BACK ・ただいま

'Contrastos' Terrassa Casa Batlló (Barcelona)

Sento haver ignorat el blog desde fa quasi un any i poso la 'feina' com excusa al fet d'abandonar-lo. El 2013 va ser un any molt intens, carregat de noves experiències professionals, fent-me camí cap al món del Guiatge a Catalunya. L'any passat va ser un any de recerca i canvis. Els vaig trobar, em vaig trobar. Començava 2013 tornant a Japó, 3 anys més tard d'haver-hi viscut i aquells 3 mesos allà, van suposar pura energia renovadora. Quan tornava a Barcelona l'abril de l'any passat, em movia l'esperança i la il·lusió de començar a exprimir el carnet que dona entrada a complir els meus somnis. Concentrar-me en Omotenashi Barcelona em brinda encara avui l'impuls i la força que necessito per animar-me a treballar. Guiar m'aporta benestar amb mi mateixa i l'entorn. Sento que he nascut per aquesta professió, pura vocació. 

M'aporta tantes bones sensacions que fins i tot els sacrificis que he hagut de superar per arribar-hi tenen encara més valor. 

'Cales que evoquen somnis' entre Palamós i Calonge

Obstacles i reptes a mig camí de la carrera cap als meus somnis i que puc dir, orgullosa, que he superat. Fa mig any que ha començat 2014, l'any en que per fi, he creuat la meva meta professional. La imatge que projectava de mi fa 5 anys, s'esta fent realitat a dia d'avui. Ja no només sóc guia oficial de turisme habilitada per guiar a qualsevol lloc de Catalunya, sinó que ho puc fer en Japonès. La llengua que fa 10 anys que estudio amb devoció i sacrifici. Em conmou viure petits instants treballant on sento que tot l'esforç d'aquests darrers anys ha valgut la pena. Instants de felicitat que tradueixo en somriures d'emoció, d'apreci i d'entusiasme... Ja he arribat on volia arribar. Aquell moment 'Quan els somnis es fan realitat'. M'omple d'orgull poder compartir amb vosaltres aquesta bonica sensació i desitjo seguir-ne gaudint. Buscaré moments per seure a reflexionar, per comentar aquells pensaments i aquelles idees que venen sovint al cap però que es queden en condicionals si no s'exposen, es contrasten i es valoren. Torno a arrencar amb ganes aquest 'Personal Quadern de bitàcores' amb la idea de canalitzar la meva energia i compartir-la amb vosaltres. Una forta abraçada als que tornareu a llegir-me! 

Tadaima, Barcelona!

Primer de tot: disculpeu el retard d'aquest post! Alguns de vosaltres m'heu preguntat per què he deixat d'escriure. No és que ho hagi deixat, sinó que he trobat noves ocupacions i he hagut de prioritzar. No obstant, sempre s'acaba trobant temps per tot i aquí estic de nou. Ja fa un mes que he tornat a casa. Encara n'hi ha que, al tornar-me a veure després de 4 mesos, em pregunten com m'ha anat pel Japó. La veritat és que de meravella i d'ençà que he tornat, també. 3 mesos de vacances, estudiant japonès a la ciutat més fascinant del món, han estat una benedicció. Tornar a casa i començar a treballar però, us prometo que també. Desitjava aquest moment des de feia anys. Viatjar i treballar de guia sempre ha estat la meva vocació, tant a nivell professional com personal. Prou bé sabeu que assolir aquesta fita m'ha costat suor i llàgrimes, però hi he arribat. Les llavors sembrades els darrers anys m'estant donant fruits aquest 2013. Què gratificant acomplir metes i notar que ja no vius de somnis perque s'han fet realitat. Sí, d'ençà que he tornat de Tòkio amb el japonès ben fresc, he començat a treballar de seguida. Aquest cop però, Oficial. Cobro la tarifa que toca, gaudeixo del respecte que mereixo, conec gent encantadora dia a dia i el millor de tot és que m'apassiona. Quantes persones poden dir el mateix que jo? a quants coneixeu que 1) tinguin feina 2) els hi apassioni treballar, 3) els seus somnis es facin realitat i 4) abans dels 30? Doncs sí, jo sóc una d'aquestes privilegiades persones a qui tornar a casa, senta de meravella. Gràcies, Barcelona. 

Cap al Japó, Preparatius 2ª part

Ja comença el compte enrera de les darreres hores de preparatius. Maleta feta, documentació en regla, bitllet comprat, nevera buida, pis net... i a dormir! El meu vol surt demà a les 3h25 pm amb Qatar Airlines, escala a Doha. Si tot va bé, arribaré a Tokyo Narita a les 5pm de dimarts 29. Un cop allà, Narita Express fins a Shinjuku i retrobada amb el llogater de la Guest House on m'allotjaré els 3 mesos de la meva estada. Un cop allà, arribada a la meva nova casa, coneixaré als nous companys de pis, a  sopar i a dormir. L'endemà, l'escola m'espera a les 08h50 per a les primeres dues classes. Abans de decidir en quin nivell posar-me, m'ofereixen 2 classes gratuïtes per triar grup. Ja vam realitzar una entrevista per Skype i vaig fer uns tests de nivell però no acaben de tenir clar en quin nivell posar-me. Dimecres 30 ho sabrem! Mentrestant, aquesta darrera setmana a Barcelona ha estat d'allò més fructífera. Ja m'he estrenat treballant com a Guia Oficial, he trobat companya de pis japonesa aquí a Barcelona, l'Azusa i quan torni, compartirem pis. A més a més, també m'he pogut acomiadar de quasi tots els meus amics i familiars en una fantàstica i recomfortant Sayonara Party. Us trobaré a faltar, amics, amigues i família! Tot i que en un tres i no res, tornarem a retrobar-nos de nou. M'acomiado de Catalunya feliç i contenta, ja que és un "arreveure Barcelona" i no pas un adéu. Com ja us vaig dir a la festa, divendres passat, i per als que no vau poder venir, aniré informant del dia a dia en terres japoneses tant sovint com pugui. Espero retrobar-nos a l'abril i repetir la festa, aquest cop: Welcome Party. Una gran abraçada i fins aviat! 

First day of job as Official Tour Guide

Avui ha sigut un gran dia. Ja m'he estrenat treballant com a guia Oficial! L'esdeveniment, organitzat per EssentiaBCN ha reunit a 359 empleats de Henkel a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Des de les 11h fins les 18h, un total de 30 guies oficials, hem dinamitzat una macro-activitat d'incentiu lúdico-esportiva d'allò més emocionant. Música, colors, esports i molt entusiasme han estat els ingredients clau per portar a bon terme aquesta macro dinàmica activitat de Team Building. Els protagonistes, visitants de Barcelona d'arreu del món, s'han mostrat molt participatius i entusiastes. Les proves que han hagut de realitzar no eren pas fàcils, requeríen força concentració, energía i sobretot, molta coordinació i cooperació mútua, malgrat haver de competir entre ells. Tots els participants dividits en grups de colors i equips de l'1 al 6, han jugat a Volley, han pedalejat Kick Bikes fins quedar extenuats, han millorat la seva punteria al tir amb arc i han caminat "tots a una" amb un Trolley Sky! Fins i tot han gravat un vídeo oficial i tants d'altres amateurs com el que us penjo en aquest post. Ens ho hem passat teta! Com a Staff, he de reconèixer que, malgrat no participar en el jocs, m'ho he passat d'allò més bé. Ha sigut boníssim contagiar-me del seu entusiasme i divertidíssim cridar amb ells. Quina jornada tant intensa i quina al·legría haver-me  pogut estrenar treballant com a guia Oficial a 4 dies del meu proper projecte: viatjar a Tokyo a estudiar japonès. Espero que aquest bateig laboral sigui el preludi de tants altres dies màgics i gratificants que m'esperen a partir d'ara. 

Com gaudir del Japó a Barcelona? Propostes!

A petició de molts de vosaltres, dedico aquest post a valorar els millors restaurants japonesos de Barcelona. El criteri que seguiré és totalment subjectiu, basat en les meves propies experiències. No és que sigui una entesa en gastronomia japonesa però si que em considero una motivada del tema, així que espero que la meva opinió no us decibi i que compartiu els mateixos gustos que jo. Per començar a introduïr-vos en la gastronomia japonesa, us proposo tastar el Kibuka, que trobareu al barri de Gràcia. L'ambient és molt animat i la carta molt variada. Podeu escollir un menú típicament japonès o una adaptació fusionada amb cuina internacional. Acostumen a servir un menú econòmic al migdia i carta a la nit. Imprescindible arribar abans de les 21h00 o us haureu d'esperar força estona. Només accepten reserves de grup, ja que el local és petit i sempre s'ompla. Us recomano: Solomillo maki, Italian Uramaki (amb salsa pesto), Yakisoba i gelat de te verd. El sopar us pot sortir per uns 25€ p/p. Per als més experts en gastronomia japonesa a la recerca d'autenticitat i tradició, aneu al Yamadori, a l'Eixample. És el restaurant japonès més antic de Barcelona (innaugurat l'any 1973) i pertany al grup Yamashita. Ara que fa fred, us recomano el Sukiyaki (mín. 2 pax) i no demaneu res més. Ompla moltíssim i no us quedarà espai ni per les postres. Us entusiasmarà! Per beure: Una copa d'Umeshu (licor de pruna). També us suggereixo que reserveu la sala del tatami (autèntica sala japonesa) del primer pis. Per als més experts en cuina japonesa, aneu a Can Kenji! El local és petit i acollidor, els menús de migdia surten a molt bon preu i la oferta és molt variada. Recomano l'hamburguesa Can Kenji, l'amanida de nigiri, el Menú Sushi no Moriawase (barreja de Sushis i Nigiris) i el flam de Sèsam! Excel·lent! Una altra aposta segura és el restaurant Mikasa, al carrer Diputació cantonada Urgell. La curiositat d'aquest restaurant és que podreu gaudir de la cuina japonesa sense tòpics. És a dir, que no serveixen peix cru. Oblideu-vos del Sushi quan tasteu aquesta original i casolana proposta. Molt bona relació qualitat preu. El Shunka, a Ciutat Vella, està considerat com un dels millors de Barcelona i si bé és cert que és bo, els preus s'escapen de tot presupost. No fan menú a migdia i l'ambient tampoc és gaire agradable. Sempre està ple i és força sorollós. Si esteu per la zona, millor provar el restaurant Ikkiu al Carrer Princesa. Petitíssim però molt autèntic i econòmic. Al mateix carrer Princesa també hi trobareu el Komomoto, un japonès de fusió amb cuina peruana. Pertany al grup Tragaluz, amb una oferta gastronòmica molt original, un ambient agradable i bons preus. El sashimi de pop és una meravella i els coctails entren massa bé! Pel que fa a Cafeteríes i Salons de Tè, imprescindible: Takashi Ochiai al Carrer Urgell, cantonada Consell de Cent. El Sr. Ochiai és el pastisser japonès amb més història i èxit de Barcelona! Darrerament ha ampliat el local i fins i tot ofereix classes d'elaboració de mochis (pastissets d'arròs farcits de crema de te verd, maduixa, gerds, xocolata, etc.) al seu obrador, en col·laboració del grup Comer Japonés. Abans d'acomiadar el post i desitjar-vos "Bon profit" voldria suggerir-vos dues propostes més, recent innaugurades. El primer local a descobrir és Akashi Gallery, a l'Eixample. Un espai dedicat a la cultura japonesa, on hi podreu degustar un te amb pastes tot llegint un llibre o participar als tallers d'Origami que organitzen cada dijous. L'altre espai és el restaurant Futami, de la família Kigawa, al carrer d'Enrique Granados vora la Plaça del Dr. Letamendi. Un restaurant ambiciós i encantador, com els seus fundadors. El menú desgustació us costarà només 30€. Que vagi de gust!! 

Brief history of MNAC (National Art Museum of Catalonia)

Barcelona from the Stairs of MNAC

The MNAC contains works of art from the 10th to the 20th century. 1000 years of art's history in one museum. The different collections at the National Art Museum of Catalonia offers a complete exhibition including all the artistic disciplines (sculpture, painting, drawing, engraving, posters, as well as photography and coin collections) inside a great example of architecture. It aims to give a vision of art in Catalonia throughout history, from the Romanesque period to modern times, and the avant-garde movement. The collection features works by famous artists such as El Greco, Velázquez, Fortuny, Gaudí, Casas, Rusiñol, Picasso, Dalí, Miró & Tàpies. The Museum is housed in the National Palace of Montjuïc, which was built for the International Exposition of Barcelona held in 1929. The Palace, after being remodelled by the italian architect Gae Aulenti, has become one of the most symbolic buildings of the city. Whorthy to include the audioguide with your entrance ticket. It helps to focus on the collection of Masterpieces. I will try to be brief! Following the art history timeline, the visit starts with the mural painting fresco of St. Climent de Taüll Apse. It's generally considered one of the most outstanding Romanesque paintings from the 12th century, showing a combination of different biblical visions that present us with Christ at the Last Judgement: the Apocalypse. 

Fresco of St. Climent de Taüll Apse (MNAC)

The next style is the Gothic from the latest 13th century to the 15th. One of the best examples of sculpture is the Head of Christ, atributted to Jaume Cascalls (14th century) remarkable for its dramatic affect and naturalist style. The cultural background from the 16th to 18th century in Catalonia is poor and almost non-existent. The most valuable artworks during the period of Renaissance, Baroque and Neoclassical style had been produced by famous european artists such as El Greco, Zurbarán, Fragonard or Goya. In the 19th century, a period of cultural recovery began in Catalonia with the Realism of Fortuny and The Vicarage exhibited in Paris (1870) representing a Spanish Wedding. The 20th century is without any doubt, one of the most creative times in Catalonia's artistic history, thanks to the new influences coming from Europe. The beginning of the 20th century was characterized by the movement called Modernisme, with wide and large variety of well known artists such as Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, Utrillo, the brothers Joan & Josep Llimona, Blay, Arnau and Riquer among others. The museum dedicates the entire 2nd floor to discover paintings, sculptures, furniture, jewelry and stained glass of the best artists from that period. It's too difficult to recommend just one piece, because the Modern Style was the perfect integration of all the artistic disciplines working together to create a new conception of art, more creative, social & patriothic. Finally, the collection ends with the avant-garde. Starting in the 30's of the 20th century, the avant-gardes represented a pushing of the boundaries. Notable artists were Julio González and Pablo Gargallo in sculpture; meanwhile Picasso, Dalí and Miró were the best painters. During the 2nd catalan avant-gardes, the most famous artists were Subirachs, Cuixart and Tàpies.

Picasso et Dalí, des artistes prodigieux, des musées fascinantes

Demoiselles d'Avignon (Picasso, 1907) au MOMA

Le mois dernier, je vous ai parlé du modernisme, le mouvement artistique catalan plus social que culturel au début du XX siècle. Je vous ai parlé aussi des nos artistes, dont beaucoup d'eux sont partis s'installer en France. Tel avait été le cas de grands peintres comme Ramon Casas ou Santiago Rusiñol. Laisse moi vous parler cette fois de Picasso et Salvador Dalí, qui se sont aussi installés à Paris. Toutes les nouveautés parisiennes trouvaient vite leur épicentre de l'Art Nouveau et la ville fut le rendez-vous des artistes, des poètes et de musiciens. Des liens solides se nouaient entre les meilleurs artistes européens et en 1904, Picasso (né à Málaga en 1881) s'installe à Montmartre dans l'atelier du Bateau-Lavoir. C'est en 1907 qu'il peint Les Demoiselles d'Avignon (de la rue Avinyó de Barcelone), un tableau audacieux et révolutionnaire, sa première ouvre du Cubisme. En 1936, la guerre civil éclate en Espagne et son peinture devient plus sombre. Il dénonce avec Guernica, le drame de cette ville basque anéantie par un bombardement aérien allemande, à la solde de Franco. Les dernières années de Picasso ont été caracterisées par la réinterpretation des tableaux des grands maîtres comme Vélazquez ou Manet. Le 8 d'avril 1973, Picasso meurt à Mougins, à l'âge de 92 ans, 10 ans après l'ouverture d'un musé dedié à ses oeuvres à Barcelone. Le musée Picasso de Barcelone c'est le plus visité de la ville, après le musé du FCB, avec 1'6 milion des visiteurs en 2011.

Persistence de la mémoire (Dalí, 1931) au MOMA

D'autre part, au début des années 1920, les surréalistes se rencontraient régulièrement à Paris, dans un environnement qui met l'accent sur Dalí. Un des plus célèbres peintres du XXè siècle, considéré des principaux représentants du surréalisme. Né à Figueras en 1904, Il s'installe à Paris vers le 1927. Le jeune Dalí admirait profondément Picasso, qui avait 25 ans de plus que lui et qui resta un référence constante pour Dalí, admiré et rival au même temps. Les thèmes qu'il aborda le plus fréquemment furent le rêve, la sexualité, sa femme Gala et la religion. La persistance de la mémoire est l'une de ses toiles les plus célèbres, réalisé en 1931. Dalí et Gala quittèrent Port Lligat en 1936 et Ils se sont installés en l'Italie fasciste. Plus tard, encore à Paris et lors de l'entrée en guere de la France en 1939, ils embarquèrent pour New York. En 1941, Dalí expose son première rétrospective au MOMA, où se trouve aujourd'hui son célèbre tableau persistence de la mémoire et Demoiselles d'Avignon de Picasso. En 1949, le couple rentre en Catalogne sous la dictadure franquiste. En 1960, Il commença à travailler sur son théâtre-musée, dans sa ville, Figueras. C'était son plus grand projet où il y consacra la plus grande partie de son énergie. Dalí meurt à Figueras, le 23 janvier 1989, à l'âge de 84 ans. Il fut inhumé dans la crypte de son théâtre-musée, le musée le plus visité de la Costa Brava, avec 1'4 milion des visiteurs en 2011. Atention le parisien! Un expo lui est dédiée au Centre Pompidou du 21 novembre au 25 mars. 200 oeuvres sont réunies! Je rêve d'y foncez! Quelle envie, le parisien! 

Minube, Gran web social de Viatges!

L'Ignacio i els seus companys treballant durant el Press Trip

Feia temps que us volia parlar de Minube. Un gran projecte que va començar fa 6 anys com un buscador de vols + hotels i que, a dia d'avui, s'ha convertit en una de les millors xarxes socials sobre viatges. L'empresa és espanyola i la majoria dels seus usuaris també, per tant, les entrades i opinions son en castellà. La web compta amb una gran varietat d'opcions per triar. Des d'opinions sobre indrets turístics i llocs amb encant amb informació de primera mà actualitzada i objectiva fins a una rica galeria d'imatges i vídeos domèstics i professionals d'arreu del món. Val molt la pena tant com a eina de consulta com d'inspiració per futurs viatges, escapades de cap de setmana, excursions, visites o fins i tot alhora de triar un bon restaurant. L'oferta és inesgotable i continuament renovada pels milers d'usuaris que en formen part, així com pels seus presentadors oficials, com l'Ignacio Izquierdo. Recentment, el meu amic ha estat viatjant per Catalunya, convidat d'honor per l'Agència Catalana de Turisme, continuant amb el projecte #catalunyaexperience, amb l'objectiu de donar a conèixer la nostra terra als seus seguidors. Entre els seguidors de l'Ignacio, s'hi troben els usuaris de Minube. Us convido a passar-vos pel seu insuperable blog de viatges, "Crónicas de una cámara", especialment per als que desitgin fer algún dia la volta al món. Per cert, em va dedicar una preciosa entrada quan va visitar Barcelona l'any passat. La trobareu clicant sobre l'enllaç. Minube ofereix constant informació directa e inmediata. Què més es pot desitjar? Que la xarxa estigui disponible com aplicació per descarregar-nos-la al nostre Smartphone? Done! I que poguem enllaçar i compartir els comentaris amb els nostres amics de Facebook? Done too! A què espereu per a fer-hi una ullada? Registreu-vos-hi i opineu! Segur que hi ha indrets del món únics i especials que us ve de gust compartir amb nosaltres o inspirar-vos amb milers de noves idees per la propera escapada!

Un passeig nostàlgic per la Barcelona modernista del 1900

Exposició a la Sala Parés, Carlos Vázquez (1903)

Si pogués reviure un moment de la nostra història, de ben segur que triaria el 1900. Els inicis del segle XX no eren moments fàcils ni pacífics, però aquella transformació a nivell europeu s'intuïa fascinant. Europa es trobava inmersa amb el repte urbanístic dels famosos Eixamples. El segle precedent s'havia caracteritzat per la invasió de fàbriques a les principals ciutats europees, tota una revolució de la indústria i del transport. La febre industrial havia provocat un augment massiu de les ciutats i del moviment obrer, cada cop més exigent i revolucionari, el qual reclamava millors condicions laborals i en definitiva, poder-se beneficiar del progrés tecnològic que començava a néixer als tombants del nou segle. Mentre Europa discutia quin model d'eixample implantar a les seves ciutats, amb figures com Howard a Londres, Haussmann a París o Cerdà a Barcelona, en el camp de les arts, el nou segle XX també apuntava canvis sorprenentment originals. D'ençà de l'Exposició Universal de Barcelona, un nou moviment artístic s'obria camí a Catalunya. Es tractava del modernisme, que s'inspirava dels corrents artístics que revolucionaven les arts d'aquells temps a Regne Unit amb el Modern Style; a París, nucli artístic de l'època, amb l'Art Nouveau; a Itàlia amb el Floreale i Alemanya amb el Jugendstil. Artistes catalans com Ramon Casas i Santiago Rusiñol trobaren a París, l'ambient idoni per autorealitzar-se i al tornar a Barcelona, van fundar "Els 4 gats". Una taverna bohèmia inspirada en "Le chat noir" parisí, que fou l'epicentre artístic del moment a Barcelona. Tots aquells artistes com el jove Picasso en pintura, Granados i Albéniz en música, Eusebi Arnau en escultura o Joan Maragall en literatura, van ser els precursors del Modernisme a Catalunya. Un nou art nacional que s'emmirallava d'influències europees i que esdevindria una reacció renovadora amb connotacions polítiques. Tots ells, van aprendre molt aviat a combinar harmoniosament les seves arts a l'arquitectura d'aleshores, on despuntava Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i el jove Josep Puig i Cadafalch. El tombant de segle suposà també, un moment important de reafirmació de la identitat nacional. Els artistes procuraven plasmar el segell català a les seves obres, mentres que la pintura modernista es preocupava per una temàtica més social, tant de denúncia com de sàtira o fins i tot, publicitària, acostant-se als canvis que provocava el capitalisme. Si tingués la oportunitat de passar una jornada amb algún d'aquells grans artistes del modernisme, no sé pas qui triaria. M'hauria agradat conèixer la introspectiva personalitat del geni català per excel·lència, Antoni Gaudí, l'humor de Rusiñol i Ramon Casas assistint a una de les seves famoses festes modernistes al Cau Ferrat de Sitges, passejar en tranvia per Barcelona i visitar les obres del gran mestre Domènech i Montaner al barri de St. Pere, intuïnt el que aviat es convertiria en l'obra modernista més fascinant del món: el Palau de la Música Catalana, sublim mosaic de l'art total que integra totes les disciplines artístiques i tots els ambits de la cultura. Què bonic seria poder participar en una de les tertúlies dels 4 gats, acompanyada pel piano d'Albéniz i els primers retrats de Picasso adornant les parets. Com desitjaria endinsar-me per uns moments en aquell fascinant món dels tombants de segle i experimentar com es deuria viure en un palauet modernista de l'Eixample burgès. Viure envoltada d'una família benestant com per exemple, els Güell, estudiant música i assistint a concerts o viatjant a París cada dos per tres. Qui s'hauria imaginat en aquell moment que, 120 anys més tard, Barcelona es convertiria en un museu modernista a l'aire lliure i una de les ciutats més famoses i turístiques del món.

Breu lliçó d'història de l'art a Catalunya visitant el MNAC

Segurament a molts de vosaltres no us interessi la religió i encara menys, l'art vinculat a la història religiosa de Catalunya. Afirmaré que no em sorprèn, perque ambdues temàtiques són abundants i complexes. Sovint, arribar-les a comprendre i apreciar, implica forces hores d'estudi i una base prèvia d'art i d'història. Ja que a tots ens agrada viatjar i comprendre els espais que visitem, procuraré sintetitzar al màxim la passejada virtual a través de la nostra història religiosa i artística. Primer de tot, sabeu quina és la diferència entre una catedral i una basílica? una Catedral és la seu episcopal d'una diòcesi, d'on hi té Seu o Càtedra un bisbe; mentres que una basílica és un temple consagrat prèviament per un Papa. Sabíeu que la cadira del bisbe més singular de tota Catalunya es troba a la Catedral de Girona? I que la figura del Papa de Roma és l'única persona amb potestat de concedir el títol de basílica a un temple? Sovint confonem catedral i basílica, sobretot a Barcelona, anomenant la basílica de Santa Maria del mar com "la Catedral del Mar" o la basílica de la Sagrada Família com "la Catedral de Gaudí". Hem de tenir present que, en una mateixa ciutat, de Catedral només n'hi ha una. Sabeu  quina és la diferència entre un monestir i un convent? els monestirs són espais de reclusió de grups religiosos que s'hi apleguen per viure en comunitat. Quan es reclouen per viure en solitari se'n diuen "ermitans o anacoretes" i l'espai on s'aïllen és l'ermita. Els monestirs cristians on hi viuen monjos o monges, s'anomena Abadia o Priorat en funció de si està regit per un Abat o per un Prior i la seva característica principal és que es troben isolats, amb la finalitat d'obtenir el retir espiritual de la comunitat, apartada dels homes, en contraposició al Convent, que tal i com ens suggereix la paraula, conviuen entre ells. Un Santuari és, principalment, un lloc de peregrinació i culte a una divinitat; mentre que una parroquia és senzillament l'espai on es reuneix la comunitat de fidels catòlics. Suposo que un cop clars aquests conceptes bàsics, ja podem apreciar millor l'art religiós i gaudir plenament de la visita del MNAC. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull la col·lecció d'art romànic i gòtic català més important del món i fa un repàs a través dels més de 1.000 anys d'història de l'art religiós català. Després de visitar-lo, entendreu els orígens de la nostra història religiosa que començà amb l'art romànic, introduït a Catalunya per influència dels francs durant la reconquesta carolíngia de les terres ocupades per visigots i àrabs. L'embrió de Catalunya es formà arrel de la confluència de cultures que enriquí les primeres mostres artístiques del que considerem l'art pre-romànic. D'ençà de les nombroses influències que ha sofert Catalunya al llarg dels segles, sempre hem desenvolupat la nostra pròpia versió autòctona de les corrents artístiques europees. Així doncs, el romànic català es començà a definir cap als volts dels segles XI i XII, amb el seus màxim exponents, les catedrals i els monestirs. Seguidament, ens endinsem a l'etapa gòtica, quan Catalunya gaudía d'una salut excepcional durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'expansió mediterrània que propicià un gran enriquiment comercial i un fort intercanvi cultural. Ja cap a finals del s. XIV, Catalunya començà a entrar en decadència a causa de greus epidèmies com la famosa pesta negra amb l'afegit d'una gran crisi econòmica així com l'inici d'un llarg període d'inestabilitat política i social. Us sona la tràgica etapa de la Inquisició? Obviament, amb aquest panorama, poques manifestacions artístiques tornarem a trobar a Catalunya, tant impressionants i magestuoses com les que es van realitzar a l'edat mitjana. El renaixament, el barroc-rococó i el Neoclassicisme no van arrelar amb la mateixa força que ho va aconseguir el gòtic al llarg dels segles XIII - XIV i XV. No va ser fins a finals del s. XIX que sorgeix el Modernisme amb la figura d'Antoni Gaudí, qui decidí, l'any 1883, començar a portar a terme el projecte del temple més bonic, únic e impressionant del planeta. Cal dir que, malgrat la Sagrada Família resti encara inacabada, la basílica representa la imatge de la capital catalana i que, gràcies a la seva projecció internacional, Catalunya és coneguda arreu del món.

