dijous, 27 de novembre del 2008

白川後・Shirakawago o "el poble del riu blanc"・

日本の雪所では高山と白川郷が最も有名でしょう。高山は冬はとても寒いのですが美しい街です。先週末、私は友人八人と一緒に高山と白川郷を訪れました。それはそれは楽しい三日間の旅行でした。土曜の朝新幹線で東京を出発し、午後一時半ごろに高山に着きました。途中、富士山の姿が麓まではっきり見ることができました。富士山をはっきり見渡せるのは難しいので、とても嬉しかった。高山で昼ご飯を食べてから旅館に行きました。旅館の従業員はサービスが行き届いていました。旅館の主人が私たちにお茶を出してくれてから、お部屋に案内されました。旅館は「飛騨ガッシェン」といいます。この旅館はとても素敵なところです。心からお勧めします。
Diumenge passat al matí, durant el viatge d'excursió a Takayama, ens vam aturar a Shirakawago, un poble de muntanya, agrícola i encantador situat a uns 50 minuts en bus desde Takayama, perdut entre els alps japonesos. L'any 1995, l'UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat. Personalment, penso que mereix amb majúscules aquesta distinció, ja que el poble en tot el seu conjunt és únic. La inclinació de les teulades "Gassho Zukkuri" de les cases (minka) del poble, fa pensar en dues mans unides en pregària que, des del mirador, observant detingudament tot el conjunt de casetes... experimentes una gran pau i al·legría! El paissatge de Shirakawago a l'hivern és espectacular. Val la pena passar fred només per ser testimoni d'aquestes escenes!
Copyright de les fotos: algunes son de collita pròpia i algunes altres són cedides (més aviat expropiades, però amb el seu consentiment ;p) del Nachete! Moltes gràcies!!

dimecres, 26 de novembre del 2008

高山・Takayama

日本の中では高山と白川後は一番方がいい雪所です!高山は寒くてきれいな町です。先週末、私と8人友達と一緒に高山と白川後に見に行きました。楽しかった3日間の旅行をしました。朝の土曜、東京から出って、一時半ぐらいに高山駅に着きました。バスで6時間ぐらいにかかりました。途中で、全部富士山を見えました!嬉しかった、難しいからです!高山で、昼ご飯を食べて、旅館に行きました。旅館のスタフはとても正しいでした。旅館の持ち主はみんなに日本茶をあげて、部屋を見せました。高山の飛騨ガッショエンと言う旅館で泊まりました。心でこの旅館はとてもきれい所です!ぜひ、おすすめます!
Per fi hem anat a Takayama! Desitjava fer aquest viatge desde l'estiu! Ha valgut la pena esperar fins a l'hivern, perquè encara que oficialment sigui tardor, a Takayama ja ha nevat! Sí... quina preciositat de paissatge, una fusió dels darrers colors de la tardor amb els primers flocs de neu de l'hivern! Què bé que ens ho hem passat, tota la colla d'excursió de 3 dies, aprofitant el Pont del 24 de novembre, que torna a ser Festiu al Japó! (dia de gràcies al treball), els japonesos fan poques vacances a l'any, però tenen una pila de ponts! I apa, cap a Takayama i Shirakawago! Ens vam allotjar en un preciós Ryokan anomenat Hida Gassho En, molt recomanable, bonic, bé de preu i amb ofuro (banys japonesos). Molt relaxant després d'una llarga jornada de turisme o d'Skí... perquè Takayama, a més de ser coneguda pel qualificatiu de "petita Kyoto", també es considera destí per als esquiadors! Takayama vol dir "Alta Muntanya", ja que es troba a la zona dels Alps Japonesos, entre Nagoya i Kanazawa. L'atractiu principal de la regió és el poblat folklòric de Hida no Sato, els 3 carrers típics de l'època (San-machi Suji) i la ruta dels 13 temples de Higashiyama Teramachi.
Com arribar a Takayama desde Tokyo i a bon preu? reserveu un passatge d'autobús Keio o Nohi, que operen diariament desde l'estació d'autobusos de Shinjuku - sortida Oest. El preu d'anar i tornar costa 11.700 yens. Si hi aneu amb Shinkansen, costa més del doble! En bus es triga unes 5 hores i mitja, mentre que en Shinkansen, unes 4 hores i s'ha de fer un canvi de tren a Nagoya. Bon viatge!

dimarts, 25 de novembre del 2008

ジャパニーズアイスクリム・Gelat Japonès

Gelats en ple hivern? Si són de l'OUCA, sí! l'Ouca és la millor gelatería japonesa que he trobat fins ara. La Misa, que viu al barri d'Ebisu, la va descobrir fa temps i des d'aleshores, hi hem anat un parell de vegades. M'encanta! Hi ha moltíssima varietat de gustos, això sí, sempre tradicionals i originals, com el gelat de かぼちゃ(carbassa), gelat de 牛乳 (llet), 抹茶(maccha o te verd), きなこ、シナモン (canyella), かりんとう(Sèsam), ヨーグルト(yogur)、桜小豆(mongeta vermella), 豆腐 (Toufu), 薩摩芋 - さつまいも(Batata o papata dolça), クロゴマ(Sèsam negre), i de banana バナナ。Quan vivía a Barcelona, havía tastat només dos sabors: el gelat de te verd (抹茶)i el de mongeta vermella (桜小豆). Desde que visc a Tokyo, els meus gustos han canviat. Els meus gelats preferits són el de carbassa (かぼちゃ) i el de patata dolça (薩摩芋) A més, en aquesta gelatería (petitona però molt acollidora), t'ofereixen una mica de te per acompanyar el gelat, així com també unes branques de sal per a potenciar els sabors. Tota una experiència que no us podeu perdre si teniu la oportunitat de viatjar a Tokyo. Quina explosió de sabors!

divendres, 21 de novembre del 2008

ニューハーフショー・Show de travestis

昨日、夜になると、西新宿住友ビルに行きました。住友ビルの49階にはガルソンパブと言うニューハーフのショーレストランがあります。22時から23時まで面白くて楽しいショーを私たちに使わせてくれました。音楽は楽しいし、スタフの人たちが正しいし、食べ物もがおいしかったです。それに、ショーと晩御飯のために3000円ぐらいを払いました。値段は良かったね!
L'entrada d'avui és un pel especial: Show-Cabaret de travestis súper fashion, original i molt divertit! Ahir, els meus amics em van proposar acompanyar-los a sopar al Garçon Pub, un Pub-Cabaret situat a la planta 49 de l'Edifici Sumitomo, que es troba a Nishi - Shinjuku, a l'Oest de Tokyo. Sortint de la feina i després de la classe de japonès, ens vam trobar directament al local, que per cert, les vistes de Tokyo des d'aquella alçada treuen el singlot a qualsevol! Havíem reservat plaça (cal prèvia reserva) a quarts de 10 del vespre perquè l'espectacle començava a les 10. El preu és de 2.000 yens (espectacle d'1 hora) i la consumició obligatoria es cobra a part. El preu de les consumicions rondava els 700 yens, tant de beguda com de menjar. Molt entretingut, original, divertit, fresc i únic!

dilluns, 17 de novembre del 2008

七五三・Sichigosan

先週末の土曜日に七五三のお祝いがありました。私は子供が大好きなので、その様子を明治神宮に見に行きました。午前中から午後にかけて七五三を祝う子供たちで混んでいました。子供たちを大勢見ることができて私はとても嬉しかったです。女の子は、とてもきれいな着物を着て、男の子はカッコいい服を着ていました。沢山の家族づれでとても賑やかでした。日本にはお祝いの日が沢山あるので、楽しく面白いです!
Després d'esperar 7 mesos per presenciar la Festa del SichiGoSan, dissabte vaig obtenir la meva recompensa! El temple de Meiji Jingu era ple de nens i nenes que celebraven els seus 3, 5 i 7 anys. El Japó té moltes festes tradicionals i costums locals, però sens dubte, aquesta és per a mi, la més maca i especial. Adoro els nens petitons i si a més, me'ls vesteixen de gala amb kimonos llampants i ben pentinadets i arregladets... quin paradís! Els jardins del temple es van convertir durant tot el dissabte 15 de novembre, en un escenari de colors, somriures i al·legríes. Tothom era feliç! Els avis, els pares, tiets, cosins, nevots... i els turistes, s'aglomeraven al voltant dels nens per a fotografiar-los, i els pares es mostraven orgullosos dels seus nens quan els turistes els hi demanaven fotos. En un futur, quan sigui mare i els meus nens facin 3 anys, els portaré a Meiji Jingu el 15 de novembre d'aquell any, per agraïr als Kami (Déus) la felicitat que en aquell moment sentiré al ser mare d'uns nens tan sans i preciosos ;) Fins aviat! Per cert, Joan... Feliços 7 anys i 11 mesos!

dimarts, 11 de novembre del 2008

スペインの国王はスペイン人たちのレセプションを開いた。La recepció dels Reis d'Espanya.

先週末にスペイン国王が日本を訪問されました。日曜の夜には東京のインペリアルホテルで、国王が在日スペイン人のためのレセプションを開いてくれました。スペイン料理は少なかったけれど、おいしかったです。それに、国王のスピーチの後、私は国王に挨拶(あいさつ)することができました。それは面白くて感動的な出会いでした!今日は事務所のスタフと一緒に、もう一度、国王主催の夕食会に招かれています。それには、日本の天皇・皇后両陛下も出席されます!
Aquest diumenge, va tenir lloc a l' Hotel Imperial deTokyo, una recepció per a tots els espanyols residents a la ciutat, en honor de la visita dels Reis d'Espanya al Japó. Els Reis han vingut a innaugurar l' Instituto Cervantes, promotor de la Cultura Espanyola al Japó. Diumenge a les 19h30, els Reis ens van rebre amb un cordial speech i després vam tenir la oportunitat de saludar tant al Rei com a la Reina. Quin honor! Aquesta nit, em toca repetir amb els companys de l'Oficina... però ademés, avui és el sopar oficial amb l'Emperador Japonès! Un ocellet m'ha informat que la notícia ja s'ha emès per la televisió espanyola. Doncs aquí al Japó també ha tingut força ressò! Mireu! Els diaris en van plens!!

dilluns, 10 de novembre del 2008

紅葉・Momiji

先週末とても面白くて楽しい旅行をしました。日本では、春夏秋冬の季節がはっきりしています。私が日本に着いた時は春の終わりだったので、日本の秋は初めてなのです。金曜日の夜に友達と新幹線に乗って上毛高原に行きました。そこから、タクシーで、宝川温泉に着きました。すごく素敵(すてき)で景色(けしき)もきれいな気持ちのよい温泉でした!お料理もとっても美味しくいただきました。この宝川温泉を是非ともお勧めします!東京に近いし、料金は決して高くはないんです!写真で分かるように見事な紅葉でした。是非とも楽んでください!

dissabte, 8 de novembre del 2008

秋の紅葉・Els colors de la tardor

Aquest cap de setmana m'he permès una escapada. Tota la colla de becaris de l'ICEX i alguns amics més, hem anat a relaxar-nos a Takaragawa Onsen, de 上毛高原 (Jômôkôgen), Gunma. La regió es troba aproximadament a 1h30 de Tokyo amb el Jôetsu Shinkansen. Un cop a l'estació de Jômôkôgen, cal agafar un taxi (o bús local) muntanya amunt fins a l'Onsen (uns 40 minuts). El viatge, tot i que no és econòmic, val molt la pena durant aquesta època de l'any, la tardor. Durant els mesos de tardor, s'aprecía el fonòmen anomenat 紅葉 (Kôyô), que vol dir "Les fulles es tornen vermelles". Recordeu que a la primavera els japonesos es tornen bojos quan floreixen els arbres de cirerer? (la flor de Sakura), doncs a la tardor, Sant torne-m'hi amb el Kôyô. Quina meravella! Un espectacle per als 5 sentits! L'Onsen que van triar els meus companys també és una meravella, dels millors que he visitat i dels pocs on permeten banys mixtes. Les dones porten una tovallola verda i els homes una de blanca. La temperatura dels onsen varía d'una piscina a l'altre, però normalment és d'uns 40 Cº. L'allotjament és encantador. L'estètica és totalment japonesa. Savatilles per a tot arreu, labavos comunitaris, tatami i futón a totes les habitacions, portes de paper d'arròs (Shoji), galetes i tè... Sopar a base de peix, sopa de miso, patata i més tè... i l'esmorzar, doncs molt japonès! Fins i tot, l'esmorzar "western", que de "western" només té el cafè aigualit a l'estil americà. Però què bo!! Com vaig gaudir! Del paisatge, de l'Onsen, de l'Allotjament, dels amics, de l'esmorzar, del Kôyô... i de l'aire fresc que vaig respirar! Potser massa i tot! Que m'he ben encostipat!

