divendres, 6 de maig de 2011

Redescobrint l'Eixample

Tots sabem que l'Eixample és el barri residencial més ample, densament poblat i cèntric de Barcelona. També recordem que el Pla Cerdà era el projecte sobre el qual s'inspiraren per edificar el barri a mitjans del S. XIX, un cop enderrocades les muralles, com a conseqüència de la necessitat d'eixamplar la ciutat que, amb l'increment de població, s'estava quedant petita. Recordem el que ens van explicar a l'escola, el que vam llegir fa temps i podem tornar a consultar quan desitgem però, us heu preguntat mai perquè els carrers es diuen com es diuen? No heu pensat mai, aturats al semàfor, qui deuria ser Enric Granados o Casanova? Seguiu llegint i descobrireu alguns "perquè" de la historia de Barcelona. El centre de l'Eixample és la Rambla de Catalunya. Si ens situem al bell mig de la rambla mirant en direcció al Tibidabo, apreciem la divisió del barri entre la dreta i l'esquerra de l'Eixample. Des de la Plaça Catalunya on néix la Rambla de Catalunya, fins l'Avinguda Diagonal on mor, trobem que els carrers reben el nom de les institucions catalanes (Gran Via de les Corts, Diputació i Consell de Cent), seguidament ens trobem amb els territoris que formaven part de la Corona Catalano-aragonesa (Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega). Cap a la dreta fins la Sagrada Família, recordem les batalles en que la corona va intervenir (Bruc, Girona, Bailén, Nàpols, Sicília i Sardenya) amb els personatges que hi van participar (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor) mentres que cap a l'esquerra de l'Eixample, trobem a il·lustres personatges de l'època medieval i la Renaixença catalana com Balmes, Enric Granados, Aribau, Muntaner, Casanova, Villarroel, Urgell, Borrell i Rocafort.