tot el seu conjunt és únic. La inclinació de les teulades "Gassho Zukkuri" de les cases (minka) del poble, fa pensar en dues mans unides en pregària que, des del mirador, observant detingudament tot el conjunt de casetes... experimentes una gran pau i al·legría! El paissatge de Shirakawago a l'hivern és espectacular. Val la pena passar fred només per ser testimoni d'aquestes escenes!
Copyright de les fotos: algunes son de collita pròpia i algunes altres són cedides (més aviat expropiades, però amb el seu consentiment ;p) del Nachete! Moltes gràcies!!

dimecres, 26 de novembre de 2008

高山・Takayama

日本の中では高山と白川後は一番方がいい雪所です!高山は寒くてきれいな町です。先週末、私と8人友達と一緒に高山と白川後に見に行きました。楽しかった3日間の旅行をしました。朝の土曜、東京から出って、一時半ぐらいに高山駅に着きました。バスで6時間ぐらいにかかりました。途中で、全部富士山を見えました!嬉しかった、難しいからです!高山で、昼ご飯を食べて、旅館に行きました。旅館のスタフはとても正しいでした。旅館の持ち主はみんなに日本茶をあげて、部屋を見せました。高山の飛騨ガッショエンと言う旅館で泊まりました。心でこの旅館はとてもきれい所です!ぜひ、おすすめます!
Per fi hem anat a Takayama! Desitjava fer aquest viatge desde l'estiu! Ha valgut la pena esperar fins a l'hivern, perquè encara que oficialment sigui tardor, a Takayama ja ha nevat! Sí... quina preciositat de paissatge, una fusió dels darrers colors de la tardor amb els primers flocs de neu de l'hivern! Què bé que ens ho hem passat, tota la colla d'excursió de 3 dies, aprofitant el Pont del 24 de novembre, que torna a ser Festiu al Japó! (dia de gràcies al treball), els japonesos fan poques vacances a l'any, però tenen una pila de ponts! I apa, cap a Takayama i Shirakawago! Ens vam allotjar en un preciós Ryokan anomenat Hida Gassho En, molt recomanable, bonic, bé de preu i amb ofuro (banys japonesos). Molt relaxant després d'una llarga jornada de turisme o d'Skí... perquè Takayama, a més de ser coneguda pel qualificatiu de "petita Kyoto", també es considera destí per als esquiadors! Takayama vol dir "Alta Muntanya", ja que es troba a la zona dels Alps Japonesos, entre Nagoya i Kanazawa. L'atractiu principal de la regió és el poblat folklòric de Hida no Sato, els 3 carrers típics de l'època (San-machi Suji) i la ruta dels 13 temples de Higashiyama Teramachi.
Com arribar a Takayama desde Tokyo i a bon preu? reserveu un passatge d'autobús Keio o Nohi, que operen diariament desde l'estació d'autobusos de Shinjuku - sortida Oest. El preu d'anar i tornar costa 11.700 yens. Si hi aneu amb Shinkansen, costa més del doble! En bus es triga unes 5 hores i mitja, mentre que en Shinkansen, unes 4 hores i s'ha de fer un canvi de tren a Nagoya. Bon viatge!

dimarts, 25 de novembre de 2008

ジャパニーズアイスクリム・Gelat Japonès

Gelats en ple hivern? Si són de l'OUCA, sí! l'Ouca és la millor gelatería japonesa que he trobat fins ara. La Misa, que viu al barri d'Ebisu, la va descobrir fa temps i des d'aleshores, hi hem anat un parell de vegades. M'encanta! Hi ha moltíssima varietat de gustos, això sí, sempre tradicionals i originals, com el gelat de かぼちゃ(carbassa), gelat de 牛乳 (llet), 抹茶(maccha o te verd), きなこ、シナモン (canyella), かりんとう(Sèsam), ヨーグルト(yogur)、桜小豆(mongeta vermella), 豆腐 (Toufu), 薩摩芋 - さつまいも(Batata o papata dolça), クロゴマ(Sèsam negre), i de banana バナナ。Quan vivía a Barcelona, havía tastat només dos sabors: el gelat de te verd (抹茶)i el de mongeta vermella (桜小豆). Desde que visc a Tokyo, els meus gustos han canviat. Els meus gelats preferits són el de carbassa (かぼちゃ) i el de patata dolça (薩摩芋) A més, en aquesta gelatería (petitona però molt acollidora), t'ofereixen una mica de te per acompanyar el gelat, així com també unes branques de sal per a potenciar els sabors. Tota una experiència que no us podeu perdre si teniu la oportunitat de viatjar a Tokyo. Quina explosió de sabors!