divendres, 7 de novembre del 2008

燃えるゴミ?燃えないゴミ?さあ。。。N'estic tipa de tant reciclaaaar! Aaaargh!

日本では、ゴミのリサイクリングは大変に面倒(めんどう)なことです。それは、仕分け(しわけ)が多すぎて面倒くさいんです。 本当に疲れるのです。毎日違うゴミを捨てるのですから。月曜日は何か? 燃えるゴミ。火曜日は燃えないゴミ。 水曜日は何も捨てない。木曜日は燃えるゴミ。金曜日は燃えないゴミ。そして、土曜日は、本や箱や缶などです。 このように、毎日、違うリサイクリングをします。何故ならば、日本の国は国民に正しいリサイクリングを義務付けるからです。 これは凄いことですね。
Llençar les escombraries al Japó és un malson. No obstant, encara ho és més el fet de reciclar! Les autoritats japoneses obliguen als ciutadans a separar les seves deixalles en varies categoríes, que oscil·len entre 2 i quasi 50! Cada ciutat, poble, barri... fa servir el seu propi sistema i cada dia de la setmana es dedica a una categoría de deixalles diferent. Per exemple, al meu barri, els dimarts i dijous és el dia de les deixalles que es poden cremar (inclòses les orgàniques), els dimecres i divendres són els dies de les deixalles que no es poden cremar (però només plàstics), dissabtes toca el paper, els cartrons, les ampolles de vidre i les llaunes de Coca Cola, diumenge no toca res... Què com ho sé? Doncs a base d'observar els dibuixets i les 50.000 fotografíes del manual que cada comunitat de veïns rep a casa seva com a "obsequi" de l'Ajuntament. El manual però, no indica que si algún dia d'aquests estàs malalt, de vacances o se't passa que el camió passava just aquell dia, t'has de confitar la brossa a casona fins la setmana següent!! Ah! I evidentment, NO hi ha papereres i encara menys, containers en TOTA la ciutat de Tokyo (recordo: 8 milions d'hab.) cosa que impressiona, ja que la ciutat està neta! Què vol dir això? Que una vegada més es demostra la obediència, disciplina rigurosa i bona voluntat del poble japonès, ja que es veu que el 90% de la població compleix les monstruoses normes del reciclatge. Dic monstruoses perquè tot i que al meu barri les normes les considero prou moderades, hi ha regions del Japó on realment és excessiu! Sobretot als pobles petits. Quina obsessió pel reciclatge!! Sembla que s'hagin begut l'enteniment! Mireu aquest artícle i llegiu: "Llençar les escombraries al Japó" i aquest altre, encara és pitjor! "reciclar a Kamikatsu (Shikoku)".

dimecres, 5 de novembre del 2008

カタルーニャ語が会談の訳本・La traducció de l'entrevista

Sota la fotografía posa: l'Anna Mas Casals, de l'Oficina Espanyola de Turisme a Tokyo, ens parla sobre la tradició dels 12 raïms de la nit de Cap d'Any. El títol: La tradició espanyola de la nit de Cap d'Any. Perquè els espanyols mengeu 12 raïms la nit de Cap d'Any? La tradició va néixer a Alacant l'any 1909, com a resultat d'un gran excedent de raïm. Als agricultors se'ls hi va acudir inventar-se una festa per a que tothom mengés el raïm que havía sobrat. Cadascú menjaría un gra de raïm per a cada campanada, d'un en un. La tradició es va començar a extendre per tot el país i a dia d'avui encara perdura. Cada regió i cada família d'Espanya ho cel·lebra a la seva manera. La família dels meus cosins (que van venir de Soria a Barcelona), quan omplien les bosses amb 12 grans de raïm cadascuna, en una d'elles en posaven 13, i la persona que li toqués la bossa amb 13 granes, tindría més sort aquell any. A Barcelona, per exemple, la tradició és celebrar-ho a casa, en família. Però el lloc més famós d'Espanya és Madrid, a la Puerta del Sol. Cada any, la televisió nacional filma aquesta festa des d'allà. A Barcelona també hi ha molta gent que es diverteix seguint aquesta costum i la multitud s'ajunta al carrer. Ens dius què demanaràs aquest nadal? Jo sempre demano cada any el mateix desig. Desitjo estar sempre que pugui amb la meva família. Encara que aquest any sóc a l'extranjer, agafo uns dies de vacances per a reunir-me amb la família en aquest dia que, per nosaltres, és tant important. Cada any, per aquestes dates, recordem els bons moments de l'any. Aquest Nadal, el meu novio ho celebrarà amb la meva família i el dia de cap d'any, jo ho celebraré amb la seva. Què desitges ara mateix, Anna? M'agradaría molt que el meu novio, el Joan, visqués amb mi, aquí a Tokyo. Ell viu ara a Barcelona. Em quedaré 2 anys al Japó i ja ha passat mig any! Aviat farà 8 anys que el Joan i jo ens van conèixer i tan de bo l'any que ve poguem viure junts, aquí al Japó... Què és el que més t'interessa del Japó? Fa molts anys que tinc gran interès en la cultura d'aquest país, sobretot gràcies al manga, la meva passió. El meu preferit és NANA, de l'Ai Yazawa. També m'encanten les obres d'Hayao Miyazaki. En un futur, m'agradaría ser guía turística de la meva ciutat, Barcelona.

山梨新聞の記事で私についてを話されます!L'Artícle al diari Asahi de Yamanashi

El 1º dia de Novembre (Tot Sants) es va publicar aquest artícle, fruit d'una col·laboració de la nostra OET amb el diari Asahi (edició limitada de la regió de Yamanashi). Empresaris de la indústria vinícola de Kofu (capital de la regió de Yamanashi) ens van solicitar una entrevista per a que els informéssim sobre les nostres tradicions nadalenques, sobretot la de la nit de Cap d'Any. Quan em van oferir a mi realitzar l'entrevista, estava molt nerviosa però alhora, molt emocionada. Quina excel·lent oportunitat per aprendre sobre els vins i la regió de Yamanashi. També podría posar a prova el meu japonès! Sort que els dos joves entrevistadors eren adorables, atents, simpàtics i molt comprensius amb les meves dificultats d'expressió, que sinó... Ufffff!Però vet aquí el resultat! Quina il·lusió que m'ha fet veure'm retratada en un diari japonès! Aprofito per a donar-li les gràcies a l'Agustín i a la Takako pels seus consells i ajuda amb l'idioma, així com també a la Montse, per informar-me sobre els vins españols. Arigatou!! ^^
最近、山梨の朝日新聞は事務所に来ました。インタービュのおかげでこの記事を作られました。楽しんだね!Per a saber-ne més sobre la producció del vi a la regió de Yamanashi, trobo interessant consultar la pàgina oficial "Wines of Yamanashi".

