També és gastronomía! Dedico aquesta entrada a la meva tieta Lluïsa, la persona més sibarita que conèc, la qual sap gaudir de la bona gastronomía i no fa fàstics a quasi res! Lluïsa, et dedico aquesta experiència culinària d'Okinawa, perquè estic segura que no et deixaría indiferent si et decidíssis a venir a descobrir el Japó, un país d'immensa riquesa en tots els sentits.
El plat per excel·lència de les illes és la carn de porc (豚肉), que s'acostuma a menjar en fines rodanxes sobre un bol de soba (fideus típics japonesos) condimentat amb una mica de jenjibre. També es pot menjar sol, tallat a quadradets. Normalment és molt greixós, ja que s'ha estat bullint durant varies hores i el greix no s'ha retirat. El tempura d'algues (のりのてんぷら) també és un plat sorprenentment original i deliciós, servit en forma de tapa amb força sal per a sucar. El Soba negre de tinta de calamar també mereix ser mencionat, no tant pel seu sabor sinó per l'horror de dentadura que et queda després de menjar-los!! Com a verdures típiques tenim el Goya (ごや), es tracta d'una espècie de carbassó enorme foradat i molt amarg; i les Beniimo (紅も) patata dolça japonesa de color lilós que es fa servir com a relleno de pastissos i fins i tot com a crema de gelat! També mereix una menció especial l'Umibûdo (海葡萄), literalment "raïm de mar" per la seva curiosa forma de mini ram de raïm de color verd. No obstant però, es tracta d'una espècie autòctona d'alga, que se sol menjar com acompanyament de les amanides tropicals de la regió. El seu gust és una mica insípid si no s'hi posa cap salseta al damunt. Com acompanyant ideal de l'amanida us suggereixo una tapa de tofu (豆腐) "quajada de soja" per a que ens entenguem, ja que l'especialitat d'Okinawa és servir-lo amb salsa de cacahuet que el fa, particularment, molt més gustós! Però si no teniu massa gana, doncs no cal entaular-se! Es pot menjar en qualsevol dels nombrosos restaurants mòbils que trobareu a la ciutat de Naha (capital d'Okinawa) i demanar-vos l'Oniguiri de la casa (o sandwich japonès) a base de truita i pernil bullit (ingredient introduït pels soldats americans) cobert sempre d'una capa d'arròs i nori (fina alga japonesa). Està boníssim i se serveix calentó, envoltat en paper de plàstic, com un entrepà! Mireu la cara de felicitat de la Misa "おいしい！" deia... (què booooo!). Sí, ho estava! Però encara més bons eren els dolços i els tès a l'estil d'Okinawa perquè tant els tès com els cafès es prenen amb una tonelada d'escuma de blat!! Fixeu-vos en els "bento"(おべんと) (menú degustació) de les fotos. Quina gran imaginació en la combinació de sabors i la presentació dels colors! Curiós i molt divertit! El meu tè era d'essència de Haibiscas (ハイビスカス), una típica flor tropical d'Okinawa. Lluïsa... encara segueixes pensant que el Japó no t'atrau?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada