dissabte, 25 de maig de 2013

Tadaima, Barcelona!

Primer de tot: disculpeu el retard d'aquest post! Alguns de vosaltres m'heu preguntat per què he deixat d'escriure. No és que ho hagi deixat, sinó que he trobat noves ocupacions i he hagut de prioritzar. No obstant, sempre s'acaba trobant temps per tot i aquí estic de nou. Ja fa un mes que he tornat a casa. Encara n'hi ha que, al tornar-me a veure després de 4 mesos, em pregunten com m'ha anat pel Japó. La veritat és que de meravella i d'ençà que he tornat, també. 3 mesos de vacances, estudiant japonès a la ciutat més fascinant del món, han estat una benedicció. Tornar a casa i començar a treballar però, us prometo que també. Desitjava aquest moment des de feia anys. Viatjar i treballar de guia sempre ha estat la meva vocació, tant a nivell professional com personal. Prou bé sabeu que assolir aquesta fita m'ha costat suor i llàgrimes, però hi he arribat. Les llavors sembrades els darrers anys m'estant donant fruits aquest 2013. Què gratificant acomplir metes i notar que ja no vius de somnis perque s'han fet realitat. Sí, d'ençà que he tornat de Tòkio amb el japonès ben fresc, he començat a treballar de seguida. Aquest cop però, Oficial. Cobro la tarifa que toca, gaudeixo del respecte que mereixo, conec gent encantadora dia a dia i el millor de tot és que m'apassiona. Quantes persones poden dir el mateix que jo? a quants coneixeu que 1) tinguin feina 2) els hi apassioni treballar, 3) els seus somnis es facin realitat i 4) abans dels 30? Doncs sí, jo sóc una d'aquestes privilegiades persones a qui tornar a casa, senta de meravella. Gràcies, Barcelona.