dilluns, 3 de novembre del 2008

文化の日・El dia de la Cultura

今日は文化の日です。この日はみんな休むけど、私の事務所では仕事をします。でも誰も着ません。そして、みんな長い週末を外に出かけて楽しむはずです。私も外に行きたい!旅行をするのは必要!毎日勉強ばかりで、どこでも行けません!もう大変です! 日本語の勉強に疲れたので、旅行か遠足に行く必要があります!昨日、あゆみと一緒にソフィア大学に行きました。学生の音楽グループを聴(き)いてから、学生の作ったものを食べました。それから、大学の中を見学してたりして、本当にとても楽しかったです。文化の日はすごく面白い日です!またね!
El dia 3 de novembre és un altre dia festiu al Japó. Avui és el dia de la Cultura i la ciutat de Tokyo dedica la jornada a realitzar diverses activitats culturals, com per exemple, el 62è Festival de la Universitat de Sophia. L'Ayumi em va convidar ahir a gaudir de la festa que, com a ex-alumna, s'hi sentía tant involucrada, mostrant-me els diversos pavellons universitaris per dins, les aules, els estudiants, els Clubs i les activitats a les que els alumnes poden optar mentre pertanyen a la Universitat. Sophia Daigaku (Universitat de Sophia) també té un departament per a extranjers, i és aquí on estudiava el David quan va venir al Japó gràcies a l'intercanvi amb l'Autònoma. Molts estudiants de japonès venen a estudiar a Sophia amb una beca d'1 any. Es una universitat molt prestigiosa, ben situada (Yotsuya) i elitista. L'Agustín també en va ser alumne! En aquest ambient va conèixer a l'Atsuko (qui em va acollir quan vaig arribar al Japó), la Reiko i la Yuko. Les Universitats japoneses son espectaculars. Les aules són molt modernes i equipades, els jardins mostren una exquisita estètica japonesa i els alumnes, segueixen sent igual de frikis que la resta de la societat... (suposo que hi ha coses que no varíen gaire). El que més em va sorprendre és la dedicació amb la que els estudiants s'entregaven a ballar dalt de l'escenari, resultat de varis mesos d'entrenaments duríssims a base de molta disciplina i força de voluntat. L'Ayumi també pertany a un d'aquests grups de ball de Hip Hop i Jazz. M'explicava que els entrenaments duren hores, es troben varies vegades a la setmana i un mes abans d'actuar en públic, es poden arribar a passar nits assajant, per aprendre's la coreografía. Cada alumne que desitja formar part d'un grup, se'l sotmet a varies probes fins que assoleix el nivell de la majoría. Si no ho aconsegueix, se li nega l'ingrés. Què fort! Perquè els japonesos s'ho prenen TOT tant seriosament?

diumenge, 2 de novembre del 2008

Haloween party a "Casa Artista"

En Joan petit com balla, balla, balla, balla... en Joan petit com balla, balla amb el ... us sona aquesta cançó d'infancia? Doncs aquesta nit he conegut al Joan petit. En Juanito té 9 anys i és un bailaor de flamenco de primera!! Resulta que per aquelles casualitats de la vida, el meu amic Joseluís viu a Tokyo des de fa uns mesos i acaba de trobar feina en un restaurant espanyol! Però no un restaurant espanyol qualsevol dels que fàcilment es troben a Tokyo, sinó un restaurant espanyol ple d'artistes, tots de la mateixa família, que ofereixen als seus comensals un show de flamenco espectacular mentre sopen. Com que calia celebrar que el Joselu ha trobat feina, aquest vespre hem anat a conèixer aquesta família (els seus Jefes), que tenen el restaurant a 3 minuts de l'estació de Shin-Okubo (curiosament, el barri coreà de Tokyo), i ens han deleitat amb els seus dons artístics. Música, ball i cant flamenco des de quarts de 9 fins quasi les 12 de la nit. Una passada! No em considero aficionada al flamenco, però aquesta nit he disfrutat molt. També he menjat molt bé: Fideuà, gambes "al ajillo", formatge manchego i una copeta de vi per animar l'ambient festiu! M'he divertit moltíssim! Bé, ens hem divertit tots plegats: la Hiromi, la Misa, la Montse i la Isabel, que fins i tot ha tingut el valor de pujar a l'escenari a ballar amb la family!! Quin riure, quina festa de Halloween tant particular, entranyable i especial. I del Juanito... què dir d'en Joan petit? Doncs que balla amb el dit, dit, dit, amb la panxa, panxa, panxa, amb el peu, peu, peu... així balla en Joan petit!! Us en deixo uns vídeos i algunes fotos de la festeta a la Casa Artista. Gaudiu-los! Petoooons!!
Casa Artista es troba a 2-17-11 Hyakunin-cho, Shinjuku-ku. T- (81) 333687619.