dijous, 11 de novembre de 2010

Perdona'm

Tens raó. Per fi ho he entès. Sempre m'has dit que sé escoltar, que de tant sensible i sovint bleda, l'empatía és l'única qualitat que n'he tret de tant patiment. Últimament però, només he fet que mirar-me el melic i enfilar-me als núvols, recolzant-me en l'apreci i l'estima que m'has demostrat tots aquests anys. Mentre volava constantment inconstant, no has deixat de cridar-me que tornés, que toqués de peus a terra i que mirés a través del mirall la persona en la que m'he convertit. Procuraves explicar-me sentiments amb paraules que no m'arribaven, perque no t'escoltava, et sentía. Ho sento. Sempre m'has fet costat. I jo? On era quan em necessitaves? Probablement volava tant lluny i tant amunt que la pluja àcida dels teus crits no em mullaven. Lamento no haver estat a l'alçada correcte que esperaves de mi però, ara que he baixat dels núvols i et tinc al meu costat malgrat haver deixat de banda la empatía, et prometo que caminarem junts. Agafa'm la mà i no deixis que l'egoísme se'm emporti de nou. Ajuda'm a seguir el camí. Segueix recordant-me cada dia qui sóc i qui vull ser. No te'n vagis, no m'avandonis. Cal que recordi que la buidor que sentía, en realitat és plena de tú.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Anna,

Que estàs bé?
Petó

Ikram

Princess aIkO ha dit...

Sí guapa, molt bé ;)
Fa poc vaig veure ta germana. Hem de tornar a quedar! Molts petons!!

Anònim ha dit...

Aiko, ets un cel:)
El teu bro

Anònim ha dit...

Quan vulguis quedem, que ja toca!
Petons

Ikram

Anònim ha dit...

Què es el que més enyores princess?