dilluns, 14 de setembre de 2009

"El becari", una mica d'humor negre

No tot són flors i violes a la vida d'un becari. Aquests dies comentava les meravelles de viure a l'extranger, viatjar, aprendre nous idiomes i adquirir coneixaments, experiències, enriquir-te a nivell personal i un llarg etcètera de punts de vista positius d'acceptar una beca. No obstant, també hi ha aspectes negatius que s'hauríen de tenir presents, com el fet de que no som assalariats, i que per tant, no cotitzem a la Seguretat Social. Se suposa que hauríem d'estat excempts d'impostos però no és així. Cada mes ens retenen aproximadament el 15% d'IRPF. D'altra banda, no signem cap contracte, la qual cosa implica que no tenim dret a vacances ni una nòmina. Les vacances i els festius, al no estar regulats en cap contracte, depenen de la bona voluntat del Director de la Oficina on ens trobem. Enlloc d'un dret, les vacances semblen un premi per aquells que es porten bé i compleixen amb el seu deure. Alhora de demostrar el que cobrem necessitem "justificants" o cartes expedides per l'Embaixador del país on ens trobem, que demostrin que en aquell país hi hem anat a treballar. El Departament d'Inmigració japonès, quan m'havía d'expedir el visat per 2 anys, tampoc sabía bén bé quin paper tenía jo al "Departament Turístic de l'Embaixada d'Espanya a Tokio" i em va expedir un visat oficial - diplomàtic en un passaport ordinari! Avantatges: cada cop que entro i surto del país gaudeixo d'un tracte preferent i m'estalvío moltes cues a l'aeroport. Desaventatges: No em puc registrar com a resident de Tokio perquè figura que sóc "diplomàtica" i que estic de pas. No puc tenir res al meu nom, ni telèfon mòbil, ni contracte d'internet, ni evidentment, un pis de lloguer. Sempre he hagut de dependre d'un avalista, japonès, evidentment. Sí... ser becari no és tan meravellós com sembla, sovint no ens sentim integrats encara que els companys de feina procurin fer-nos sentir com a casa. Som diferents, som becaris.