Yes, We CAT・２０１２年９月１１日のバルセロナの顕現

バルセロナの顕現の中で私達の従兄弟達

地下鉄の中で子供たちも準備していました！

バルセロナの真ん中にカタルーニャの独立なフラグ

昨日、１１日９月、カタルーニャ人はバルセロナに集まって、印象的な顕現を開きました。カタルーニャ州の色々な街の中でバルセロナはカタルーニャ州都だから、ほとんどみんながバルセロナに来ました。この顕現の始まった時間は午後６時聞いたけど実は朝から街がすごく混んでしまいました。特に、バルセロナの真ん中でカタルーニャ広場とかグラシア通りなどは混んで過ぎて、誰も歩けなかった。ひどい！でも、昨日の顕現は悪くなかった事ではないです。昔からカタルーニャはスペインの州ですがカタルーニャの人たちはスペイン人より、違う文化があり、違う気持ちを持っています。カタルーニャの歴史もスペインの歴史より、違います。１７１４年９月１１日の前、カタルーニャは自分の政府があったけど、カスティヤに対してカタルーニャの人たちは酷い戦争を負けました後、カタルーニャがスペインの州になりました。その時から今、自分の文化やカタルーニャ語の状態が良くなりましたけど、最近、経済危機のせいで悪なりました。スペイン政府はどんどん厳しくなって、カタルーニャ人はとっても疲れました。昨日はカタルーニャ州の国民の休日だったのでこの顕現が開きました。私達はスペインの独立ほうしい。取り敢えず、昨日の顕現の結果まだ分からないけど、今日、私達はとっても幸せ！ほとんど２００万の人たちが顕現に参加していました！印象的な結果でしょう？ここまで以上ですがこちらもロイターの案内や田中龍作ジャーナルの記事。

Cooperativisme a Catalunya i Cellers Modernistes

Interior del Celler de Pinell de Brai @Caixa Forum

La història del Cooperativisme a Catalunya néix com a conseqüència de la plaga ocasionada per la filoxera que, arribà cap a 1880, atacant les collites i provocant una forta crisi econòmica i social. Encara que pugui semblar paradoxal, els propietaris de les vinyes impulsen una forta acció colectiva que incita un moviment interclassista. Tant propietaris com jornalers tenen com a objectiu millorar les seves condicions laborals i situar el vi en 1ª línia econòmica i social. Es desenvolupen noves tècniques de producció, millorant tant el vi com les condicions de treball dels jornalers. La difusió del coneixament implica la reducció de costos i l'augment de la producció del vi. Les cooperatives néixen en un moment de reestructuració del món rural, impulsat per la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch (1917 - 24) en ple període modernista. El Modernisme a Catalunya fou un moviment social i artístic inspirat en els grans canvis que havia provocat la revolució industrial, gràcies a l'aparició de la màquina de vapor i l'electricitat. Fou principalment, un moviment urbà i burgès, amb la idea de donar suport al progrés de l'Industrialització. Mentrestant, el món rural també es modernitzava, amb la creació de nous cellers. La majoria d'aquests es van construir entre 1918 i 1923, principalment per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, gran admirador de Gaudí. L'arquitectura evoluciona per adaptar-se al nou paisatge i arquitectes i viticultors treballen plegats per crear, tal i com anomenà Àngel Guimerà, "Les Catedrals del Vi". Per a saber-ne més, visiteu l'exposició Cellers. Cooperativisme + Modernisme del Caixa Fòrum de Barcelona (fins el 14 d'octubre).

面白くて楽しいバルセロナ！

アメリカのお観光客

綱浜に自転車・ツアーの休憩

こんにちは！今月は先月と同じように仕事が忙しいです。バルセロナはどこでもこんでいて、観光客が多い。はっきり、夏ですよ！私の観光会社は『Walking Planets』がバルセロナの新しいツアーを準備しています。取り敢えず、学生のために自転車のツアーを良くしましたけど、この間、別のツアーもできました。例えば、バルセロナのパノラミックのツアーやガウディのツアーとか、良くできました。時々、私は一日中働かなきゃいけないので沢山忙しくてお疲れだけど、良く楽しみますね。それに、バルセロナに来る人は何時もとても優しい観光客だから、私は嬉しいです。最近、沢山アメリカ人がバルセロナに来て、街の一番素敵なことはバルセロナの綱浜ですよ！後は私達の料理「パエリア」か「タパス」も沢山食べます。夏が始まったから、アメリカ人だけでなくフランス人やイギリス人やドイツ人も来て街を良く楽しんでいますね！日本人は沢山いるけど、バルセロナの綱浜に誰もいない（笑）日本人として、街の一番素晴らしいスポットは必ず、ガウディの場所です。特にサグラダ・ファミリアとかグエイ公園などです。私の観光会社は取り敢えず、英語やフランス語やスペイン語のツアーをすることできますが近い将来に日本語でもやりたい！みんなさん、宜しいなら、バルセロナに来る時、連絡して下さいませ！一緒にどこでもバルセロナのツアーをしましょう！私の街はあなた達にお待ちしていますね！

Discovering Barcelona ・Gaudir Gaudí a Barcelona

Ver mapa más grande

Bike Tour @ Port Vell

Egyptian group @ Sagrada Família (by Gaudí)

Com que darrerament estem fent força bike tours amb Walking Planets i molts de vosaltres em pregunteu quina ruta fem, aquí us deixo l'enllaç al mapa de google (a dalt). La nostra ruta sempre és la mateixa. Sortim del carrer Ataülf, on hi tenim Green Bikes i ens posem en marxa cap al Parc de la Ciutadella. La ruta sencera dura 2 hores amb el descans inclòs que, si anem bé de temps, acostumem a fer-lo de 15 minuts. Després de la pausa, al Port Oímpic, enfilem cap a la Barceloneta tot gaudint de les nostres platges i finalitzem de nou al barri gòtic. La veritat és que la brisa mediterrània i el somriure dels estudiants americans m'ajuda molt a treballar motivada i amb passió! També els grups de turistes de totes les nacionalitats que arriben a Barcelona amb ganes d'explorar-la i gaudir-la. L'altre dia, per exemple, vaig guiar i acompanyar una gran família egipcia. Ens ho vam passar d'allò més bé, malgrat les altes temperatures i l'enganxosa humitat que patim últimament, perque quan arriba el capvespre, la platja ens obsequia amb una agradable brisa mediterrania. Lately, I've been riding bikes almost every day. Our company, Walking Planets, offers daily tours from 10 am - 7 pm, departing from Sant Jaume Square. Come to enjoy my city riding a bike! You'll not forget the experience!