divendres, 21 de novembre de 2008

ニューハーフショー・Show de travestis

昨日、夜になると、西新宿住友ビルに行きました。住友ビルの49階にはガルソンパブと言うニューハーフのショーレストランがあります。22時から23時まで面白くて楽しいショーを私たちに使わせてくれました。音楽は楽しいし、スタフの人たちが正しいし、食べ物もがおいしかったです。それに、ショーと晩御飯のために3000円ぐらいを払いました。値段は良かったね!
L'entrada d'avui és un pel especial: Show-Cabaret de travestis súper fashion, original i molt divertit! Ahir, els meus amics em van proposar acompanyar-los a sopar al Garçon Pub, un Pub-Cabaret situat a la planta 49 de l'Edifici Sumitomo, que es troba a Nishi - Shinjuku, a l'Oest de Tokyo. Sortint de la feina i després de la classe de japonès, ens vam trobar directament al local, que per cert, les vistes de Tokyo des d'aquella alçada treuen el singlot a qualsevol! Havíem reservat plaça (cal prèvia reserva) a quarts de 10 del vespre perquè l'espectacle començava a les 10. El preu és de 2.000 yens (espectacle d'1 hora) i la consumició obligatoria es cobra a part. El preu de les consumicions rondava els 700 yens, tant de beguda com de menjar. Molt entretingut, original, divertit, fresc i únic!

dilluns, 17 de novembre de 2008

七五三・Sichigosan

先週末の土曜日に七五三のお祝いがありました。私は子供が大好きなので、その様子を明治神宮に見に行きました。午前中から午後にかけて七五三を祝う子供たちで混んでいました。子供たちを大勢見ることができて私はとても嬉しかったです。女の子は、とてもきれいな着物を着て、男の子はカッコいい服を着ていました。沢山の家族づれでとても賑やかでした。日本にはお祝いの日が沢山あるので、楽しく面白いです!
Després d'esperar 7 mesos per presenciar la Festa del SichiGoSan, dissabte vaig obtenir la meva recompensa! El temple de Meiji Jingu era ple de nens i nenes que celebraven els seus 3, 5 i 7 anys. El Japó té moltes festes tradicionals i costums locals, però sens dubte, aquesta és per a mi, la més maca i especial. Adoro els nens petitons i si a més, me'ls vesteixen de gala amb kimonos llampants i ben pentinadets i arregladets... quin paradís! Els jardins del temple es van convertir durant tot el dissabte 15 de novembre, en un escenari de colors, somriures i al·legríes. Tothom era feliç! Els avis, els pares, tiets, cosins, nevots... i els turistes, s'aglomeraven al voltant dels nens per a fotografiar-los, i els pares es mostraven orgullosos dels seus nens quan els turistes els hi demanaven fotos. En un futur, quan sigui mare i els meus nens facin 3 anys, els portaré a Meiji Jingu el 15 de novembre d'aquell any, per agraïr als Kami (Déus) la felicitat que en aquell moment sentiré al ser mare d'uns nens tan sans i preciosos ;) Fins aviat! Per cert, Joan... Feliços 7 anys i 11 mesos!

dimarts, 11 de novembre de 2008

スペインの国王はスペイン人たちのレセプションを開いた。La recepció dels Reis d'Espanya.

先週末にスペイン国王が日本を訪問されました。日曜の夜には東京のインペリアルホテルで、国王が在日スペイン人のためのレセプションを開いてくれました。スペイン料理は少なかったけれど、おいしかったです。それに、国王のスピーチの後、私は国王に挨拶(あいさつ)することができました。それは面白くて感動的な出会いでした!今日は事務所のスタフと一緒に、もう一度、国王主催の夕食会に招かれています。それには、日本の天皇・皇后両陛下も出席されます!
Aquest diumenge, va tenir lloc a l' Hotel Imperial deTokyo, una recepció per a tots els espanyols residents a la ciutat, en honor de la visita dels Reis d'Espanya al Japó. Els Reis han vingut a innaugurar l' Instituto Cervantes, promotor de la Cultura Espanyola al Japó. Diumenge a les 19h30, els Reis ens van rebre amb un cordial speech i després vam tenir la oportunitat de saludar tant al Rei com a la Reina. Quin honor! Aquesta nit, em toca repetir amb els companys de l'Oficina... però ademés, avui és el sopar oficial amb l'Emperador Japonès! Un ocellet m'ha informat que la notícia ja s'ha emès per la televisió espanyola. Doncs aquí al Japó també ha tingut força ressò! Mireu! Els diaris en van plens!!

dilluns, 10 de novembre de 2008

紅葉・Momiji

先週末とても面白くて楽しい旅行をしました。日本では、春夏秋冬の季節がはっきりしています。私が日本に着いた時は春の終わりだったので、日本の秋は初めてなのです。金曜日の夜に友達と新幹線に乗って上毛高原に行きました。そこから、タクシーで、宝川温泉に着きました。すごく素敵(すてき)で景色(けしき)もきれいな気持ちのよい温泉でした!お料理もとっても美味しくいただきました。この宝川温泉を是非ともお勧めします!東京に近いし、料金は決して高くはないんです!写真で分かるように見事な紅葉でした。是非とも楽んでください!

dissabte, 8 de novembre de 2008

秋の紅葉・Els colors de la tardor

Aquest cap de setmana m'he permès una escapada. Tota la colla de becaris de l'ICEX i alguns amics més, hem anat a relaxar-nos a Takaragawa Onsen, de 上毛高原 (Jômôkôgen), Gunma. La regió es troba aproximadament a 1h30 de Tokyo amb el Jôetsu Shinkansen. Un cop a l'estació de Jômôkôgen, cal agafar un taxi (o bús local) muntanya amunt fins a l'Onsen (uns 40 minuts). El viatge, tot i que no és econòmic, val molt la pena durant aquesta època de l'any, la tardor. Durant els mesos de tardor, s'aprecía el fonòmen anomenat 紅葉 (Kôyô), que vol dir "Les fulles es tornen vermelles". Recordeu que a la primavera els japonesos es tornen bojos quan floreixen els arbres de cirerer? (la flor de Sakura), doncs a la tardor, Sant torne-m'hi amb el Kôyô. Quina meravella! Un espectacle per als 5 sentits! L'Onsen que van triar els meus companys també és una meravella, dels millors que he visitat i dels pocs on permeten banys mixtes. Les dones porten una tovallola verda i els homes una de blanca. La temperatura dels onsen varía d'una piscina a l'altre, però normalment és d'uns 40 Cº. L'allotjament és encantador. L'estètica és totalment japonesa. Savatilles per a tot arreu, labavos comunitaris, tatami i futón a totes les habitacions, portes de paper d'arròs (Shoji), galetes i tè... Sopar a base de peix, sopa de miso, patata i més tè... i l'esmorzar, doncs molt japonès! Fins i tot, l'esmorzar "western", que de "western" només té el cafè aigualit a l'estil americà. Però què bo!! Com vaig gaudir! Del paisatge, de l'Onsen, de l'Allotjament, dels amics, de l'esmorzar, del Kôyô... i de l'aire fresc que vaig respirar! Potser massa i tot! Que m'he ben encostipat!

divendres, 7 de novembre de 2008

燃えるゴミ?燃えないゴミ?さあ。。。N'estic tipa de tant reciclaaaar! Aaaargh!

日本では、ゴミのリサイクリングは大変に面倒(めんどう)なことです。それは、仕分け(しわけ)が多すぎて面倒くさいんです。 本当に疲れるのです。毎日違うゴミを捨てるのですから。月曜日は何か? 燃えるゴミ。火曜日は燃えないゴミ。 水曜日は何も捨てない。木曜日は燃えるゴミ。金曜日は燃えないゴミ。そして、土曜日は、本や箱や缶などです。 このように、毎日、違うリサイクリングをします。何故ならば、日本の国は国民に正しいリサイクリングを義務付けるからです。 これは凄いことですね。
Llençar les escombraries al Japó és un malson. No obstant, encara ho és més el fet de reciclar! Les autoritats japoneses obliguen als ciutadans a separar les seves deixalles en varies categoríes, que oscil·len entre 2 i quasi 50! Cada ciutat, poble, barri... fa servir el seu propi sistema i cada dia de la setmana es dedica a una categoría de deixalles diferent. Per exemple, al meu barri, els dimarts i dijous és el dia de les deixalles que es poden cremar (inclòses les orgàniques), els dimecres i divendres són els dies de les deixalles que no es poden cremar (però només plàstics), dissabtes toca el paper, els cartrons, les ampolles de vidre i les llaunes de Coca Cola, diumenge no toca res... Què com ho sé? Doncs a base d'observar els dibuixets i les 50.000 fotografíes del manual que cada comunitat de veïns rep a casa seva com a "obsequi" de l'Ajuntament. El manual però, no indica que si algún dia d'aquests estàs malalt, de vacances o se't passa que el camió passava just aquell dia, t'has de confitar la brossa a casona fins la setmana següent!! Ah! I evidentment, NO hi ha papereres i encara menys, containers en TOTA la ciutat de Tokyo (recordo: 8 milions d'hab.) cosa que impressiona, ja que la ciutat està neta! Què vol dir això? Que una vegada més es demostra la obediència, disciplina rigurosa i bona voluntat del poble japonès, ja que es veu que el 90% de la població compleix les monstruoses normes del reciclatge. Dic monstruoses perquè tot i que al meu barri les normes les considero prou moderades, hi ha regions del Japó on realment és excessiu! Sobretot als pobles petits. Quina obsessió pel reciclatge!! Sembla que s'hagin begut l'enteniment! Mireu aquest artícle i llegiu: "Llençar les escombraries al Japó" i aquest altre, encara és pitjor! "reciclar a Kamikatsu (Shikoku)".

dimecres, 5 de novembre de 2008

カタルーニャ語が会談の訳本・La traducció de l'entrevista

Sota la fotografía posa: l'Anna Mas Casals, de l'Oficina Espanyola de Turisme a Tokyo, ens parla sobre la tradició dels 12 raïms de la nit de Cap d'Any. El títol: La tradició espanyola de la nit de Cap d'Any. Perquè els espanyols mengeu 12 raïms la nit de Cap d'Any? La tradició va néixer a Alacant l'any 1909, com a resultat d'un gran excedent de raïm. Als agricultors se'ls hi va acudir inventar-se una festa per a que tothom mengés el raïm que havía sobrat. Cadascú menjaría un gra de raïm per a cada campanada, d'un en un. La tradició es va començar a extendre per tot el país i a dia d'avui encara perdura. Cada regió i cada família d'Espanya ho cel·lebra a la seva manera. La família dels meus cosins (que van venir de Soria a Barcelona), quan omplien les bosses amb 12 grans de raïm cadascuna, en una d'elles en posaven 13, i la persona que li toqués la bossa amb 13 granes, tindría més sort aquell any. A Barcelona, per exemple, la tradició és celebrar-ho a casa, en família. Però el lloc més famós d'Espanya és Madrid, a la Puerta del Sol. Cada any, la televisió nacional filma aquesta festa des d'allà. A Barcelona també hi ha molta gent que es diverteix seguint aquesta costum i la multitud s'ajunta al carrer. Ens dius què demanaràs aquest nadal? Jo sempre demano cada any el mateix desig. Desitjo estar sempre que pugui amb la meva família. Encara que aquest any sóc a l'extranjer, agafo uns dies de vacances per a reunir-me amb la família en aquest dia que, per nosaltres, és tant important. Cada any, per aquestes dates, recordem els bons moments de l'any. Aquest Nadal, el meu novio ho celebrarà amb la meva família i el dia de cap d'any, jo ho celebraré amb la seva. Què desitges ara mateix, Anna? M'agradaría molt que el meu novio, el Joan, visqués amb mi, aquí a Tokyo. Ell viu ara a Barcelona. Em quedaré 2 anys al Japó i ja ha passat mig any! Aviat farà 8 anys que el Joan i jo ens van conèixer i tan de bo l'any que ve poguem viure junts, aquí al Japó... Què és el que més t'interessa del Japó? Fa molts anys que tinc gran interès en la cultura d'aquest país, sobretot gràcies al manga, la meva passió. El meu preferit és NANA, de l'Ai Yazawa. També m'encanten les obres d'Hayao Miyazaki. En un futur, m'agradaría ser guía turística de la meva ciutat, Barcelona.

山梨新聞の記事で私についてを話されます!L'Artícle al diari Asahi de Yamanashi

El 1º dia de Novembre (Tot Sants) es va publicar aquest artícle, fruit d'una col·laboració de la nostra OET amb el diari Asahi (edició limitada de la regió de Yamanashi). Empresaris de la indústria vinícola de Kofu (capital de la regió de Yamanashi) ens van solicitar una entrevista per a que els informéssim sobre les nostres tradicions nadalenques, sobretot la de la nit de Cap d'Any. Quan em van oferir a mi realitzar l'entrevista, estava molt nerviosa però alhora, molt emocionada. Quina excel·lent oportunitat per aprendre sobre els vins i la regió de Yamanashi. També podría posar a prova el meu japonès! Sort que els dos joves entrevistadors eren adorables, atents, simpàtics i molt comprensius amb les meves dificultats d'expressió, que sinó... Ufffff!Però vet aquí el resultat! Quina il·lusió que m'ha fet veure'm retratada en un diari japonès! Aprofito per a donar-li les gràcies a l'Agustín i a la Takako pels seus consells i ajuda amb l'idioma, així com també a la Montse, per informar-me sobre els vins españols. Arigatou!! ^^
最近、山梨の朝日新聞は事務所に来ました。インタービュのおかげでこの記事を作られました。楽しんだね!Per a saber-ne més sobre la producció del vi a la regió de Yamanashi, trobo interessant consultar la pàgina oficial "Wines of Yamanashi".

dilluns, 3 de novembre de 2008

文化の日・El dia de la Cultura

今日は文化の日です。この日はみんな休むけど、私の事務所では仕事をします。でも誰も着ません。そして、みんな長い週末を外に出かけて楽しむはずです。私も外に行きたい!旅行をするのは必要!毎日勉強ばかりで、どこでも行けません!もう大変です! 日本語の勉強に疲れたので、旅行か遠足に行く必要があります!昨日、あゆみと一緒にソフィア大学に行きました。学生の音楽グループを聴(き)いてから、学生の作ったものを食べました。それから、大学の中を見学してたりして、本当にとても楽しかったです。文化の日はすごく面白い日です!またね!
El dia 3 de novembre és un altre dia festiu al Japó. Avui és el dia de la Cultura i la ciutat de Tokyo dedica la jornada a realitzar diverses activitats culturals, com per exemple, el 62è Festival de la Universitat de Sophia. L'Ayumi em va convidar ahir a gaudir de la festa que, com a ex-alumna, s'hi sentía tant involucrada, mostrant-me els diversos pavellons universitaris per dins, les aules, els estudiants, els Clubs i les activitats a les que els alumnes poden optar mentre pertanyen a la Universitat. Sophia Daigaku (Universitat de Sophia) també té un departament per a extranjers, i és aquí on estudiava el David quan va venir al Japó gràcies a l'intercanvi amb l'Autònoma. Molts estudiants de japonès venen a estudiar a Sophia amb una beca d'1 any. Es una universitat molt prestigiosa, ben situada (Yotsuya) i elitista. L'Agustín també en va ser alumne! En aquest ambient va conèixer a l'Atsuko (qui em va acollir quan vaig arribar al Japó), la Reiko i la Yuko. Les Universitats japoneses son espectaculars. Les aules són molt modernes i equipades, els jardins mostren una exquisita estètica japonesa i els alumnes, segueixen sent igual de frikis que la resta de la societat... (suposo que hi ha coses que no varíen gaire). El que més em va sorprendre és la dedicació amb la que els estudiants s'entregaven a ballar dalt de l'escenari, resultat de varis mesos d'entrenaments duríssims a base de molta disciplina i força de voluntat. L'Ayumi també pertany a un d'aquests grups de ball de Hip Hop i Jazz. M'explicava que els entrenaments duren hores, es troben varies vegades a la setmana i un mes abans d'actuar en públic, es poden arribar a passar nits assajant, per aprendre's la coreografía. Cada alumne que desitja formar part d'un grup, se'l sotmet a varies probes fins que assoleix el nivell de la majoría. Si no ho aconsegueix, se li nega l'ingrés. Què fort! Perquè els japonesos s'ho prenen TOT tant seriosament?

diumenge, 2 de novembre de 2008

Haloween party a "Casa Artista"

En Joan petit com balla, balla, balla, balla... en Joan petit com balla, balla amb el ... us sona aquesta cançó d'infancia? Doncs aquesta nit he conegut al Joan petit. En Juanito té 9 anys i és un bailaor de flamenco de primera!! Resulta que per aquelles casualitats de la vida, el meu amic Joseluís viu a Tokyo des de fa uns mesos i acaba de trobar feina en un restaurant espanyol! Però no un restaurant espanyol qualsevol dels que fàcilment es troben a Tokyo, sinó un restaurant espanyol ple d'artistes, tots de la mateixa família, que ofereixen als seus comensals un show de flamenco espectacular mentre sopen. Com que calia celebrar que el Joselu ha trobat feina, aquest vespre hem anat a conèixer aquesta família (els seus Jefes), que tenen el restaurant a 3 minuts de l'estació de Shin-Okubo (curiosament, el barri coreà de Tokyo), i ens han deleitat amb els seus dons artístics. Música, ball i cant flamenco des de quarts de 9 fins quasi les 12 de la nit. Una passada! No em considero aficionada al flamenco, però aquesta nit he disfrutat molt. També he menjat molt bé: Fideuà, gambes "al ajillo", formatge manchego i una copeta de vi per animar l'ambient festiu! M'he divertit moltíssim! Bé, ens hem divertit tots plegats: la Hiromi, la Misa, la Montse i la Isabel, que fins i tot ha tingut el valor de pujar a l'escenari a ballar amb la family!! Quin riure, quina festa de Halloween tant particular, entranyable i especial. I del Juanito... què dir d'en Joan petit? Doncs que balla amb el dit, dit, dit, amb la panxa, panxa, panxa, amb el peu, peu, peu... així balla en Joan petit!! Us en deixo uns vídeos i algunes fotos de la festeta a la Casa Artista. Gaudiu-los! Petoooons!!
Casa Artista es troba a 2-17-11 Hyakunin-cho, Shinjuku-ku. T- (81) 333687619.

dijous, 30 d’octubre de 2008

引っ越したい!L'any que ve, canvi de pis!

Imagino que a hores d'ara tots sabeu que visc a Shiroganedai. Una zona residencial del centre de Tokyo. L'apartament és petit, uns 25 m2 combinats entre l'habitació, la cuina, el mini bany i el petit balcó. Quan vaig arribar fa 7 mesos, vaig tenir molta sort de trobar-lo disponible i completament moblat. Els meus companys de l'Oficina Comercial em van assessorar molt bé, aconsellant-me que optés per les monthly apartment (agències d'apartaments moblats pensades per als estrangers que viuran uns mesos al Japó). L'agència es diu Fontana, per a qui li pugui interessar (parlen anglès).
D'entrada no m'ho vaig pensar dues vegades. No em venia gens de gust haver de comprar tots els mobles i haver-me'n de desfer després, i tampoc em veia en cor d'encetar tot el procés de signar un contracte amb una immobiliaria japonesa. En aquest país, totes les agències tenen la costum de cobrar-li a l'inquilí 6 mesos de lloguer per avançat, dels quals, al moment d'abandonar el pis, només tornen l'equivalent a una mensualitat. D'altra banda, el preu de lloguer és més econòmic quan optes per l'agència japonesa enlloc de les monthly apartment, però aquestes últimes t'estalvien moltes molèsties com ara:
  • Comprar els mobles,
  • Demostrar que ets solvent presentant tot tipus de documentació,
  • Buscar una persona japonesa que es mostri voluntari per ser el teu aval,
  • Regalar l'equivalent a dues mensualitats el preu del lloguer en concepte "d'agraïment" a l'agència per haver-te trobat l'apartament. ("Obsequi" obligatori i necessari si s'opta per llogar un pis a través d'una agencia japonesa).
  • Pagar una fiança equivalent a dues mensualitats el preu del lloguer (que a l'hora de deixar-lo i tornar-te la fiança, et descompten una tercera part en concepte de "neteja del pis"), mentre que les monthly apartment només et cobren una fiança equivalent a una sola mensualitat i al moment de cancel·lar el contracte, t'ho tornen tot. La "neteja" corre a càrrec de l'inquilí.
  • Desfer-te dels mobles al moment de deixar el pis. Les agencies japoneses lloguen els pisos sense moblar, per tant, al moment de deixar-los, s'han de retornar buits. Si no has pogut desfer-te dels mobles, has de sol·licitar el servei de recollida a l'ajuntament. Un servei força car.

Davant d'aquest panorama, em vaig decidir ràpidament pel piset de Shiroganedai tot i ser una mica car. Perfectament equipat i amb connexió a Internet, pagament per transferència mensual i només una sola mensualitat com a dipòsit. A més, venen a buscar-te en camioneta, et porten les maletes i t'ajuden a instal·lar-te! Però... ara, després de 7 mesos me'n adono que el barri és una mica ensopit. Per a una noia activa com jo, un barri residencial ple d'escoles, famílies, temples i jardins resulta massa tranquil. Tinc ganes de notar que sóc en una gran metròpoli plena d'activitat! i a més, el pis està lluny de l'estació. Necessito la bicicleta per acostar-m'hi i trigo uns 10 minuts pedalant. Per això, aprofitant que els companys de l'Oficina comercial acaben la seva estada al Japó aquest nadal, em canvio de pis!! Signaré contracte amb una empresa japonesa!! A partir del proper mes de gener 2009, "año nuevo, vida nueva" en un nou piset i en un nou barri! i tot Gràcies a l'Eider!! qui va encetar totes les gestions i fa un any que va moblar el pis amb una fantàstica decoració! Quin bon gust que té! També he de donar les gràcies a la Hiromi, la meva companya de feina i probablement la meva avalista, que m'ajuda amb totes les gestions! ありがとう!Més endavant ja us comentaré com va l'aventura d'heredar el pis de l'Eider... però de moment, us deixo amb un parell de fotos del pis i de les vistes. Quina emoció!! Em fa realment molta il·lusió! 幸せ。。。

dimecres, 29 d’octubre de 2008

指圧のマッサージを必要!Necessito un massatge!

Ei família! Com va?
Per aquí tot segueix com de costum i també la meva esquena, que em continúa torturant des de que vaig arribar! Quin mal!! Per sort, sóc al país del Shiatsu, una meravellosa tècnica de massatge originada al Japó i que consisteix en presionar digitalment els punts vitals de l'organisme per tal de relaxar les zones afectades, i procurar que tot el cos es mantingui en armonia. Normalment, amb 20 minuts d'aplicació d'aquesta disciplina terapèutica, resulta suficient per a sentir-se com nou. Però tot depèn de la gravetat de les dolències, del temps que un disposi i del màxim que estigui disposat a pagar. El meu centre de massatges es diu マッサージ・ユカ "Massagi Yuka" i es troba a Sakurada-dôri, sortint per la 3ª sortida de l'estació de metro Kamiyachô (Hibiya line). N'estic molt satisfeta. Sempre m'atenen aviat, em deixen un xandal (tipo pijama) que m'he de posar per a sentir-me més còmode mentre em fan el massatge i de fons se sent una música suau... la noia que me'l fa sempre em parla fluixet a l'orella i jo quasi sempre m'adormo... què relaxant! Una experiència que necessito un cop al mes... per només 2.100 円!(17€) fantàstic...

dimarts, 21 d’octubre de 2008

かんけん・Japanese Kanji Proficiency Test

今度の日曜日に漢字の試験を受けます。 私は一生懸命勉強していますが、一寸怖いです。漢字の試験は、とても難しいけれど、頑張ります!日曜日の試験は、午前11時45分から12時30分までです。その日は、水道橋駅の近くの学校に行く必要があります。あのね、えんぴつや消しゴムや受験票を持ってゆかなければなりません。それに、スリッパと靴を入れる袋も持ってゆく必要があります!楽しいか、ですって?
Diumenge tindré la oportunitat de descobrir com és una escola japonesa per dins. L'excusa? Em presento al Kanken. Ja us podeu figurar l'escena. L'escola s'omplirà de nens i nenes que s'examinaràn de diversos nivells de kanji. Sí, ho sé... pot semblar frustrant examinar-se en un cole envoltada de nens de 8 anys quan els dobles l'edat, però a mi no em fa gens de vergonya!! M'esforçaré d'allò més! L'examen és una prova reconeguda exclusivament entre els japonesos i per tant, només té validesa aquí. Molts estudiants extranjers ja ni ho intenten i es presenten només al 日本語の力試験、(Nôken: examen d'aptitud en llengua japonesa) que està reconegut internacionalment i aquest any tindrà lloc el proper 7 de desembre. Ja cal que m'esforci ja... perquè l'aprenentatge d'aquesta llengua és força dur i si no s'hi dediquen hores... Bé, desitgeu-me sort!! Diumenge m'examino de 240 kanjis!! uuuuufff! La imatge que he posat és de la Kitty-chan estressada pels examens. Una imatge molt representativa de la presió que senten els japonesos quan s'han d'examinar del que sigui! Per cert, la Kitty-chan és un personatge japonès, no americà! I la seva creadora és Sanrio, una compañía molt popular al Japó. Fins i tot té el seu propi parc d'atraccions! El Sanrio Puroland!!Brutal!! O-=

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Tokyo Disney! 東京ディスネイで人がいっぱい!

Fa poc, l'Isabel i jo vam decidir anar a passar el dia a Tokyo Disney Sea, el Parc Temàtic que es troba just al costat de Tokyo Disney i és un dels parcs més importants i famosos de tot el continent asiàtic. Em permeto assegurar que és també el més visitat perquè el dia que hi vam anar, la mitjana estimada de cua era de 120-140 minuts d'espera per a cada atracció! Certament ja ens podíem imaginar que trobaríem gent, es clar... és Japó, un país densament poblat, de 127 milions d'habitants, dels quals 32 milions viuen a la zona metropolitana de Tokyo i 8 milions dins de la ciutat. A més, se'ns va ocórrer anar al Parc un diumenge... i per acabar-ho d'adobar, en un diumenge de Pont! aaaaaahhhhhh!! Que no se us acudeixi la idea de visitar aquest Parc durant el cap de setmana, ni a l'estiu! Les cues podríen ser infernals i desanimen a qualsevol, per molt "esperit Disney" que es tingui... de tota manera, ens ho vam passar bé. Feia molt bon dia, tots els japonesos s'ambientaven encara més que normalment, vestíen gorros amb orelles de Mickey i portaven diademes de Minnie... quin espectacle! Gràcies a detalls com aquests, les cues no eren tan avorrides. I els nens... el somriure dels nens era el millor regal ;)

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Yasukuni Jinja, tota una polèmica! 靖国神社

今日は靖国神社について書くつもりです。二年前に、学生のころ、先生が言っていたけど、「靖国神社は第二次世界大戦の時の日本人戦死者をまつるところです。」 前の総理大臣の小泉純一郎は、ときどき靖国神社にお参りに行きました。それに、対して、韓国と中国は抗議をしました。私の感想、靖国神社はきれいで静かなところでした。それと、靖国のお庭はとても素敵でした!
Avui us parlaré del polèmic temple de Yasukuni, un petit santuari shintoïsta del nord de la ciutat de Tokyo. Yasukuni ha esdevingut famós no pas gràcies als seus encants arquitectònics o per la cèntrica zona en la que es troba, sinó per aixoplugar a milers de víctimes mortes en combat en defensa de la nació japonesa. L'antic 1º Ministre japonès, Junichiro Koizumi, tenia la costum de visitar el temple molt de tant en tant per a rendir culte a les 2.460.000 ànimes que hi reposen des dels inicis de la Història Japonesa. Fa uns anys, tant la Xina com Corea, es van queixar en contra d'aquesta tradicional costum del 1º Ministre japonès, ja que consideraven que rendir culte a les víctimes de la 2ª Guerra Mundial i moltes altres guerres on combatents japonesos van atacar fins a matar víctimes xineses i coreanes, no mereixen ser considerats com a tals. Recordo que a la Universitat m'explicaven aquest fet polèmic conjuntament amb el fet del "Revisionisme" dels llibres d'història japonesa. Pel que sembla, el Japó suavitza d'una manera exageradament falsa la seva implicació durant la Guerra Xino-japonesa i les seves múltiples invasions. Corea, la Xina i Taiwán, nacions afectades per un passat fosc on els japonesos els atacaven e invadien constantment, sol·liciten un "Revisionisme" d'aquests llibres de text d'Història japonesa exigint-ne la correcta versió dels fets. Des del meu punt de vista, no estic a favor ni en contra de cap nació en particular, a diferència del que pugui semblar... no justifico ni jutjo els japonesos, però tampoc els critico tot i haver llegit força sobre el tema. Senzillament penso que jo, en aquella època no hi era i que, per tant, no puc opinar d'un fet que no puc demostrar. Per a saber-ne més, recomano "Orquídeas rojas de Shanghai", de Juliette Morillot. Impactant i molt, molt trist...