dimarts, 20 de desembre de 2011

Anna

El passat dijous 24 de novembre de 2011 va néixer l'Anna. La meva amiga Isabel i el seu marit, l'Eduard, van decidir posar-li el meu nom fa mig any. Recordo que em vaig emocionar moltíssim quan em van dir que la petita princesa es diria com jo i cada cop que la Isabel em feia tocar-li la panxa per notar les coces i els cops de la petita, comprovava que era real. Allà dins hi creixía una personeta i fa res que ha sortit al món. He hagut d'esperar 22 dies més per conèixer l'Anna. El passat divendres 16 de desembre em vaig decidir a pujar a Roses a visitar-les. Totes dues, mare i filla, estan precioses, el canvi de vida els hi prova molt bé. La nena no fa més de 2 pams de llarg i sembla tant fràgil que, quan comença a cridar, no ho diries pas que aquells pulmonets puguin arribar a fer tant soroll, però pesa el que ha de pesar i s'enganxa al biberó amb moltes ganes cada 3 hores. Segur que a aquest ritme creixerà molt aviat. La Isabel em mostra l'habitació de la petita, on hi han posat ninots damunt del llit, enganxines a les parets i contes infantils als prestatges. Quina pau que s'hi respira, quin bon ambient. Em quedo mirant a la Isabel mentre li canvia els bolquers a l'Anna i encara em costa d'imaginar que aquella petita coseta formi part d'ella per sempre més. Per a tota la vida. Ja és mare i fins que no he vist a l'Anna als seus braços, encara no m'ho creia.