Per al meu món, París, Tokyo i Barcelona!

Cada estiu, després de la festa de Sant Joan, els meus pares festegen l'aniversari de noces. Aquest any ja han arribat als 30 i la setmana vinent, jo arribo als 29. Cada any la família es fa més grossa i més rica, gaudim d'un entorn més ampli d'amistats compartides i recordem en cadascuna de les nostres reunions, nombroses vivencies. Sembla mentida que ja faci 30 anys que es van casar, 29 anys de la meva existència i quasi 27 anys que puc comptar amb la millor germana del món. Avui he anat a renovar el passaport caducat. Ja han passat 5 anys d'ençà de la darrera vegada que ho vaig fer a París, abans de marxar tots 4 de viatge al Canadà. Com ha plogut des d'aleshores, quan encara vivia a França, treballant per Turisme de Catalunya. Fa 5 anys, tot just començava a conèixer grans persones que amb el pas del temps m'han transformat. Les experiències que compartiem em van inspirar a començar a escriure aquest blog. Avui, a 7 dies vista d'arribar feliç als 29 anys, voldria agraïr a cadascú de vosaltres, la gran satisfacció que m'heu aportat al llarg de tots aquests anys. Ho intentaré resumir en només 4 paraules: Gràcies París, Tokyo i Barcelona! ... i amb aquest intent d'expresar en petites paraules infinitat de grans moments, no m'acomiado. Simplement deixo d'escriure per a poder continuar-ho fent demà i durant els propers 5 anys que acabo d'encetar amb aquest nou passaport. Ja dono per fet que ens seguirem transformant els uns als altres durant aquests propers anys! 

Benvingut estiu 2012

Ja han passat 10 dies de la darrera entrada. El temps vola d'ençà que he tornat a reprendre els tours en bici amb Walking Planets. Enyorava llevar-me aviat i fer esport acompanyada d'estudiants americans plens d'optimisme i energia. Trobava a faltar els dies assolellats rostint-me les galtes i espatlles, l'humida brisa del Mediterrani encrespant-me els cabells o la olor dels suprems llom amb formatge del Conesa. He enyorat molt tornar a treballar damunt les green bikes... si es que es pot dir treballar! Qui es podria negar a voltar en aquest bonic escenari que tenim per ciutat? Qui podria rebutjar acompanyar grups de jovent amb ganes de passar-s'ho d'allò més bé? Qui podria evitar encomanar-se el seu somriure mentre queden fascinats per Barcelona? Sincerament, qui no podria estimar aquesta feina? Barcelona es fa estimar i sens dubte, els meus nanos també. I què puc dir de l'equip? Tinc unes jefes plenes de vitalitat que són excel·lents aventureres, igual que els socis que ens lloguen les bicis. Quan em proposen guiar el proper tour, ho gaudeixo tant que més que una feina, sembla la meva afició. Demà a primera hora tornarem a recorrer els carrerons del barri gòtic, les places del Parc de la Ciutadella i tot el front marítim. Últimament ja no em cal anar al gimnàs, tot i que segueixo gaudint de les sessions de Body Balance al Holmes Place, m'ho prenc amb molta més calma. Ja faig prou cardio riding bikes every day.

Ssh! 私のひみつです！

この間、ブログに日本語であまり書けなかったのでごめんなさい。私は忙しなかったし、病気ではなかったけど気が落ち込んでいた。世界中の経済危機のせいでスペインの状態はどんどん悪くなってしまう。スペイン人はとっても悲しくて怒っていて、ホントに残念です。特に『２５〜３０歳』ぐらいの若者は海外に逃げたい。スペインに住んでいる若い人たちはほとんどみんな、仕事がないのでお金もないから、両親と一緒に住まなきゃいけない。マドリッドとバルセロナはスペインの中で一番高い街ですが給料はスペインの他の街と、変わらないんだ。最近、バルセロナの生活は高すぎるのでホントに住みにくいです。ヨーロッパの色々な国に比べて、スペインの状態は大変です。スペインの会社員の普通の給料はひどすぎるので気分が悪い。それで、色々なスペイン人は海外に住みに行きたいけどできない。今、スペインでお金をためることが難しすぎて、ほとんどみんなの気持ちが暗いんだ。他のスペイン人と同じように、私の気持ちも悲しくて暗いので将来に海外で住みに行くつもりだ。場所はまだ決まってないんですが必ず、遠くに旅行をしたい！でも、取り敢えず、全部は夢だから、今は何も言わないで下さい。私のひみつです！今朝、私の先生からこの返事が届いた『あなたのひみつを聞いちゃった。とても心がいたんだ。世界における経済危機の影響が今、スペインを直撃してるんだね。多くの若者には仕事がなく、もし、仕事があっても少ない給料しかもらえない。どんなに能力があっても安い給料で働かなければならい。また、物価が高い、安いに関係なく、給料が同じというのは不公平だね。スペインには多くの世界遺産がある。それを守っていく若者達のために、母国で働き、みんなが幸せに暮らせる日が早く来て欲しい。本来の明るく元気な(ラテン系)スペイン人に戻れますように！Tsurumi.K』どうもありがとう、ツルミさん！今からも頑張ります！

Llegendes de la Barcelona medieval

Cada any, Barcelona celebra les festes de la seva co-patrona Santa Eulàlia la primera quinzena de febrer. Santa Eulàlia, popularment dita "la Laia" era una nena de 13 anys, descendent d'una família rica del s. III. Ella afirmava ser cristiana quan la religió cristiana estava encara molt perseguida i, de la mateixa manera que els nens màrtis "Sant Just i Sant Pastor", va patir el mateix desenllaç. D'ençà de la seva mort per tortura i assassinat, esdevingué patrona de Barcelona al s. IV fins ben entrat el s. XVII. Com a conseqüència d'una greu plaga de llagostes, la ciutat es quedà sense conreus i sense fe en la seva patrona que, afectats per la desgràcia, no s'ho pensaren dos cops abans de substituïr-la per la Mercè. Des d'aleshores, si plou durant les festes de la Mercè, a finals de setembre, diuen que és perque Sta. Eulàlia plora. La podem trobar avui en dia, representada en varies escultures en diversos indrets del barri gòtic, com a la propia baixada que porta el seu nom al final del Carrer Sant Sever, al carrer de la Ciutat o a la Plaça Sant Just i Pastor. Quasi sempre la trobarem amb una palma a la mà, doncs és el símbol dels màrtirs i d'on ens ha arribat fins l'actualitat, la popular expressió de "palmar-la". Passejant pels voltants de la Catedral, si entrem dins del claustre hi trobem 13 oques, una per cadascun dels anys de la petita Eulàlia, recordant també cadascuna de les tortures que va patir fins el dia de la seva mort. El barri gòtic és ple de llegendes de màrtirs, bruixes, jueus i nobles empresaris del nostre passat medieval que, si us desperta la curiositat, estarem encantats d'explicar-vos amb més profunditat, acompanyats d'agradables passejades i sopars medievals. Per a saber-ne més, visiteu la pàgina web d'Itinera plus.   

La Barcelona del S. XIV

Era una ciutat oberta al comerç a través de la Mediterrània, dinàmica e inquieta que bullia d'efervescència. Barcelona era, en aquella època, una ciutat medieval enmurallada desde temps romans i amb una població aproximada de 400.000 ciutadans. Entre ells, vora 4.000 jueus vivien amuntegats al barri del Call (en hebreu: conjunt de carrers) mentre que la resta es trovaben repartits en 4 barris que s'anomenaven burgs. El centre neuràlgic de la ciutat era la Catedral que, envoltada de carrerons i esglésies com la de Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume i la resta de carrers que avui dia anomenem Barri Gòtic, creixia a un ritme vertiginós. Fou aleshores quan, més enllà de la ciutat enmurallada, la ciutat començà a aglutinar-se en nous burgs adossats sobre els mateixos murs de la muralla, extenent-se i eixamplant-se fins la mar. Així doncs, fora les muralles romanes trobavem els barris de La Ribera, St. Pere, Framenors i el Pi. Cadascun d'aquests burgs s'organitzava entorn a l'església que sovint, donava nom al barri i tots els gremis d'artesans i menestrals acabaren donant nom als carrers. Prop de la Catedral, a la Plaça Sant Just, hi trobem l'església més antiga de Barcelona (els seus orígens la sitúen al s. IV). En aquella plaça, s'hi van torturar i assassinar dos nens, en Just i en Pastor, per haver afirmat la seva fe cristiana i esdevingueren màrtirs. Per això, se'ls hi dedica l'església i la font, considerada també la més antiga de Barcelona (1327). El creixament demogràfic de la Barcelona del s. XIV era tan gran que, sovint les noves edificacions reciclaven les antigues, aprofitant vells murs d'edificis públics o religiosos. Molts comerciants que arribaven a Barcelona o que s'hi havien fet rics després de molts anys treballant als diversos gremis de menestrals i artesans, esdevingueren rics i compraren palaus al carrer Montcada del nou barri de la Ribera. Es tractava de la nova noblesa catalana que començà a rivalitzar amb l'antiga noblesa assentada als palaus del carrer Lledó, al barri de Sant Just. Un exemple que il·lustra l'herencia dels títols nobiliaris a Barcelona fou el cas d'Isabel de Requesens, filla del Lloctinent Galceran de Requesens. La família vivia al Palau Requesens (s. XIII - XV) actual Acadèmia de les Bones Lletres i que, com a conseqüència de la limitada manca d'espai, es construí sobre la muralla romana (s. IV). Segles més tard, aprofitant el pati, s'edificà el palau veí de la rica família Moxó (s. XVIII) el qual avui en dia també es troba obert al públic amb visita concertada prèviament. Més informació: Palau Moxó.

ついに、バルセロナは燃えていた

サンジャウマ広場、バルセロナ

スペイン人のイメージはどこで聞いても「にぎやかで元気な人たちだし、うるさすぎる人々だし」とか、いつも言われるけど、実はスペイン人は１７州によって全て違う感じです。例えばカタルーニャ州の人々は大人しくて節約家だとか言われますが確かにカタルーニャ州の市民は忍耐が強い人々です。経済危機の始めから４年間過ぎたけど国の状態は悪くなり続けています。スペイン州の中でバスク国やカタルーニャ州は一番お金持ちな州だからスペイン政府は昔からカタルーニャ州に税金を要求すぎていたからついに、カタルーニャ人は乱用のせいで怒りました。バルセロナの市民は一昨日、大きなデモが開きました。バルセロナ市民はスペイン政府に対してすごく怒っています。特に、若い人々は私と同じように将来についてとっても心配ですよ。スペイン人の学生は大学を卒業した後、ほとんど皆が海外に住みに行きます。スペインの状態はホントに悲しいぐらい悪くて、ユーロッパの国より、スペイン人の給料がとっても低いし、仕事のオファーがあまりないし、仕事の契約をしてもらえれば、悪くて低い給料でも働き続ける予定です。なぜなら一昨日、バルセロナ市民はついに怒りが爆発してしまいました。スペイン政府や経済危機はホントに嫌だ！頭がいいスペイン人は出来れば、海外に住みに行って、ここに頭が悪いスペイン人が多すぎるから、嫌だ！残念だけど、しばらく、スペインは休暇のためだけの国ですよ。バルセロナの一昨日のビデオを見たかったら、ここを押して下さい。