dilluns, 18 d’agost de 2008

Akan-ko, la fi del viatge 阿寒湖、旅行の終わり

おはようございます!お休みはどうだった?このところ東京はかなりあつかったけど、とても楽しかった。昨日お祭りを見に行きました。とても面白かったです!すぐにお祭りについて報告しますね!今は仕事中なので書けないけれど、出来るだけ早く書くようにするね!でも、仕事がまだ忙しいので、一寸つまらないんだ!
Què tal? Molts records a tothom! Avui explicaré l'última etapa del viatge a Hokkaido, que a més, coincideix amb l'etapa més maca, la que més vam gaudir i la que millor temps ens va fer! Quina sort que a mida que anaven passant els dies a l'illa, el temps i els atractius turístics a visitar milloréssin! Realment, els últims dies van ser fantàstics i em vaig quedar amb ganes de tornar a aquell paradís natural a l'hivern. Sí! I ser testimoni d'aquell paissatge nevat, que de ben segur, deu ser impressionant. Doncs bé, el llac d'Akan es troba molt a prop del Parc Nacional de Shiretoko (Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) , al Parc Nacional d'Akan, una mica més cap al sud en direcció a Kushiro. Allà a Kushiro també hi ha un altre parc natural (Kushiro Shitsugen National Park) amb una gran zona d'aiguamolls, hàbitat natural de la grulla japonesa (en perill d'extinció). Però nosaltres no vam anar a Kushiro, sinó que ens vam quedar a mig camí, aturant-nos al llac d'Akan per poder-nos allotjar en el Ryokan més autèntic i preciós en el que mai abans havíem tingut la sort de passar-hi una nit... i a sobre, poder gaudir dels Onsen sota les estrelles. Quina Soooort!! El Ryokan es diu Tsuruga i l'atenció al client és excel·lent, les instal·lacions insuperables i el menjar, deliciós i moooolt variat! Ooooohh!! Unes vistes del llac i les muntanyes excepcionals, una calma total on podíes sentir el so del silenci... un menjar exquisit que es fonía a la boca i encissava qualsevol paladar, uns Onsen amb vistes al llac que t'acariciaven la pell... i una perfumada olor constant a natura!! Ja us ho garanteixo, un plaer pels 5 sentits!!
Aquells dies vam visitar la muntanya Io-zan, plena d'aigües sulfuroses de color groguenc (pel sofre) que feien una pudooooor i una calooooor! jajaja però súper interessant! L'onsen pels peus a 40 Cº també va resultar ser tota una sensació! i ens van explicar que al llac d'Akan es formen els marimos, una espècie de boles fetes per l'acumulació d'algues les quals triguen uns 200 anys en arribar a tenir la mida d'una pilota de tenis!! Per la nit, després de sopar, vam visitar el poblat ainu d'Akan Kotan. No sé si us he explicat qui eren els ainu? Per si de cas, els ainu eren i ho segueixen éssent, els habitants autòctons del Japó. Fa temps, també ocupaven part del territori del Nord de l'illa de Honshû (actual Tôhoku) fins que els japonesos els van anar fent recular cap al nord, i es van quedar només a Hokkaido. Els ainu, van acabar per adaptar-se a una vida de nòmades, subsistint en poblats del nord, acostumant-se al rigurós hivern de l'illa. A mida que han anat passant els anys, els descendents ainu han anat formant famílies amb els japonesos, i actualment, es podría dir que dels 3.000 ainu que deuen quedar, només uns 200 es podríen considerar de pura ascendència. L'espectacle de dansa i cant ainu ens va impressionar i agradar molt! Us en deixo una mostra ben aviat, promès! ;)
video