diumenge, 2 d’agost de 2009

富士山を上る・Pujar el Fuji san

夏になると日本人だけでなく日本にいる外国人も富士山に登りたいと思うのです。毎年、夏の3ヶ月の間は富士山に登ることが出来るので、大勢が同じ時間帯に同じ場所を登るのでいつも混んでいます。去年、私は行けなかったですが、多くの友達が富士山に登りました。その経験話しがとても面白かったので、今年こそ私は登りたかったのですが、天気が良くなかったのです。それに、私はいつも疲れた感じがしているので、多分その経験は出来ないと諦めています。併し、友達の話のお陰で富士山の経験について書くことができます。素敵な経験だね!
Quan arriba l'estiu, al Japó, és molt típic preparar l'ascensió al Fuji san (el volcà japonès més popular) de quasi 4.000 metres d'alçada. Sovint, els excursionistes que s'aventuren a escalar-lo no hi van gaire preparats i es troben amb alguna sorpresa desagradable, com la fatiga, la gana, el fred gèlid a mesura que s'aproximen al cim, la manca d'ogíxen i el detonant japonès: les cues. Sí, cues com la de la caixa del supermercat durant més de 8 hores de pujada i 4h de baixada de la mítica muntanya. L'any passat vaig estar temptada a intentar escalar el símbol del Japó, clàssica excursió sota el lema "tot japonès ha d'escalar el Fuji una vegada a la vida, però qui repeteix és estúpid". Tots els meus amics van organitzar l'ascesió i van aconseguir arribar fins al cim, sense mi. Jo no hi vaig poder anar i aleshores no em va saber tant de greu, ja que pensava "Ja ho faràs l'any vinent". Malhauradament, aquest any tampoc ha pogut ser. El Fuji san és una muntanya escalable només els mesos estiuencs (juliol, agost e inicis de setembre), perquè més endavant ja fa massa fred i el cim es gela, impossibilitant les ascensions. Aquest estiu, que sembla que el bon temps no arribi mai a causa de tanta pluja... no m'ha permès llançar-me a l'aventura. Potser més val així... no tinc prou condició física com per gaudir d'una experiència tant esgotadora. De tota manera, m'agradaría mostrar-vos una imatge de les espectaculars vistes que l'odisea del Fuji permet... com la meravellosa sortida del sol, que imagino compensa tant d'esforç. Gràcies amics, per l'esforç i les fotografíes!