dimarts, 31 de maig de 2011

Viatjant amb el papa # 1ª part

Barcelona, estiu de 1996. Protagonista: Santi Mas, català de 50 anys, casat, dues filles: l'Anna (12 anys) i l'Amàlia (10 anys). Ocupació: Autònom. Aficions: Moltes. La més destacada: Admirador de trens. Passions: Varies. La més destacada: Recórrer món perseguint trens de vapor. Recordo aquell juliol en que la mama va decidir marxar de vacances amb les seves amigues als Estats Units i l'Amàlia i jo ens vam quedar a carrec del papa. Començava la cadena d'aventures que anys més tard vam batejar com "l'estiu dels 14 estats sobirans". Tot d'una ens sorpren tot dient "Nenes, feu les maletes que marxem de viatge." La meva germana i jo preparem la bossa sense la seva supervisió, arreplegant el que ens sembla sense saber exactament on anem ni què farem durant els propers 15 dies sense la mama. Ens esperaven dues setmanes de carretera i manta, dormint en pensionetes que anavem trobant a mesura que creuavem fronteres en direcció a l'Europa de l'est. La primera parada del viatge va ser Alemanya, després d'haver après a ser una gran copilot, indicant la ruta al meu pare sempre que m'ho demanava. Per amenitzar una mica el viatge el papa ens havia promès que visitariem els nostres cosins que estiuejaven a un poblet prop d'un parc d'atraccions anomenat Europa Park. Recordo que els primers dies els vam gaudir d'allò més, compartint allotjament i experiències infantils amb els meus cosins. Recordo que el meu pare em deixava menjar el que em venia de gust en tot moment, és a dir, gelats. Encara em faig creus que no m'empatxés. Després d'uns quants dies entre familiars i amics dels meus cosins, el papa se'ns emportà a Suïssa. Desitjava filmar un festival de trens i ens va deixar 2 hores soles a Ginebra. Com a germana gran que sóc, em corresponia cuidar de l'Amàlia i em vaig trobar sola en una gran capital europea amb diners a la mà. "Té, et dono uns quants diners per a que aneu a prendre algo. Quedem aquí mateix, al sortidor de la Plaça d'aquí dues hores." Espantada, li responc "Però papa, i si ens passa res?". "Què us ha de passar al país més segur del món? A més, ja coneixes Ginebra! Amb la de vegades que hem vingut! Au va, que no trigaré gaire" i desapareix. L'Amàlia i jo comencem a enfilar carrers comercials de la gran ciutat i m'aturo davant d'una botiga de moda, encisada amb els pantalons curts que lluïa la model de l'aparador. Obligo a l'Amàlia a que m'acompanyi a l'interior i la convenço per a invertir els diners per a prendre algo en aquells pantalons. Ma germana m'adverteix de les possibles represalies però la ignoro i em compro els pantalons. Surto de la botiga vestint la nova adquisició i l'Amàlia em demana que parem a fer un beure amb els diners que ens han sobrat. Aquest cop li faig cas i seiem a la cafeteria d'uns grans magatzems. La cambrera ens mira de reüll extranyada, sembla que busqui algún adult que ens acompanyi dubtant entre acostar-se o fer veure que no ens ha vist. Després de 15 minuts d'espera m'hi acosto i li demano dos batuts de xocolata amb el meu francès de supervivència. Somrient, ens serveix i ens cobra sense fer-nos cap pregunta. Quan ens acabem el batut, tornem en busca del meu pare al lloc on haviem quedat feia 2 hores. Som puntuals i ell encara no ha arribat, però quan el veiem que s'acosta fa cara d'enfadat i m'escridassa "Es pot saber què fas amb aquest drap que portes com a pantalons? Amb això t'has gastat els diners que t'he donat?" "Però papa, també hem anat a fer un batut al centre comercial." "Calla i fes el favor de treure't aquesta merda! Sembles una p***! Oohh ja m'has fet enfadar!"...

