diumenge, 27 de juliol de 2008

Excursió a Nara なら, 1ª capital del Japó

Hola de nou, com va això? Imagino que passant calor d'estiu... però us asseguro que segur que al Japó en fa moltíssima més! OoOOhhhhh!! és terrible!! Atsuiiiineeeee!! Quina calor més enganxifosa i humida, és esgotador fer turisme en aquestes condicions! Realment, ja tenen raó les guies que diuen que la millor època per a viatjar al Japó és primavera i tardor. Durant els mesos d'estiu la calor és insuportable i els hiverns són massa gelats, per tant, Primavera i Tardor són les millors temporades per aquells que s'ho puguin permetre! Tant el Joan com la família no han pogut venir en aquestes temporades recomanades, per tant, hem hagut de fer turisme en plena xafogor estiuenca... però no per això ens ho hem passat menys bé! El viatge amb el Joan va ser fantàstic i el dels cosins promet molt! Avui acaben d'arribar a Tokyo l'Elisa, el Jesús, el Dani, l'Ignasi i el Lluís. Han aguantat desperts fins les 5 de la tarda i fa res que han caigut rendits al futón del ryokan. Han procurat aguantar el màxim d'hores possibles, però el cos té un límit!! Demà començaran la seva aventura al Japó per 3ª vegada! S'allotgen al Ryokan Kangetsu, un modest allotjament típic d'estil japonès.
Abans d'acomiadar-me, ja que durant uns dies no escriuré perque ens en anem a Hokkaidô quasi una setmana, us comento ara 4 línies del que va ser l'excursió a Nara amb el Joan, fa 15 dies. Si és que porto una mica de retard en les actualitzacions, però és que passen tantes coses continuament, que si el portés al dia hauría d'escriure cada dia!! Doncs bé, Nara és una excursió imprescindible tant pels visitants de Kyoto com d'Osaka, ja que es troba a 1 hora en tren d'ambdues ciutats principals (aprox.). Un cop a Nara, ens dirigim cap al Parc de Nara, cap al nord-est, que és la zona declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. De fet, Nara sencera és Patrimoni de la Humanitat. Així doncs, vam passejar entre centenars de cèrvols que hi dansen lliurament buscant que els turistes els obsequïin amb alguna galeta i vam visitar els temples més importants, com el famós temple de Todai-ji que conté el Buda de bronze més gran del país. L'altre és el de Kamakura, que és de pedra. No ens vam saturar pas de veure tants temples, tot i que portàvem 1 setmana veient-ne a diari, perquè són tant sorprenents i tant diferents l'un de l'altre... que no es fa pesat, al contrari. L'excursió va durar tot el dia, arribant a Osaka cap a les 7 de la tarda. Nara és una excursió molt recomanable, els seus temples són dels més antics del país, de fusta... i enormes! No us perdeu aquesta excursió quan visiteu el Kansai. Això sí, aneu-hi d'excursió. Allotjar-s'hi és car i difícil. L'oferta hotelera és escassa i a més, amb unes 5-6 hores hi ha temps suficient per a visitar-la com cal. Bé doncs, a gaudir del Kansai! Després d'aquesta entrada ja dono per finalitzat el capítol del "viatge pel Japó amb el Joan", però no patiu estimats seguidors!! Aviat seguiré amb les activitats que vam realitzar a Tokyo els últims dies de l'estada del Joan. Proper capítol: "Sopar amb l'Afri i el Jordi al Happo En més la copeta al Park Hyatt Shinjuku". No us el perdeu! ;)

divendres, 25 de juliol de 2008

Anècdotes d'Osaka 大阪

La següent etapa del nostre gran viatge va ser Osaka i Nara. Ja havien passat 5 dies i només ens quedava el cap de setmana. Divendres havent dinat, vam pujar al bus que ens retornaria cap a la regió del Kansai, d'on haviem vingut feia 3 dies, des de Kyoto. Osaka, Kyoto i Kobe són les principals ciutats de la regió de Kinki (Kansai), però de totes 3, turísticament parlant, la que mereix aturar-s'hi és Kyoto. Osaka és una gran ciutat comercial dedicada als negocis, la 2ª ciutat del Japó, després de Tokyo i Yokohama, de fet... són força semblants. Els habitants d'Osaka són tant treballadors i és una ciutat tant eficient a nivell industrial, productiu i econòmic, que el PIB que genera Osaka tota soleta és equivalent a tot el PIB generat per Corea del Sud. Es a dir, que si Osaka fós una petita ciutat - nació com Singapur, aquesta sería la 10ª potència econòmica mundial. Només una ciutat!!
D'altra banda, Kobe és coneguda per l'exquisita "carn de bou de Kobe" on es veu que cuiden a les vaques molt millor que a les persones! Les deixen pasturar lliurement i fins i tot els hi posen música! Nosaltres no ens vam aturar a Kobe durant el nostre recorregut per manca de dies, ni vam tenir la oportunitat de degustar una caríssima porció d'aquella famosa carn, sinó que vam preferir senzillament allotjar-nos a Osaka durant el nostre camí de tornada a Tokyo. La raó principal fou que la ciutat es troba a tan sols 1 hora en tren de Nara, la capital més antiga del Japó (710) la qual no ens voliem perdre. D'Osaka no vam visitar gaires coses, apart de que estavem rendits de tant turisme esgotador al ritme que anavem... i de la xafogor que feia, que era quasi insuportable caminar més de 30 minuts al sol sense descansar en un recinte refrigerat... Així que ens ho vam prendre amb més calma, vam passejar per la zona d'oci nocturn anomenada Dotombori, un carrer ple de locals, botigues, restaurants i moltes llums de neó, de l'estil de Kabukichô al barri de Shinjuku de Tokyo. L'endemà vam decidir visitar el Castell d'Osaka, antiga residència de l'emperador Toyotomi Hideyoshi... de l'època feudal i dels samurais. Curiosament, el que més ens va entussiasmar va ser un campeonat infantil de Karate que se celebrava al Dôjo del recinte del Castell. Ens va sorprendre la tècnica, l'esforç i l'entusiasme en el que s'entregaven a la lluita aquells nens tant petitons. Adjunto el vídeo per a que us en feu una idea! Osaka també va ser l'escenari on el passat dia 4 de juliol vaig celebrar els meus 25 anys!! Sí... ja en són 25! I quins fantàstics 25 anys que he viscut fins ara gràcies a vosaltres, que m'heu fet costat durant tots aquests anys, que m'heu animat, ajudat, valorat i sobretot, estimat tant! Moltes gràcies! Sabeu que jo també us estimo, oi?

dimarts, 22 de juliol de 2008

Hiroshima 広島, capital de la Pau 

Des del 6 d'agost de 1945 Hiroshima s'ha convertit en un referent mundial. Hiroshima ha estat l'escenari de la pitjor catàstrofe provocada per l'home en la història de la humanitat. Hiroshima va ser la ciutat escollida, entre moltes d'altres ciutats pròsperes de l'època, per a ser el conillet d'indies americà en experimentar el debastador poder real d'una bomba atòmica. Una bomba que ni tan sols va tenir temps de tocar terra ferma quan va explotar, destrossant en un obrir i tancar d'ulls milers de vides, arrancant tota una regió sencera dels mapes i esborrant un passat que mai més tornarà. Sense pretendre-ho, des d'aquell dia, Hiroshima s'ha convertit en la ciutat de la Pau Mundial, una ciutat que no descansarà en pau fins que no s'aboleixin del planeta TOTES les armes de destrucció massiva... i per demostrar la seva ferma postura, una flama roman encesa des d'aleshores al Parc de la Pau d'Hiroshima que no s'apagarà fins que l'erradicació de totes les armes nuclears de la Terra sigui una realitat. Mentrestant, nosaltres visitem la ciutat, ens sensibilitzem amb les víctimes que com a resultats de la radiació, han mort o pateixen les secuèles... és trist, és injust, és desesperant adonar-te'n que et sens impotent davant de tant sofriment... i després de visitar el Museu de la Història de la Bomba Atòmica d'Hiroshima, ens quedem baldats, cansats... sense saber que dir... en silenci. Una visita molt recomanable tot i que saps que no serà agradable. Cal conèixer la realitat, no mirar cap a una altra banda. El Genbaku Dômu, el Monument dedicat als nens morts a causa dels efectes de la Bomba, com la Sadako; la flama, el Museu... tot queda de testimoni al Parc de la Pau. Bé, no tot és tan trist a Hiroshima! Afortunadament s'ha recuperat molt ràpidament de les conseqüències de la guerra. De fet, vam passar molt bons moments a la ciutat de la Pau, com m'agradaria recordar-la. Recordo que ens van encantar les autèntiques Izakayes (especialitats de tot el Japó i boníssimes!), la ciutat és plena de tranvíes i també té el bonic castell d'Hiroshima amb uns arbres preciosos, com bonsais de tamany gegant!! és maca ... la ciutat de la Pau.

