New York, New York

Manhattan desde l'Empire State Building Observatory

Sí, fa segles que no actualitzo i ja fa quasi 2 mesos que vaig viatjar a New York. Disculpeu el retard aquells que acostumaveu a llegir-me sovint i encara us interesseu per les meves entrades. No tinc excusa, però la feina que comporta mantenir al dia la nova pàgina d'Omotenashi Barcelona a Facebook, em roba força temps. D'ençà que vaig tornar a Barcelona, el passat mes d'abril, els viatges no s'han aturat. Certament, aquest 2013 és sens dubte, un any que recordaré tota la vida. Durant aquests primers 6 mesos, amb el carnet de Guia Oficial com a regal de reis, m'he estrenat treballant com autònoma i he viatjat a París, Tokio, Berlín, New York i Mumbai. Han sigut 6 mesos apassionants e intensos des del primer dia i quasi sense adonar-me'n, ja som al mes de juliol i ja tinc 30 anys. Quanta raó tots els que no deixen de repetir que arribats als 30, cada any passa més depressa i encara més quan s'està gaudint de l'experiència. Si els viatges a París, Tokio i Berlín van passar volant com un agradable suspir, l'estada a la ciutat de New York la vaig viure com una pausa fugaç. New York, igual que les altres 3 ciutats, ja havia tingut el plaer de conèixer-la feia uns anys. Aquest cop però, sense neu i amb molts més turistes, més pressupost i amistats a visitar! Ben aviat ens vam posar a fer turisme i a sentir-nos com totals new yorkers. La veritat és que no costa gens adaptar-se al ritme trepidant d'una ciutat que viu al dia. New York és el centre del món, tot el que hi passa acabarà sortint més d'hora que tard per algún canal televisiu del món, alguna pel·lícula o ambdos llocs. Tots els altíssims rascacels que contemplavem ens eren tant familiars com els clàssics apartaments del Soho, Tribecca o Brooklyn que el cinema ha inmortalitzat per sempre al nostre subconscient. Quina ciutat tant fotografiada i alhora tant fotogènica! Les vistes de Manhattan des del Pont de Brooklyn al capvespre tallen la respiració i els colors llampants dels cartells publicitaris als teatres de Broadway, les llums fluorescents de l'animada Times Square o la nostàlgica Coney Island. New York s'ha de viure. No n'hi ha prou en deixar-vos-hi caure una setmana i passejar-la superficialment. New York és molt més que el Central Park, l'Empire State i les funcions de Broadway. New York és una assignatura pendent que el cinema ens ha imposat i no la podem ignorar. New York és la capital del món Occidental i tal com són les coses, del món sencer. New York crea tendencia i tots la seguim. La ciutat s'ha de viure per experimentar la cultura americana en tot el seu esplendor. Welcome to NYC! 

Maido Cafès, un clàssic d'Akiba (Electric Town)

Akiba (Akihabara Electric Town) Tokyo, març 2013

Heu anat mai a un Maid Cafè? És una visita imprescindible quan es visita el barri més electrònic i freak de Tokio: Akihabara, més conegut com Akiba. En aquest barri de l'est de la ciutat hi trobareu multitut de centres d'oci, electrònica, anime i manga per un tubo i el millor de tot: els メイド・カフェ (maido café). De què es tracta? de cafeteries ambientades amb decoració infantil i cambreres sexy que serveixen cafè de la manera més inocent i estúpida possible. Es veu que pels clients que acostumen a freqüentar aquests locals, és una gràcia que les nenes (d'uns vint anys) els atenguin tant servicialment fins al punt de que resulta incòmode e insultant. Sobretot per als estrangers, poc acostumats a una atenció tant personalitzada i freak. Cal dir que per gaudir-ho, s'ha de saber una mica de japonès, ja que no són locals on acostumin a parlar anglès, així que si hi aneu, més val que algún japonès o algú que el parli, us hi acompanyi. Nosaltres vam anar dissabte passat a Little TGV, una cafeteria ambientada com si fóssim dins un tren japonès, a tocar de l'estació d'Akihabara JR. Es troba una mica amagada, ens va costar força trobar-la, però després de la recerca vía internet i alguns voluntaris espontànis a qui vam preguntar pel carrer, la vam trobar. Aquí al Japó, els aficionats als trens i a les locomotores de vapor no són gaire "freaks" com a casa. Filmar i fotografiar trens passar a les estacions és una afició bastant "normal i comú" en aquest país i es venen grans quantitats de merchandising per aquest col·lectiu d'aficionats, com el meu pare. Què feliç seria al Japó, ple de trens customitzats, tramvies antics i moderns amb uns paisatges de cine. La cefeteria no obria fins les 12h, vam arribar a les 11h59 i per un minut ens van fer esperar a fora! No m'ho invento! This is Japan. El país de la norma on "fet a la llei fet a la trampa" NO només no funciona sinó que ni se'ls hi passa pel cap la idea de contradir la llei o sortir-se de les normes. Segurament just per aquest motiu, ens trobem personatges tant necessitats d'expressar la seva identitat en barris com Akihabara o Harajuku, on és més comú veure a la gent disfressada que no pas amb uniforme o traje i corbata. Els barris on la societat reprimida per la brutal dictadura social s'expressa lliurament estàn també plens de botigues i negocis que  inciten al consum d'elements d'expressió elevats a la enèssima potencia. Són aquest conjunt de petites coses que per més que les contempli, ni m'avorreixen ni em deixen de fascinar. Quin gran país! És tant complexe e interessant que, sovint em pregunto, si algún dia l'arribaré a entendre completament. Espero que no del tot, perque m'encanta poder viure en una societat que no deixa de sorprendre'm cada dia, cada moment i a cada racó. 

Brief history of MNAC (National Art Museum of Catalonia)

Barcelona from the Stairs of MNAC

The MNAC contains works of art from the 10th to the 20th century. 1000 years of art's history in one museum. The different collections at the National Art Museum of Catalonia offers a complete exhibition including all the artistic disciplines (sculpture, painting, drawing, engraving, posters, as well as photography and coin collections) inside a great example of architecture. It aims to give a vision of art in Catalonia throughout history, from the Romanesque period to modern times, and the avant-garde movement. The collection features works by famous artists such as El Greco, Velázquez, Fortuny, Gaudí, Casas, Rusiñol, Picasso, Dalí, Miró & Tàpies. The Museum is housed in the National Palace of Montjuïc, which was built for the International Exposition of Barcelona held in 1929. The Palace, after being remodelled by the italian architect Gae Aulenti, has become one of the most symbolic buildings of the city. Whorthy to include the audioguide with your entrance ticket. It helps to focus on the collection of Masterpieces. I will try to be brief! Following the art history timeline, the visit starts with the mural painting fresco of St. Climent de Taüll Apse. It's generally considered one of the most outstanding Romanesque paintings from the 12th century, showing a combination of different biblical visions that present us with Christ at the Last Judgement: the Apocalypse. 

Fresco of St. Climent de Taüll Apse (MNAC)

The next style is the Gothic from the latest 13th century to the 15th. One of the best examples of sculpture is the Head of Christ, atributted to Jaume Cascalls (14th century) remarkable for its dramatic affect and naturalist style. The cultural background from the 16th to 18th century in Catalonia is poor and almost non-existent. The most valuable artworks during the period of Renaissance, Baroque and Neoclassical style had been produced by famous european artists such as El Greco, Zurbarán, Fragonard or Goya. In the 19th century, a period of cultural recovery began in Catalonia with the Realism of Fortuny and The Vicarage exhibited in Paris (1870) representing a Spanish Wedding. The 20th century is without any doubt, one of the most creative times in Catalonia's artistic history, thanks to the new influences coming from Europe. The beginning of the 20th century was characterized by the movement called Modernisme, with wide and large variety of well known artists such as Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, Utrillo, the brothers Joan & Josep Llimona, Blay, Arnau and Riquer among others. The museum dedicates the entire 2nd floor to discover paintings, sculptures, furniture, jewelry and stained glass of the best artists from that period. It's too difficult to recommend just one piece, because the Modern Style was the perfect integration of all the artistic disciplines working together to create a new conception of art, more creative, social & patriothic. Finally, the collection ends with the avant-garde. Starting in the 30's of the 20th century, the avant-gardes represented a pushing of the boundaries. Notable artists were Julio González and Pablo Gargallo in sculpture; meanwhile Picasso, Dalí and Miró were the best painters. During the 2nd catalan avant-gardes, the most famous artists were Subirachs, Cuixart and Tàpies.

Picasso et Dalí, des artistes prodigieux, des musées fascinantes

Demoiselles d'Avignon (Picasso, 1907) au MOMA

Le mois dernier, je vous ai parlé du modernisme, le mouvement artistique catalan plus social que culturel au début du XX siècle. Je vous ai parlé aussi des nos artistes, dont beaucoup d'eux sont partis s'installer en France. Tel avait été le cas de grands peintres comme Ramon Casas ou Santiago Rusiñol. Laisse moi vous parler cette fois de Picasso et Salvador Dalí, qui se sont aussi installés à Paris. Toutes les nouveautés parisiennes trouvaient vite leur épicentre de l'Art Nouveau et la ville fut le rendez-vous des artistes, des poètes et de musiciens. Des liens solides se nouaient entre les meilleurs artistes européens et en 1904, Picasso (né à Málaga en 1881) s'installe à Montmartre dans l'atelier du Bateau-Lavoir. C'est en 1907 qu'il peint Les Demoiselles d'Avignon (de la rue Avinyó de Barcelone), un tableau audacieux et révolutionnaire, sa première ouvre du Cubisme. En 1936, la guerre civil éclate en Espagne et son peinture devient plus sombre. Il dénonce avec Guernica, le drame de cette ville basque anéantie par un bombardement aérien allemande, à la solde de Franco. Les dernières années de Picasso ont été caracterisées par la réinterpretation des tableaux des grands maîtres comme Vélazquez ou Manet. Le 8 d'avril 1973, Picasso meurt à Mougins, à l'âge de 92 ans, 10 ans après l'ouverture d'un musé dedié à ses oeuvres à Barcelone. Le musée Picasso de Barcelone c'est le plus visité de la ville, après le musé du FCB, avec 1'6 milion des visiteurs en 2011.

Persistence de la mémoire (Dalí, 1931) au MOMA

D'autre part, au début des années 1920, les surréalistes se rencontraient régulièrement à Paris, dans un environnement qui met l'accent sur Dalí. Un des plus célèbres peintres du XXè siècle, considéré des principaux représentants du surréalisme. Né à Figueras en 1904, Il s'installe à Paris vers le 1927. Le jeune Dalí admirait profondément Picasso, qui avait 25 ans de plus que lui et qui resta un référence constante pour Dalí, admiré et rival au même temps. Les thèmes qu'il aborda le plus fréquemment furent le rêve, la sexualité, sa femme Gala et la religion. La persistance de la mémoire est l'une de ses toiles les plus célèbres, réalisé en 1931. Dalí et Gala quittèrent Port Lligat en 1936 et Ils se sont installés en l'Italie fasciste. Plus tard, encore à Paris et lors de l'entrée en guere de la France en 1939, ils embarquèrent pour New York. En 1941, Dalí expose son première rétrospective au MOMA, où se trouve aujourd'hui son célèbre tableau persistence de la mémoire et Demoiselles d'Avignon de Picasso. En 1949, le couple rentre en Catalogne sous la dictadure franquiste. En 1960, Il commença à travailler sur son théâtre-musée, dans sa ville, Figueras. C'était son plus grand projet où il y consacra la plus grande partie de son énergie. Dalí meurt à Figueras, le 23 janvier 1989, à l'âge de 84 ans. Il fut inhumé dans la crypte de son théâtre-musée, le musée le plus visité de la Costa Brava, avec 1'4 milion des visiteurs en 2011. Atention le parisien! Un expo lui est dédiée au Centre Pompidou du 21 novembre au 25 mars. 200 oeuvres sont réunies! Je rêve d'y foncez! Quelle envie, le parisien! 

