Quan de temps sense escriure ni una sola línia! Com us prova l'estiu? Caloreta? En terres japoneses la calor és terrible! Afortunadament, acabo de tornar de Hokkaidô, l'illa més nòrdica de les 4 principals illes japoneses, on la temperatura és agradable i no hi ha humitat. Una illa tranquil·la, despoblada, molt fresqueta a l'estiu i gelada a l'hivern. Una destinació ideal per desafiar la xafogosa calor de Tokyo. La meva família i jo ne'm tornat molt contents, carregats de bons records, お土産 omiyagues (souvenirs) i mooooltíssimes fotos per mostrar-vos molt aviat! Però abans, em queden moltes altres anècdotes i aventures que han anat passant i que no he tingut temps d'explicar! Per exemple, el sopar a l'esplèndid Happo En amb l'Àfrica i el Jordi durant la seva visita al Japó, la copa que ens vam prendre al Park Hyatt de Shinjuku i la sorpresa que li vaig fer al Joan portant-lo a una classe de performance de katanes!
El Happo En (はっぽ園) és un recinte original que conté varies sales de festes i banquets, restaurants dedicats a esdeveniments i reunions de negocis, casaments, salons de tè i fins i tot esglésies cristianes... Tots ells situats en un entorn privilegiat, un tradicional jardí japonès de bellesa i bon gust indescriptible. Aquell entorn va ser el que vam decidir com a teló del fons del sopar que vam organitzar el Joan i jo amb l'Àfrica i el Jordi, vinguts de Barcelona al Japó per primera vegada a la vida, i esperem que no la última! Vam optar pel menú degustació de 4 plats i postres, amb un servei inmillorable i un gust exquisit, per només 5.000 yens per cap! Qui diu que el Japó és car? Potser el transport ho sigui, potser els lloguers també, però el menjar... gens!! Ni tan sols per els més sivarites!
Com a bons sivarites, després d'un bon sopar cal una bona copeta. On millor que a Shinjuku, gaudint de l'espectacular panoràmica nocturna de la ciutat més infinita del món? El nostre local escollit va ser el famós Park Hyatt Hotel, sí sí... us sona l'Hotel on es va rodar la pel·lícula Lost in Translation? Doncs allà, on l'Scarlett i el Bill escoltaven Jazz amb les vermelles llumetes dels edificis més alts de Tokyo de teló de fons, ens trobavem tots 4 la nit del 7 de juliol. Una experiència gratificant, situats a la planta 52 del monstruós edifici, miravem a través de la finestra i la vista no arribava ni tan sols a intuir l'horitzó. Tokyo és brutalment gran i no te'n adones de les seves dimensions fins que et trobes en edificis com aquest. La beguda de més èxit per la majoria va ser l'Umeshû うめしゅう (licor de pruna) d'aparença semblant al whyskey però de gust totalment diferent.
Finalment em queda comentar-vos l'experiència friki d'assistir a una classe de performance de katanes! Aprendre a fer servir la katana com a bon samurai. Moviments de pel·lícula, coreografíes sorprenents amb molta dosi de diversió i bon humor! Les classes les organitza l'agència H.I.S. enfocada a turistes que visiten Tokyo i tenen ganes de realitzar activitats diferents i endinsar-se una mica més en la cultura japonesa. Les activitats es realitzen sempre en anglès i són obertes a tot tipus de públic. Ens ho vam passar d'allò més bé! I aquí un vídeo que ho demostra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada