Meravelles Catalanes de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura)

Banc serpentejant del Park Güell (Barcelon

Sabíeu que la UNESCO ha declarat 9 conjunts patrimonials catalans dins la seva llista d'obres excepcionals? Sabíeu que només a Barcelona, comptem amb un total de 9 obres declarades patrimoni mundial de la humanitat i que, 7 de les quals van ser dissenyades per Gaudí? Antoni Gaudí, figura clau del Modernisme a Catalunya, fou el geni creador d'obres úniques ubicades principalment a Barcelona. Les sabríeu enumerar? el Parc i el Palau Güell, la cripta i la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, la Casa Vicenç, la Casa Milà i la Casa Batlló. També ho és la cripta de la Colònia Güell, però recordem que no es troba ubicada a Barcelona sinó a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). D'altra banda, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, contemporàni de Gaudí, mereix dues obres declarades PMH a Barcelona ciutat. Quines obres són? l'Hospital de Sant Pau i la Santa Creu juntament amb el Palau de la Música Catalana. Recentment, la UNESCO ha volgut incloure dins la seva classificació, recursos d'interès turístic i patrimonial intangibles, és a dir, festes i tradicions catalanes com la Patum de Berga i els Castellers o la dieta mediterrania. Si ens dirigim cap al sud de la capital catalana, seguint les traces de les obres declarades patrimoni de la humanitat, arribarem a Poblet, on es troba el monestir més espectacular de la ruta del Císter. Després, trobem Tarragona, l'antiga colònia romana, capital de la Hispània Citerior. El conjunt arqueològic de la colònia romana de Tàrraco, més l'Arc de Barà, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol i la torre dels Escipions, també en formen part, sense oblidar-nos de vil·la romana dels Munts a Altafulla, la necròpoli paleocristiana i el mausoleu de Centcelles. Pel que fa al patrimoni rupestre, la UNESCO declarà un total de 757 jaciments ubicats al llarg de tota la franja mediterrània ibèrica, dels quals 60 es troben exclusivament en comarques catalanes. Finalment, què seria de Catalunya sense les joies del romànic més genuí? Trobem doncs, a la bonica vall de Boí a l'Alta Ribagorça, un conjunt de 9 esglésies declarades PMH l'any 2000. Per a saber-ne més, us convido a visitar el següent enllaç.

Breu lliçó d'història de l'art a Catalunya visitant el MNAC

Segurament a molts de vosaltres no us interessi la religió i encara menys, l'art vinculat a la història religiosa de Catalunya. Afirmaré que no em sorprèn, perque ambdues temàtiques són abundants i complexes. Sovint, arribar-les a comprendre i apreciar, implica forces hores d'estudi i una base prèvia d'art i d'història. Ja que a tots ens agrada viatjar i comprendre els espais que visitem, procuraré sintetitzar al màxim la passejada virtual a través de la nostra història religiosa i artística. Primer de tot, sabeu quina és la diferència entre una catedral i una basílica? una Catedral és la seu episcopal d'una diòcesi, d'on hi té Seu o Càtedra un bisbe; mentres que una basílica és un temple consagrat prèviament per un Papa. Sabíeu que la cadira del bisbe més singular de tota Catalunya es troba a la Catedral de Girona? I que la figura del Papa de Roma és l'única persona amb potestat de concedir el títol de basílica a un temple? Sovint confonem catedral i basílica, sobretot a Barcelona, anomenant la basílica de Santa Maria del mar com "la Catedral del Mar" o la basílica de la Sagrada Família com "la Catedral de Gaudí". Hem de tenir present que, en una mateixa ciutat, de Catedral només n'hi ha una. Sabeu  quina és la diferència entre un monestir i un convent? els monestirs són espais de reclusió de grups religiosos que s'hi apleguen per viure en comunitat. Quan es reclouen per viure en solitari se'n diuen "ermitans o anacoretes" i l'espai on s'aïllen és l'ermita. Els monestirs cristians on hi viuen monjos o monges, s'anomena Abadia o Priorat en funció de si està regit per un Abat o per un Prior i la seva característica principal és que es troben isolats, amb la finalitat d'obtenir el retir espiritual de la comunitat, apartada dels homes, en contraposició al Convent, que tal i com ens suggereix la paraula, conviuen entre ells. Un Santuari és, principalment, un lloc de peregrinació i culte a una divinitat; mentre que una parroquia és senzillament l'espai on es reuneix la comunitat de fidels catòlics. Suposo que un cop clars aquests conceptes bàsics, ja podem apreciar millor l'art religiós i gaudir plenament de la visita del MNAC. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull la col·lecció d'art romànic i gòtic català més important del món i fa un repàs a través dels més de 1.000 anys d'història de l'art religiós català. Després de visitar-lo, entendreu els orígens de la nostra història religiosa que començà amb l'art romànic, introduït a Catalunya per influència dels francs durant la reconquesta carolíngia de les terres ocupades per visigots i àrabs. L'embrió de Catalunya es formà arrel de la confluència de cultures que enriquí les primeres mostres artístiques del que considerem l'art pre-romànic. D'ençà de les nombroses influències que ha sofert Catalunya al llarg dels segles, sempre hem desenvolupat la nostra pròpia versió autòctona de les corrents artístiques europees. Així doncs, el romànic català es començà a definir cap als volts dels segles XI i XII, amb el seus màxim exponents, les catedrals i els monestirs. Seguidament, ens endinsem a l'etapa gòtica, quan Catalunya gaudía d'una salut excepcional durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'expansió mediterrània que propicià un gran enriquiment comercial i un fort intercanvi cultural. Ja cap a finals del s. XIV, Catalunya començà a entrar en decadència a causa de greus epidèmies com la famosa pesta negra amb l'afegit d'una gran crisi econòmica així com l'inici d'un llarg període d'inestabilitat política i social. Us sona la tràgica etapa de la Inquisició? Obviament, amb aquest panorama, poques manifestacions artístiques tornarem a trobar a Catalunya, tant impressionants i magestuoses com les que es van realitzar a l'edat mitjana. El renaixament, el barroc-rococó i el Neoclassicisme no van arrelar amb la mateixa força que ho va aconseguir el gòtic al llarg dels segles XIII - XIV i XV. No va ser fins a finals del s. XIX que sorgeix el Modernisme amb la figura d'Antoni Gaudí, qui decidí, l'any 1883, començar a portar a terme el projecte del temple més bonic, únic e impressionant del planeta. Cal dir que, malgrat la Sagrada Família resti encara inacabada, la basílica representa la imatge de la capital catalana i que, gràcies a la seva projecció internacional, Catalunya és coneguda arreu del món.

Yes, We CAT・２０１２年９月１１日のバルセロナの顕現

バルセロナの顕現の中で私達の従兄弟達

地下鉄の中で子供たちも準備していました！

バルセロナの真ん中にカタルーニャの独立なフラグ

昨日、１１日９月、カタルーニャ人はバルセロナに集まって、印象的な顕現を開きました。カタルーニャ州の色々な街の中でバルセロナはカタルーニャ州都だから、ほとんどみんながバルセロナに来ました。この顕現の始まった時間は午後６時聞いたけど実は朝から街がすごく混んでしまいました。特に、バルセロナの真ん中でカタルーニャ広場とかグラシア通りなどは混んで過ぎて、誰も歩けなかった。ひどい！でも、昨日の顕現は悪くなかった事ではないです。昔からカタルーニャはスペインの州ですがカタルーニャの人たちはスペイン人より、違う文化があり、違う気持ちを持っています。カタルーニャの歴史もスペインの歴史より、違います。１７１４年９月１１日の前、カタルーニャは自分の政府があったけど、カスティヤに対してカタルーニャの人たちは酷い戦争を負けました後、カタルーニャがスペインの州になりました。その時から今、自分の文化やカタルーニャ語の状態が良くなりましたけど、最近、経済危機のせいで悪なりました。スペイン政府はどんどん厳しくなって、カタルーニャ人はとっても疲れました。昨日はカタルーニャ州の国民の休日だったのでこの顕現が開きました。私達はスペインの独立ほうしい。取り敢えず、昨日の顕現の結果まだ分からないけど、今日、私達はとっても幸せ！ほとんど２００万の人たちが顕現に参加していました！印象的な結果でしょう？ここまで以上ですがこちらもロイターの案内や田中龍作ジャーナルの記事。

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 3ª part "Un món bestial"

Ja és casualitat que just una setmana després d'haver tornat d'Uganda, Tele Madrid acabi d'emetre un capítol dedicat als madrilenys residents al país. Acabo de veure'l en directe des d'internet i espero que aviat estigui disponible per poder-lo compartir. Però és que just una setmana abans de marxar de viatge, tv3 també va emetre un altre capítol dedicat a la rica biodiversitat del país, consagrant l'emisió als primats en perill d'extinció: goril·les i ximpancés. No hi ha dubte que Uganda és el destí preferit d'aquest estiu 2012! Tindrà alguna cosa a veure la pifia del president quan afirmava "Spain is not Uganda"? Espero que gaudiu del capítol i a la propera entrada us mostraré les meves propies fotografíes e impressions de les visites als Parcs Nacionals de Virunga i Bwindi. Tal i com ho van viure els joves estudiants de veterinària, nosaltres també vam gaudir d'allò més de la nostra fascinant, única i màgica expedició!

