dijous, 7 d’agost de 2008

Les Matsuri まつり, les festes d'estiu de Tanabata 七夕 i el Hanabi 花火

うんちゃ!
Justament avui fa un mes que el Japó celebrava la festa de Tanabata (七夕). Diu la llegenda que només la nit del 7 de juliol, es creuen al cel dues estrelles fugaces que simbolitzen a dos enamorats a qui els seus pares van prohibir estar junts, més que aquella única nit a l'any. Des d'aleshores, cada 7 de juliol, Japó recorda aquesta dramàtica història amb una festa. Particularment a mi em va semblar una història molt trista, però els japonesos, que ho celebren tot, aprofiten aquest dia per a demanar desitjos d'amor escrits en banderoles de coloraines penjades en plantes de bambú. I no només el dia 7 de juliol, sinó que es comença molt abans i duren fins bastant després d'aquella data. Els Centres Comercials més importants, no deixen passar l'ocasió de lluïr enormes banderoles de colors imitant l'estil de les autèntiques banderoles amb desitjos. Tot un bon espectacle de color que el Joan i jo vam admirar al barri de Ginza. La fotografía però, no és de Ginza sinó del Festival de Tanabata de Sendai.
El passat dissabte 26 de juliol al vespre, Tokyo estava de festa. Celebravem l'inici del període estival amb una gran festa de focs artificials al riu Sumida (隅田川) que es troba al nord-est de Tokyo, molt a prop del turístic temple d'Asakusa. Cada any, se celebra allí una festa coneguda com el Hanabi (花火) que vol dir: Focs Artificials. Durant tot el mes d'agost, es realitzen varies festes de hanabi per tot el país, però la més famosa, espectacular i de més afluència massiva és la del riu Sumida, a Tokyo, l'últim cap de setmana de juliol de cada any.
Així doncs, no em podia perdre l'ocasió de participar en un esdeveniment tant únic i gloriós! Justament aquell dia, a més, era el meu Sant. La ciutat de Tokyo em regalava uns focs artificials la nit de Santa Anna! Quin honor! A més, una setmana abans em va contactar radio nacional d'Espanya per oferir-me una entrevista en directe, just en el moment dels fets! Va ser tota una experiència poder narrar en primera persona l'emoció que sentía en aquell precís instant, envoltada de milers de japonesos, carrets de venta ambulant, guardies de seguretat i altaveus de megafonía a tort i a dret, a dreta i esquerra... carrers tallats, xivarri... i llums al cel. Moltíssimes petites llums al cel i petards, colors, cridoria, alegries, aplaudiments... Quina gran festa!
L'Ayumi, la Yumi, el Carlos i jo vam trobar un petit raconet des d'on ser partíceps de l'aconteixement, assegudets a terra sobre un hule de picnic, picant una mica d'edamame 枝豆(mongetes verdes que es mengen com pipes), patates de bossa, onigiri おにぎり(boletes d'arròs), sandwich, etc. i brindant sota la llum de l'espectacle amb cerveces, sucs... i molta aigua! Aiiii quina calor que feia! A sobre, l'Ayumi i jo ens haviem vestit amb Yukata per a l'ocasió, fregint-nos de calor, ben incòmodes!! Quin suplici! El Yukata és el tradicional vestit d'estiu japonès, que se sol portar en aquest tipus de celebracions populars com la festa del Hanabi i la del Obon, que es realitza a la 2ª quinzena d'agost.
Oi que a l'Ayumi li queda genial el Yukata? però no s'hi val! El seu és molt més fi, bonic i fet per la seva àvia! El meu era d'Unikuro. Ni punt de comparació! jajaja En fi, l'espectacle va durar quasi una hora, l'entrevista a la radio quasi 15 minuts i la cua que vam haver de fer després per intentar agafar el metro... OOoOOOhhh!! Ni me'n recordo la de carrers que vam haver de travessar per arribar a una estació de metro menys saturada. Però va valer la pena. L'any que ve hi torno segur! ;)