dissabte, 28 de maig de 2011

Guiant per Plaça Catalunya

"Orgullosa de la meva gent i avergonyida de qui representa el meu país" és el que no he deixat de repetir als meus companys i clients japonesos al llarg d'aquests dies de turisme a Barcelona. Alguns només han passat 3 dies per la ciutat, altres ni tant sols un parell, però tots tornaran al Japó amb la mateixa idea fruit del que van viure ahir a Plaça Catalunya: "Bonica ciutat, forta personalitat, fàstic de govern". Ha estat difícil procurar que ens entenguin, complicat trobar les paraules que expressen la frustració que sentim, però només mirant les nostres expressives cares i respirant l'ambient que s'ha creat aquests dies a l'epicentre de Barcelona, el foraster no necessita gaire més. No li cal llegir el diari en el seu idioma, no necessita veure les notícies. Com acte reflexe, el turista desenfunda la càmara, s'acosta a la multitut sense miraments i mentre procura entendre què està passant, inmortalitza el moment amb el seu Iphone. Aquests dies també he rebut alguns comentaris al Blog de japonesos que segueixen el que està passant amb inquietut i exaltació. Esberats, comparen l'Spanish Revolution amb la Guerra Civil de 1936. Indignada pels aconteixaments d'aquests darrers dies però calmada i serena els responc que no pateixin, que ni de bon troç és comparable. Mantenint la compostura, els responc amb ascepticisme: "Durant la Guerra Civil no teniem quasi ni llum per encendre la tele i seguir les notícies, mentres que ara podem escollir el canal que més ens motiva per seguir l'actualitat minut a minut d'aquesta Spanish Revolution, triar si preferim immortalitzar la revolució amb Iphone, Android o càmara de fotos... mentre el que més ens preocupa és no quedar-nos sense lloc al bar de la cantonada per veure com guanya el Barça" i em responen tot seguit: "Ohh sisi, Barça! On podem veure el partit?" ...

dimecres, 25 de maig de 2011

Disfruta Barcelona ・バルセロナを楽しんで下さい!

Recientemente recibí la visita de un gran amigo, Ignacio Izquierdo, que vino a visitar, fotografiar y conocer Barcelona. Durante su estancia, visitamos juntos el Barrio Gótico, el Borne, parte del Ensanche (Eixample) y una de sus obras maestras, la Sagrada Família. Os invito a pasaros por su blog "Crónicas de una cámara" y descubrir los secretos más ocultos escondidos entre las estrechas callejuelas de la Barcelona más medieval, disfrutando de cada una de las magníficas fotos que ilustran la milenaria historia de mi maravillosa ciudad. 最近、私の友達、イグナシオ君はバルセロナに来て、一緒に楽しい時間を過ごしました。彼はマドリッドの出身ですけど、今回は2回目、バルセロナに来て、仕事を働きながら観光をしていました。私は観光ガイドにとして、私の街の歴史を教えてくれたので彼はよく喜んでいました。今日は彼のブログにバルセロナについて記事を書きました。スペイン語が読めれば、読んで下さい。ホントに面白いですね!

divendres, 20 de maig de 2011

Revolució Social ・Spanish Social Revolution

Posa la pell de gallina sentir milers de veus anònimes exigint justícia i reclamant millores per al meu país. Unes veus anònimes que sentim properes, unes veus cansades de callar i esperar, unes veus tipes de queixar-se només entre amics i familiars. Finalment, totes i cadascuna d'aquestes veus anònimes, s'han posat d'acord gràcies al poder de les xarxes socials per fer-se sentir en veu alta. Aquestes veus, tipes de ser ignorades, han decidit crear un precedent a la història del meu país. Des del 15 de maig de 2011, el meu país ha començat la revolució social que tant temps fa que desitjavem. Em sorpren molt gratament comprovar que ens movilitzem per una bona causa. Poques vegades a la història s'ha viscut un moment similar que encomani les ganes de seguir lluitant sense rendir-nos, sense llençar la tovallola a la primera dificultat. M'omple d'orgull i satisfacció veure com el col·lectiu de joves del meu país que hem iniciat aquesta revolució, no només ens fem escoltar i respectar sinó que a més, siguem capaços d'influir i convèncer a tots els altres grups generacionals amb la seva empenta i suport. És tant el soroll d'aquestes veus anònimes que aquests dies s'estant sentint tant properes arreu del món que, potser d'aquí no res, altres veus anònimes de països veïns s'alcin imitant el nostre model. No em sorprendria gens ser testimoni d'una onada de protestes a diversos països europeus, com ara Itàlia, per exemple, escombrant l'estafa, la corrupció i la desigualtat a l'estil "efecte dominó" com s'ha viscut i encara perdura als països del món àrab. (Info in english here: Spanish Social Revolution)

Spanish Revolution ・スペインの革命が起きた!