Un passeig nostàlgic per la Barcelona modernista del 1900

Exposició a la Sala Parés, Carlos Vázquez (1903)

Si pogués reviure un moment de la nostra història, de ben segur que triaria el 1900. Els inicis del segle XX no eren moments fàcils ni pacífics, però aquella transformació a nivell europeu s'intuïa fascinant. Europa es trobava inmersa amb el repte urbanístic dels famosos Eixamples. El segle precedent s'havia caracteritzat per la invasió de fàbriques a les principals ciutats europees, tota una revolució de la indústria i del transport. La febre industrial havia provocat un augment massiu de les ciutats i del moviment obrer, cada cop més exigent i revolucionari, el qual reclamava millors condicions laborals i en definitiva, poder-se beneficiar del progrés tecnològic que començava a néixer als tombants del nou segle. Mentre Europa discutia quin model d'eixample implantar a les seves ciutats, amb figures com Howard a Londres, Haussmann a París o Cerdà a Barcelona, en el camp de les arts, el nou segle XX també apuntava canvis sorprenentment originals. D'ençà de l'Exposició Universal de Barcelona, un nou moviment artístic s'obria camí a Catalunya. Es tractava del modernisme, que s'inspirava dels corrents artístics que revolucionaven les arts d'aquells temps a Regne Unit amb el Modern Style; a París, nucli artístic de l'època, amb l'Art Nouveau; a Itàlia amb el Floreale i Alemanya amb el Jugendstil. Artistes catalans com Ramon Casas i Santiago Rusiñol trobaren a París, l'ambient idoni per autorealitzar-se i al tornar a Barcelona, van fundar "Els 4 gats". Una taverna bohèmia inspirada en "Le chat noir" parisí, que fou l'epicentre artístic del moment a Barcelona. Tots aquells artistes com el jove Picasso en pintura, Granados i Albéniz en música, Eusebi Arnau en escultura o Joan Maragall en literatura, van ser els precursors del Modernisme a Catalunya. Un nou art nacional que s'emmirallava d'influències europees i que esdevindria una reacció renovadora amb connotacions polítiques. Tots ells, van aprendre molt aviat a combinar harmoniosament les seves arts a l'arquitectura d'aleshores, on despuntava Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i el jove Josep Puig i Cadafalch. El tombant de segle suposà també, un moment important de reafirmació de la identitat nacional. Els artistes procuraven plasmar el segell català a les seves obres, mentres que la pintura modernista es preocupava per una temàtica més social, tant de denúncia com de sàtira o fins i tot, publicitària, acostant-se als canvis que provocava el capitalisme. Si tingués la oportunitat de passar una jornada amb algún d'aquells grans artistes del modernisme, no sé pas qui triaria. M'hauria agradat conèixer la introspectiva personalitat del geni català per excel·lència, Antoni Gaudí, l'humor de Rusiñol i Ramon Casas assistint a una de les seves famoses festes modernistes al Cau Ferrat de Sitges, passejar en tranvia per Barcelona i visitar les obres del gran mestre Domènech i Montaner al barri de St. Pere, intuïnt el que aviat es convertiria en l'obra modernista més fascinant del món: el Palau de la Música Catalana, sublim mosaic de l'art total que integra totes les disciplines artístiques i tots els ambits de la cultura. Què bonic seria poder participar en una de les tertúlies dels 4 gats, acompanyada pel piano d'Albéniz i els primers retrats de Picasso adornant les parets. Com desitjaria endinsar-me per uns moments en aquell fascinant món dels tombants de segle i experimentar com es deuria viure en un palauet modernista de l'Eixample burgès. Viure envoltada d'una família benestant com per exemple, els Güell, estudiant música i assistint a concerts o viatjant a París cada dos per tres. Qui s'hauria imaginat en aquell moment que, 120 anys més tard, Barcelona es convertiria en un museu modernista a l'aire lliure i una de les ciutats més famoses i turístiques del món.

Concurs Casteller a Tarragona ・タラゴナへ人間の城コンテスト

Què emotiu va ser el Concurs de Castells del passat diumenge a Tarragona! La darrera edició es va celebrar el primer cap de setmana d'octubre 2010 i ja s'enyorava tornar a veure els millors castellers enfilant-se cap al cel. Un total de 32 colles han participat en aquesta XXIVª edició 2012, causant furor i llàgrimes a més de 20.000 espectadors. Si bé és cert que la majoria de les colles es troben a la demarcació de Tarragona (l'orígen dels castells té lloc a Valls) hi ha colles arreu de Catalunya. No fa pas massa vaig veure l'actuació en directe dels Saballuts a la Festa Major de Sabadell. Gràcies al Ricard, el meu amic casteller, cada cop m'apassiona més aquesta emotiva tradició catalana que ben bé mereix ser inclosa a la llista UNESCO de Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Els merescuts guanyadors del concurs van tornar a ser els Castellers de Vilafranca i dimarts passat, TV3 els hi va dedicar el documental "Enxaneta" que ha tingut récord d'audiència amb 446.000 espectadors. Veure com s'apilen i s'enfilen els uns sobre els altres, homes, dones, nens i nenes posa la pell de gallina i accelera el cor. Quan el castell es completa (es carrega, com diuen ells) la sensació que provoca com espectador és difícil d'explicar. Ells, els castellers, diuen que cal tenir Valor, Força, Equilibri i Seny. Nosaltres, els espectadors, sentim admiració, emoció, adrenalina, sofriment, orgull, al·legría, patriotisme... són tantes les emocions que es barregen quan la gralla comença a sonar i la colla es comença a enfilar! Ells tremolen, jo tremolo i Catalunya vibra d'emoció! 

先週の日曜日一日中、タラゴナには人間の城コンテストを開きました。そのコンテストは毎年ではなく、隔年のコンテストです。今年、３２グループに参加して、とっても面白かったでした。カタルーニャ州で人間の城をすることはすごく伝統的な祝賀会です。今年の勝者は『Castellers de Vilafranca』という、人間の城グループでした。彼達はホントに素晴らしかった。良かったら来年、カタルーニャに来たら、ぜひ人間の城を訪問しなければなりません。ホントにとっても素晴らしいショーですよ！ちなみに、いつかまだ分からないけどもうすぐ、日本テレビで人間の城番組『1億人の大質問!?笑ってコラえて!』という、早く発するつもりです。

Fires, Mercats, Festes i Tradicions a Catalunya

Els Saballuts (castellers de Sabadell)

Catalunya és terra de celebracions constants per a tots els gustos i edats. Les fires són reunions anuals i els mercats s'acostumen a celebrar setmanalment. Originàriament les fires tenien un caràcter religiós i van començar a guanyar importància a l'època medieval, on destacaven les fires agrícoles i ramaderes. Des del s. XII, ja tenim constància de les primeres fires a Catalunya que, mica en mica, van començar a entrar en decadència amb l'arribada de la industrialització, les exposicions internacionals i les fires de mostres dels segles XIX i XX. Actualment, han decaigut molt però es procura mantenir viva la tradició celebrant fires i mercats associats amb grans festes on la música, la dansa i la gastronomia hi juguen un paper fonamental. Seguint el calendari, trobem que a la tardor és temps de Fires Agrícoles i Ramaderes. Els cavalls, el bestiar boví i oví comencen a baixar de les muntanyes pirenaiques on hi han estat pastant tot l'estiu. La Fira de Bestiar de Peu Rodó a Salàs de Pallars és força popular, d'orígen medieval animada amb activitats relacionades amb els cavalls o la Fira de Bestiar de Bòssost on s'exhibeixen els millors exemplars de la contrada per subastar. La tardor i l'hivern és moment de Fires Medievals com la de Peratallada o la de Vic i multisectorials com la Fira de Sant Lluc a Olot i Ulldecona, on n'és patró. A la tardor, el Penedès celebra la Gran Fira agrícola i ramadera de Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb el Cavatast. Al llarg de tot l'any trobem fires dedicades als productes del camp i com que ara és temps de verema, a Vilafranca celebren la Fira de la vinya i el vi. També tenim tota una colla de Fires d'artesania i d'antics oficis, com La Fira del Sabó de Montgai (Noguera), la Fira d'en Rocaguinarda a Olost, que commemora l'activitat del famós bandoler del s. XVII amb mostra d'antics oficis artesanals, ramaderia i cercaviles (*veure vídeo). Fires Gastronòmiques dedicades als productes naturals i artesanals com la Fira de la Coca i el Mató de Montserrat, la Fira de la Ratafia de Besalú, la Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol i la cèlebre fira del torró i la xocolata a la pedra d'Agramunt, amb degustacions, elaboració en directe del torró, mostra d'oficis antics, etc. A més, hi ha tot un seguit de fires marcades pel calendari litúrgic com el Mercat del Ram a Vic, la Fira de Santa Llúcia a la Plaça de la Catedral de Barcelona, la Fira dels Reis a Igualada, la Fira dels avets d'Espinelves o la Fira del Gall a Vilafranca, abans de Nadal. Apart, no hem d'oblidar les fires de temàtica diversa com la Diada de Sant Jordi amb la Fira del llibre i la rosa arreu de Catalunya el 23 d'abril o la de Sant Narcís a Girona. Pel que fa a les festes i tradicions, cal tenir present que el llegat cultural català abarca molts segles de pràctiques i costums molt diverses. La raó de ser d'aquestes festes provenen sovint de tradicions paganes o religioses, dictades pel calendari litúrgic. N'hi ha que commemoren miracles com la Festa de la Misteriosa llum a Manresa o la Festa de Sant Medir a Gràcia, festes que ens recorden antics oficis com la diada dels raiers al Pallars Sobirà o la Festa dels Traginers de Balsareny el dia de Sant Antoni Abat o dels 3 tombs (17/1) que també és en diverses localitats catalanes on es beneeixen els animals. Altres festiviats ens recorden llegendes com la de Sant Jordi, amb la Setmana Medieval a Montblanc o la Festa dels Moros i Cristians a Lleida. Relacionades amb el cicle litúrgic, en tenim una bona colla. Començant per Nadal, destaquen les representacions d'Els Pastorets a diverses localitats catalanes. Les festes de Carnaval són populars a Torelló, Solsona, Vilanova i Sitges; la Quaresma es llueix amb La Passió d'Olesa i Esparreguera i quan arriba Setmana Santa, hi ha nombroses activitats. Dijous i divendres Sant, processons del Via Crucis, les més famoses són les de Tarragona i dels manaies de Girona, sense oblidar la famosa Dansa de la Mort de Verges, originada durant l'epidèmia de pesta del s. XIV. Diumenge de Pasqua se celebren les cantades de caramelles i tot seguit arriben les festes de Corpus, on destaquen les alfombres de flors i danses de gegants i capgrossos. Un dels espectacles folklòrics més impressionants de Catalunya és la Patum de Berga. Un cop arriba l'estiu, celebrem la revetlla de Sant Joan amb coca, cava, petards i fogueres, així com un seguit de festes que ens recorden els temps de Segar i Batre el Blat, o plantar l'arròs al Delta. L'estiu és temps d'enviar els ramats a la muntanya on s'hi quedaran fins setembre i gaudim dels mesos de Festa Major a la majoria dels pobles de Catalunya. Manifestacions de música i dansa n'hi ha hagut sempre a tots els pobles de Catalunya on no hi falten les sardanes, les havaneres acompanyades d'un bon cremat, o els castellers acompanyats d'una gralla, tradició única al món, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com la Patum.

Essential Montserrat: Nature, Spirituality & Culture

Montserrat has traditionally been considered Catalonia's most famous mountain range and it's the second most touristic place in Catalonia, after her capital, Barcelona. According to statistical reports, Montserrat received more than 2 million of visitors last year. Her genuine silhouette explains her name: Montserrat means Jagged Mountain. The highest peak is called Sant Jeroni (1.230 m/high) where the panoramic view of the landscape worths the effort to climb to the top. Everywhere in Montserrat is protected by Montserrat's Natural Park which offers a largest variety of flora, fauna and plenty options of sport activities like trekking or hiking. Additionally, Montserrat is a focus of spirituality and culture far from the XIth century thanks to the monastery and our Lady Moreneta (the black madonna) who has been venerated by pilgrims and visitors from all over the world. She's the patron saint of Catalonia and it's possible to visit her inside the Basilica. The history of Montserrat starts in 888, when a couple of shepherds found the "carved in wood Mother of God" in the mountain and then, Abbot Oliba of Ripoll founded the monastery in 1025. One of the most exciting experiences during the visit of Montserrat is definetely the canticles of the Escolania, one of the most ancient children's choirs in Europe. The most famous and emotive song of the choir is called "Virolai" and for us (the catalan people), it becomes one of the most patriotic songs of our land. The little boys of the Escolania sings everyday (check out the schedules here). Besides, it's also interesting to discover the Museum of Art or the Interactive Exhibition which offers an insider's view of how the Benedictine community of Montserrat is organised. Before leaving, don't forget to taste the catalan traditional fresh cheese (Mató de Montserrat). To get to Montserrat from Barcelona, take the FGC from Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat and then, transfer to the rack railway till the monastery.

Montserrat essencial: Natura, Espiritualitat i Cultura

La muntanya de Montserrat és l'icona més visitat de Catalunya, després de la seva capital, Barcelona. L'any passat va rebre més de 2 milions de visitants i les xifres segueixen augmentant al ritme d'un 11% anual. Amb una extensió total de 10 km de llarg i 5 km d'ample, el Parc Natural de Montserrat pertany a 4 municipis i limita amb 3 comarques: el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Des del gran incendi de 1986, tota Montserrat està protegida: l'excepcional i única geologia, la seva flora i la seva fauna. Fa uns 50 milions d'anys, la situació orogràfica de Catalunya estava invertida. És a dir, on avui hi ha el mar Mediterrani era terra i on hi ha Catalunya, un gran mar interior. Com a resultat de la força tectònica del Vallès, en un procés molt lent, tots els materials sedimentats van anar creant Montserrat amb aquestes formes tant originals. El pic més alt és el Sant Jeroni, amb 1.230 metres però també n'hi ha molts d'altres, com el Cavall Bernat, que se'ls hi ha triat el nom per la similitud de les seves formes peculiars o bé per l'associació a mites i llegendes de la rica història de Montserrat. Els orígens del Monestir daten del s. IX, quan el comte Guifré donà els territoris de Montserrat al monestir benedictí de Ripoll en senyal d'ofrena per haver-hi admès com a monjo, el seu fill Radulf. No va ser fins l'any 1025 però, que l'abat Oliba en fundà el monestir, integrant les 4 ermites existents. La llegenda, en canvi, és una mica diferent. Es veu que vora l'any 880 uns pastors de Montserrat van veure una llum que sortia d'una cova amagada a la muntanya i encuriosis, s'hi van acostar a observar-la. Sorpresos de trobar-hi la imatge de la Moreneta, ho van comunicar a les autoritats eclesiàstiques que decidiren portar-la en processó fins a Manresa. No obstant, el dia acordat, la imatge de la Moreneta es va fer tant pesada que ningú fou capaç d'aixecar-la i ho van interpretar com el desig de la Verge de romandre a la muntanya de Montserrat. Així doncs, de la Santa Cova se'n creà una ermita que n'és avui dia, santuari de molts pelegrins. Montserrat és un nucli d'espiritualitat i cultura. El seu monestir, encara habitat per una comunitat d'uns 80 monjos, segueix les normes de St. Benet des de fa deu segles. Els monjos de Montserrat, a més de dedicar-se a la pregària, han sigut grans fonts de cultura i saviesa al llarg dels segles. La Biblioteca de Montserrat és una de les més antigues de Catalunya i fins i tot compta amb la seva pròpia editorial. Apart, els monjos treballen al servei de la comunitat encarregant-se de la hostatgeria, dels jardins o de l'escolania. Aquesta brillant acadèmia de música i cant és un dels cors infantils més antics i prestigiosos d'Europa, amb més de 50 nens catalans d'entre 9 i 14 anys que han fet conèixer Montserrat al món. L'Escolania canta cada dia a les 13h entre setmana i a les 12h els dies festius. Un dels moments més emotius de la visita a Montserrat és, sens dubte, sentir-los cantar el Virolai. No hi ha res més màgic que contemplar la Moreneta entronada, patrona de Catalunya, mentre sentim les veus blanques del cor; recordant-nos com n'és d'especial i mil·lenaria, la nostra estimada terra.

Meravelles Catalanes de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura)

Banc serpentejant del Park Güell (Barcelon

Sabíeu que la UNESCO ha declarat 9 conjunts patrimonials catalans dins la seva llista d'obres excepcionals? Sabíeu que només a Barcelona, comptem amb un total de 9 obres declarades patrimoni mundial de la humanitat i que, 7 de les quals van ser dissenyades per Gaudí? Antoni Gaudí, figura clau del Modernisme a Catalunya, fou el geni creador d'obres úniques ubicades principalment a Barcelona. Les sabríeu enumerar? el Parc i el Palau Güell, la cripta i la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, la Casa Vicenç, la Casa Milà i la Casa Batlló. També ho és la cripta de la Colònia Güell, però recordem que no es troba ubicada a Barcelona sinó a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). D'altra banda, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, contemporàni de Gaudí, mereix dues obres declarades PMH a Barcelona ciutat. Quines obres són? l'Hospital de Sant Pau i la Santa Creu juntament amb el Palau de la Música Catalana. Recentment, la UNESCO ha volgut incloure dins la seva classificació, recursos d'interès turístic i patrimonial intangibles, és a dir, festes i tradicions catalanes com la Patum de Berga i els Castellers o la dieta mediterrania. Si ens dirigim cap al sud de la capital catalana, seguint les traces de les obres declarades patrimoni de la humanitat, arribarem a Poblet, on es troba el monestir més espectacular de la ruta del Císter. Després, trobem Tarragona, l'antiga colònia romana, capital de la Hispània Citerior. El conjunt arqueològic de la colònia romana de Tàrraco, més l'Arc de Barà, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol i la torre dels Escipions, també en formen part, sense oblidar-nos de vil·la romana dels Munts a Altafulla, la necròpoli paleocristiana i el mausoleu de Centcelles. Pel que fa al patrimoni rupestre, la UNESCO declarà un total de 757 jaciments ubicats al llarg de tota la franja mediterrània ibèrica, dels quals 60 es troben exclusivament en comarques catalanes. Finalment, què seria de Catalunya sense les joies del romànic més genuí? Trobem doncs, a la bonica vall de Boí a l'Alta Ribagorça, un conjunt de 9 esglésies declarades PMH l'any 2000. Per a saber-ne més, us convido a visitar el següent enllaç.

Yes, We CAT・２０１２年９月１１日のバルセロナの顕現

バルセロナの顕現の中で私達の従兄弟達

地下鉄の中で子供たちも準備していました！

バルセロナの真ん中にカタルーニャの独立なフラグ

昨日、１１日９月、カタルーニャ人はバルセロナに集まって、印象的な顕現を開きました。カタルーニャ州の色々な街の中でバルセロナはカタルーニャ州都だから、ほとんどみんながバルセロナに来ました。この顕現の始まった時間は午後６時聞いたけど実は朝から街がすごく混んでしまいました。特に、バルセロナの真ん中でカタルーニャ広場とかグラシア通りなどは混んで過ぎて、誰も歩けなかった。ひどい！でも、昨日の顕現は悪くなかった事ではないです。昔からカタルーニャはスペインの州ですがカタルーニャの人たちはスペイン人より、違う文化があり、違う気持ちを持っています。カタルーニャの歴史もスペインの歴史より、違います。１７１４年９月１１日の前、カタルーニャは自分の政府があったけど、カスティヤに対してカタルーニャの人たちは酷い戦争を負けました後、カタルーニャがスペインの州になりました。その時から今、自分の文化やカタルーニャ語の状態が良くなりましたけど、最近、経済危機のせいで悪なりました。スペイン政府はどんどん厳しくなって、カタルーニャ人はとっても疲れました。昨日はカタルーニャ州の国民の休日だったのでこの顕現が開きました。私達はスペインの独立ほうしい。取り敢えず、昨日の顕現の結果まだ分からないけど、今日、私達はとっても幸せ！ほとんど２００万の人たちが顕現に参加していました！印象的な結果でしょう？ここまで以上ですがこちらもロイターの案内や田中龍作ジャーナルの記事。

Ara Lleida!

Claustre de la Seu Vella (Lleida)

Ja tocava! Feia quasi 6 anys que no posava els peus en les boniques Terres de Lleida. La darrera vegada, durant el Fam trip organitzat per l'Agència Catalana de Turisme, només vaig tenir la ocasió de conèixer la capital del Segrià, la Universitat de Cervera i l'Estany d'Ivars. Calia, amb urgència, tornar-hi a refrescar la memòria, empapar-me de les novetats i sobretot, visitar la meva amiga i ex companya de pis i feina a París, a qui dedico aquesta entrada: la Carol Berga. Com que Lleida és la seva terra i a més, treballa a la Oficina de Promoció Turística de la ciutat, qui hauria pogut trobar millor que ella per a descobrir els secrets de la regió? Hem passat uns dies fantàstics malgrat la calor sufocant a quasi 40ºC. M'ha portat al Castell medieval del preciós poble de Montsonís, encara habitat pels seus barons! També hem visitat el museu de joguets i autòmats de Verdú, el Monestir de Vallbona de les Monges que, conjuntament amb Poblet i Santes Creus, forma part de la famosa ruta del Císter. La visita que més em va impresionar fou el Castell de Gardeny, Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple, on per fi em va quedar més clar qui eren els templers i a què es dedicaven al llarg del S. XI. També vaig gaudir força del passeig pel centre històric, on hi trobem un dels boulevard comercials més llargs d'Europa (2 km) esquitxat de cases modernistes, edificis medievals com la Paeria, que vol dir Ajuntament i és d'estil romànic civil o la Seu Nova, que vol dir Nova Catedral. La Catedral Vella, principal atractiu turístic de la ciutat es coneix com la Seu Vella i es troba en un dels 2 turons de Lleida. La Seu i el Castell del rei o la Suda, serviren de caserna militar durant tants anys que ens trobem amb un conjunt arquitectònic pràcticament despullat d'elements decoratius. De tota manera, a la Seu Vella no li calen gaires complements més dels que s'han pogut conservar. La magestuositat del seu claustre únic a Europa, situat als peus de l'església, és una gran mostra de la transició del romànic al gòtic. Només ens quedava acabar de gaudir de la jornada turística amb un bon àpat, lleuger i exòtic, al novedós Gastronomik 2.0. a l'estil tokyota, amb pantalles d'última generació enlloc de cartes, amb preus molt raonables i un servei excel·lent. A què espereu per visitar les Terres de Lleida? Busqueu quin tren AVANT us va millor i a gaudir-ne!     

Lleida ・リェイダ州の都市

Montsonís 城のテラス

やっと、８月ですね！いいなぁ〜！カタルーニャではどこでも行ったらすごく暑いですがほとんどの人たちが休暇中だから、大丈夫です。一昨日、速く起きてサンツというの駅に行ったりAvant というの電車に乗ったり一時間後でリェイダ街に着いたりしました。この街はカタルーニャ州都の中で位置が一番西です。海がないので蒸し暑くないし、バルセロナより人口があまりいないし、とっても静かな街です。カロリナという私の友達がリェイダの市民なので彼女は観光ガイドにとして街を見せてくれたから喜びました。一昨日、街の近くに行ったり、彼女の車で運転したり、Montsonís 城を訪問したりしました。この城の男性はまだ城に住んでいて、とても面白かった。城のテラスからモンソニス村の景色はすごく奇麗でした。城の訪問した後、Verdú というの村に行って玩具博物館を訪問しました。午後、Vallbona de les monges というの修道院を訪問しました。修道院の時代は１３世紀だから、ロマネスコ様式ゴチコ様式の間です。それで、この様式の名前は Císter です。カタルーニャではこのような修道院だけでなく、二つもあるんですよ。後、Poblet や Santes Creus もあるんですけどそのテーマのツーアがあるそうですから、興味があれば、Ruta del Císterを押して下さい。取り敢えず、ほとんどの案内はスペイン語か英語だけですから、頑張って下さい！

Cooperativisme a Catalunya i Cellers Modernistes

Interior del Celler de Pinell de Brai @Caixa Forum

La història del Cooperativisme a Catalunya néix com a conseqüència de la plaga ocasionada per la filoxera que, arribà cap a 1880, atacant les collites i provocant una forta crisi econòmica i social. Encara que pugui semblar paradoxal, els propietaris de les vinyes impulsen una forta acció colectiva que incita un moviment interclassista. Tant propietaris com jornalers tenen com a objectiu millorar les seves condicions laborals i situar el vi en 1ª línia econòmica i social. Es desenvolupen noves tècniques de producció, millorant tant el vi com les condicions de treball dels jornalers. La difusió del coneixament implica la reducció de costos i l'augment de la producció del vi. Les cooperatives néixen en un moment de reestructuració del món rural, impulsat per la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch (1917 - 24) en ple període modernista. El Modernisme a Catalunya fou un moviment social i artístic inspirat en els grans canvis que havia provocat la revolució industrial, gràcies a l'aparició de la màquina de vapor i l'electricitat. Fou principalment, un moviment urbà i burgès, amb la idea de donar suport al progrés de l'Industrialització. Mentrestant, el món rural també es modernitzava, amb la creació de nous cellers. La majoria d'aquests es van construir entre 1918 i 1923, principalment per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, gran admirador de Gaudí. L'arquitectura evoluciona per adaptar-se al nou paisatge i arquitectes i viticultors treballen plegats per crear, tal i com anomenà Àngel Guimerà, "Les Catedrals del Vi". Per a saber-ne més, visiteu l'exposició Cellers. Cooperativisme + Modernisme del Caixa Fòrum de Barcelona (fins el 14 d'octubre).

Cellers, la ruta del Vi i del Cava

Heu visitat mai un celler? Jo tampoc ho havia fet mai fins divendres passat que, em vaig decidir a provar l'experiència de la mà del Catalunya Bús Turístic. Ja quan treballava al Barcelona Bús Turístic (fa 6 anys) recomanava les 3 rutes del programa sense conèixer-ne cap. De les 3 opcions: Vi i Cava, Girona i Dalí o Montserrat i la Colònia Güell; vaig decidir començar per la que em semblava més desconeguda i exòtica. Es a dir, la ruta del Vi i del Cava, dels cellers i de les vinyes. Reservant des de la mateixa web del Catalunya bus turístic o des de Turisme de Barcelona, el descompte és del 10%. La ruta inclou el trasllat, les entrades a 3 cellers diferents amb guia local a cadascún d'aquests i les explicacions adicionals del guia del propi bus. La jornada comença a Plaça Catalunya a les 8h30 per arribar a Jean Leon cap a les 10h. Un preciós celler on hi trobarem un vi d'autor tant original com el seu fundador, Ceferino Carrión. Per al meu gust, a les 10 del matí encara és massa aviat per apreciar diverses textures de vi negre, amarg i dolç, espès i lleuger, per als més experts i per als més novells que tot just s'estrenen en aquest nou món dels sentits. No obstant, amb el bon clima, les magnífiques vistes de la comarca i l'excel·lència d'un bon vi de qualitat amb D.O. Penedès, cal reconèixer que l'esforç val la pena. La següent visita es dedica al Celler Miguel Torres. Només arribar, un trenet ens endinsa cap a les enormes instal·lacions de producció del vi, des de les vinyes fins a la fàbrica, recorrent el celler i els magatzems. Un cop finalitzat el recorregut, es visita el Museu de la família Torres i es gaudeix d'una breu introducció al món del maridatge. Com combinar un vi negre o blanc amb diversos tipus de formatge? Com distingir un vi sec d'un vi dolç? Totes les respostes es resolen durant la visita guiada, on us ho explicaran tot degustant una modesta però intensa varietat de formatges i vins. Ja per acabar, abans de tornar a Barcelona, la sorpresa final: les Caves Freixenet a la capital del cava, Sant Sadurní d'Anoia. La zona de producció del cava la integren 160 municipis del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia ja concentra el 75% del total de la producció. Tant Freixenet com Codorníu, situades en bonics cellers modernistes, són actualment els més dinàmics del sector, amb una producció de quasi 200 milions d'ampolles produïdes anualment. Si encara us falten raons per endinsar-vos al món del vi, el cava i els cellers modernistes, el Caixa Fòrum mostra actualment l'exposició "Cellers: Cooperativisme i Modernisme". Un recorregut per la història del cooperativisme a Catalunya en temps de la Mancomunitat, dinàmica e interactiva. Obert al públic fins les 21h. Voleu més excuses? 

Llegendes de la Barcelona medieval

Cada any, Barcelona celebra les festes de la seva co-patrona Santa Eulàlia la primera quinzena de febrer. Santa Eulàlia, popularment dita "la Laia" era una nena de 13 anys, descendent d'una família rica del s. III. Ella afirmava ser cristiana quan la religió cristiana estava encara molt perseguida i, de la mateixa manera que els nens màrtis "Sant Just i Sant Pastor", va patir el mateix desenllaç. D'ençà de la seva mort per tortura i assassinat, esdevingué patrona de Barcelona al s. IV fins ben entrat el s. XVII. Com a conseqüència d'una greu plaga de llagostes, la ciutat es quedà sense conreus i sense fe en la seva patrona que, afectats per la desgràcia, no s'ho pensaren dos cops abans de substituïr-la per la Mercè. Des d'aleshores, si plou durant les festes de la Mercè, a finals de setembre, diuen que és perque Sta. Eulàlia plora. La podem trobar avui en dia, representada en varies escultures en diversos indrets del barri gòtic, com a la propia baixada que porta el seu nom al final del Carrer Sant Sever, al carrer de la Ciutat o a la Plaça Sant Just i Pastor. Quasi sempre la trobarem amb una palma a la mà, doncs és el símbol dels màrtirs i d'on ens ha arribat fins l'actualitat, la popular expressió de "palmar-la". Passejant pels voltants de la Catedral, si entrem dins del claustre hi trobem 13 oques, una per cadascun dels anys de la petita Eulàlia, recordant també cadascuna de les tortures que va patir fins el dia de la seva mort. El barri gòtic és ple de llegendes de màrtirs, bruixes, jueus i nobles empresaris del nostre passat medieval que, si us desperta la curiositat, estarem encantats d'explicar-vos amb més profunditat, acompanyats d'agradables passejades i sopars medievals. Per a saber-ne més, visiteu la pàgina web d'Itinera plus.   

La Barcelona del S. XIV

Era una ciutat oberta al comerç a través de la Mediterrània, dinàmica e inquieta que bullia d'efervescència. Barcelona era, en aquella època, una ciutat medieval enmurallada desde temps romans i amb una població aproximada de 400.000 ciutadans. Entre ells, vora 4.000 jueus vivien amuntegats al barri del Call (en hebreu: conjunt de carrers) mentre que la resta es trovaben repartits en 4 barris que s'anomenaven burgs. El centre neuràlgic de la ciutat era la Catedral que, envoltada de carrerons i esglésies com la de Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume i la resta de carrers que avui dia anomenem Barri Gòtic, creixia a un ritme vertiginós. Fou aleshores quan, més enllà de la ciutat enmurallada, la ciutat començà a aglutinar-se en nous burgs adossats sobre els mateixos murs de la muralla, extenent-se i eixamplant-se fins la mar. Així doncs, fora les muralles romanes trobavem els barris de La Ribera, St. Pere, Framenors i el Pi. Cadascun d'aquests burgs s'organitzava entorn a l'església que sovint, donava nom al barri i tots els gremis d'artesans i menestrals acabaren donant nom als carrers. Prop de la Catedral, a la Plaça Sant Just, hi trobem l'església més antiga de Barcelona (els seus orígens la sitúen al s. IV). En aquella plaça, s'hi van torturar i assassinar dos nens, en Just i en Pastor, per haver afirmat la seva fe cristiana i esdevingueren màrtirs. Per això, se'ls hi dedica l'església i la font, considerada també la més antiga de Barcelona (1327). El creixament demogràfic de la Barcelona del s. XIV era tan gran que, sovint les noves edificacions reciclaven les antigues, aprofitant vells murs d'edificis públics o religiosos. Molts comerciants que arribaven a Barcelona o que s'hi havien fet rics després de molts anys treballant als diversos gremis de menestrals i artesans, esdevingueren rics i compraren palaus al carrer Montcada del nou barri de la Ribera. Es tractava de la nova noblesa catalana que començà a rivalitzar amb l'antiga noblesa assentada als palaus del carrer Lledó, al barri de Sant Just. Un exemple que il·lustra l'herencia dels títols nobiliaris a Barcelona fou el cas d'Isabel de Requesens, filla del Lloctinent Galceran de Requesens. La família vivia al Palau Requesens (s. XIII - XV) actual Acadèmia de les Bones Lletres i que, com a conseqüència de la limitada manca d'espai, es construí sobre la muralla romana (s. IV). Segles més tard, aprofitant el pati, s'edificà el palau veí de la rica família Moxó (s. XVIII) el qual avui en dia també es troba obert al públic amb visita concertada prèviament. Més informació: Palau Moxó.

Rutes per Barcelona en primavera

Després d'unes agradables vacances d'hivern a Tokyo, torna a arribar la primavera i, amb ella, el començament d'un nou cicle de canvis. Mica en mica, les temperatures van pujant i nous projectes s'obren camí. Desafiant la crisi i la rutina, a Itinera Plus hem començat a oferir noves rutes per Barcelona. La més destacada, inèdita fins ara, és la "Nit Medieval" que inclou una ruta pel barri gòtic, un sopar a l'estil del s. XIV al Palau Requesens i una sobretaula on comentarem tots els aspectes d'aquella època i les particularitats de la seva gastronomía. Una experiència única i ben original, especialment dedicada als amants de la història i la cultura catalana. Us convido a fer una ullada a la web i reservar ja la vostra plaça, clicant sobre l'enllaç: aquí. D'altra banda, Obrint Via s'ha proposat sorprendre a petits i grans amb les seves educatives i dinàmiques activitats d'incentiu per empreses com descobertes del Barri Gòtic i la Ribera, així com visites al Park Güell destinades a grups de primaria. Pel que fa a Walking Planets no parem d'acompanyar grups d'estudiants americans i canadencs en bicicleta pels carrers de Barcelona, gaudint de la bona temperatura. La meva estimada ciutat és plena de turistes, escolars, estudiants i ciutadans amb molta energía i ganes de nous reptes i aventures; mentres que jo, que tot just desperto d'aquest llarg hivern, me'n adono que ja és aquí la benvinguda primavera!

Disfruta Barcelona ・バルセロナを楽しんで下さい！

Recientemente recibí la visita de un gran amigo, Ignacio Izquierdo, que vino a visitar, fotografiar y conocer Barcelona. Durante su estancia, visitamos juntos el Barrio Gótico, el Borne, parte del Ensanche (Eixample) y una de sus obras maestras, la Sagrada Família. Os invito a pasaros por su blog "Crónicas de una cámara" y descubrir los secretos más ocultos escondidos entre las estrechas callejuelas de la Barcelona más medieval, disfrutando de cada una de las magníficas fotos que ilustran la milenaria historia de mi maravillosa ciudad. 最近、私の友達、イグナシオ君はバルセロナに来て、一緒に楽しい時間を過ごしました。彼はマドリッドの出身ですけど、今回は２回目、バルセロナに来て、仕事を働きながら観光をしていました。私は観光ガイドにとして、私の街の歴史を教えてくれたので彼はよく喜んでいました。今日は彼のブログにバルセロナについて記事を書きました。スペイン語が読めれば、読んで下さい。ホントに面白いですね！

ジローナの花祭り・Girona en temps de flors

毎年、５月の２週目にジローナで花祭りが行われます。今年のシーズンはまだ明るくないけれど天気は寒くないです。先週の土曜日は雨が降ったのですが、花祭りは楽しかったです。ジローナ市はバルセロナからあまり遠くないので電車で１時間半で行く事ができて、とても便利な旅です。ジローナ駅から街の中心まで歩きながら色々な写真を取ったりのんびり散歩したり、花のエキジビションを楽しみました。ジローナの観光や文化遺産はとっても面白くて豊富です。ジローナ大聖堂、ユダヤ地区や中世修道院などです。私はジローナに行くなら、一日中、ゆっくり散歩して遺産現物をして良いレストランに食べに行きます。今回は友達と一緒に、ユダヤ地区のカタルーニャ料理のレストランにお肉を食べました。ジローナ地方のお肉はホントに美味しいです。一年中、ジローナ市だけでなくジローナ地方に（コスタ・ブラバ）では沢山活気があり、面白いです。例えば、ピレネー山脈を遠足することが出来たり、船舶の町を見物することが出来たり、地中海を航行することも出来ます。Com cada any, la ciutat de Girona es guarneix de flors i d'exotisme la segona setmana de maig. Ja fa més de 50 anys que dura aquesta bonica tradició que ens resulta, a catalans i extrangers, una excel·lent excusa per a visitar una de les ciutats més particulars de Catalunya. I és que, realment, Girona és única.