dimarts, 30 de novembre del 2010

Barça 5 - Madrid 0・Victoria Sublim

今夜、バルサというバルセロナの主要なチームはマドリッドに対して素晴らしくて凄い試合を勝った。その試合を初めて以来、バルサの力はすっかり上質になってきた。9分しか過ごしないでバルサは1番目のゴールを決めて、皆が喜んでいました。そして、試合に進むにつれて、ますますゴールを決まってしまった。バルサのライバルとしてびっくりしていただけでなく傍観者としても凄く驚いていました。1番目の部分を終わった際にはバルサが2つゴールもう出来て、勝っていました。2番目の部分を始めたとたんに2つゴールも当たったけど、試合を終わり前に5番目のゴールも出来た。ホントに素晴らしかった試合だったっけ。これからも私はバルサを活気づけるつもりだ。とくにグアルディオラというバルサのコーチだから、かっこいいでしょう?(笑)Quina gran nit la que ens ha ofert avui el Barça! 5 gols al Camp Nou jugant contra el Madrid! Gràcies equip per haver-nos fet gaudir i sobretot, per fer-nos sentir orgullosos de ser Catalans. Força Barça i Visc-a-Catalunya!

diumenge, 28 de novembre del 2010

Era un somni?

Les 10. Ja? És veritat. Avui no tinc classe. He d'anar a treballar? Tampoc. Doncs m'hauria de llevar si ja no tinc son... Sí. També hauria d'esmorzar. Quina mandra preparar-lo si no tinc gana. Encenc la tele per no sentir-me rondinar. Perquè ho faig si sé que no fan res bo? L'apago i torno a queixar-me. No m'agrada estar amb mi. Voldria estar amb tu. Perquè no hi ets? M'enfado. No vull començar el dia trista. Perquè t'he tornat a somiar? Prou! Respiro, badallo i m'aixeco. Agafo el diari. Llegeixo els titulars mentre em preparo una tassa de te verd. La vista desenfoca. Acabo el paràgraf i no sé què he llegit. Vols fer el favor de desaparèixer dels meus pensaments? Torno a queixar-me. El te ja està a punt però crema. El deixo refredar uns segons mentre em miro al mirall. No tinc son però faig ulleres. Et veig al meu costat i m'acaricio els cabells. M'agradaria que ho fessis tu però no pots. Perquè? Es clar... en realitat, no hi ets. Em miro les mans buides i el somriure fuig dels llavis. Si en realitat no ets amb mi, no et vull veure al meu mirall! Recupero la tassa de te. Ara està massa fred. Ja no em ve de gust. Tinc fred. M'estiro al llit i m'abrigo sota els llençols. El fred no se'n va... el llit és massa ample. Em faltes. Els meus braços s'estiren provant de trobar-te. No hi ha ningú. Sento el buit. Tanco els ulls. Voldria adormir-me sense veure't però em fa por somiar-te de nou. Aquesta realitat on corro darrera els somnis, cansa; mentre que somiar continuament una realitat que no existeix, fa mal. Sóc conscient de que la meva realitat és somiar desperta... Perquè estic desperta, oi? Suposo que sí... però tinc son.

dimarts, 23 de novembre del 2010

日本で就職の件

最近、学校で日本での就職についてのドラマを見ました。そのドラマの主役は小野さんというの社会人だった。小野さんの男性は大学を卒業した後、日本会社に就職して、2週間にわたってマーナの研修を受けました。始めは、小野さんはちょっと落ち着かなかったのでマーナ研修に遅刻してしまいました。その研修の先生はとても美人で優しい女性だった。それで、初めから小野さんはその女性が気に入ったわけだ。マーナ研修の終わりが近づくにつれて、生徒はだんだんマーナが上手になってきた。しかし、小野さんは会社に入ると間違えがちだったので上司に叱られました。ちなみに、日本では上司が怒れると、思い切って部下に大きい声で叫ぶことになっているそうです。小野さんはちょっとおっちょこちょいのくせに、始めは皆のふるまうように難しいでしょう?私は日本に住んでいた時、観光局で働いていました。その事務所は大部分の人たちはとっても優しくて楽しい人たちだったので小野さんの事情に比べて、全く違いました。私は初めは、お客さんと日本語をあまり話せなかったし、電話を通じても答えられなかったけれど頑張りました。たとえ私について役に立たないと考えられても、毎日同僚に喜ばれていました。どうして日本だけでなく他の国でも会社員や学生がいじめられるのでしょうか?分からないよ!皆、お互いが少しがまんできれば、社会関係は良くなるはずだ。  

dissabte, 20 de novembre del 2010

Un present millor per la meva generació

En resposta a la Carta d'en J.G. dirigida al President de la Generalitat. Gràcies Joan per expressar la teva opinió obertament i sense embuts. N'hi ha molts que com tú i com jo, hem tingut la sort de rebre el suport familiar que ens ha permès poder accedir fàcilment a una formació universitaria. També ens hem pogut incorporar al mercat laboral malgrat no sempre ens han premiat amb el sou que ens mereixíem. Hauríem d'estar agraïts per la formació que hem rebut però estem decepcionats. Quan erem petits, ens prometíen a l'escola que, si ens esforçavem per treure bones notes, seríem joves de profit. Ara que ho som i reclamem la recompensa de tot el nostre esforç, ens adonem que tot era un engany i que hem d'emigrar a altres paísos per viure la vida que ens havíen promès. Molts de nosaltres hem passat llargues temporades a l'extranger amb l'esperança de poder tornar quan se'ns valorés. Alguns d'aquests "talents fugats" han renunciat a tornar algún dia a casa perque de tant decepcionats, han perdut l'esperança de que la situació pugui millorar. No sé si un canvi de govern ajudarà a millorar la situació o encara l'empitjorarà més, però estimo la meva terra i em dol que la nostra generació i les que venen de camí, amb ganes de cuidar-la i millorar-la, no siguem valorats.

dijous, 11 de novembre del 2010

Perdona'm

Tens raó. Per fi ho he entès. Sempre m'has dit que sé escoltar, que de tant sensible i sovint bleda, l'empatía és l'única qualitat que n'he tret de tant patiment. Últimament però, només he fet que mirar-me el melic i enfilar-me als núvols, recolzant-me en l'apreci i l'estima que m'has demostrat tots aquests anys. Mentre volava constantment inconstant, no has deixat de cridar-me que tornés, que toqués de peus a terra i que mirés a través del mirall la persona en la que m'he convertit. Procuraves explicar-me sentiments amb paraules que no m'arribaven, perque no t'escoltava, et sentía. Ho sento. Sempre m'has fet costat. I jo? On era quan em necessitaves? Probablement volava tant lluny i tant amunt que la pluja àcida dels teus crits no em mullaven. Lamento no haver estat a l'alçada correcte que esperaves de mi però, ara que he baixat dels núvols i et tinc al meu costat malgrat haver deixat de banda la empatía, et prometo que caminarem junts. Agafa'm la mà i no deixis que l'egoísme se'm emporti de nou. Ajuda'm a seguir el camí. Segueix recordant-me cada dia qui sóc i qui vull ser. No te'n vagis, no m'avandonis. Cal que recordi que la buidor que sentía, en realitat és plena de tú.

dimecres, 10 de novembre del 2010

モンセラット・Montserrat

モンセラットはカタルーニャ州の中で、一番素敵で特別な山です。その山の自然は素晴らしくてカトリックの聖地です。モンセラットの修道院の歴史はとても興味があり、特に聖母マリア様のことです。モンセラット山の修道院の聖母はカタルーニャの人たちが一番親しみを持った聖母です。ちなみに、この聖母の肌は黒いです。一般的にカトリックの聖母マリア像は白いですが、モンセラットの聖母は違います。モンセラット山の風景はホントに奇麗です。モンセラットの山に上るために、フニクラールに乗ることが出来るし、自分の車に乗ることが出来ます。私達はバルセロナから車に乗って45分でモンセラットの駅に着きました。駅から山頂までフニクラールに乗って10分でかかって修道院に着きました。その日は明るくて天気は良かったけどモンセラット山の気温はバルセロナより、凄く寒かったのでひどい風邪を引いてしまいました。

dimarts, 9 de novembre del 2010

サグラダ・ファミリア、やっと大聖堂になりました

昨日【11月7日】サグラダ・ファミリア教会がローマ法王によってバシリカ【大聖堂】と呼ばれるようになりました。これで、バルセロナのバシリカは9つになりました。TV3【カタルーニャtv局】のおかげで、一部できあがった教会の内部が世界に紹介されて、バルセロナの新しいイコンになりました。サグラダ・ファミリアの中には以上6,000人が集まって、ミサが行われました。さらに、40,000人がその儀式に参加して、サグラダ・ファミリアの周りに集まりました。その間、会場一帯は車が入れないように回りはブロックされていましたけど、参加者達はとっても満足していました。私は会場に行かなかったしテレビでもその儀式を見なかったけど、バルセロナの人たちの同じように感動しています。昨日はホントに特別で感動的な一日でした。サグラダ・ファミリアについて興味があれば、こちらをクリックして参考にして下さい。

Barcelona estrena Basílica

Barcelona comença una nova etapa. Gràcies a la visita del Papa que, malgrat l'enrenou que ha causat a ciutadans i turistes, ahir al migdia, la nostra estimada Sagrada Família va esdevenir Basílica. Ja és un fet. Tot i que l'icona de Barcelona segueix en construcció, ha passat de ser un Temple Expiatòri a una Basílica més de les actuals 9 amb les que compta la ciutat. Més de 2 milions de turistes visitaven cada any la Sagrada Família, motivats per la singularitat de la seva silueta externa però, a partir d'ara, el Temple més gran del món multiplicarà les seves visites gràcies a la gran difusió que els mitjans de comunicació s'han encarregat de projectar a nivell Internacional. Si fins ara, l'exterior del Temple era l'icona de Barcelona, des d'ahir, el Bosc Petrificat de l'acabada Nau Central projectada per Gaudí, esdevindrà la nova icona interior del Temple que Barcelona es reservava per mostrar. Cal reconèixer que, malgrat l'indiferència d'alguns i el creixent secularisme de la nostra actual societat, l'acte de Consagració religiosa de l'obra més brillant i singular de Gaudí és un gran pas endavant per a la nostra dinàmica Barcelona, sempre projectada cap al futur, sense oblidar el passat ni la singularitat de la seva terra, Catalunya.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Érase una vez, Versailles

Helena conoció a Marcel en persona esa misma tarde y le causó una grata impresión. Observando como la pareja se comportaba en su rutina, sintió celos, contagiándose de felicidad. Marcel le hablaba a Yuki con dulzura, sin llamarla jamás por su nombre, porque para Marcel, Yuki era su “Darling”. Marcel trabajaba como comercial en una conocida cadena hotelera francesa, con lo que solía viajar bastante y Yuki pasaba gran parte del tiempo sola. Apenas hacía un mes que Yuki se había mudado a vivir con él - justo después de la boda - y ya estaba ansiosa por desarrollar el papel de esposa ideal. Se levantaba cada mañana a las 7h, inclusive los fines de semana y estudiaba francés. Creía que como buena esposa, le correspondía cuidar de su marido, preparándole el desayuno y ocupándose de la casa, mientras se esforzaba por estudiar la lengua y costumbres de su nuevo país de acogida con la finalidad de encontrar pronto un trabajo y ganar algo de autonomía. Los tres se sentaron a la mesa y empezaron a comer cuando Marcel preguntó a su mujer cómo había pasado la semana. Marcel se había ido a Alemania en viaje de negocios, dejando a Yuki sola en el apartamento. Yuki le comentó en inglés que había sufrido algún percance cuando visitó a un dentista francés, quien no quiso atenderla por no poseer seguro médico. Marcel trató de tranquilizarla comentándole que una vez empezase las clases de francés en la academia y regularizasen los papeles de su matrimonio, su situación legal en Francia cambiaría radicalmente y podría acudir al médico sin problema. Yuki no parecía complacida en absoluto. No le bastaba con regularizar su situación en el país, insistió además, en que deseaba ser atendida por un dentista japonés que comprendiera su idioma. Ante las lamentaciones de Yuki, Marcel cambió de tema, dirigiéndose a Helena en francés y preguntándole por su viaje. Helena respondió en francés remarcando que estaba muy contenta de regresar a su antigua ciudad, ignorando por unos instantes que Yuki no comprendía de lo que estaban hablando. Yuki reprochó a su marido que no hablasen en inglés cuando ella estaba presente y los tres prosiguieron la conversación en inglés. Después de comer se dirigieron hacia la estación para tomar el tren en dirección a Versailles. Un par de semanas antes, cuando Helena les anunció que deseaba pasar su cumpleaños con ellos en París, la pareja decidió invitarla a una visita nocturna de los Jardines del Palacio de Versailles. La visita incluía un concierto en la famosa Sala de los Espejos, seguida de un paseo por las fuentes iluminadas y acompañadas de música que terminaría, finalmente, con un espectáculo de fuegos artificiales. El tren llegó con retraso. Trataron de aligerar el paso desde la estación de Versailles hacia los Jardines del Palacio pero llegaron tarde a la cita, perdiéndose el concierto. Resignados, después de pelearse sin éxito con los guardias y taquilleros de la entrada, salieron al Jardín y pasearon entre arboledas y enormes pasarelas repletas de flores, aguardando el inicio del espectáculo nocturno. Transcurridas un par de horas, las fuentes se iluminaron y empezó a sonar la música. Miles de visitantes que hasta entonces habían estado paseando silenciosos y desapercibidos entre los árboles, se amontonaron a lo largo y ancho de la avenida principal, tomando posiciones para contemplar cómo el cielo empezaba a brillar. Durante unos treinta minutos, el sonido de la música envolvió el cielo, repleto de pequeñas gotitas de fuego que caían lentamente sobre miles de cabezas. Marcel y Yuki se abrazaron contemplando la escena, mientras Helena soñaba despierta a su lado. A medida que los estallidos de luz y color explotaban en el cielo, Helena viajaba en el tiempo. Con la mirada perdida en el vacío de las lágrimas de fuego cayendo sobre sus cabezas, se emocionó al dibujar escenas de su pasado en Tokyo. Hacía justo un año, festejaba su 26º cumpleaños en un karaoke de la capital nipona, junto a sus queridos amigos. Un año después, ninguno de ellos, excepto Yuki, podían compartir con ella ese momento. Dejándose llevar por la nostalgia, las lágrimas empañaron los ojos de Helena. - Ya estás llorando otra vez, hermanita? Qué sensible es mi princesa! - se mofó Yuki, abrazándola entre el gentío.