divendres, 7 de gener de 2011

Israel

Molt bon any a tothom! Disculpeu aquesta llarga absencia de comentaris, per justificar-me, confesso que he estat atabalada amb la nova feina i alhora, preparant les vacances d'any nou. Aquells que seguiu el blog regularment, sabreu que l'any passat vaig acomiadar el 2009 a Tailandia, festejant els darrers dies de l'any entre amics, platja i bon temps. El 2010 havia començat molt bé: de Tailandia al Japó, del Japó a Catalunya, de Barcelona a París... i de París a Israel. El 2010 m'havia regalat molts moments feliços, retrobades, il·lusions compartides, somnis satisfets... es pot desitjar més? El 2010 mereixía un funeral de primera i l'escenari escollit va ser Israel. Un viatge a Terra Santa per a descobrir els orígens de la nostra religió, la nostra cultura, història, política, societat... la realitat d'Israel és molt més pròxima a la nostra realitat del que ens pensem. Durant 6 dies, Israel m'ha mostrat la seva millor cara, somrient i picaresca, llesta i aguda, m'ha ensenyat el valor de la terra, del sentiment de grup, de la força de la fe en la religió i el poder de destrucció d'un exèrcit de joves espantats. Israel m'ha obert els ulls, m'ha abraçat el cor i m'ha fet somriure malgrat l'etern conflicte que pateix. Israel respira un clima càlid i suau, banyat per salades onades del Mar Mort i oliosa brisa del desert de Judea. No obstant però, mirar el cel i contemplar aquelles postes de sol no és suficient per trobar la pau. El silenci d'aquella estampa quotidiana és trencada constantment pels avions militars sobrevolant els ports, fortaleses i ciutats, ensucrada amb el resò del crit a la oració i les cançons "havivi" dels mercats locals. Israel necessita mirar-se al mirall. Veure's des d'una altra perspectiva, canviar la seva política d'acció. Si et veiéssis des dels meus ulls, Israel... ploraries menys i somriuries més. Et relaxaries més i afluixaries aquest permanent estat d'alerta... i tot el teu talent i la teva energía seria reconduida cap a l'objectiu de Crear el país que voleu ser, enlloc de destruïr la realitat del que no voleu que sigui.