diumenge, 28 de novembre de 2010

Era un somni?

Les 10. Ja? És veritat. Avui no tinc classe. He d'anar a treballar? Tampoc. Doncs m'hauria de llevar si ja no tinc son... Sí. També hauria d'esmorzar. Quina mandra preparar-lo si no tinc gana. Encenc la tele per no sentir-me rondinar. Perquè ho faig si sé que no fan res bo? L'apago i torno a queixar-me. No m'agrada estar amb mi. Voldria estar amb tu. Perquè no hi ets? M'enfado. No vull començar el dia trista. Perquè t'he tornat a somiar? Prou! Respiro, badallo i m'aixeco. Agafo el diari. Llegeixo els titulars mentre em preparo una tassa de te verd. La vista desenfoca. Acabo el paràgraf i no sé què he llegit. Vols fer el favor de desaparèixer dels meus pensaments? Torno a queixar-me. El te ja està a punt però crema. El deixo refredar uns segons mentre em miro al mirall. No tinc son però faig ulleres. Et veig al meu costat i m'acaricio els cabells. M'agradaria que ho fessis tu però no pots. Perquè? Es clar... en realitat, no hi ets. Em miro les mans buides i el somriure fuig dels llavis. Si en realitat no ets amb mi, no et vull veure al meu mirall! Recupero la tassa de te. Ara està massa fred. Ja no em ve de gust. Tinc fred. M'estiro al llit i m'abrigo sota els llençols. El fred no se'n va... el llit és massa ample. Em faltes. Els meus braços s'estiren provant de trobar-te. No hi ha ningú. Sento el buit. Tanco els ulls. Voldria adormir-me sense veure't però em fa por somiar-te de nou. Aquesta realitat on corro darrera els somnis, cansa; mentre que somiar continuament una realitat que no existeix, fa mal. Sóc conscient de que la meva realitat és somiar desperta... Perquè estic desperta, oi? Suposo que sí... però tinc son.