Miyajima 宮島, com viure un conte

Avui ja fa més de 15 dies que vaig visitar l'illa de Miyajima per primera vegada. Fa més de 10 anys ja havía estat a Kyoto amb la família i aquest any hi tornava amb el Joan. Però aquesta vegada, Hiroshima i Miyajima seríen nous paratges per explorar per ambdues parts. Just després de viure 3 dies a Kyoto (la capital de l'oest), ens vam dirigir cap a Hiroshima en bus nocturn, que triga unes 6 hores en direcció oest, cap a la regió del Chugoku, on Hiroshima 広島(literalment "illa ample") n'és la capital. Diuen que l'experiència més maca i gratificant d'anar a visitar Hiroshima és no deixar-se Miyajima, i puc afirmar que és ben veritat. Miyajima és una illa molt especial, màgica... i després de visitar la trista ciutat d'Hiroshima, on t'envaeix un sentiment de llàstima i culpabilitat, tots 5 sentits t'agraïran un passejada per la veïna illa de Miyajima, abans de tornar. Nosaltres hi vam anar de seguida només baixar de l'autobús. No eren ni les 8 del matí que ja erem a bord d'un dels primers ferrys per arribar a l'illa. Feia molta boira i ens pensavem que no ens quedarien gens bé les fotos, però a mida que anaven passant les hores, tant el cel com el mar va començar a canviar. Miyajima és famosa pel seu toori (la porta vermella) que simbolitza l'entrada al Santuari de Itsukushima-jinja, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un santuari shintoista que es reconèix pels seus llampants colors vermellosos, escenari d'espectacles d'allò més pintorescos quan arriba l'estiu. Ah! I quan es fa fosc... sembla que l'illa canvïi de personalitat. El que hauríem donat per poder-ho experimentar i passar allí una nit, gaudir d'una passejada entre centenars de fanalets i desenes de cèrvols ... però trobar plaça per dormir a un preu econòmic és també un somni, per no desentonar amb la tònica de l'illa. Així que el Joan i jo vam passejar per Miyajima durant 6 hores, de 8 a 2 aproximadament, observant detalls, visitant temples, santuaris, pagodes, parcs i saborejant la pastisseria local. El temple que més vam admirar i més estona ens hi vam passar va ser el de Daisho-in, curiosament hauría jurat que era un temple tibetà (per les imatges de Sa Santedat el 14è Dalai Lama que hi vam trobar a l'altar principal) i milers d'estatuetes de formes i tamanys ben diferents i curiosos. No obstant, es tracta d'un temple Budista Shingon, de la mateixa família que el Budisme tibetà, que segueixen la Vía del Vajrayana.
A les 2 de la tarda ja no podiem més, i baixant el turonet direcció a l'estació, ens vam aturar sorpresos per admirar la bellesa del paisatge que en qüestió d'unes hores s'havía transformat totalment. Ja no hi havía aigua... ja no semblava una illa ni el santuari d'Itsukushima semblava que flotés, ara hi havía una gran explanada verdosa, molla però seca alhora... només un petit riarol amb 4 peixets despistats separava el mar del santuari... realment, com viure un conte.

dissabte, 12 de juliol de 2008

Icones de Kyoto

Què més dir? Crec que treuré de la màniga el recurs de "més val una imatge que 1.000 paraules" i us en ofereixo moltes més d'una! apa, gaudiu amb les imatges imaginat-vos a vosaltres aquí... i a veure si d'aquesta manera us animeu d'una vegada a venir! Potser no teniu la mteixa sort que nosaltres i no podeu veure cap geisha, però si teniu paciència i sou silenciosos, potser us creueu amb alguna maiko que torna cap a l'okiya (casa de geishes) perquè ja ha acabat de treballar. Cap a les 22:00 de la nit, el carrer principal del barri de Gion s'omple de taxis fent guardia a les sortides de les exclusives cases de te i luxosíssims restaurants japonesos, esperant a que les geishes surtin acompanyades dels seus clients, o soles i evitar les molestes fotografies de les desenes de turistes que s'hi acosten encuriosits. Però tal i com us deia, si teniu paciència i us hi acosteu tranquilament, amb molta educació i els hi demaneu amb molta amabilitat i respecte una fotografia, elles segurament, accediran. Sempre i quan NO estiguin treballant i ja tornin cap a casa. En cap dels casos les fotografieu sense el seu permís ni les molesteu mentre acompanyen els seus clients. S'ofendràn moltíssim perquè és una falta de respecte enorme!!! Si us interessa l'apassionant món de les geishes i les maikos, us recomano ferventment:
  1. Vida de una geisha: La verdadera història, escrit per la pròpia protagonista Mineko Iwasaki, la qual després d'haver servit de testimoni per a la famosa novela "Memorias de una Gueisha" escrita per Arthur Golden, va decidir narrar la seva autèntica biografía.
  2. Geisha, Best Seller de la 1ª geisha occidental (americana) de la història, Liza Dalby. La Liza era una noia tant apassionada per aquest món que el seu desig de coneixement i el gran esforç demostrat per estudiar-les, la van acabar convertint en geisha. Hi ha res millor que esdevenir geisha per aprender-ho tot sobre el seu món particular? Un llibre imprescindible!
  3. Memorias de una geisha, d' Arthur Golden (1997). El llibre és el més conegut de tots 3 i el menys fiable. Es tracta d'una novela, per tant, el que hi passa és ficció. L'autor havía pactat amb la geisha més respectada de tots els temps, la Mineko Iwasaki, que la novela es basaría en el seu testimoni sense delatar-la en cap moment. Malgrat el seu jurament, l'autor la va acabar citant als agraïments i tots els secrets de tota una vida d'èl·lit van quedar destapats...

D'altra banda, també us recomano la pel·lícula "Memorias de una geisha", adaptació al cinema (2005) de la novela d'Arthur Golden, documentada i assessorada per Liza Dalby.

L'ordre de criteri l'he triat segons els meus gustos e interessos. El llibre que més em va agradar va ser el de la Mineko, apart de que no vaig seguir l'ordre "correcte" i vaig llegir primer la biografía enlloc de la novela. Quan vaig acabar de llegir els 3 llibres i vaig descobrir que se'n faría una pel·lícula... no podía contenir les emocions! Anys més tard, Memorias de una geisha és una de les meves pel·lícules preferides i segueixo mantenint la mateixa admiració pel món de les geishes.

Recórrer Kyoto en bicicleta 自転車で京都に見物をする。

Quan vingueu al Japó, estimats lectors, recordeu: Fa molta calor a l'estiu!! Per tant, roba lleugera i còmode, bon calçat i a beure molta aigua! No us oblideu la cremeta i les ulleres de sol o sortireu a totes les fotos amb cara de xinito (com el Joan) jejeje. El que de debò recomano a tothom (esportistes o no) és llogar una bicicleta a Kyoto. La ciutat no és que sigui enorme com Tokyo u Osaka, però és força gran i les zones més turístiques acostumen a trobar-se lluny del centre. Per tant, recorrer en bicicleta els paratges naturals de les muntanyes de Kyoto esquitxades de temples preciosos és la opció més encertada! Poso la mà al foc de que l'experiència valdrà la pena! I no tingueu por per la falta d'orientació. Demaneu un mapa de la ciutat a la oficina de turisme de l'estació de Kyoto (parlen anglès i són adorables) i apa! a pedalar! A Kyoto els carrers tenen NOM! i es poden llegir facilment en el nostre alfabet (romaji, com diuen ells). Es nota que Kyoto està molt més preparada per al turisme que les altres grans ciutats japoneses. Suposo que les fotos demostren la nostra felicitat, oi? Tot i que no vam poder veure el Ginkakuji (l'estaven reconstruint), vam poder visitar molts altres temples com el Ninnaji, el Heianji, el de Kiyomizu dera, el famós Ryoanji amb el seu jardí Zen i el Kinkakuji amb milers de turistes més... entre altres petits temples que ens trobavem pel camí i que després de tants dies he oblidat els seus noms!

Comprendre Kyoto, un sentiment

Kyoto és coneguda mundialment pels seus temples i les seves geishes, però Kyoto és molt més que aquest parell d'icones. Kyoto és tradició i modernitat, Kyoto és sinònim de la bellesa de la simplicitat i la humiltat, l'estètica resideix en les superficies senzilles, Kyoto premia el buit per damunt del ple i els ornaments recarregats. La bellesa japonesa consisteix en gaudir contemplant la bellesa de la natura, admirant l'armonia de la perfecte integració de les construccions humanes en els paratges naturals. Kyoto representa aquest sentiment i el multiplica en més de 1.800 temples i paratges naturals de pel·lícula! I és que de fet, a més a més de representar el passat del Japó en la realitat, Kyoto és també l'escenari de moltíssimes pel·lícules japoneses de ficció sobre samurais de l'època feudal, drames japonesos (sèries de televisió) i documentals. Encuriosits amb la idea de poder veure com es roden les escenes de samurais, el Joan i jo ens vam aventurar fins a Eigamura (un parc temàtic sobre el rodatge de les pel·lícules japoneses de samurais). Allí vam tenir la oportunitat de vestir-nos amb kimono (com una geisha) i el Joan com un samurai i fotografiar-nos en un estudi.

Les meravelles de Kyoto 京都

Tot just fa un dia que el Joan ha tornat a Barcelona i ja el trobo a faltar. El trobava a faltar abans de que pugés a l'avió i el trobo a faltar cada cop que torno a casa i ell ja no hi és. Ens ho hem passat tant i tant bé aquests 15 dies que han passat volant... que sembla un somni. Però no, ha estat real. El Joan m'ha vingut a veure, sí! Ha vingut! I hem viatjat pel Japó... i hem experimentat tantes coses noves i tant maques! La 1ª parada en Shinkansen va ser a Kyoto, l'antiga capital del Japó situada a la regió de Kinki, més coneguda com Kansai. Tal i com els seus kanjis indiquen, Kyoto 京都 és la capital de l'oest, mentre que Tokyo 東京 és la capital de l'est. A la foto que he penjat som a Kiyomizu dera, un dels temples més turístics del Japó, construit en fusta, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i on la seva aigua sagrada diuen que cura tots els mals...
"Kyoto et Nara, les deux anciennes capitales, qui conservent des trésors inestimables et des traditions toujours en vigueur, n'ont pendant des siècles pas été touchées par le souffle du temps. Les temples et les rues traditionnelles au parfum de sérénité ne peuvent mieux évoquer l'image de ce Japon dont vous avez longtemps rêvé" ... (Yokoso Japan - 2007)

dijous, 10 de juliol de 2008

Visita al Museu Ghibli ジブリ美術館

Estimats tots/totes! お久し振りですね!Quant de temps sense escriure! La raó per la qual he trigat tant en actualitzar el blog és perque aquests dies he estat de vacances amb el JOAN voltant pel Japó! El little L (el Joan) va arribar a Tokio el passat divendres dia 27 de juny, vora les 11 del matí amb ALITALIA. Pobret... estava tant cansat que es va passar quasi 2 dies dormint fins que va començar a agafar el nou horari japonès. Diumenge 29 va començar el nostre atapeït programa d'activitats que tant minuciosament havia estat preparant durant varis dies. La 1ª activitat: Visita al Museu Ghibli! El Museu que més ganes teníem de visitar entre tots els museus del Japó! Es tracta d'un gran projecte d' Hayao Miyazaki, l'autor de cèl·lebres pel·lícules com "El viatge de Chihiro", "La princesa Mononoke", "Totoro" o fins i tot "Heidi", "Marco"o "Conan, el nen del futur"... aquí al Japó, Miyazaki és un autor molt ben considerat, de la talla de Disney. Les seves obres tenen un èxit brutal tant al Japó com a l'estranger, i no només entre els més petitons, encara que l'estil pugui semblar infantil. Miyazaki és el gran mestre de l'animació japonesa i com a tal, el seu Museu és un temple del món del manga i l'anime. Accedir al Museu no és gens fàcil. Cal reservar amb força antelació i comprar l'entrada anticipadament, ja que el Museu no té "taquilles". L'entrada es compra a través de la pàgina web del Museu i es recullen les entrades en un combini (botigues tipo súper-gasolinera japoneses). El preu de l'entrada és de 1.000 yens = 6 euros.
La visita, per descomptat, val moltíssim la pena. El Museu consta de 3 pisos, varies sales d'exposicions, botigues d'accessoris personalitzats amb varis personatges de les pel·lícules i sales de jocs per als nens. La millor part és: el curt exclusiu que pots veure mostrant l'entrada del Museu! L'edifici també consta d'un petit jardí a la part superior o terrassa on ens trobem una molt agradable sorpresa: una rèplica del robot de la pel·lícula "Laputa, el castell del cel". Us deixo amb un parell de fotografíes que ens vam fer per a recordar aquell dia (de pluja), amb el Joan i algunes més amb tota la colla, a Mitaka (on es troba el Museu Ghibli), ciutat suburbana de Tokyo.
Una visita inoblidable i molt recomanable per als apassionats dels Estudis Ghibli i per als que no ho són tant, doncs també!