dilluns, 28 de setembre del 2009

Silver Week, escapada a Kyushu

Fa poc us parlava de la Silver Week, oi? Doncs aquests 4 dies vaig aprofitar per viatjar a Kyushu i descobrir el Japó més rural, autòcton i autèntic. Si em queixava de que el Japó manca d’autenticitat i realisme és perquè feia massa temps que no sortia de Tokio, on la realitat japonesa és pràcticament inexistent a la gran metròpoli. Tokio és un món apart, una subtil pinzellada del que és Japó. En canvi Kyushu, l’illa més al Sud de l’arxipèlag japonès, és el mirall que reflecteix l’autèntic Japó. El Japó poc poblat i poc turístic, natural i fresc, més espontani... la cara oposada de Tokio. Les meves amigues i jo vam decidirnos per Kyushu aprofitant una oferta de Sky Mark amb l’esperança de no trobar-hi gaires turistes. Nosaltres buscàvem natura, tranquil·litat i bonics paisatges. Sens dubte, no perseguíem l'ambient sorollós i ensopit de les grans ciutats com Nagasaki o Fukuoka, però afortunadament, com que son ciutats portuàries amb varies illes de mediocres platges a un preu assequible en ferry, encara vam trobar alguna opció per a divertir-nos. Com que feia bo i a Tokio no hi ha platja, no vam dubtar en pujar-nos al primer ferry que ofertava una excursió a l'illa de Ioujima amb l'entrada d'un onsen. Totes vam pensar que un bany relaxant i xiringuitos on menjar una bona mariscada no estaría gens malament... però un cop més, aquest plaer tan espanyol, no l’hem trobat al Japó. M’entristeixo quan me’n adono que busco la meva estimada Barcelona allà on vaig, perquè sempre la tinc present, l’enyoro i em falta. M’enfado amb mi mateixa quan desitjaria menjar una paella asseguda en una terrasseta mirant el mar i m’he de conformar amb un plat d’arròs amb curry quan detesto el picant i no hi ha res més a la carta que pugui demanar! M’empipo quan recordo que fa més d’un any que no tasto l’orxata o el Cacaolat. M’envaeix la nostàlgia quan miro el mar i al sentir les ones que m’acaricien els peus voldria girar el cap i somriure al veure les Torres Maphre i la Gran Balena Daurada de la Vila Olímpica al meu darrera.