dijous, 21 de març del 2013

Fem la volta al món? ・世界中を見て回りたい?

Ahir vaig gaudir d'un dia esplèndid. Ja ha arribat la primavera i tothom sortia a passejar sota els cirerers i els amatllers florits. Molts de vosaltres ja sabeu que aquí al Japó, el Hanami és tot un fenòmen i que no només els japonesos ens tornem bojos fotografiant les flors. Aprofito per disculpar-me si us he atabalat i saturat el timeline aquests mesos bombardejant-vos a fotografíes de l'idílic entorn japonès. Realment em costa molt reprimir el desig d'immortalitzar cada segon de felicitat que gaudeixo en aquesta fascinant ciutat i és que ahir encara va ser molt més exagerat. Com que era festiu, no tenia classe a l'acadèmia i es celebrava el dia de la primavera, amb l'obertura oficial de la temporada de l'art d'observar les flors. La jornada la vaig dedicar a fer turisme pel barri de Ueno, al nord est de Tokio on destaca el seu gran parc amb el llac, el zoo, les paradetes de menjar ràpid i les zones ajardinades. Ueno és un entorn agradable per relaxar-se els caps de setmana, tot i que ahir, les aglomeracions eren inevitables. A més, el zoo celebrava el seu aniversari i no cobrava entrada, així que ja us ho podeu imaginar. El més emocionant del dia però, no va ser ni el hanami, ni l'entrada gratuïta al zoo sino tornar a veure, després de 5 anys, un amic que vaig conèixer precisament aquí a Tòkio. El Luis i l'Aoife fa més de 5 mesos que van deixar-ho tot per aventurar-se a descobrir món. N'estaven tips de crisi, pessimisme, mal humor i comformisme i van decidir fer la volta al món. Un llarg viatge d'un any i mig improvitzant sobre la marxa les dates i els destins. Fa uns dies que han arribat al Japó i diuen que s'hi quedaran un mes, aprofitant la temporada de hanami i el bon temps. Començant per la India i continuant per Nepal, han visitat ja un munt de paratges de somni. Us recomano ferventment que dediqueu uns minuts a seguir els seus passos Online, a través de la pàgina que han creat a FB. Son els frikis on the road


皆さん、久しぶり〜 花見やっと着いたからいいなぁ〜 天気が暖かくなったし、桜が奇麗だし、皆が嬉しくて満足している。私がもちろん、幸せな感じを持っている。昨日、学校がなかったからゆっくり休んで上野公園に行った。上野駅では凄く混んでしまったんだけどいつもと同じように楽しかった。早い朝から上野公園では友達に会わせて一緒、花見を遊んだり、動物園を訪問したり、面白かった。彼らは大久しぶりに会えなかったので喜んでいた。私の友達が素晴らしい経験を遊んでいて、実は約半年からスペインからインドに出発して、世界中を見て回りと考えながら旅行をしていた。この間、インドに旅行しただけでなく、タイやインドネシアなどが旅行していたからホントに羨ましい!彼らはとりあえず、日本でいるけど、予定があまりないし、各国によって違うからいつか日本にいるかまだ分からない。もし、お金が残ったら、一ヶ月ぐらい国を見に回りだと思う。いいなぁ〜 私も世界中を旅行したいね!彼達のホームページについて興味があれば、ここを押して下さい。楽しみにね!

dilluns, 11 de març del 2013

Tokyo i l'aventura de Buscar Pis

Anunci d'un apartament sense amoblar a Ebisu d'uns 30m2
Els dies passen a la velocitat de la llum però, per fi, he trobat un moment per escriure una de les entrades que porto rumiant desde fa dies. Aprofitant que aquesta tarda ha començat una tempesta de sorra amb un horrorós vent que encara no sabem d'on ve i no podem sortir de casa, actualitzo el blog! Japó és un gran país per descobrir si encara no heu vingut mai i Tokyo, la imprescindible i fantàstica ciutat que heu de conèixer. Tant si veniu de turistes com d'estudiants i evidentment, si us hi quedeu a viure, us caldrà buscar allotjament. No em dedicaré a recomanar Hotels ni allotjament temporal sinó apartaments, individuals o a compartir, per a tots els que esteu pensant en una estada més prolongada o permanent. Per començar, tenim tot un ventall d'agències inmobiliaries especialitzades on es parla anglès i disposen de pàgina web en varies llengües. Acostumen a ser minúsculs però amb els serveis més imprescindibles. Cap luxe ni racó desaprofitat. Benvinguts a una de les ciutats més cares del món. El metre quadrat a Tokyo és un dels tressors més valorats ja que la manca d'espai i la densitat de població fa que els preus de lloguer es disparin. En la majoria dels casos, exageradament alts e injustos pel servei que es rep a canvi però, segons la inevitable llei de la Oferta i la Demanda, és el preu que dicta el mercat! Que no us extranyi trobar preus entre 70.000 i 90.000 yens (600 - 800 euros) per una habitació amoblada amb mini bany i/o mini cuina privada o a compartir, entre 7 i 20 m2 en ple centre de la ciutat. Es considera centre, dins de la línia circular Yamanote i tot el que es trobi ubicat fora d'aquest perímetre, comença a baixar de preu. Els apartaments es valoren en funció de la distància a peu desde l'estació més propera i de l'any de contrucció de l'inmoble. Com més vell, menys valor i més econòmic. L'antiguitat d'un edifici no es valora com a Europa. Els japonesos volen viure en apartaments com més nous, millor. Per tant, també més cars. Normalment, com més al Nord i més a l'Est de la ciutat, més ecònomic i com més al Sud i a l'Oest, més car. Ex. de zones barates: Ikebukuro, Otsuka, Ojima. Zones cares: Shibuya, Azabu, Ebisu, Hiroo. Podem distingir dues modalitats d'allotjament a grans trets: els apartaments i les Monthly Mansion. Pel que fa al primer cas, normalent es tracta d'un inmoble de construcció antiga on no hi ha més de 2 o 3 pisos d'apartaments, mentre que les monthly mansions són també apartaments però en edificis més moderns i acondicionats, altíssims i amb moltíssim veïns. Doncs bé, després d'un parell d'anys visquent aquí i havent estat en 4 llocs diferents, tant sola com acompanyada, us recomano: 

  • Fontana: Apartaments amoblats i amb internet, relativament econòmics i ben equipats a Tokyo i a les afores. Cobreix una amplia zona de la ciutat, no demanen dipòsit de 3 mesos (només un) i el personal és molt atent i eficient. 
  • Leopalace21: Monthly mansion econòmiques, tant a Tokyo com a les afores.  
  • WabiSabiHouse: La meva actual Guest House, on ocupo l'habitació Haru 4 d'un total de 13. Els espais a compartir són espaiosos i nets. L'ambient és molt internacional i el barri molt agradable. La parada més propera és Nakano Fujimicho (Manunouchi Line) a 7 min a peu. 

Com podeu veure, hi ha varies opcions i preus. Podeu triar viure sols o acompanyats; en un apartament, una monthly mansion o una guest house, al centre o a les afores, amb empresa japonesa o internacional. Vosaltres trieu. Cal tenir en compte que si us embarqueu en l'aventura d'una agència japonesa, us cobrarà reikin (mensualitat de regal) i us demanarà uns 3 mesos de fiança. No estarà amoblat ni tindrà cap tipus de servei com l'Internet (l'haureu de contractar apart) i amb estada mínima de 2 anys. Per tant, us recomano l'agència Internacional però evitant aquelles que s'enfoquen única i exclusivament al client estranger sense acceptar japonesos, com he sentit dir que és el cas de Sakura House. Una de les agències més conegudes entre els estrangers i també més cares. Segons el meu criteri, la gràcia d'una Guest House és poder compartir apartament amb locals i també estrangers, com en la meva que som una pila, però ben avinguts! A WabiSabi som 4 japonesos, 1 americana, 2 anglesos, 1 belga, 1 francès  i dues espanyoles ;) Espero que ho trobeu útil per a començar la recerca i si teniu dubtes, ja sabeu on trobar-me. Sempre és un plaer poder-vos ajudar.  


diumenge, 3 de març del 2013

Maido Cafès, un clàssic d'Akiba (Electric Town)


Akiba (Akihabara Electric Town) Tokyo, març 2013
Heu anat mai a un Maid Cafè? És una visita imprescindible quan es visita el barri més electrònic i freak de Tokio: Akihabara, més conegut com Akiba. En aquest barri de l'est de la ciutat hi trobareu multitut de centres d'oci, electrònica, anime i manga per un tubo i el millor de tot: els メイド・カフェ (maido café). De què es tracta? de cafeteries ambientades amb decoració infantil i cambreres sexy que serveixen cafè de la manera més inocent i estúpida possible. Es veu que pels clients que acostumen a freqüentar aquests locals, és una gràcia que les nenes (d'uns vint anys) els atenguin tant servicialment fins al punt de que resulta incòmode e insultant. Sobretot per als estrangers, poc acostumats a una atenció tant personalitzada i freak. Cal dir que per gaudir-ho, s'ha de saber una mica de japonès, ja que no són locals on acostumin a parlar anglès, així que si hi aneu, més val que algún japonès o algú que el parli, us hi acompanyi. Nosaltres vam anar dissabte passat a Little TGV, una cafeteria ambientada com si fóssim dins un tren japonès, a tocar de l'estació d'Akihabara JR. Es troba una mica amagada, ens va costar força trobar-la, però després de la recerca vía internet i alguns voluntaris espontànis a qui vam preguntar pel carrer, la vam trobar. Aquí al Japó, els aficionats als trens i a les locomotores de vapor no són gaire "freaks" com a casa. Filmar i fotografiar trens passar a les estacions és una afició bastant "normal i comú" en aquest país i es venen grans quantitats de merchandising per aquest col·lectiu d'aficionats, com el meu pare. Què feliç seria al Japó, ple de trens customitzats, tramvies antics i moderns amb uns paisatges de cine. La cefeteria no obria fins les 12h, vam arribar a les 11h59 i per un minut ens van fer esperar a fora! No m'ho invento! This is Japan. El país de la norma on "fet a la llei fet a la trampa" NO només no funciona sinó que ni se'ls hi passa pel cap la idea de contradir la llei o sortir-se de les normes. Segurament just per aquest motiu, ens trobem personatges tant necessitats d'expressar la seva identitat en barris com Akihabara o Harajuku, on és més comú veure a la gent disfressada que no pas amb uniforme o traje i corbata. Els barris on la societat reprimida per la brutal dictadura social s'expressa lliurament estàn també plens de botigues i negocis que  inciten al consum d'elements d'expressió elevats a la enèssima potencia. Són aquest conjunt de petites coses que per més que les contempli, ni m'avorreixen ni em deixen de fascinar. Quin gran país! És tant complexe e interessant que, sovint em pregunto, si algún dia l'arribaré a entendre completament. Espero que no del tot, perque m'encanta poder viure en una societat que no deixa de sorprendre'm cada dia, cada moment i a cada racó.