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "La infància"

Sipi (Uganda de l'Est)

El petit conguito i la seva germana a Obongi (NO d'Uganda)

Somriures constants dels nens Acholi (Uganda del Nord)

La vida contemplativa al poblat pescador d'Obongi

- How are you? - I'm happy a Laropi (Uganda del Nord)

a Obalang, Uganda Central

 a Laropi (ètnia Adjumani d'Uganda del Nord)

Arua (NE d'Uganda)

Rengen (NO d'Uganda)

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "l'altra infància"

Provablement a uns quants us haurà arribat el vídeo de la campanya de sensibilització americana contra Joseph Kony. Per als que us soni el tema, permeteu que m'allargui i us comenti el meu punt de vista i per als que no n'heu sentit a parlar mai, us demano uns minuts d'atenció. El tarat mental d'en Joseph Kony (perdoneu l'expresió però sincerament no trobo altres paraules) és el líder de la guerrilla LRA (Lord's Resistance Army) i el seu objectiu "polític" és el de governar Uganda segons la llei dels 10 manaments de la religió cristiana. Com va començar? Segrestant nens del nord d'Uganda, d'on es diu que ell n'és originari i obligant-los a lluitar al seu exèrcit. Si es negaven a deixar les seves famílies, se'ls mutilava i/o se'ls obligava a matar els seus familiars. Les nenes, d'altra banda, no s'escapaven a la desgràcia. Elles acabaven d'esclaves sexuals i/o de cuineres per als guerrillers. Recentment, s'han fet algunes campanyes de denúncia contra els abusos d'aquest tarat mental que es creu messies del senyor i sembla ser que malgrat segueixi lliure i en actiu, cada cop li costa més actuar i seguir reclutant nens-soldat. Actors internacionals com Invisible Children donen suport al govern ugandès per aturar la guerrilla, capturar el seu líder i alliberar els més de 30.000 nens i nenes segrestats. Mentrestant, totes les nits des de fa més de 20 anys, aquests infants dels poblats del nord, fronterers amb Sudan del Sud, dormen en centres d'acollida, separats de les seves famílies. És l'única mesura "momentània" d'evitar que siguin segrestats, mutilats, torturats i/o assassinats si fugen o es neguen a col·laborar amb la LRA. Durant la nostra estada hem conegut milers de nens. 23 dies donen per molt i en un país com Uganda, on la natalitat és altíssima (uns 7 fills per dona), n'hem vist moltíssims. El més curiós i admirable és que no n'he vist cap que estigués trist o si més no, mostrés feblesa. És més, el 90% dels nens ugandesos somriuren constantment, se'ls veu forts, animats i plens d'energía. Em meravella com malgrat les dificultats a les que s'enfronten cada dia, la població ugandesa sembli tan alegre i feliç. Com n'hauriem d'aprendre d'ells! Aquest viatge ha estat per a mi, entre moltes altres sensacions, una gran dutxa d'humiltat. Prou de pessimisme i victimisme! La nostra crisi econòmica és un petit got d'aigua on ens hi encanta ofegar-nos comparant-la amb la realitat ugandesa i la de molts estats africans. 

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 1ª part "La sabana"

Ja fa un parell de dies que he tornat d'Uganda. Un país sorprenent ple de màgics paratges i situacions que et tallen la respiració. Uganda és, sens dubte, la perla d'Africa. Ideal per als viatgers més aventurers i els exploradors més intrèpids. Qui la visiti, quedarà fascinat amb cada somriure infantil i atrapat amb el ritme pausat de la brisa bufant a través de les acàcies, magestuoses e inmenses. La concepció del temps a Uganda divergeix totalment de la nostra. El temps no es mesura amb rellotges. Quan és el moment, la natura t'ho farà saber i mentrestant, sigues pacient i no deixis d'observar-la. De fet, és tasca difícil apartar la vista de l'entorn esquitxat d'acacies on sempre s'hi troben ocells de tota mena alimentant les seves cries o voltors esperant pacients el seu torn per menjar. Mentrestant, uns metres més enllà de l'escena, una família de joves lleones d'en prou feines 2 anys, es llepen les ferides després d'haver caçat un búfal despistat. La sabana sempre ha respirat tranquil·la i pausada des dels nostres orígens, ignorant els rellotges o qualsevol forma de mesurar-li el pols. La mare terra la rega d'abundants pluges que alimenten el cabdal dels seus rius i llacs, font de milers d'espècies. D'altra banda, el gran sol africà escalfa Uganda més càlidament que el nostre sol europeu, amb temperatures que sobrepassen els 30ºC al migdia, en temporada seca. La tímida lluna, en canvi, només es deixa veure si els núvols constants li permeten mostrar la seva forma peculiar. Sabíeu que a l'Equador africà la lluna creixent té forma de cistell i quan decreix, sembla un barret? És tan diferent de la nostra lluna mentidera que, mostra una D quan creix i una C quan decreix? Sí, a Uganda el temps no es mesura. Senzillament flueix constant i eternament com el Nil. Si sempre us passa el temps tan ràpid com a mi, tindreu tanta feina en abarcar tanta inmensitat en tantíssimes "petites coses" que quan us en vulgueu adonar, ja haurà arribat el dia de tornar a casa.  

We welcome you with pleasure song to Uganda by the kids from R.O.D.C.

People from all over the world, let me introduce to you my first impressions and greetings from my trip to Uganda. So we beg you to pay attention and listen all we show you today! It's my pleasure to show you "We welcome you" song by my beloved Ugandan kids from Rulonguri orphans development centre in Kisoro (SW Uganda). Hope to enjoy the song and their dance! Es un honor i un gran plaer poder-vos mostrar el vídeo d'un dels moments més màgics d'aquest preciós viatge a Uganda que, sens dubte, sempre recordaré. Gràcies per la vostra càlida acollida, estimats nens!

Itinerari cap a les Muntanyes de la Lluna, Uganda

Dedico aquest post a comentar-vos l'itinerari previst abans de marxar. D'aquesta manera, quan no disposi d'internet, corrent elèctrica ni serveis mínims, podreu imaginar on sóc només mirant el calendari. La diferència horaria d'Uganda respecte Espanya és només d'1 hora més. El primer dia, dissabte 11/8, dormirem en un hotel a Entebbe, antiga capital colonial, vora el llac Victòria. El primer i l'últim "hotel" on ens allotjarem al larg de les 22 nits a Uganda. L'endemà, diumenge 12, visitarem Jinja i al capvespre dormirem en un campament. Dilluns 13 anirem cap a les Sipi Falls, en direcció nord-est. Els dies 14, 15 i 16 d'agost els dedicarem a conèixer les terres de la tribu dels Karamojong, a Moroto, on s'hi troba el Parc Nacional de Kidepo, molt a prop de la frontera amb Kenia i Sudán. Divendres 17 ens acomiadarem dels Karamojong per visitar la nova tribu dels Acholi, a Kitgum. El cap de setmana del 18 i 19 d'agost el dedicarem a contemplar els verges paisatges del Nil a Adjumani, triple frontera entre Sudán, Uganda i el Congo. Dilluns 20 arribarem al PN de Murchison, la reserva natural més gran del país, on hi dormirem dues nits acompanyats d'hipopòtams vora el delta del Nil. Dimecres 22 ens dirigim cap al Sud recorrent la falla del Rift Occidental per acabar la jornada dormint a la Reserva Natural de Kabwoya. Dijous i divendres (23-24/8) toca Kilembe! Les famoses muntanyes Rwenzori, popularment conegudes com les mítiques muntanyes de la lluna, sempre envoltades de l'espessa boira que més d'una vegada havien despistat els més exigents exploradors del s. XIX. Dissabte 25, si tenim sort, veurem lleons al PN d'Isasha i diumenge 25, enfilem cap a Kisoro, els Alps Africans, triple frontera amb el Congo i Rwanda. La darrera setmana del viatge la dedicarem, si el temps i la situació política ens ho permet, a fer el tant desitjat i esperat Gorila Trek. Provarem d'entrar-hi pel costat ugandès, provablement des de Bwindi. Cap als voltants del dia 30, hauriem d'arribar al llac Bunyoni, a 2000 metres d'alçada. L'1 de setembre el dediquem a tornar cap a Entebbe i diumenge 2, si tot va bé, tornarem cap a Barcelona via Istanbul. No us perdeu la sèrie de mini documentals que adjunto en aquest post. Quan acabi el vídeo Youtube "I love Uganda", trobareu uns quants documentals realitzats per entitats com Tourism Ugada (anglès). No son boníssims, son fascinants!     

If you're going to visit somewhere, don't just visit anywhere, #visitUganda!

Best friends in Kazo (Kawempe) pictured by M.K.Hofslett, april 2012

Doncs aquí estic, acabant els preparatius amb una mica de nervis, ho reconec. Quan penso que aquest deliri per conèixer l'Africa ja em ve des de que vivia al Japó, una extranya barreja entre emoció i estat d'alerta, m'atabalen mentre intento encabir 7 kilos d'equipatge a la maleta. 4 hores d'intents més tard, decideixo que marxaré amb 10 kilos a facturar cap a Entebbe (Kampala). Quasi tot és a punt i quasi tothom és al corrent de que marxo dissabte cap a Uganda. El compte enrera s'ha activat i no tornaré fins setembre a Barcelona. Durant 23 dies m'endinsaré en terres africanes, l'origen del planeta, les arrels de la humanitat. Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-me les verges sabanes esquitxades d'ombres de baobab, resseguint un horitzó espectacular, presidit per un sol de capvespre vora el llac. Oh, Sí! Me'n vaig a l'Africa! Que si tinc por? Sincerament, l'he tingut. Com més gran em faig, més dubtes i més mandra, però afortunadament sempre m'acabo decantant per desafiar l'estat de por. Si m'hagués d'aturar per cada advertència que he sentit per part de metges, farmacèutics, familiars i amics al llarg dels meus 29 anys, provablement no hauria conegut ni la meitat dels quasi 50 països que he tingut la oportunitat de descobrir. A més, Terres Llunyanes m'ha assegurat que no cal patir, que la situació política del país no alterarà en excés el recorregut previst, que l'epidemia d'èbola que fa poc va omplir tots els diaris està controlada i que confiï en la gestió dels guies. Després d'una llarga temporada recercant informació, gestionant tramits mèdics i burocràcia administrativa, he decidit que hi confio. Confio en que valdrà la pena. Segur que m'encantarà. Confio en que tornaré enriquida. Sento, un cop més, aquesta adrenalina pre-viatge invadir els meus sentits i el meu pensament. No serà fins dissabte al migdia que m'enlairaré cap a terres llunyanes, però el meu cap ja fa temps que ha començat a volar. Fins aviat, Barcelona. Uganda m'està esperant!

Colònia Güell ・コロニア･グエル教会地下聖堂

ガウディによって建てられた  Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

今日は友達と一緒に観光ツーアをしました。今朝、８時にカタルーニャ広場に待ち合わせてカタルーニャ観光バスに乗って、サンタ・コローマ・ダ・サルバリョー街に行きました。この街は１９世紀末に広くて大切な産業な街でした。バルセロナから近いし、川から近だし、電車線も近いから産業のための位置は便利でした。１９世紀にスペインの中でカタルーニャ州は一番産業な州だったので移民が沢山あり、その地方は人気になりました。それで、カタルーニャ市民の一番お金持ちの人たちは色々な工場を作っては決まりました。エウゼビ・グエイは実業家の中で一番有名な人でした。彼の友達の中でガウディは一番素敵な建築家いたのでその産業な街の教会がガウディによって建てられました。その時にガウディはサグラダ・ファミリアの仕事ですごく忙しかったのでこのプロジェクトがあまり働けなかった。しかし、この街の一番有名な場所はガウディによって教会の地下室です。ガウディ・ファンのため、バルセロナに来たら、この場所を訪問しなきゃいけない。この経験は面白くて、場所はとっても奇麗です。

Ara Lleida!

Claustre de la Seu Vella (Lleida)

Ja tocava! Feia quasi 6 anys que no posava els peus en les boniques Terres de Lleida. La darrera vegada, durant el Fam trip organitzat per l'Agència Catalana de Turisme, només vaig tenir la ocasió de conèixer la capital del Segrià, la Universitat de Cervera i l'Estany d'Ivars. Calia, amb urgència, tornar-hi a refrescar la memòria, empapar-me de les novetats i sobretot, visitar la meva amiga i ex companya de pis i feina a París, a qui dedico aquesta entrada: la Carol Berga. Com que Lleida és la seva terra i a més, treballa a la Oficina de Promoció Turística de la ciutat, qui hauria pogut trobar millor que ella per a descobrir els secrets de la regió? Hem passat uns dies fantàstics malgrat la calor sufocant a quasi 40ºC. M'ha portat al Castell medieval del preciós poble de Montsonís, encara habitat pels seus barons! També hem visitat el museu de joguets i autòmats de Verdú, el Monestir de Vallbona de les Monges que, conjuntament amb Poblet i Santes Creus, forma part de la famosa ruta del Císter. La visita que més em va impresionar fou el Castell de Gardeny, Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple, on per fi em va quedar més clar qui eren els templers i a què es dedicaven al llarg del S. XI. També vaig gaudir força del passeig pel centre històric, on hi trobem un dels boulevard comercials més llargs d'Europa (2 km) esquitxat de cases modernistes, edificis medievals com la Paeria, que vol dir Ajuntament i és d'estil romànic civil o la Seu Nova, que vol dir Nova Catedral. La Catedral Vella, principal atractiu turístic de la ciutat es coneix com la Seu Vella i es troba en un dels 2 turons de Lleida. La Seu i el Castell del rei o la Suda, serviren de caserna militar durant tants anys que ens trobem amb un conjunt arquitectònic pràcticament despullat d'elements decoratius. De tota manera, a la Seu Vella no li calen gaires complements més dels que s'han pogut conservar. La magestuositat del seu claustre únic a Europa, situat als peus de l'església, és una gran mostra de la transició del romànic al gòtic. Només ens quedava acabar de gaudir de la jornada turística amb un bon àpat, lleuger i exòtic, al novedós Gastronomik 2.0. a l'estil tokyota, amb pantalles d'última generació enlloc de cartes, amb preus molt raonables i un servei excel·lent. A què espereu per visitar les Terres de Lleida? Busqueu quin tren AVANT us va millor i a gaudir-ne!     

Lleida ・リェイダ州の都市

Montsonís 城のテラス

やっと、８月ですね！いいなぁ〜！カタルーニャではどこでも行ったらすごく暑いですがほとんどの人たちが休暇中だから、大丈夫です。一昨日、速く起きてサンツというの駅に行ったりAvant というの電車に乗ったり一時間後でリェイダ街に着いたりしました。この街はカタルーニャ州都の中で位置が一番西です。海がないので蒸し暑くないし、バルセロナより人口があまりいないし、とっても静かな街です。カロリナという私の友達がリェイダの市民なので彼女は観光ガイドにとして街を見せてくれたから喜びました。一昨日、街の近くに行ったり、彼女の車で運転したり、Montsonís 城を訪問したりしました。この城の男性はまだ城に住んでいて、とても面白かった。城のテラスからモンソニス村の景色はすごく奇麗でした。城の訪問した後、Verdú というの村に行って玩具博物館を訪問しました。午後、Vallbona de les monges というの修道院を訪問しました。修道院の時代は１３世紀だから、ロマネスコ様式ゴチコ様式の間です。それで、この様式の名前は Císter です。カタルーニャではこのような修道院だけでなく、二つもあるんですよ。後、Poblet や Santes Creus もあるんですけどそのテーマのツーアがあるそうですから、興味があれば、Ruta del Císterを押して下さい。取り敢えず、ほとんどの案内はスペイン語か英語だけですから、頑張って下さい！

Cooperativisme a Catalunya i Cellers Modernistes

Interior del Celler de Pinell de Brai @Caixa Forum

La història del Cooperativisme a Catalunya néix com a conseqüència de la plaga ocasionada per la filoxera que, arribà cap a 1880, atacant les collites i provocant una forta crisi econòmica i social. Encara que pugui semblar paradoxal, els propietaris de les vinyes impulsen una forta acció colectiva que incita un moviment interclassista. Tant propietaris com jornalers tenen com a objectiu millorar les seves condicions laborals i situar el vi en 1ª línia econòmica i social. Es desenvolupen noves tècniques de producció, millorant tant el vi com les condicions de treball dels jornalers. La difusió del coneixament implica la reducció de costos i l'augment de la producció del vi. Les cooperatives néixen en un moment de reestructuració del món rural, impulsat per la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch (1917 - 24) en ple període modernista. El Modernisme a Catalunya fou un moviment social i artístic inspirat en els grans canvis que havia provocat la revolució industrial, gràcies a l'aparició de la màquina de vapor i l'electricitat. Fou principalment, un moviment urbà i burgès, amb la idea de donar suport al progrés de l'Industrialització. Mentrestant, el món rural també es modernitzava, amb la creació de nous cellers. La majoria d'aquests es van construir entre 1918 i 1923, principalment per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, gran admirador de Gaudí. L'arquitectura evoluciona per adaptar-se al nou paisatge i arquitectes i viticultors treballen plegats per crear, tal i com anomenà Àngel Guimerà, "Les Catedrals del Vi". Per a saber-ne més, visiteu l'exposició Cellers. Cooperativisme + Modernisme del Caixa Fòrum de Barcelona (fins el 14 d'octubre).

Cellers, la ruta del Vi i del Cava

Heu visitat mai un celler? Jo tampoc ho havia fet mai fins divendres passat que, em vaig decidir a provar l'experiència de la mà del Catalunya Bús Turístic. Ja quan treballava al Barcelona Bús Turístic (fa 6 anys) recomanava les 3 rutes del programa sense conèixer-ne cap. De les 3 opcions: Vi i Cava, Girona i Dalí o Montserrat i la Colònia Güell; vaig decidir començar per la que em semblava més desconeguda i exòtica. Es a dir, la ruta del Vi i del Cava, dels cellers i de les vinyes. Reservant des de la mateixa web del Catalunya bus turístic o des de Turisme de Barcelona, el descompte és del 10%. La ruta inclou el trasllat, les entrades a 3 cellers diferents amb guia local a cadascún d'aquests i les explicacions adicionals del guia del propi bus. La jornada comença a Plaça Catalunya a les 8h30 per arribar a Jean Leon cap a les 10h. Un preciós celler on hi trobarem un vi d'autor tant original com el seu fundador, Ceferino Carrión. Per al meu gust, a les 10 del matí encara és massa aviat per apreciar diverses textures de vi negre, amarg i dolç, espès i lleuger, per als més experts i per als més novells que tot just s'estrenen en aquest nou món dels sentits. No obstant, amb el bon clima, les magnífiques vistes de la comarca i l'excel·lència d'un bon vi de qualitat amb D.O. Penedès, cal reconèixer que l'esforç val la pena. La següent visita es dedica al Celler Miguel Torres. Només arribar, un trenet ens endinsa cap a les enormes instal·lacions de producció del vi, des de les vinyes fins a la fàbrica, recorrent el celler i els magatzems. Un cop finalitzat el recorregut, es visita el Museu de la família Torres i es gaudeix d'una breu introducció al món del maridatge. Com combinar un vi negre o blanc amb diversos tipus de formatge? Com distingir un vi sec d'un vi dolç? Totes les respostes es resolen durant la visita guiada, on us ho explicaran tot degustant una modesta però intensa varietat de formatges i vins. Ja per acabar, abans de tornar a Barcelona, la sorpresa final: les Caves Freixenet a la capital del cava, Sant Sadurní d'Anoia. La zona de producció del cava la integren 160 municipis del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia ja concentra el 75% del total de la producció. Tant Freixenet com Codorníu, situades en bonics cellers modernistes, són actualment els més dinàmics del sector, amb una producció de quasi 200 milions d'ampolles produïdes anualment. Si encara us falten raons per endinsar-vos al món del vi, el cava i els cellers modernistes, el Caixa Fòrum mostra actualment l'exposició "Cellers: Cooperativisme i Modernisme". Un recorregut per la història del cooperativisme a Catalunya en temps de la Mancomunitat, dinàmica e interactiva. Obert al públic fins les 21h. Voleu més excuses? 

カタルーニャが燃えている！ànim, Catalunya!

昨日の夜、カタルーニャ州の北のアンプルダという地方に酷い火災が始まりました。今日は一日中、消防士の仕事が大変だった。残念ながら、たまに、夏になる時、火災が多いんですが今年の火災が前の年より、酷すぎるんです。北カタルーニャの状態はホントに危なくて悲しいです。アンプルダ地方に住んでいる人は朝から家で待たなきゃ行けないか逃げなきゃいけないか酷い風のせいでまだ分からないのでみんな心配ですね。私の気持ちもとっても悲しくて心配です。私の大好きな地方は燃えてしまう！心が痛い。ここを押せば、英語での記事。Tragedy in Catalonia. Si cridem demanant ajuda i ens surt en català és perque tenim interioritzadíssim que desde sempre i pel que sembla, encara més en un futur, som autosuficients. Ningú ens vindrà a treure les castanyes del foc (mai més ben dit) sinó al contrari. Sembla que encara vulguin encendre més la flama del desig d'independència. Ànim, Catalunya!

Ken Kobayashi ・Mr Ben・小林ケン

先週、イギリスのロンドンに友達を会いに行きました。私の会いに行った友達はスペイン人ですが新しい友達を知り合った。彼は小林ケンという日本人とヨーロッパ人のハーフです。彼のお母さんは日本人ですがお父さんはドイツ人です。彼は子供ごろ、イギリスだけでなくドイツと東京に住んでいました。それに、小林ケンは良いミュージシャンですよ。ここは彼によって面白くて楽しいテーマです。歌の名前はベンさんです。ヴィデオクリップを面白いでしょう？

I aquí teniu un dels vídeoclips d'en Ken Kobayashi, el noi que vaig coneixer el passat cap de setmana a Londres, mentre visitava els meus amics. El tema d'aquesta cançó és titula Mr. Ben i com podeu veure, es va rodar a Londres l'any 2009, quan l'artista tot just tenia 20 anys. Enhorabona, Ken! Continúa deleitant-nos amb la teva música original, animada i divertida... i a vosaltres, lectors, desitjo que us agradi tant com a nosaltres. Arreveure! 

