divendres, 27 d’abril de 2012

La Barcelona del S. XIV

Era una ciutat oberta al comerç a través de la Mediterrània, dinàmica e inquieta que bullia d'efervescència. Barcelona era, en aquella època, una ciutat medieval enmurallada desde temps romans i amb una població aproximada de 400.000 ciutadans. Entre ells, vora 4.000 jueus vivien amuntegats al barri del Call (en hebreu: conjunt de carrers) mentre que la resta es trovaben repartits en 4 barris que s'anomenaven burgs. El centre neuràlgic de la ciutat era la Catedral que, envoltada de carrerons i esglésies com la de Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume i la resta de carrers que avui dia anomenem Barri Gòtic, creixia a un ritme vertiginós. Fou aleshores quan, més enllà de la ciutat enmurallada, la ciutat començà a aglutinar-se en nous burgs adossats sobre els mateixos murs de la muralla, extenent-se i eixamplant-se fins la mar. Així doncs, fora les muralles romanes trobavem els barris de La Ribera, St. Pere, Framenors i el Pi. Cadascun d'aquests burgs s'organitzava entorn a l'església que sovint, donava nom al barri i tots els gremis d'artesans i menestrals acabaren donant nom als carrers. Prop de la Catedral, a la Plaça Sant Just, hi trobem l'església més antiga de Barcelona (els seus orígens la sitúen al s. IV). En aquella plaça, s'hi van torturar i assassinar dos nens, en Just i en Pastor, per haver afirmat la seva fe cristiana i esdevingueren màrtirs. Per això, se'ls hi dedica l'església i la font, considerada també la més antiga de Barcelona (1327). El creixament demogràfic de la Barcelona del s. XIV era tan gran que, sovint les noves edificacions reciclaven les antigues, aprofitant vells murs d'edificis públics o religiosos. Molts comerciants que arribaven a Barcelona o que s'hi havien fet rics després de molts anys treballant als diversos gremis de menestrals i artesans, esdevingueren rics i compraren palaus al carrer Montcada del nou barri de la Ribera. Es tractava de la nova noblesa catalana que començà a rivalitzar amb l'antiga noblesa assentada als palaus del carrer Lledó, al barri de Sant Just. Un exemple que il·lustra l'herencia dels títols nobiliaris a Barcelona fou el cas d'Isabel de Requesens, filla del Lloctinent Galceran de Requesens. La família vivia al Palau Requesens (s. XIII - XV) actual Acadèmia de les Bones Lletres i que, com a conseqüència de la limitada manca d'espai, es construí sobre la muralla romana (s. IV). Segles més tard, aprofitant el pati, s'edificà el palau veí de la rica família Moxó (s. XVIII) el qual avui en dia també es troba obert al públic amb visita concertada prèviament. Més informació: Palau Moxó.