やっと、スペインの革命が起きた。先週から毎日、スペインの色々な街にデモをしています。スペイン人は昔から政府に対して凄く怒っているので賃上げ要求のデモをしています。最近、スペインの経済はどんどん悪くになったので先週の日曜日にやっと、若いスペイン人はスペインの色々な地方の中で街の広場を出て、デモをして、印象的な革命です。スペイン地方の中で、マドリッド首都だけでなく、バルセロナやバレンシアやセビヤ等がデモを行っております。私の感想は若いスペイン人によって、素晴らしい意図です。もうすぐ、スペインの総選挙をする予定ですが、今年は誰も投票したくない。スペイン政府の政党の中で誰でも良いので誰も参会しない!ってスペイン人を言われて、革命が起きた。実は私の国は大変な立場にあり、不足はとても増えてきました。スペインの生活はどんどん難しくなるので住みにくいです。毎日、失業が増大していて、物価が高いし、給料は酷く悪いし、ホントに大変ですよ。しかし、スペイン人は強く頑張って、楽天的な気持ちが持っています。私はスペイン人によって、私の同じ年の同国人の同じように、政府に対して戦っています。だから、私達は良い未来に値して欲しい! 

dilluns, 16 de maig de 2011

ジローナの花祭り・Girona en temps de flors

毎年、5月の2週目にジローナで花祭りが行われます。今年のシーズンはまだ明るくないけれど天気は寒くないです。先週の土曜日は雨が降ったのですが、花祭りは楽しかったです。ジローナ市はバルセロナからあまり遠くないので電車で1時間半で行く事ができて、とても便利な旅です。ジローナ駅から街の中心まで歩きながら色々な写真を取ったりのんびり散歩したり、花のエキジビションを楽しみました。ジローナの観光や文化遺産はとっても面白くて豊富です。ジローナ大聖堂、ユダヤ地区や中世修道院などです。私はジローナに行くなら、一日中、ゆっくり散歩して遺産現物をして良いレストランに食べに行きます。今回は友達と一緒に、ユダヤ地区のカタルーニャ料理のレストランにお肉を食べました。ジローナ地方のお肉はホントに美味しいです。一年中、ジローナ市だけでなくジローナ地方に(コスタ・ブラバ)では沢山活気があり、面白いです。例えば、ピレネー山脈を遠足することが出来たり、船舶の町を見物することが出来たり、地中海を航行することも出来ます。Com cada any, la ciutat de Girona es guarneix de flors i d'exotisme la segona setmana de maig. Ja fa més de 50 anys que dura aquesta bonica tradició que ens resulta, a catalans i extrangers, una excel·lent excusa per a visitar una de les ciutats més particulars de Catalunya. I és que, realment, Girona és única.

divendres, 13 de maig de 2011

モンブランックの中世祭り・Fira Medieval de Montblanc

毎年、4月23日〜30日まで、モンブランックで伝統的な中世祭りが行われます。モンブランックという町は、カタルーニャ地方の南東に位地し、モンブランックの城壁が町を囲んでいるので町が小さくてきれいです。モンブランックの歴史は中世に始まりましたが今でも、中世時代の本質が守られています。その時に、中世祭りが行われたので、町が混んでいました。町に着く前、遠くから城壁が見られたのできれいな景色を楽しめました。町の中では広場だけでなく通りでも沢山店が集まっていて、お客さんが溢れていて、とてもにぎやかな祭りでした。モンブランックでの観光はあまり有名ではないけれど、城壁や教会やユダヤ地区等が面白いです。モンブランックの一番美味しい食べ物は、モンブランッケットという甘いおかしです。ちなみに、モンブランックのワインは美味しくて有名です。バルセロナから、電車や車などで1時間半ぐらいかかります。

divendres, 6 de maig de 2011

Redescobrint l'Eixample

Tots sabem que l'Eixample és el barri residencial més ample, densament poblat i cèntric de Barcelona. També recordem que el Pla Cerdà era el projecte sobre el qual s'inspiraren per edificar el barri a mitjans del S. XIX, un cop enderrocades les muralles, com a conseqüència de la necessitat d'eixamplar la ciutat que, amb l'increment de població, s'estava quedant petita. Recordem el que ens van explicar a l'escola, el que vam llegir fa temps i podem tornar a consultar quan desitgem però, us heu preguntat mai perquè els carrers es diuen com es diuen? No heu pensat mai, aturats al semàfor, qui deuria ser Enric Granados o Casanova? Seguiu llegint i descobrireu alguns "perquè" de la historia de Barcelona. El centre de l'Eixample és la Rambla de Catalunya. Si ens situem al bell mig de la rambla mirant en direcció al Tibidabo, apreciem la divisió del barri entre la dreta i l'esquerra de l'Eixample. Des de la Plaça Catalunya on néix la Rambla de Catalunya, fins l'Avinguda Diagonal on mor, trobem que els carrers reben el nom de les institucions catalanes (Gran Via de les Corts, Diputació i Consell de Cent), seguidament ens trobem amb els territoris que formaven part de la Corona Catalano-aragonesa (Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega). Cap a la dreta fins la Sagrada Família, recordem les batalles en que la corona va intervenir (Bruc, Girona, Bailén, Nàpols, Sicília i Sardenya) amb els personatges que hi van participar (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor) mentres que cap a l'esquerra de l'Eixample, trobem a il·lustres personatges de l'època medieval i la Renaixença catalana com Balmes, Enric Granados, Aribau, Muntaner, Casanova, Villarroel, Urgell, Borrell i Rocafort.

dimarts, 3 de maig de 2011

Catalunya Jueva ・カタルーニャ州のユダヤ人

Els jueus van arribar a la península Ibèrica al S. I, després de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem. Altres diuen que no va ser fins al S. III-IV coincidint amb el declivi de l'imperi romà. Tot i que no podem afirmar amb precisió el seu orígen, està clar que entre els segles XII i XIV, la comunitat hebrea tingué una forta influència sociopolítica, econòmica i cultural a Catalunya. Després de ser expulsats d'Espanya l'any 1492 el seu llegat restà a l'oblit. Recentment, s'han recuperat els principals Calls com el de Girona, Besalú o Barcelona i s'han creat rutes que demostren la gran contribució jueva a la història medieval catalana. La destinació predilecte pels historiadors i estudiosos del llegat jueu a Catalunya és, sens dubte, Girona. La seva comunitat jueva, més nombrosa que la de Barcelona, hi va viure 600 anys i actualment compta amb el famós Centre Bonastruc ça Porta que alberga el Museu d'Història dels Jueus. Molt a prop de Girona ens trobem aviat amb Besalú, poblet dels Pirineus força famós gràcies al seu pont medieval. Besalú també alberga un call jueu amb la particularitat de que conserva intacte el miqvé (els banys). Finalment, Barcelona ofereix visites guiades a través del Call Major, comprès entre els carrers del Call, Banys Nous, Sant Sever i Bisbe. Durant el recorregut, es visita l'interior de la Sinagoga Major de les 5 que hi va arribar a haver entre el Call Major i Menor, de les quals només se'n conserva aquesta, situada al nº5 del Carrer Marlet. Al S. XIII, la Comunitat jueva de Barcelona arribà a tenir 4.000 habitants, a causa de l'increment de jueus expulsats de França, i es creà el Call Menor a fi de donar-los-hi cabuda. En temps de Jaume I el rei decidí tancar els calls cada nit com a mesura protectora contra la discriminació social que culminà, a Barcelona, amb l'avalot del Call del 5 d'agost de 1391. Des d'aleshores i més tard durant la inquisició, els jueus supervivents al setge van ser obligats a convertir-se a cristians o a fugir del país. Actualment, Barcelona disposa de 4 sinagogues en funcionament (2 d'ortodoxes i 2 de reformistes) que atenen les necessitats de la Comunitat Jueva així com la curiositat d'alguns altres a qui els hi interessi el patrimoni cultural jueu a Catalunya. Per saber-ne més: La violència contra els jueus.