dimarts, 26 d’agost de 2008

La Matsuri de Monzen Nakachô, 門前仲町の祭り

こんにちはみんなさん!お元気ですか?今日はもう火曜日!時間が早くすぎますね!先週はお祭りの報告を始めたのにぜんぜん報告しません!あの、今、しましょうか?先週の土曜日は門前仲町の祭りに見に行きました。夏休みでは東京でたくさん祭りありますので、全部見に行くのごとが無理です。それで、門前仲町のお祭りに行きましたから、ミサちゃんの友達が会いのために行きました。とても楽しかったんですけれども、ちょっと寒かったです。あああ。。。夏休みは終わりますね!残念ですね!
Tal i com havía anunciat fa uns dies, aquí teniu les fotos de la Matsuri (festa d'estiu) del barri de Monzen Nakachô, situat al nord-est de Tokyo. Les Matsuri, com ja he comentat en altres ocasions, són festes que se celebren a tot el Japó durant els mesos d'estiu. Generelament es tracta de festes shintoïstes i es porten a terme amb l'objectiu de mostrar respecte per algun kami (divinitat), donar la benviguda als difunts avantpassats (les famoses festes de l'Obon de finals d'agost), acomiadar els esperits dels difunts que ens han vingut a visitar durant l'estiu, festes per allunyar els mals esperits i atraure els bons... en fi, tot un ventall de possibilitats indescriptibles poden fer possible la celebració d'una Matsuri. Aquesta tenía com a objectiu lluir els diversos Mikoshi (神輿) pel carrer principal del barri de Monzen Nakachô. Els Mikoshi són maquetes que representen temples Shintoïstes en miniatura. Cada barri de Tokyo pot arribar a tenir més d'un temple Shinto, i cadascún d'aquests, els seus fidels seguidors. Si considerem que a Tokyo hi ha més de 50 barris i que cadascún d'aquests barris posem que té només 2 temples shintos, el total de Mikoshis que desfilaríen durant la Matsuri sería de més d'un centenar! Com que resultaría força pesat, només participen a la Matsuri els millors temples o els de més pressupost. La desfilada consisteix en que tot el grup de seguidors d'un respectiu temple coloquen el seu Mikoshi al damunt d'unes resistents barres de fusta que es carreguen a les espatlles i es dediquen a desfilar pels carrers durant varies hores, demostrant a les deïtats la seva força i fervent devoció. Al llarg del camí, els bombers es dediquen a ruixar als participants amb mangueres d'aigua per a que resisteixin millor la "suposada" calor de finals d'agost, però aquest any no ha estat el cas. Sí que hi havía bombers, sí que ruixaven als participants i al públic... però no feia gens de calor!! Una mica més i enganxo un encostipat, perquè al cap de no res, es va posar a ploure!! En fi, us deixo amb les boniques fotos que ens vam fer on hi podeu veure al José Luís, que acaba d'arribar al Japó amb l'idea de quedar-se, la Misa i l'Akemi (amb yukata) i un preciós gosset amb jinbei (mini yukata) ! jajaja Arreveure!!

dilluns, 25 d’agost de 2008

崖の上のポニョ, Gake no Ue no Ponyo

                 
つづきを書きます。もうすぐ夏が終わり、秋になります。一寸さびしいね?それから、毎日のように雨がふります。先週に、モンセと六本木に行って、映画を見ました。まだ見ていない?みやざき先生の新しい映画です!崖の上のポニョという映画で、とても楽しくて面白かった!ああ!とてもうれしかった、昔から、この映画を見たいと待っていました。この映画のお話を少ししますね。ポニョは小さくてさびしい魚の女の子です。でもその日、こすけに出会って大好きになったので、女の子になりたいと願ったのです!彼も彼女もとてもかわいいんです。この映画を見ることを心からおすすめます!

