
Segur que no sóc l'única persona que es pregunta perquè no hi ha adopcions al Japó. Un país tant tancat en sí mateix, extremadament conservador i nacionalista resulta difícil de creure que es donin casos d'adopcions. Si és que no podia ser d'una altra manera... No es pot esperar que una de les societats més impenetrables del món s'obri al mateix ritme frenètic de la globalització i es "posi de moda" adoptar nadons extranjers, quan ja resulta poc comú el cas d'adopcions entre japonesos. El Japó necessita el seu temps. Fa uns anys vaig veure una pel·lícula basada en un fet real que em va impressionar i entristir. Dare mo Shiranai (Nadie sabe) descriu la vida d'una família monoparental de 4 germans de pares diferents i una mare irresponsable que ni tan sols els va inscriure al néixer, els hi va negar l'escolarització i per si encara fos poc, els va abandonar. Aquesta és la història dels 4 nens abandonats de Nishi-Sugamo (1988). El fet més horrorós e inexplicable d'aquesta història és la passivitat dels veïns davant d'un cas com aquest. Com és possible que 4 nens (el més gran en té 12) lluitin durant mig any per sobreviure sols en un pis d'una gran ciutat i absolutament ningú ho comuni als Serveis Socials? Hi ha masses coses que no funcionen en aquesta endarrerida societat. Què trist que hagin de passar fets com aquest per a que el país es plantegi un debat social. En fí, opino que els japonesos encara han d'arreglar molts problemes interns que afecten dràstica i negativament a la seva societat, abans d'obrir les portes a noves influències extranjeres, com en aquests cas, les adopcions internacionals. Article recomanat: "Por a les adopcions", que comentaré molt aviat.
1 comentari:
Aquest video m'ha fet pensar en tú.
http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap080722.html
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada