dijous, 27 de gener del 2011

L'Abri antiaérien de la Guerre Civile Espagnole en Catalogne

La Guerre Civile Espagnole éclata en Catalogne en février 1937, lors du premier bombardement de Barcelone. L'offensive franquiste contre la Catalogne fut particulièrement sanglante, associée à des bombardements contre la population civil dans le but de la démoraliser. On dénombre presque 5.000 victimes en Catalogne, dont presque 2.000 morts à Barcelone et plus de 7.000 blessés dans de nombreauses villes dévastées. En mars 1938, les nationalistes franquistes lancent une offensive au front d'Aragon et celui du Delta de l'Èbre, où devint le théâtre de sanglantes batailles. Les forces catalanes republicaines en déroute, mal armées et mal equippées, abandonnent Barcelone fin janvier 1939 aux nationalistes. La Catalogne fut presque la dernière région espagnole a être occupée par les troupes franquistes. À la chute de la Republique, près de 200.000 catalans choisissent l'exil, lors que d'autres 200.000 sont tués à cause de nombreauses condamnations à mort. La répression franquiste sur la population catalane fut des plus dure pendant et après la guerre civile. La suppression de l'autonomie politique de la Catalogne, la destruction de ses institutions culturelles et politiques, l'interdiction de parler le catalan, etc. La Catalogne ne va récupérer sa culture, sa langue et ses institutions qu'avec l'instauration de la démocratie en Espagne, à la mort de Franco en 1975. Pour résumer, la Catalogne passe encore une phase de reconstruction nationale qui ne va pas sans désaccords en raison de la portée du génocide dont elle a été la victime et des traces de centralisme dont souffre encore l'État. Aujourd'hui, on peut visiter l'abri antiaérien 307 à Montjuïc, lequel fut construit par les résidents du quartier du Poble Sec. L'abri antiaérien a été habilité comme musé de la ville en 2007 et il reste ouvert au public tous les weekends d'11h à 14h. Le prix de l'entrée est de 3€ et gratuit pour les enfants de moins de 7 ans. Pour en savoir plus, visiter le site du musé d'histoire de Barcelone (en espagnol et catalan).

Ja sóc Guia Turística!

Ja toca que parli una mica de la meva feina i deixi estar Israel per una temporada, oi? Doncs, Som'hi! Fa tot just un mes que he començat a treballar com a Guia Turística a l'empresa Itinera Plus, especialitzada en turisme cultural i emplaçada a Barcelona. Es podria dir que tinc la feina que sempre havia desitjat, treballo fent el que sempre m'ha agradat i només pel fet de llevar-me amb ganes d'anar a treballar, m'hauria de considerar la persona més afortunada del món! Cert. Ho sóc. No obstant, tots els somnis fets realitats tenen un component negatiu. La perfecció no existeix. Ser guia és estimulant i creatiu, enriquidor i dinàmic, però també molt absorbent, esgotador i sovint implica renunciar a les vacances quan tothom les fa, sacrificar-se tots els caps de setmana i estar sempre disponible. La flexibilitat d'horaris, la formació remunerada i el bon sou, son potser, les característiques que més valoro d'aquesta feina. De tota manera, mantenir sempre el somriure als llavis, no perdre la professionalitat ni el rigor del que s'espera d'un guia, ser capaç d'atraure l'atenció del grup, tenir respostes per a cada pregunta i per a cada tipología de públic resulta sovint, extenuant. Això sí, aquesta feina no la canvio per res del món, perque del que més satisfeta estic d'aquesta empresa és que no ha contractat els meus serveis, sinó la meva personalitat.

dimarts, 18 de gener del 2011

Israel y Palestina en Salvados, la Sexta (Spanish tv)

Ayer, domingo 16 de enero, la Sexta colgó la última parte del capítulo que grabó sobre Israel y Palestina. La verdad es que no se trata de un documental sobre el país, sinó más bien un reportaje sobre el conflicto árabe-israelí enfocado desde ambos puntos de vista. La primera parte, Palestina y Hamas. La segunda parte, Israel y los judíos Ultraortodoxos. En España nos llega siempre lo que nuestro gobierno lleno de censuras nos permite saber o incluso nos incita a creer, pero viajando, leyendo otras fuentes o relacionándonos con extranjeros, nuestra visión se ensancha y nuestro corazón se divide. Os invito a que disfrutéis del capítulo, pudiendo oír y observar todo lo que estos días he intentado describiros con palabras. Espero que pronto el deseo que Jordi, el reportero, deposita en el muro de las lamentaciones, se haga realidad. Paz y justicia para Israel y Palestina. Para ver los capítulos, pinchaz sobre los siguientes enlaces: Salvados en Israel (16 de enero) y Salvados en Palestina (9 de enero). También considero interesante pasarse por el blog oficial de la cadena: El Blog de la Sexta, Salvados.

dimarts, 11 de gener del 2011

イスラエル

みんなさん、良いお年を!去年の終わりにイスラエルに旅行をしました。私は久しぶりからそこに行きたかったのでやっとイスラエルに6日間で旅行に行きました。始めの3日間、ジェルサレムに行って、観光をしたり買い物を買ったり典型的な料理を食べ見たり、凄く楽しかった。イスラエルの歴史は世界の中に比べて、とっても古くて面白いです。例えば、私の意見でイスラエルの国は世界の中では一番新しい国なので歴史はあまり古くないと思ったけど、実はそれじゃないんです。イスラエルは昔から長くて複雑な歴史を持っています。イスラエルの人口は(7億)カタルーニャ州に比べて、同じです。イスラエルの宗教はとっても違いでかなりの場合もあります。例えば、イスラエルの一番多数派の宗教はユダヤ教ですがイスラム教も多いんです。また、カトリック教があり、ホントに多様な国です。イスラエルの料理は歴史とか、文化とかに比べてあまり多様じゃないんです。毎日、お肉をたべたり、野菜を食べたりします。イスラエルの一番伝統的な料理はフムスだと思います。だから、いつでもどこでもフムスがあったり、沢山種類を選べたり、みんなはフムスを頼むので一番伝統的な料理のかしら。ちなみに、イスラエルのデサートはとても美味しくて素晴らしいケーキです。バックラバというのケーキは聞いたことありますか?それはホントに美味しいですよ。少しだけ食べたらいいですが沢山で食べたら早く太ります。注意して下さい!(笑)

Tel Aviv ・תֵּל־אָבִיב-יָפוֹ・تل أبيب‎

El 31 de diciembre de 2010 llegamos a Tel Aviv hacia las 6 de la tarde. Como era viernes y el Shabbat empezaba hacia las 4 de la tarde, no esperamos a que anocheciera para tomar un taxi. Según el judaismo, el Shabbat empieza justo al caer el sol, con las primeras 3 estrellas que se perciben en el cielo de Israel. Así que, como en invierno tienen menos horas de luz, el viernes a las 4 de la tarde los judíos religiosos empezaban su descanso hasta las 4 de la tarde del sábado siguiente. Afortunadamente, no todos los israelís son judíos y no todos los judíos son practicantes, así que nuestro temor a que el país se paralizara durante el Shabbat era un mito comparable al de que España se paraliza durante la hora de la siesta. La noche de fin de año la celebramos por todo lo alto en una ciudad moderna, mediterránea y juvenil. Tel Aviv no duerme ni descansa, la urbe crece y se amplía sin pausa. Jóvenes parejas y surferos desfilan por el ancho y largo paseo marítimo que une el puerto con la ciudad vecina de Jaffa, disfrutando de las espumosas olas, la brisa mediterránea y los rayos de sol que un par de veces al día se esconden entre las nubes y dan paso a un ligero chaparrón. Entonces el arco iris se abre paso entre los rascacielos y los miradores se llenan de paraguas de colores. Más tarde, al anochecer, los locales se visten de fiesta, aunque sea festivo o no, aunque haya o no, algo que celebrar... porque en Tel Aviv, cada noche es una fiesta y siempre hay alguna razón para no dormir.

dilluns, 10 de gener del 2011

Jerusalem・יְרוּשָׁלַיִם ・القُدس

Hace poco menos de una semana tuve la suerte de conocer Israel. Un jóven país creado hace 63 años sobre una tierra legendaria, sagrada y de las más antiguas del planeta. Poco después del final de la 2ª GM, Naciones Unidas votó a favor de la creación del Estado de Israel en lo que hasta entonces se conocía como Palestina, dividiendo aquella tierra en dos realidades, la árabe y la judía. Disponiamos de 6 días para impregnarnos de ambas realidades y fuimos por faena. El viaje empezó al llegar al aeropuerto del Prat, donde nos esperaba el primero de varios interrogatorios. Una vez en el avión de la compañía El Al disfrutamos de nuestra primera experiencia Kosher. Nos encantó saborear el Hummus acompañado de pan de pita y transcurridas 4 horas y media, llegábamos al aeropuerto internacional de Ben Gurion, a caballo entre Tel Aviv y Jerusalén. Nos decidimos por tomar un taxi compartido hasta la capital, Jerusalén, donde nos quedariamos las próximas 3 noches, hasta fin de año. Despertar en el barrio musulmán de Jerusalén, con todo su esplendor de mezquitas, mercados y gentío entorpeciendo el tráfico de sus estrechas calles nos quedó grabado para siempre en la memoria. Visitamos la ciudad vieja entrando por Damascus Gate, paseamos por sus laberínticas callejuelas, compramos dulces, espécies y té en las miles de tiendas que se extendian a derecha y a izquierda, delante y detrás, cortadas por discretas capillas cristianas que pasaban desapercibidas en un barrio musulmán de mayoría árabe. Procuramos seguir un itinerario para no olvidar lo esencial: la mezquita de la Cúpula Dorada, símbolo de la Ciudad Santa, así como la famosa mezquita de Al - Aqsa. Ese mismo día conocimos también el barrio judío y depositamos nuestros deseos en el quebrado muro de las lamentaciones, separado por sexos en la práctica y por fe en la realidad. Lo cierto es que pocos eramos los turistas que nos encontrábamos ajenos a ese espectáculo de fe y devoción, intentando comprender el lamento de aquellos miles de judios susurrando oraciones en hebreo. Por la tarde descubrimos el sincretismo del barrio católico. Cristianos, Ortodoxos, Armenios, Etíopes y otras comunidades religiosas comparten parcelas del Santo Sepulcro. Finalmente, desde la colina del Monte de los Olivos, percibimos la ciudad a lo lejos. Esa imagen de postal nos mostraba el conjunto de realidades que comparte Jerusalén, invitándonos a conocer un complejo territorio en el que coexisten varias comunidades religiosas impregnadas de historia, leyendas y fe.

divendres, 7 de gener del 2011

Israel

Molt bon any a tothom! Disculpeu aquesta llarga absencia de comentaris, per justificar-me, confesso que he estat atabalada amb la nova feina i alhora, preparant les vacances d'any nou. Aquells que seguiu el blog regularment, sabreu que l'any passat vaig acomiadar el 2009 a Tailandia, festejant els darrers dies de l'any entre amics, platja i bon temps. El 2010 havia començat molt bé: de Tailandia al Japó, del Japó a Catalunya, de Barcelona a París... i de París a Israel. El 2010 m'havia regalat molts moments feliços, retrobades, il·lusions compartides, somnis satisfets... es pot desitjar més? El 2010 mereixía un funeral de primera i l'escenari escollit va ser Israel. Un viatge a Terra Santa per a descobrir els orígens de la nostra religió, la nostra cultura, història, política, societat... la realitat d'Israel és molt més pròxima a la nostra realitat del que ens pensem. Durant 6 dies, Israel m'ha mostrat la seva millor cara, somrient i picaresca, llesta i aguda, m'ha ensenyat el valor de la terra, del sentiment de grup, de la força de la fe en la religió i el poder de destrucció d'un exèrcit de joves espantats. Israel m'ha obert els ulls, m'ha abraçat el cor i m'ha fet somriure malgrat l'etern conflicte que pateix. Israel respira un clima càlid i suau, banyat per salades onades del Mar Mort i oliosa brisa del desert de Judea. No obstant però, mirar el cel i contemplar aquelles postes de sol no és suficient per trobar la pau. El silenci d'aquella estampa quotidiana és trencada constantment pels avions militars sobrevolant els ports, fortaleses i ciutats, ensucrada amb el resò del crit a la oració i les cançons "havivi" dels mercats locals. Israel necessita mirar-se al mirall. Veure's des d'una altra perspectiva, canviar la seva política d'acció. Si et veiéssis des dels meus ulls, Israel... ploraries menys i somriuries més. Et relaxaries més i afluixaries aquest permanent estat d'alerta... i tot el teu talent i la teva energía seria reconduida cap a l'objectiu de Crear el país que voleu ser, enlloc de destruïr la realitat del que no voleu que sigui.