dilluns, 17 de setembre de 2012

Breu lliçó d'història de l'art a Catalunya visitant el MNAC


Segurament a molts de vosaltres no us interessi la religió i encara menys, l'art vinculat a la història religiosa de Catalunya. Afirmaré que no em sorprèn, perque ambdues temàtiques són abundants i complexes. Sovint, arribar-les a comprendre i apreciar, implica forces hores d'estudi i una base prèvia d'art i d'història. Ja que a tots ens agrada viatjar i comprendre els espais que visitem, procuraré sintetitzar al màxim la passejada virtual a través de la nostra història religiosa i artística. Primer de tot, sabeu quina és la diferència entre una catedral i una basílica? una Catedral és la seu episcopal d'una diòcesi, d'on hi té Seu o Càtedra un bisbe; mentres que una basílica és un temple consagrat prèviament per un Papa. Sabíeu que la cadira del bisbe més singular de tota Catalunya es troba a la Catedral de Girona? I que la figura del Papa de Roma és l'única persona amb potestat de concedir el títol de basílica a un temple? Sovint confonem catedral i basílica, sobretot a Barcelona, anomenant la basílica de Santa Maria del mar com "la Catedral del Mar" o la basílica de la Sagrada Família com "la Catedral de Gaudí". Hem de tenir present que, en una mateixa ciutat, de Catedral només n'hi ha una. Sabeu  quina és la diferència entre un monestir i un convent? els monestirs són espais de reclusió de grups religiosos que s'hi apleguen per viure en comunitat. Quan es reclouen per viure en solitari se'n diuen "ermitans o anacoretes" i l'espai on s'aïllen és l'ermita. Els monestirs cristians on hi viuen monjos o monges, s'anomena Abadia o Priorat en funció de si està regit per un Abat o per un Prior i la seva característica principal és que es troben isolats, amb la finalitat d'obtenir el retir espiritual de la comunitat, apartada dels homes, en contraposició al Convent, que tal i com ens suggereix la paraula, conviuen entre ells. Un Santuari és, principalment, un lloc de peregrinació i culte a una divinitat; mentre que una parroquia és senzillament l'espai on es reuneix la comunitat de fidels catòlics. Suposo que un cop clars aquests conceptes bàsics, ja podem apreciar millor l'art religiós i gaudir plenament de la visita del MNAC. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull la col·lecció d'art romànic i gòtic català més important del món i fa un repàs a través dels més de 1.000 anys d'història de l'art religiós català. Després de visitar-lo, entendreu els orígens de la nostra història religiosa que començà amb l'art romànic, introduït a Catalunya per influència dels francs durant la reconquesta carolíngia de les terres ocupades per visigots i àrabs. L'embrió de Catalunya es formà arrel de la confluència de cultures que enriquí les primeres mostres artístiques del que considerem l'art pre-romànic. D'ençà de les nombroses influències que ha sofert Catalunya al llarg dels segles, sempre hem desenvolupat la nostra pròpia versió autòctona de les corrents artístiques europees. Així doncs, el romànic català es començà a definir cap als volts dels segles XI i XII, amb el seus màxim exponents, les catedrals i els monestirs. Seguidament, ens endinsem a l'etapa gòtica, quan Catalunya gaudía d'una salut excepcional durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'expansió mediterrània que propicià un gran enriquiment comercial i un fort intercanvi cultural. Ja cap a finals del s. XIV, Catalunya començà a entrar en decadència a causa de greus epidèmies com la famosa pesta negra amb l'afegit d'una gran crisi econòmica així com l'inici d'un llarg període d'inestabilitat política i social. Us sona la tràgica etapa de la Inquisició? Obviament, amb aquest panorama, poques manifestacions artístiques tornarem a trobar a Catalunya, tant impressionants i magestuoses com les que es van realitzar a l'edat mitjana. El renaixament, el barroc-rococó i el Neoclassicisme no van arrelar amb la mateixa força que ho va aconseguir el gòtic al llarg dels segles XIII - XIV i XV. No va ser fins a finals del s. XIX que sorgeix el Modernisme amb la figura d'Antoni Gaudí, qui decidí, l'any 1883, començar a portar a terme el projecte del temple més bonic, únic e impressionant del planeta. Cal dir que, malgrat la Sagrada Família resti encara inacabada, la basílica representa la imatge de la capital catalana i que, gràcies a la seva projecció internacional, Catalunya és coneguda arreu del món.