dilluns, 18 d’agost de 2008

Akan-ko, la fi del viatge 阿寒湖、旅行の終わり

おはようございます!お休みはどうだった?このところ東京はかなりあつかったけど、とても楽しかった。昨日お祭りを見に行きました。とても面白かったです!すぐにお祭りについて報告しますね!今は仕事中なので書けないけれど、出来るだけ早く書くようにするね!でも、仕事がまだ忙しいので、一寸つまらないんだ!
Què tal? Molts records a tothom! Avui explicaré l'última etapa del viatge a Hokkaido, que a més, coincideix amb l'etapa més maca, la que més vam gaudir i la que millor temps ens va fer! Quina sort que a mida que anaven passant els dies a l'illa, el temps i els atractius turístics a visitar milloréssin! Realment, els últims dies van ser fantàstics i em vaig quedar amb ganes de tornar a aquell paradís natural a l'hivern. Sí! I ser testimoni d'aquell paissatge nevat, que de ben segur, deu ser impressionant. Doncs bé, el llac d'Akan es troba molt a prop del Parc Nacional de Shiretoko (Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) , al Parc Nacional d'Akan, una mica més cap al sud en direcció a Kushiro. Allà a Kushiro també hi ha un altre parc natural (Kushiro Shitsugen National Park) amb una gran zona d'aiguamolls, hàbitat natural de la grulla japonesa (en perill d'extinció). Però nosaltres no vam anar a Kushiro, sinó que ens vam quedar a mig camí, aturant-nos al llac d'Akan per poder-nos allotjar en el Ryokan més autèntic i preciós en el que mai abans havíem tingut la sort de passar-hi una nit... i a sobre, poder gaudir dels Onsen sota les estrelles. Quina Soooort!! El Ryokan es diu Tsuruga i l'atenció al client és excel·lent, les instal·lacions insuperables i el menjar, deliciós i moooolt variat! Ooooohh!! Unes vistes del llac i les muntanyes excepcionals, una calma total on podíes sentir el so del silenci... un menjar exquisit que es fonía a la boca i encissava qualsevol paladar, uns Onsen amb vistes al llac que t'acariciaven la pell... i una perfumada olor constant a natura!! Ja us ho garanteixo, un plaer pels 5 sentits!!
Aquells dies vam visitar la muntanya Io-zan, plena d'aigües sulfuroses de color groguenc (pel sofre) que feien una pudooooor i una calooooor! jajaja però súper interessant! L'onsen pels peus a 40 Cº també va resultar ser tota una sensació! i ens van explicar que al llac d'Akan es formen els marimos, una espècie de boles fetes per l'acumulació d'algues les quals triguen uns 200 anys en arribar a tenir la mida d'una pilota de tenis!! Per la nit, després de sopar, vam visitar el poblat ainu d'Akan Kotan. No sé si us he explicat qui eren els ainu? Per si de cas, els ainu eren i ho segueixen éssent, els habitants autòctons del Japó. Fa temps, també ocupaven part del territori del Nord de l'illa de Honshû (actual Tôhoku) fins que els japonesos els van anar fent recular cap al nord, i es van quedar només a Hokkaido. Els ainu, van acabar per adaptar-se a una vida de nòmades, subsistint en poblats del nord, acostumant-se al rigurós hivern de l'illa. A mida que han anat passant els anys, els descendents ainu han anat formant famílies amb els japonesos, i actualment, es podría dir que dels 3.000 ainu que deuen quedar, només uns 200 es podríen considerar de pura ascendència. L'espectacle de dansa i cant ainu ens va impressionar i agradar molt! Us en deixo una mostra ben aviat, promès! ;)

divendres, 15 d’agost de 2008

Parc Nacional de Shiretoko. 網走、うたろ、知床公園

El viatge continuava cap a l'est. Aquella nit dormiríem a Utaro, l'última població accessible en cotxe de l'extrem més oriental de l'illa de Hokkaido. Utaro es troba a la Península de Shiretoko, que en llenguatge ainu vol dir "Finisterre" (fi del món). Aquesta zona és coneguda pel seu inmens Parc Natural, que abarca quasi la totalitat de la Península, un braç estret però de 60 km de profunditat que s'estén cap al mar d'Okhotsk. Un cop s'arriba al Far de l'extrem més oriental de tot el Japó (no només de l'illa de Hokkaido) i en un dia clar, sembla que es pugui arribar nedant a Rússia, ja que les illes Kurils s'imposen majestuoses des de Shiretoko.
En resum, es tracta d'una bonica regió natural, tranquil·la i allunyada de tot i de tothom. El Parc de Shiretoko és un dels menys visitats del Japó degut a la seva difícil accessibilitat. Gràcies a aquest seguit de dificultats, la zona es preserva autèntica i especial. La carretera només cobreix els primers 10 km del Parc Natural, a partir d'allà (la regió dels 5 llacs de Shiretoko) ja no és possible avançar en cotxe i cal fer-ho a peu o bé, vorejant la península en ferry o vaixell. La dificultat s'incrementa però, al saver que tota la Península de Shiretoko és una zona natural protegida, hàbitat natural de la reserva d'ossos braus més important del país. Es calcula que uns 600 ossos habiten la zona protegida cobrint una superfície de 60 km. Els trekkings i fins i tot les acampades es permeten, sempre i quan es realitzin fora de la temporada de tardor, època en que els ossos busquen aliment desesperadament per a preparar-se per la temporda d'hivern, en la que es tancaran a hivernar en coves, esperant l'arribada de la primavera.
D'altra banda, des d'Utoro també es pot visitar la ciutat d'Abashiri. Es tracta d'una petita però important ciutat costera coneguda per la seva presó! Es veu que als anys 70, s'emetía una sèrie de TV japonesa basada en els presos d'aquesta real presó. Gràcies a aquesta sèrie, la presó i la ciutat d'Abashiri s'han fet famoses no només entre el públic japonès, i avui en dia la presó és un museu com el d'Alcatraz a San Francisco. Una visita molt interessant!

dijous, 14 d’agost de 2008

Asahiyama Zoo, Asahikawa (Hokkaido) 朝日山動物園、旭川、北海道

Què macos, oi? La particularitat d'aquest zoològic són les seves instal·lacions, preparades per a que el públic sigui capaç d'observar els animals de ben a prop, com la instal·lació de l'ós polar (adjunto vídeo) De fet, alguns es troben semi lliures pel parc i m'estranyava que no s'escapéssin, però imagino que ja ho tenen ben pensat per a que els animals no marxin. Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi a l'hivern, amb tot el paissatge nevat... però em sembla que em quedaré amb les ganes. Aquest hivern serà dur. Tinc la intenció de superar 2 examens oficials de japonès i em costarà molt d'esforç. De fet, ja m'he posat a estudiar de valent! Des de que se'm han acabat les vacances que quasi no faig altra cosa que llegir, escoltar i fer exercicis en japonès. Bé, i seguir anant a la feina es clar, tot i que es nota que tothom està de vacances. Quasi no hi ha feina, així que em dedico a renovar l'arxiu de fotografíes i DVD's... coses que només es poden fer en aquesta època de l'any.
Bé, doncs com anava dient, espero que durant aquest hivern pugui recollir els fruits del que estic sembrant i per fi, pugui expressar-me en japonès. N'estic tipa de no poder-me comunicar com déu mana!! Quina frustració!! Em sento estancada, sé que costa, que és qüestió de seguir-me esforçant sense pausa, però es que noto tan poc progrés... que és desesperant!! ... snif, bueno... ja veieu que no tot són flors i violes i que també tinc alguns dies dolents. Pocs, tot s'ha de dir, però en tinc... sí... uuffff

Parlem de Hokkaido, un altre cop! もう一度北海道のことを話します!

おはようカタルニャ!おはよう家族や友達や地球の人たち!大好き!
Aquí a Orient la rutina ha canviat molt des de que la família ha tornat a casa. Ara només llevar-me, em poso a estudiar una micona abans d'anar a treballar, esmorzo a la cafetería, vaig a treballar, cap a les 4 plego i torno a la cafetería de sempre, segueixo estudiant i a les 18h30, començo les noves classes de japonès a l'acadèmia AJALT! M'agrada molt el mètode que fan servir per aprendre japonès, ja que és just el que estava buscant: una escola basada en la conversa. Dilluns vaig tenir la meva primera classe i vaig gaudir molt. A més, sóm molt pocs alumnes i la professora pot estar per mi. M'he proposat superar 2 examens aquest any! El 1º el tinc a finals d'octubre, i el 2º, el 日本語の力試験, a principis de desembre! がんばります!
Si no recordo malament, l'últim dia vaig comentar el nostre viatge fins a Furano, meca dels camps de Lavanda... doncs avui, toca comentar: la ciutat d'Asahikawa! és a dir, el Zoo d'Asahiyama, per el qual és coneguda Asahikawa, la 2ª ciutat més important de Hokkaido (en població i activitat econòmica) que es dedica principalment a la indústria. Es troba situada al centre de l'illa, una mica més al nord de Furano. El dia que vam anar a visitar el Zoo plovía, però va ser un dels dies que més vam disfrutar. Abans d'entrar però, els cosins no deixaven de repetir "Què frikis!! Fa més de 20 anys que no posem els peus al Zoo de Barcelona i aquí, com que és Hokkaido, anem a un Zoo"... Ens ho vam passar molt bé!... よかった!

dimarts, 12 d’agost de 2008

Lavanda! Para, Ignasi! 富良野のラバンダ

富良野にはたくさんラバンダがあるので私はとても興味を持って見ました。
Un cop havíem deixat enrera Sapporo, conduïnt per l'autopista que ens portaría cap a Furano (població amb nom de compost químic situada al centre de l'illa de Hokkaido) ens vam trobar amb alguns camps de lavanda, l'atractiu principal amb el que compta la regió. Com que quasi sempre conduía l'Ignasi, només veure les coloraines dels camps de flors a l'horitzó, ja cridava "Lavanda! Lavanda! Para el cotxe, Ignasi!!" jajajaja i vam parar. Plovía, però vam baixar. Aquí en podeu veure les fotografíes. No només dels camps de lavanda, sinó també d'altres aturades en carretera que vam anar fent, com als Salts d'Aigua d'Oshinoko, l'Arc de Sant Martí després de la pluja, les fabuloses postes de sol... i els camps de girasol! El paissatge era molt bonic, però es notava que Furano és una regió d'esquí abocada a l'hivern i al turisme esportiu. El ventall d'activitats que es proposen a l'estiu no és gaire ampli, per no dir quasi nul, apart de la possibilitat de fer una ascenssió en globus estàtic, pujar en telefèric al cim de la muntanya, jugar al golf en família... baja, una micona ensopit. Afortunadament, el nostre Hotel (New Furano Prince Hotel) comptava amb una petita zona d'esbarjo ajardinada i plena de petites botigues d'artesanía, on ens hi vam passar practicament tota la tarda fins ben bé l'hora de sopar. Totes les botiguetes conteníen detalls elaborats amb fusta. Per tota l'illa de Hokkaido es poden trobar estatuetes en forma d'ossets, guineus, mussols i altres animalons d'aquest hàbitat. Ho trobareu en tota una gamma de souvenirs elaborats amb aquest abundant material.
Apa, a comprar!

dilluns, 11 d’agost de 2008

Sapporo, la capital 札幌

函館のあと札幌に行きました。途中で小樽にとまりました。
Després de visitar els pocs atractius turístics que ens va oferir Hakodate, ens vam dirigir cap a Sapporo, la capital de l'illa de Hokkaidô, una ciutat habitada per un milió i mig d'habitants, corresponent a la 5ª ciutat més densament poblada del Japó. Acostumats però, a la densitat de Tokyo (12 milions d'habitants i 34 a la zona metropolitana), Sapporo ens quedava petita.
Abans d'arribar-hi, com que viatjavem en cotxe (un Toyota blanc de 7 places força incòmode i lentíssim) ens vam aturar dues vegades durant el trajecte. La 1ª parada la vam fer a Toya-ko. La famosa zona de llacs i volcans on fa poc va tenir lloc la cimera del G8. La 2ª parada, una mica més a prop del nostre destí final, va ser a Otaru, una altra ciutat portuària, de la qual només cal destacar el seu insípid canal. Otaru, famosa ciutat veïna de Sapporo i lloc de residència elitista de varis habitants de la zona, es coneguda com "la petita Venècia"... sense comentaris. Quina decepció! Una de dos, el que va escriure la guía no ha posat mai els peus a Venècia, o bé els japonesos es pensen que qualsevol dels seus pobles de mala mort té un encant turístic especial. Doncs no, o com a mínim, Otaru NO.
Respecte a Sapporo, doncs bastant trist. Després de veure la Torre, passejar pel barri de Susukino, menjar el reputat i merescut Ramen i haver fotografiat la famosa i decepcionant Torre del Rellotge... ja no ens quedava res més a fer. Així que havent dinat, vam desaparèixer, direcció a Furano, el nostre següent destí.

Hokkaidô amb la família, 家族と北海道に行きました。

先週はあたしの家族といっしょに北海道に旅行しました!とても面白かったし、静かだったし、楽しかったです。それに、今東京は大変に暑いのですが、北海道に涼しいので、快適でした。
Què tal? Fa 15 dies que van venir els meus cosins i tiets a visitar-me. Com que ja és la 3ª vegada que venen de viatge al Japó i ja ho conèixen pràcticament tot, vam decidir d'anar de viatge a Hokkaidô, l'illa més al nord del país, la més despoblada, fresca i salvatge de les 4 illes principals japoneses. Mesos abans, havia anat a l'agència de viatges JTB per a encarregar el viatge per a tots 6 i reservar els bitllets d'avió, les nits d'Hotel i Ryokan i el cotxe de lloguer. Quina por que vaig passar quan em van assegurar que no trobaríem cap agència de Rent a Car que llogués cotxes amb GPS en anglès! jajajaja tot i que va acabar sent veritat, orientar-se a Hokkaidô és d'allò més fàcil, i amb GPS en japonès t'apanyes perfectament, gràcies al brillant sistema d'anotar el número de telèfon a la pantalla i automàticament et porta al lloc on vols anar. La única pega que li trobo és que sempre has de conèixer el número de telèfon del lloc on vols anar.
Així doncs, el nostre viatge va durar una setmana, de dimecres a dimarts. Sortíem a quarts de 8 del matí des de l'aeroport de Haneda 羽田 (m'encanta aquest aeroport, els seus kanjis signifiquen "Camp d'ales" i és només per a vols nacionals dins del país, i per tant, no demanen passaports, en prou feines hi ha controls, no hi ha cues i t'atenen com sempre, amb una amabilitat típicament nipona). El nostre vol, operat per JAL (Japan Air Lines) ens portaría a Hakodate 函館、una petita ciutat portuària situada a l'extrem sud de l'illa, famosa per la seva impressionant vista nocturna. Com a bons turistes, només arribar a la ciutat i havent-nos familiaritzat amb el cotxe, vam anar a recórrer la ciutat, que es va acabar en pràcticament 2 hores. La resta del temps ens el vam passar comprant, menjant i descansant a l'Hotel. Hakodate és una ciutat tant petitona que aviat l'has passejat, tant en cotxe, com en tranvia o a peu.
A la nit, vam pujar fins al cim del Mont Hakodate per tal de veure les fantàstiques vistes que prometen tots els catàlegs, però la boira no ens va deixar veure res... 残念だね!
Si voleu que us digui la veritat, la ciutat no mereix una aturada ni tan sols d'excursió. No hi trobareu res impressionant i queda força apartada de la zona de Parcs Naturals, la riquesa de l'illa. じゃまった!

dijous, 7 d’agost de 2008

Karaoke a Roppongi カラオケ

Fa poc, la Marta (becaria catalana de l'Oficina Comercial d'Espanya al Japó) també va fer 25 anys i ho vam anar a celebrar en un karaoke amb tota la colla de becaris dels diversos organismes de l'Estat. La Marta, que parla i llegeix molt bé en japonès, va trobar una gran oferta per internet d'un local la mar de bonic, sofisticat i elegant situat al cosmopolita barri de Roppongi, al centre de Tokyo. La reserva la teníem a les 20.00, la qual ens incloïa el lloguer de la Sala tematitzada amb motius de caramel durant 3 hores, la màquina per a cantar, la pantalla de TV que penjava del sostre, un menú degustació de varis piscolapis, refrigeris... i beguda il·limitada, que aquí se'n diu nomihodai (飲み放題), una fórmula molt habitual alhora de reservar taula en un restaurant, sala de karaoke o discoteca... El nomihodai et permet beure tant com vulguis i tots els tipus de begudes que figuren a la carta durant un període determinat, que sol ser d'un màxim de 3 hores. En total, la factura ens va sortir per 5.000 yens per cap (uns 30 euros) i ens ho vam passar d'allò més bé! Gràcies Marta i Moooooltíssimes felicitats! Sí, Sí, Sí 25 anys! ... ja som grans! jejeje

Les Matsuri まつり, les festes d'estiu de Tanabata 七夕 i el Hanabi 花火

うんちゃ!
Justament avui fa un mes que el Japó celebrava la festa de Tanabata (七夕). Diu la llegenda que només la nit del 7 de juliol, es creuen al cel dues estrelles fugaces que simbolitzen a dos enamorats a qui els seus pares van prohibir estar junts, més que aquella única nit a l'any. Des d'aleshores, cada 7 de juliol, Japó recorda aquesta dramàtica història amb una festa. Particularment a mi em va semblar una història molt trista, però els japonesos, que ho celebren tot, aprofiten aquest dia per a demanar desitjos d'amor escrits en banderoles de coloraines penjades en plantes de bambú. I no només el dia 7 de juliol, sinó que es comença molt abans i duren fins bastant després d'aquella data. Els Centres Comercials més importants, no deixen passar l'ocasió de lluïr enormes banderoles de colors imitant l'estil de les autèntiques banderoles amb desitjos. Tot un bon espectacle de color que el Joan i jo vam admirar al barri de Ginza. La fotografía però, no és de Ginza sinó del Festival de Tanabata de Sendai.
El passat dissabte 26 de juliol al vespre, Tokyo estava de festa. Celebravem l'inici del període estival amb una gran festa de focs artificials al riu Sumida (隅田川) que es troba al nord-est de Tokyo, molt a prop del turístic temple d'Asakusa. Cada any, se celebra allí una festa coneguda com el Hanabi (花火) que vol dir: Focs Artificials. Durant tot el mes d'agost, es realitzen varies festes de hanabi per tot el país, però la més famosa, espectacular i de més afluència massiva és la del riu Sumida, a Tokyo, l'últim cap de setmana de juliol de cada any.
Així doncs, no em podia perdre l'ocasió de participar en un esdeveniment tant únic i gloriós! Justament aquell dia, a més, era el meu Sant. La ciutat de Tokyo em regalava uns focs artificials la nit de Santa Anna! Quin honor! A més, una setmana abans em va contactar radio nacional d'Espanya per oferir-me una entrevista en directe, just en el moment dels fets! Va ser tota una experiència poder narrar en primera persona l'emoció que sentía en aquell precís instant, envoltada de milers de japonesos, carrets de venta ambulant, guardies de seguretat i altaveus de megafonía a tort i a dret, a dreta i esquerra... carrers tallats, xivarri... i llums al cel. Moltíssimes petites llums al cel i petards, colors, cridoria, alegries, aplaudiments... Quina gran festa!
L'Ayumi, la Yumi, el Carlos i jo vam trobar un petit raconet des d'on ser partíceps de l'aconteixement, assegudets a terra sobre un hule de picnic, picant una mica d'edamame 枝豆(mongetes verdes que es mengen com pipes), patates de bossa, onigiri おにぎり(boletes d'arròs), sandwich, etc. i brindant sota la llum de l'espectacle amb cerveces, sucs... i molta aigua! Aiiii quina calor que feia! A sobre, l'Ayumi i jo ens haviem vestit amb Yukata per a l'ocasió, fregint-nos de calor, ben incòmodes!! Quin suplici! El Yukata és el tradicional vestit d'estiu japonès, que se sol portar en aquest tipus de celebracions populars com la festa del Hanabi i la del Obon, que es realitza a la 2ª quinzena d'agost.
Oi que a l'Ayumi li queda genial el Yukata? però no s'hi val! El seu és molt més fi, bonic i fet per la seva àvia! El meu era d'Unikuro. Ni punt de comparació! jajaja En fi, l'espectacle va durar quasi una hora, l'entrevista a la radio quasi 15 minuts i la cua que vam haver de fer després per intentar agafar el metro... OOoOOOhhh!! Ni me'n recordo la de carrers que vam haver de travessar per arribar a una estació de metro menys saturada. Però va valer la pena. L'any que ve hi torno segur! ;)

dimecres, 6 d’agost de 2008

Happo En, Park Hyatt i Samurai Sword Action!

Quan de temps sense escriure ni una sola línia! Com us prova l'estiu? Caloreta? En terres japoneses la calor és terrible! Afortunadament, acabo de tornar de Hokkaidô, l'illa més nòrdica de les 4 principals illes japoneses, on la temperatura és agradable i no hi ha humitat. Una illa tranquil·la, despoblada, molt fresqueta a l'estiu i gelada a l'hivern. Una destinació ideal per desafiar la xafogosa calor de Tokyo. La meva família i jo ne'm tornat molt contents, carregats de bons records, お土産 omiyagues (souvenirs) i mooooltíssimes fotos per mostrar-vos molt aviat! Però abans, em queden moltes altres anècdotes i aventures que han anat passant i que no he tingut temps d'explicar! Per exemple, el sopar a l'esplèndid Happo En amb l'Àfrica i el Jordi durant la seva visita al Japó, la copa que ens vam prendre al Park Hyatt de Shinjuku i la sorpresa que li vaig fer al Joan portant-lo a una classe de performance de katanes!
El Happo En (はっぽ園) és un recinte original que conté varies sales de festes i banquets, restaurants dedicats a esdeveniments i reunions de negocis, casaments, salons de tè i fins i tot esglésies cristianes... Tots ells situats en un entorn privilegiat, un tradicional jardí japonès de bellesa i bon gust indescriptible. Aquell entorn va ser el que vam decidir com a teló del fons del sopar que vam organitzar el Joan i jo amb l'Àfrica i el Jordi, vinguts de Barcelona al Japó per primera vegada a la vida, i esperem que no la última! Vam optar pel menú degustació de 4 plats i postres, amb un servei inmillorable i un gust exquisit, per només 5.000 yens per cap! Qui diu que el Japó és car? Potser el transport ho sigui, potser els lloguers també, però el menjar... gens!! Ni tan sols per els més sivarites!
Com a bons sivarites, després d'un bon sopar cal una bona copeta. On millor que a Shinjuku, gaudint de l'espectacular panoràmica nocturna de la ciutat més infinita del món? El nostre local escollit va ser el famós Park Hyatt Hotel, sí sí... us sona l'Hotel on es va rodar la pel·lícula Lost in Translation? Doncs allà, on l'Scarlett i el Bill escoltaven Jazz amb les vermelles llumetes dels edificis més alts de Tokyo de teló de fons, ens trobavem tots 4 la nit del 7 de juliol. Una experiència gratificant, situats a la planta 52 del monstruós edifici, miravem a través de la finestra i la vista no arribava ni tan sols a intuir l'horitzó. Tokyo és brutalment gran i no te'n adones de les seves dimensions fins que et trobes en edificis com aquest. La beguda de més èxit per la majoria va ser l'Umeshû うめしゅう (licor de pruna) d'aparença semblant al whyskey però de gust totalment diferent.
Finalment em queda comentar-vos l'experiència friki d'assistir a una classe de performance de katanes! Aprendre a fer servir la katana com a bon samurai. Moviments de pel·lícula, coreografíes sorprenents amb molta dosi de diversió i bon humor! Les classes les organitza l'agència H.I.S. enfocada a turistes que visiten Tokyo i tenen ganes de realitzar activitats diferents i endinsar-se una mica més en la cultura japonesa. Les activitats es realitzen sempre en anglès i són obertes a tot tipus de públic. Ens ho vam passar d'allò més bé! I aquí un vídeo que ho demostra!