"Orgullosa de la meva gent i avergonyida de qui representa el meu país" és el que no he deixat de repetir als meus companys i clients japonesos al llarg d'aquests dies de turisme a Barcelona. Alguns només han passat 3 dies per la ciutat, altres ni tant sols un parell, però tots tornaran al Japó amb la mateixa idea fruit del que van viure ahir a Plaça Catalunya: "Bonica ciutat, forta personalitat, fàstic de govern". Ha estat difícil procurar que ens entenguin, complicat trobar les paraules que expressen la frustració que sentim, però només mirant les nostres expressives cares i respirant l'ambient que s'ha creat aquests dies a l'epicentre de Barcelona, el foraster no necessita gaire més. No li cal llegir el diari en el seu idioma, no necessita veure les notícies. Com acte reflexe, el turista desenfunda la càmara, s'acosta a la multitut sense miraments i mentre procura entendre què està passant, inmortalitza el moment amb el seu Iphone. Aquests dies també he rebut alguns comentaris al Blog de japonesos que segueixen el que està passant amb inquietut i exaltació. Esberats, comparen l'Spanish Revolution amb la Guerra Civil de 1936. Indignada pels aconteixaments d'aquests darrers dies però calmada i serena els responc que no pateixin, que ni de bon troç és comparable. Mantenint la compostura, els responc amb ascepticisme: "Durant la Guerra Civil no teniem quasi ni llum per encendre la tele i seguir les notícies, mentres que ara podem escollir el canal que més ens motiva per seguir l'actualitat minut a minut d'aquesta Spanish Revolution, triar si preferim immortalitzar la revolució amb Iphone, Android o càmara de fotos... mentre el que més ens preocupa és no quedar-nos sense lloc al bar de la cantonada per veure com guanya el Barça" i em responen tot seguit: "Ohh sisi, Barça! On podem veure el partit?" ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada