dijous, 29 de desembre de 2011

Te'n vas

Te'n vas i no et tornaré a veure més. Cal que m'acomiadi però no sé com dir-te adéu. Hem viscut molts moments junts. He crescut al teu costat però, ara que marxes, sento que no avanço. Sento que el món s'atura, que la imatge es congela i m'espanta creure que no hi hagi res més enllà de l'ara i l'avui. He provat d'obrir la porta de l'endemà unes quantes vegades, però ja fa massa temps que m'arrepenjo del mànec, que empenyo la porta amb força però la trobo tancada. Sé que hauria d'aixecar la vista per donar-me la oportunitat de trobar alguna finestra oberta. Sé que hauria d'omplir-me de valor per mirar a través del vidre entel·lat. Potser, darrera la finestra, hi trobi una nova imatge, potser la d'un demà que m'espera, tot un món diferent, una nova vida per descobrir si m'atreveixo a aixecar-me. Cal que et digui adéu. Cal que m'acomiadi de tú. M'agradaria que m'ajudéssis a desentel·lar els vidres de l'endemà, però sé que ni tú ni jo en som capaços avui. És però, demanar massa, si et prego que et desprenguis de totes les pors? Marxa amb tot el pes d'ahir i deixa'm viure un demà lleuger. Ja no forçaré més la porta tancada. Ja no somiaré més que s'obra. Em sap greu que marxis, 2011. Te'n vas i no sé com dir-te adéu.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Anna

El passat dijous 24 de novembre de 2011 va néixer l'Anna. La meva amiga Isabel i el seu marit, l'Eduard, van decidir posar-li el meu nom fa mig any. Recordo que em vaig emocionar moltíssim quan em van dir que la petita princesa es diria com jo i cada cop que la Isabel em feia tocar-li la panxa per notar les coces i els cops de la petita, comprovava que era real. Allà dins hi creixía una personeta i fa res que ha sortit al món. He hagut d'esperar 22 dies més per conèixer l'Anna. El passat divendres 16 de desembre em vaig decidir a pujar a Roses a visitar-les. Totes dues, mare i filla, estan precioses, el canvi de vida els hi prova molt bé. La nena no fa més de 2 pams de llarg i sembla tant fràgil que, quan comença a cridar, no ho diries pas que aquells pulmonets puguin arribar a fer tant soroll, però pesa el que ha de pesar i s'enganxa al biberó amb moltes ganes cada 3 hores. Segur que a aquest ritme creixerà molt aviat. La Isabel em mostra l'habitació de la petita, on hi han posat ninots damunt del llit, enganxines a les parets i contes infantils als prestatges. Quina pau que s'hi respira, quin bon ambient. Em quedo mirant a la Isabel mentre li canvia els bolquers a l'Anna i encara em costa d'imaginar que aquella petita coseta formi part d'ella per sempre més. Per a tota la vida. Ja és mare i fins que no he vist a l'Anna als seus braços, encara no m'ho creia.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Japan in Barcelona, Nou Grup creat a LinkedIn

Us convido a unir-vos i a participar al nou grup que acabo de crear a LinkedIn: Japan in Barcelona. D'aquesta manera, igual que el seu homòleg: Japan in Madrid gestionat per la Montse R. Conesa, les empreses i emprenedors amb seu a Barcelona que tinguin interès en Japó, podran unir-se al grup i utilitzar-lo com a eina de networking. La idea és que tots els professionals, aficionats i apassionats del món nipó a Barcelona i/o japonesos que estimen Espanya i viuen a Barcelona, puguin beneficiar-se i gaudir d'aquesta iniciativa. Tot just acabo d'innaugurar-lo però m'agradaria que entre tots els membres anem proposant esdeveniments relacionats amb la cultura japonesa, suggerències lúdiques, propostes per a donar a conèixer ambdues cultures i ofertes de feina. La creació de Japan in Barcelona a LinkedIn pretén ser, sense ànim de lucre, un pont entre Catalunya i el Japó, com una eina més professional i menys lúdica, de l'objectiu que en un principi tenia aquest bloc. Gràcies per la confiança i l'interès!

divendres, 25 de novembre de 2011

カタルーニャ州のクリスマスの件

スペインでクリスマスタイムはとても面白くて楽しい時間です。たとえ寒いでも、バルセロナの気候がよいので、皆さんはこの時間をよく楽しみます。 最近、バルセロナでは外国人が多いし、お店は混んでいるし、観光的な場所も混んでいるのでクリスマスタイムの雰囲気を気がついています。バルセロナ市民は クリスマスタイムになると家族のために、美味しい食べ物を忙しくて買いに行きます。お菓子やカバというカタルーニャ州の伝統的な スバルクリンワインを買いに行きます。お店でこの季節にクリスマスの買い物プロモーションが沢山あります。カタルーニャ州で色々な習慣が行なわれ ます。例えば、クリスマス日の前、クリスマスマーケットに『Figuras del pesebre』 という人形を買いに行ったり、テゥロンという典型的なお菓子を買いに行ったりします。皆さんはちょっと忙しいけど楽しみに買いに行きま す。クリスマスタイムに皆さんの家で『Belén』というキリストの生まれた場所の舞台を乱雑な所に置いて置きます。クリスマスの夜はカタルーニャ州に住 んでいる子供達は『Caga tió』という伝統的な人形のプレゼントを待っています。街の通りの照明は奇麗です。とくにサグラダファミリアの照明はキラキラですよ!

クリスマス日

クリスマス日になると、家族を集めって一緒に昼ご飯を食べます。クリスマス日の一般的な料理はまず、『Sopa de Galets』 というパスタスープです。次は鶏肉とかマガモ肉です。食べた後、必ずお菓子を食べます。皆さんはテゥロンやネウラスとか食べます。大きな家 族が集まっているので皆さんは喜んでいて、幸せな感じをもっているのであまり考えないでよく食べます。次の日は残った食べ物を食べます。次の日も 残ったお菓子を食べ続けます。一週間後、皆さんは太すぎたので、バルセロナジムのアプリケーションがよく増えてしまう!(笑)ピレネー村では、クリスマス の雰囲気は街より、奇麗です。雪の景色は素晴らしいし、伝統的なクリスマスマーケットは街のマーケットより、可愛い。 それに、ピレネーでは冬のスポッツをすることができるのでとっても面白くて楽しいで。私は子供ごろの思い出が沢山あります。家族と一緒にピレネー に遊びに行って、一週間でスキーをしたり、犬の橇を楽しんだり、あっという間に面白い時間を過ごしました。

カタルーニャ州の忘年会の件

忘 年会になると、もう一回、皆さんはよく食べたり、お酒を飲んだり、面白い会話を話しながら笑います。スペインの忘年会の習慣はとっても面白いで す。その夜、皆さんは赤い下着を着て、夜中になると、統計の時報を聞きながら、一つずつで12つブドウを食べる。とっても可笑しいですよ。だか ら、あまり時間がないし、食べにくいだし、早く食べなきゃいけないのでだれも出来ない。(笑)『Las 12 campanadas』をクリックして下さい。一月六日、『Día de Reyes』という子供の日です。その夜は(1月5日)街で『Cabalgata de Reyes』 というショーを行なわれます。そのショーはとっても奇麗です。パフォーマンスはよく出来て、音楽とダンスも素晴らしいです。この習慣はキリス ト教の関係があります。スペイン人の子供達はクリスマス日だけでなくて一月六日も沢山プレゼントをもらいます。子供達は早い朝に起きて、古墳しています。 去年で子供の態 度が良いだったら、沢山プレゼントをもらえるけど、態度が悪いだったら、石炭をもらいます。子供の日の典型的なお菓子は『Tortell』という甘 いケーキです。そのケーキの中で小さい人形があり、小さい豆もはいています。家族はケーキを比べて、小さい人形をもらった人はラッキーになります が小さい豆をもらった人はそのケーキの値段を払わなければいけません。面白いでしょう?

dilluns, 21 de novembre de 2011

El Presi Rajoy, el que més xerra sense dir res

Ja es veia a venir. 3 anys de crisi han contribuït contundentment a la victoria sense precedents del Partit Popular. Malgrat que la situació econòmica sigui lamentable en aquests moments, no ens enganyem. Ni el PP ni el PSOE ni cap partit ens farà canviar d'un dia per l'altre. Es la societat la que ha de canviar amb petites gestes dia a dia, enlloc del govern a qui confiem el nostre futur i qui se suposa que ens representa. Pots comptar! Visc en un país on la majoría de la població confía en que el govern ens solucioni la vida mentre no fa altra cosa que criticar-lo i rondinar. Espanya s'enfonsa en una espiral pessimista i decadent governada per la llei del "tant-se-me'n-fotisme popular". Estem apanyats. No es tracta de resignar-se, però tampoc de fugir a l'extranjer amb crisis nervioses. Cal lluitar per la nostra terra, els nostres valors i el nostre futur, començant amb una actitud una mica més sana i positiva. Què més dona qui ens representi, tots aplicaran "la política del que més ens convé ara i demà ja veurem". Només els intel·ligents s'adaptaran als canvis, aprendran a surfejar les onades de risc i conduiran amb més cautela per aquesta ruta incerta plena d'obstacles. Només ells se'n sortiran mentre la resta segueix lamentant-se. Ànims, companys! Ningú ha dit que sigui fàcil, però tampoc és la fi del món! Si malgrat tots els esforços, seguim sent un 0 a l'esquerra, qui acabarà guanyant les properes el·leccions provablement sigui "españoles en el mundo" ;p

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Indignació mundial

Milers de persones es van manifestar ahir en mig planeta (650 ciutats), reclamant una política econòmica més justa i transparent que impulsi un gran canvi global. Reclamem els drets dels que se'ns priva quan ja hem complert amb el deure i no estem disposats a seguir-nos queixant ni espiant al veí, com a solucions per sortir d'aquesta crisi. N'estem tips d'excuses, pessimisme, plorera i "tansemenfotisme". Ja tocava que el ciutadà es posés d'acord per reclamar una major cooperació internacional, canvis substancials en la governança global i proposés linies d'actuació a curt i llarg termini. Ja veurem com evolucionen tantes manifestacions i el que en treiem de tot plegat però, de tota manera, cal agraïr a les xarxes socials que haguem pogut arribar fins aquí. Llàstima que del que podria arribar a ser una eina eficient, intel·ligent i transparent com ho és la tecnología, tingui alhora la destructiva capacitat d'incidir tant negativament en la humanitat, fins al punt de transformarla en una societat virtual, alienada i "desconnectada" del món real. Més informació sobre el moviment 15-M aquí: La Vanguardia digital.

"I am free"・私はフリーですか?

昨日、スペインで大きくてこわいデモンストレーションが行なわれました。バルセロナとマドッリドはスペインの中で人口が多い街ですが、その街だけでなく、ほとんどの街の皆がデモに参加しました。スペインでは来月の終わりに選挙があります。そのため政府に対して不満を持っている人々が怒っています。今年の5月15日からデモが沢山ありました。スペインでは政府に対してのデモを始めたからヨーロッパの近い国もデモを仕始め出しました。昨日、ヨーロッパではパリやロンドン等、色々な街でデモが開かれました。東京でも政府に対してデモが開かれたと聞きました。それに、中国人もデモに参加しようと思ったけど、中国の政府はデモを禁止しました。世界中の経済状況が悪化しているのでスペインだけでなく、他の国でも影響をされ、デモが行なわれていると思います。

dijous, 13 d’octubre de 2011

さとこちゃん、私のお茶目なコンビ

先週から新しいルームメイトは日本から来て私のアパートをシェアしています。彼女の名前はさとこです。彼女は大阪に住んでいて看護師として働いています。3ヶ月間、滞在します。スペインを満喫しています。月曜日からスペイン語の学校が始まって、観光をして、カタルーニャ州の歴史を学んでいます。諭子ちゃんのバルセロナの一番素敵なことは街全体がアートみたいですし、スペイン料理も美味しいし、友達も増えて、とても楽しく過ごしています。彼女は最近来たけどもう日本に帰りたくない。私の家に居座りたいと言っています。私もとても満足していますよ!私が大学から帰ると彼女の作った美味しい料理が待っています。今朝、山田さんとさとこちゃんと一緒にゴシック地区にまで散歩しました。お昼ご飯の時にアル・ボルン地区でランチを食べてチョコレート通りに行って凄く美味しかったです。今からずっと、一緒に住んでいるので強大みたい!だから私はとっても嬉しいです。彼女のお気に入りスポットは『きぶか』という創作料理やさん。毎日でも食べたいと思うのはジェラートとフレシュジュースです。バルセロナに来られた際はぜひ、グラシア地区に行ってみて下さい!

Suggerències gastronòmiques amb regust nipó

Fa poc més d'una setmana que la Satoko ha arribat a Barcelona. L'objectiu de la meva nova amiga és aprendre espanyol mentre gaudeix de la capital gaudiniana per excel·lència. Ja ha començat les classes a l'escola d'idiomes Pylmon de l'Eixample on hi va cada matí, de 10h a 12h. Després, dedica la resta de la jornada a fer turisme amb la meva companyía, quan disposo de temps per mostrar-li la ciutat, o amb les meves amistats que poc a poc, ja va fent seves. Aquests dies els hem gaudit d'allò més passejant, aprenent i com no, degustant la gastronomia catalana. Sembla ser que li encanta, sobretot les tapes. No obstant, el paladar japonès de la Satoko reclama sovint, els sabors tan característics de la cuina japonesa i afortunadament, Barcelona està a l'alçada de les seves necessitats. Dissabte passat vam sopar a Tatami Room, la taverna japonesa on treballa la Mika, al Poble Sec. La Haruka també ha vingut amb nosaltres i aquesta setmana està ajudant força a la Satoko a integrar-se a la ciutat. D'altra banda, l'Aya també s'ha afegit a les trobades i ahir vam descobrir Olimar, una nova botiga de productes d'oli d'oliva al barri de Sant Pere. Certament és que tanta energia em costa de seguir, perque no paren ni un moment. Que tremoli Barcelona! Les japoneses ja són aquí!!

divendres, 7 d’octubre de 2011

Steve Jobs

Your time is limited, so don't waste it living someone else's life. Don't be trapped by dogma - which is living with the results of other people's thinking. Don't let the noise of other's opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary. Steve Jobs.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Quedar-se o Marxar?

L'altre dia a Banda Ampla es debatía sobre la qüestió que molts de nosaltres ens plantegem sovint: "Quedar-se o marxar?" D'ençà l'inici de la crisi econòmica, la balança es decanta cada cop més cap a la idea de marxar, respecte a la de quedar-nos. Si el nostre país no ens ofereix feina, si viure a Barcelona és cada dia més i més car, si perdem qualitat de vida i se'ns encomana la negativitat que darrerament ofega l'ambient social, per què quedar-nos, doncs? Hauriem de marxar si ens desagrada la realitat? Analitzant la situació me'n adono que per molt temptats que ens poguem sentir a marxar, alguns de nosaltres ja hem viscut aquesta experiència. Ja vam marxar, explorar, créixer personalment i professionalment quan ho vam sentir, quan ens va venir de gust i ja hem millorat. Estem preparats. Molt formats. Alguns de nosaltres vam triar un "mal moment" per tornar, esperant que se'ns valorés, que se'ns tingués en compte l'esforç que ha implicat viure tant de temps lluny de casa. I què ens hem trobat? Un país que sobreviu a base de subsidis, recolzament familiar i una exagerada economia encoberta. Quines opcions tenim? Integrar-nos-hi? Adaptar-nos a la realitat o manifestar el nostre desacord tornant a marxar fins que la situació canvii? ... però qui ens assegura que canviarà? Qui ens garanteix que allà on marxem, les condicions seran millors? És doncs, una fugida, marxar? Si l'única excusa per marxar és la crisi i realment no ens ve de gust o no estem preparats... no ens hauriem doncs, de quedar? Ambdues opcions tenen els seus pros i els seus contres i requereixen una gran fortalesa. Marxar implica una certa autonomía e independència necessaria per afrontar un canvi de vida inminent. Cal ser fort, decidit i valent... però, i quedar-se? és de covards? Quedar-se implica resignar-se a canviar o més aviat afrontar la propia realitat i lluitar dia a dia per acceptar-la, digerir-la i transformar-la en una vida productiva i satisfactoria? Més aviat penso que la segona opció és la més difícil. En el meu cas, malgrat haver tornat del Japó en un "mal moment", ja fa un any i mig que he decidit quedar-me. Aterrar a la Catalunya enrabiada per la crisi no ha estat fàcil ni temptador. No m'he menjat el món com esperava... sinó que senzillament, sobrevisc a base de tastets del que la vida m'ofereix. A vegades, el desgast d'esforçar-me sense obtenir gaire èxit a curt termini, em fa pensar en que potser ja vaig esgotar en algún moment tota la dosi de sort que la vida em va oferir, però aleshores, en algún moment, alguna de les llavors sembrades germina i torno a renéixer. La conclusió que en trec de tot plegat és que l'entorn no ha de condicionar la situació personal de cadascú. Cada individu hauria de ser prou lliure i autònom com per decidir per si mateix sense que l'entorn el condicioni. Ens hauriem de preguntar molt més què sentim i molt menys què hem de fer per poder començar a viure en pau i harmonia. Es tracta d'acceptar qui som i decidir amb honestedat i valentia cap a on volem anar. Tan si marxem com si ens quedem, viure és moure's constantment. Cal tenir doncs, una gran fortalesa interna per sostenir la barca de la vida quan hi ha tempesta.

divendres, 30 de setembre de 2011

『デスティノ・エスパニャ』というスペインテレビの番組をでた!

今週の火曜日、私の友人『山田さん』はスペインテレビを出ました。その番組テーマはスペインに住んでいる外国人のことです。最近、カタルーニャ州に住んでいる外国人は『デスティノ・エスパニャ』という番組を出ます。山田さんは30年前からバルセロナに住んでいるのでとってもラティンな生活である。10年前、大学に山田さんを始めて会った。その日から友達になっていなかったけど我々は友人になった。山田さんの生活は面白いです。毎日、10時に彼の一番素敵な喫茶店に行って、友達を集まって、コーヒを飲んでいます。次、ジームに通ってちょっと泳ぎます。プールに遊んだ後、昼ご飯を食べます。時々、一緒に食べに行って楽しみます。山田さんは退職ですけど最近、試験を合格した後、カタルーニャ州の観光ガイドになった。だから、今、日本人のために観光ガイドにとって働きます。すごいですよねぇー!その番組について興味があれば、ここをクリックして下さい。スペイン語だけど、楽しみ下さい!ところで、私もその番組を少し出た!

Agustin Yamada en Destino España

El pasado martes 27/9 en TV1, mi amigo Agustin Yamada fue uno de los protagonistas del programa Destino España. Cada semana, extranjeros que residen en distantas ciudades del país, narran su historia y su relación con España. Agustin lleva más de 30 años en Barcelona, no necesita adaptarse ni a la sociedad ni a la cultura catalana, porque son parte de su identidad. Agustin es de esas personas únicas e imposibles de clasificar. Con apariencia japonesa y corazón latino, Agustin es "inetiquetable". Siempre buscando nuevos retos, estímulos para seguir aprendiendo, creciendo y disfrutando de Cataluña, su instinto de superación es constante. Agustin y yo nos conocimos hace 10 años, cuando ambos empezamos a estudiar Turismo en Euroaula. Recuerdo como nos ayudábamos mútuamente en la carrera y como poco a poco creció nuestra amistad. Agustin ha sido mi profesor, mentor y modelo a seguir al largo de estos años, tanto en Barcelona como en París y en Tokio. Me apoyó en todas las etapas de mi vida y me motivó a seguir siendo cada día, mejor persona. Gracias Agustin por estos años de amistad y enhorabuena por tu magnífica intervención en el programa. ¡Felicidades!

divendres, 23 de setembre de 2011

Will the US dollar collapse?

Last week, I received a request from NHK's TV to appear in their show talking about economic situation in Spain. The interview was held through video - conference Skype, at 11 a.m. in Spain and 6 p.m. in Japan. The program content usually address Global Debates about economy issues once a week, on the japanese TV NHK's chanel & their program website called Project Wisdom. My friend Juanma used to appear once a week, talking about Spanish or Japanese economic situation. This week, the debat starts with the question: Will the US dollar collapse? People like us from all over the world have been thinking about it and we offered our respectives points of view about our respectives countries. I must admit Spanish economy is getting worse, our weakness is the high inflation and the large underground economy we are suffering from 2008. In my opinion, our priority and immediate need is to restore our fiscal health, to improve our labor market & our education system, more than looking for measures to stimulate the economy. If you're interested to watch the program, please click here: Project Wisdom where you'll find my interview. To watch Juanma's interview, please click here: Project Wisdom.

dilluns, 19 de setembre de 2011

Fórmula d'accés de Palestina a la ONU

Poc marge queda ja per a que Palestina obtingui una resposta. Serà, doncs, reconeguda per les Nacions Unides com a Estat membre? Serà rebutjada per la Comunitat Internacional de la mateixa manera que la veta Israel i els Estats Units? Sembla ser que no. Finalment, després de dècades de sentir parlar de l'etern conflicte del Pròxim Orient, l'Assamblea General de la ONU probablement reconeixerà Palestina com Estat Observador. Tot i la negativa d'Israel i els Estats Units, ja compta amb el suport de 140 estats. No obstant, malgrat Palestina també aspiri a formar part del Consell de Seguretat, segurament la seva admisió serà vetada. De tota manera, si aviat es proclama l'Estat Palestí i el país forma part de les Nacions Unides, encara que només com a observador, tindrà dret a denunciar la ocupació israelí del seu nou "Estat" enlloc del que fins ara es consideren "Territoris" i els abusos de poder de les forces israelís sobre la seva població, a la Cort Penal Internacional. Quina situació més delicada i crítica atravessa Israel darrerament! Si ja s'espantava amb l'efecte dominó de les darreres revoltes del món àrab, només li falta la pressió per solucionar d'una vegada per totes l'etern conflicte de les seves fronteres. Ja toca viure en Pau i Justa Democràcia per ambdós pobles! Per a saber-ne més: El País - Internacional.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Sintra,

Ciudad declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, se encuentra a unos 40 minutos en tren hacia el este de Lisboa y el billete cuesta tan solo 4€ (ida/vuelta). Todos nos recomendaron visitar Sintra, así que dedicamos una jornada completa a pasear entre las mansiones y los palacios señoriales, admirando los jardines camuflados entre el paisaje montañoso. La opción más práctica, sencilla y directa para visitar el famoso Palacio Nacional da Pena (probablemente la obra arquitectónica más destacada del romanticismo portugués) es mediante el bus urbano 434 que une la estación de tren con la entrada al Castillo. No obstante, ignorando que la ruta a pie nos costaria 50 minutos de trekking bajo el justiciero sol de las 12 del mediodía, escalamos los 4 km hasta la cima, donde se encuentra el Palacio da Pena y el Castelo dos Mouros. Nada más llegar y pagar la entrada simple (12€) que incluye la visita al Palacio y a los jardines, fuimos a comer al único restaurante disponible. Buffet libre a elegir entre bacalao o cerdo, macedonia de frutas y/o tarta de chocolate nos salió a 15€ por persona, sin incluir bebidas ni cafés. La visita al Palacio compensó el disgusto del restaurante, aunque tampoco nos entusiasmó demasiado ni el arte ni la arquitectura de aquel palacio, a nuestro parecer, demasiado "Disney". Lo mejor de la excursión fue la deliciosa pausa a pie de calle, cerca de la estación, donde comimos las típicas queijadas de Sintra.

dimarts, 6 de setembre de 2011

Lisboa,

La capital europea más occidental del viejo continente (sin contar las islas) nos ha acompañado durante los últimos días de verano. Nos ha sorprendido gratamente la intensa amabilidad de sus 600.000 habitantes que, como si de un pueblo se tratara, se toman el debido tiempo para hablarle al visitante, informarle y atenderle con gusto y paciencia. En resumen, una delicia de hospitalidad y simpatía. Nos alojamos 4 noches en un hostal inaugurado recientemente que me gustaria destacar: Go Hostel, situado en pleno centro neurálgico (a 5 minutos a pie de la estación de metro Intendente), totalmente reformado, asequible y lo mejor de todo, su personal. El centro histórico de Lisboa destaca por sus estrechas calles empedradas y sus numerosas cuestas, así como sus varios miradores donde admirar la romántica panorámica de la capital portuguesa. Pasear por ellas, no obstante, no es tan delicioso como dejarse llevar por el tranvía a pesar de estar siempre abarrotado de locales y turistas. Cabe destacar el Barrio Alto y la Alfama como los lugares más singulares de la ciudad, sobretodo por el encanto de sus calles y su valor histórico. Visitamos el famoso Castillo de San Jorge que corona la colina del barrio de la Alfama y degustamos los típicos pasteles llamados Queijadas (el pastel de queso portugués) en una encantadora bodega reconvertida en bar. Sin duda, Lisboa derrocha encanto en cada esquina, en cada cuesta, hasta en los balcones repletos de ropa tendida puede que te encuetres con alguna abuela que te observa curiosa y te sonríe al pasar. Sobra decir que a nivel gastronómico, la ciudad ofrece una exquisita variedad repostera para satisfacer a los más golosos y en cuanto al menú, los platos destacados són el bacalao, los caracoles y las sardinas asadas. Un placer para todos los paladares y encima, muy económico! Ya de noche, no olvides detenerte a escuchar fado. No importa que no sepas portugués. La voz de quienes cantan fado es tan sentida e intensa que a pesar de no entender la letra, comprenderas su pasión. Post dedicado a Ricardo y Sofía, quienes lograron ser, con encanto y dulzura, lo más agradable de nuestro paso por Lisboa.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Khovsgol Lake & The North of Mongolia

Our last week in Mongolia was the best one of the trip. We arrived to Khovsgol Lake (the 2nd most pure water lake in the world) where we spent 2 nights in a ger camp site. Mongolia's northern landscapes are beautiful. In Khovsgol lake, the animals live surrounded by nature everywhere, even if they are wilds or domestics. We enjoyed our free time riding horses along the lake, eating yak's meet and doing some picture competition between us. Sandra had the courage to swim in the cold water of the Khovsgol lake, while Ariadna, Eli & me had been resting & sunbathing next to her. Finally, at the end of the trip, we went to Amarbayasgalant Monastery near UB city, which has been declared World Heritage Site by UNESCO. I should recognize that it was beautiful, of course, but it was also disgusting for me to find so many pigeons inside!

diumenge, 28 d’agost de 2011

Kharkhorin & Erdene Zuu ・Central Mongolia

The second week of the trip, after visiting the Gobi desert, we went to Central Mongolia. It was not a crowded area (actually, nowhere in the country was) but we found some villages on the way like Kharkhorin (the ancient capital of the country) and not so far, the Erdene Zuu Monastery, one of the biggests in Mongolia. After visiting the monastery and praying some sutras and mantras, I figured out that Mongolia's Buddhism is exactly the same religious movement than in Tibet. However, the smell inside the monasteries is different from Tibet. The smell of the monasteries from Tibet is yak's butter mixed with incense, while the smell of Mongolian ones is rosemary outside & myrrh incense inside. Some other nice activities we did over there were trekkings & photography. At the end of the 2nd week we arrived to Tsagaan Nuur (White Lake in mongolian) where we could enjoy fresh weather, a lovely horse ride walk and sweets cakes!

dissabte, 27 d’agost de 2011

Khongor sand dunes in the Gobi Desert

After 3 days touring Mongolia to the south, we finally arrived to the Gobi desert. The landscape we saw through the windows of our russian van had been changing all the time... everything became nothing, just sand, dunes and us. Amazing! Even the hottest temperatures ever suffered! Almost 40 ºC. So, next morning, we woke up at 6 a.m. with the sunrise & without having breakfast, we got ready to discover the Khongor sand dunes. Our walk tour by our own lasted almost 3 hours through the steppe, crossing the river and jumping the dunes. Around 9 a.m. the temperature was so hot that some locals took us back by car to our ger for free. On the afternoon, our guides organized for us a camel riding experience which I enjoyed a lot! Mongolian people are so nice! Next day we went to Yol Am also known as Eagle Valley where we knew some local people on the way and we'd been sharing their food and beverages. I remember the moment when we could take a shower after 4 days of non-stop sweating for 4000 tugrug (the official currency of Mongolia equivalent to 2 €). How about the food in the Gobi? Sincerely, aweful. Unfortunately, They don't have a lot of choices. So, we ate mutton dumplings again! We got sick of eating always the same, but the locals were so nice with us, specially the kids, so we definetely enjoyed our meals. As you can see on the pictures, mongolian babies are so cute, don't you agree?

dimecres, 24 d’agost de 2011

Mongolia, the land of the blue sky

Home, sweet home. I just got back from Mongolia after a 22 hours odyssey between airports and aircrafts of Korean Air. However, it's definitely worth it. Our trip around the country was simply amazing. We've been traveling from UB city to the southern province of Gobi desert where we spent 4 nights without any option to take a shower or eating nothing else but mutton. But we've been riding a camel for almost 3 hours in the lovely sand dunes of the Gobi desert, tasting the flavour of the traditional national beverage called "airag" (fermented mare's milk) and meeting new locals. I'll tell you more details about our 22 days trip around Mongolia with Khongor Expedition soon. I promise!

dilluns, 1 d’agost de 2011

"Let your memory be your travel bag"

... said Alexander Solzhenitsyn. I'm almost ready to go to the most amazing trip I've been wishing for so long. I'm going to discover the Serengeti of the 7th largest country in Asia, where only 2.8 milion people are living in an area larger than the overall combined territory of Great Britain, France, Germany and Italy! I'll probably spend 3 weeks among people under 30 years old who speaks khalka mongolian language (75% of the population). We're traveling with Korean Air from Barcelona to Ulaan Bataar and then, walking, driving, riding a horse or a camel, enjoying nomadic life, learning different ways to live, having a lot of new experiences and sharing ours. I'm so excited about this trip to Mongolia! See you soon!

diumenge, 31 de juliol de 2011

Bon Estiu a tots!

El temps s'ha tornat boig. Barcelona es transforma en Venecia col·lapsada de turistes, aiguats i pluges que semblen tifons, mentres que el nord de Catalunya gaudeix d'un clima moderat, assolellat i càlides temperatures. La invasió de turistes que saturen el centre de la capital catalana deuen estar força fastiguejats després d'haver invertit temps i diners en unes vacances de "sol i platja" que no poden aprofitar, i en canvi, pobles com Cadaqués, on normalment l'aigua és freda i quasi sempre bufa vent de tramuntana, els banyistes es torren sobre les roques de caletes assolellades i fresques. Ja comença el mes d'agost i els catalans deixem Venicelona per una llarga temporada. Sembla ser que la Xina és la destinació de moda per aquest estiu 2011, però nosaltres, fugint de les masses, volarem en busca de novetats, exotisme i pau. On anem? Molt lluny. Més detalls? A la tornada.

Welcome to Venicelona

But... What's happening in my city? I can't believe how the weather is changing nowadays. We are in summer time? People are enjoying their holidays? If you're thinking to come to Barcelona, should be prepared. This is not Barcelona any more, this is Venicelona in Juliember!

dimecres, 27 de juliol de 2011

Quan arribes als 30

Encara em queden 2 anys per opinar amb coneixament de causa, l'impacte que provoca entre els joves, arribar a l'edat de 30 anys. La majoria del meu entorn social es troba en el moment de la vida en que la balança temporal s'equilibra entre els moments viscuts i els que encara ens queden per viure. Alguns, tendeixen a recolzar-se massa sobre els records de l'era dels vint i el pes de la nostàlgia els fa sentir vells i s'espanten. Quan arribem als 20 anys, desbordem tanta energia que conduïm per la vida amb poca prudència i cautela, respectant només, el semàfor en vert. No ens espanta saltar-nos Stops perque encara no ens hem equivocat gaire i a gran velocitat, consumim els anys sense mirar el retrovisor. Però quan arribem als 30, el semàfor es torna intermitent. Ja hem recorregut prous kilòmetres plens de records i hem viscut tantes experiències que comencem a frenar, conduïnt amb una mica més de consciència. Alguns, sembla que juguin a canviar de carril eternament sense posicionar-se. Altres, condueixen sense rumb esperant la posta del sol i costa distingir-los dels que s'esforcen per no perdre's enmig del no res. En canvi, n'hi ha d'altres que s'atreveixen a sortir de la carretera, explorant nous camins. L'entorn ens havía dit sempre que l'edat ideal arribaria dels 30 als 40, quan suposadament, després de tant conduïr, hauriem d'haver assolit la majoria dels objectius que ens havíem plantejat: estabilitat familiar, social i econòmica. No obstant, arribats als 30 anys, el destí que esperavem no apareix a l'horitzó. Arribats als 30, ens topem de nassos amb un inesperat i molest semàfor intermitent que ens desconcerta. La reacció d'alguns és de seguir avançant amb cautela malgrat els dubtes, la incertesa del futur i la feixuga balança inclinada cap als records nostàlgics del passat que porten al maleter. Altres, acumulen un kilòmetre rera un altre autoenganyant-se amb l'utòpic plaer d'una conducció carpe diem endarrerint el viatge cap a la vida adulta. Per sort, també hi ha valents conductors de 30 anys que, malgrat no hagin arribat encara al destí que s'havien proposat als 20, s'aturen si cal a remenar el maleter. D'allà en treuen l'energia dels records i les experiències passades, s'aparten si cal a la cuneta i demanen ajuda o consells per trobar el bon camí cap a la vida adulta. Fa poc que acabo d'arribar al kilòmetre 28 de la meva ruta i no sé com interpretar el semàfor intermitent. He parat a la cuneta i em sento una mica vella quan miro el retrovisor i veig un maleter ple de records i experiències viscudes. Asseguda al volant amb el fre de mà activat, em pregunto si d'aquí 2 anys hauré trobat el bon camí cap al Kilòmetre 40.

divendres, 22 de juliol de 2011

29 anys de matrimoni!

El 4 de juliol de 1983 els meus pares van ser pares per primera vegada. Tot just feia un any que s'havíen casat i jo vaig ser el seu primer regal d'aniversari de noces. Des d'aleshores, cada 4 de juliol, ells són els primers en felicitar-me l'aniversari i jo, els felicito alhora per cada un dels seus anys de matrimoni. Cada mes de juliol ho cel·lebren amb un nou viatge de noces i aquest estiu han viatjat a l'Europa de l'Est amb un creuer pel riu Danubi. El primer viatge de noces, l'estiu de 1982, viatjaven a l'Asia Oriental per primera vegada. La Xina comunista, Filipines i el Japó, que era un dels somnis de la meva mare. Sempre m'he preguntat si apart dels gens, he heredat d'ella aquesta passió per l'Orient. L'any 1983 van renunciar a viatjar per canviar bolquers però a partir de 1985, amb un nou membre de la família, l'Amàlia, tots 4 vam començar a viatjar plegats. Al llarg d'aquests darrers 25 anys hem recorregut quasi un terç del planeta en cotxe, avió, vaixells, submarins, helicòpters i rick shaws, fins fa poc que, tant l'Amàlia com jo, els hem deixat recuperar els primers anys d'intimitat. l'Ena i el Santi acaben de tornar del viatge que, segons ells, se'ls hi ha fet massa llarg sense les seves nenes. Malgrat el pas dels anys i la nostra independència, l'Amàlia i jo sempre serem les seves nenes que, orgulloses dels pares que tenim, esperem seguir-los felicitant l'aniversari per sempre. Per molts anys!