London Breakaway

Capuchino & muffin @Greenwich

Boris, Anna, Montse & Ana @Covent Garden

Ja tocava que em decidís a visitar la colleta d'amics expatriats a Londres! La majoria d'aquests (nois), fa temps que hi viuen, mentres que d'altres (noies) fa menys de mig any que s'hi han instalat. La raó principal d'aquesta visita de 4 dies era retrobar-nos tots plegats en una mateixa ciutat. El més curiós és que tots els amics que he anat a visitar tenen un mateix vincle en comú, i no és London sinó Tokio. Tots nosaltres ens vam conèixer fa 4 anys al Japó, on hi treballavem, compartiem i sortiem plegats. 4 anys més tard, la major part de la colleta ha triat la capital britànica per viure-hi i el destí ens ha tornat a agrupar. En aquesta ocasió m'he allotjat a casa la Montse, mentres que fa 2 anys em vaig quedar a casa el Boris, junt amb en Juanma. Ho recordeu? Suposo que tampoc haureu oblidat a la Montse si heu anat seguint el blog. Quan vivia a Tokio, es podria dir que ella i jo erem "cul i merda"... una mica com amb la Isabel, la Mizuki, l'Oihana i l'Anna. La meva família tokyota era amplia i rica, internacional i dinàmica, perque no paravem mai quiets! Ara que ja han passat 4 anys i cadascú de nosaltres ha anat seguint el seu camí, l'amistat perdura malgrat no compartir la mateixa ciutat. Vaig arribar a London Stansted el passat divendres 13 de juliol a les 8 am. El clima era fresc i semblava que es posaria a ploure en qualsevol moment. El primer que vaig fer va ser comprar la Oyster Card i anar a visitar el British Museum, cèntric, interessant i gratuit mentre feia temps esperant a que la Montse plegués de la feina. M'hi vaig passar quasi tot el dia observant sales detingudament i la següent parada va ser la National Gallery que, com la majoria dels museus de la ciutat, també és gratuita. Allà és on finalment em vaig retrobar amb la Montse a les 17h30. Des de fa 4 mesos, és la nova directora de PexGa, la plataforma empresarial de Galicia al Regne Unit i la seva oficina es troba a 500 metres de Trafalgar Square. Aquella tarda la vam dedicar a posar-nos al dia acompanyades d'un hot coffee i una cortina d'aigua a través de la finestra. L'endemà, vam dedicar la jornada a fer una mica de turisme light, acompanyades també de l'Ana Drake i del Boris. És a dir, passejar per Leicester Square, dinar a Chinatown, fer el cafè a Covent Garden i gaudir del musical Rock of Ages. Cap a les 23h, ens vam retrobar amb l'Anna Kubotera que em va presentar en Ken Kobayashi, un noi molt peculiar. Resulta que com l'Anna Kubotera, ell també és ハーフ (mig japonès mig europeu). Diumenge feia bo i vam anar a Greenwich a fer el brunch. Després, de passeig per la nova zona de Canary Wharf que em va recordar moltíssim a Tokio. Dilluns ja era l'últim dia i no calia que matinés per agafar l'avió de tornada, així que tranquil·lament, després d'un bon coffee i blueberry muffin, l'autobús em va portar cap a l'aeroport d'Stansted on em vaig prometre no esperar tant en tornar. Btw, la Montse ha dedicat una entrada a la comunitat d'expatriats japonesos a Londres que podeu llegir al seu blog "politmon Japan Life". 

Compartir a Cadaqués (Costa Brava)

L'Anna i l'Isabel, a Figueres (Costa Brava)

La setmana passada vaig anar a visitar la Isabel a Roses. Feia massa temps que no ens veiem amb la calma suficient com per posar-nos al dia i gaudir de l'amistat que ens uneix sense horaris per cumplir. L'estiu, per sort, anima a fer plans malgrat seguim estant força ocupades, sobretot ella, d'ençà que és mare treballadora. No obstant, vam comparar calendaris i vaig decidir enfilar cap a Figueres el passat diumenge dia 8 per passar el dia plegades. Com que feia poc que havia estat el meu aniversari, tant la Isabel com el seu marit, l'Eduard, em van proposar d'anar a sopar al seu preciós restaurant acabat d'estrenar. Sobra dir que la proposta no només em va entusiasmar, sinó que el menú que va escollir la Isabel i que va cuinar l'Eduard em va fascinar! El restaurant Compartir es troba a l'encantador poble coster de Cadaqués, situat en un entorn sofisticat i amb una refinada decoració. Les senzilles taules de la terrassa destaquen per la seva selecta clientela i els llampants plats que s'hi exposen abans de ser degustats pels comensals. Si és que el Compartir ben bé fa honor al seu nom. Es tracta d'un espai per compartir moments i sensacions, un espai per gaudir de la parella, la família o les amistats, acompanyada de la millor cuina del món. Realment és la millor! No ho dic per dir! l'Eduard i els seus socis colaboradors fa no res que treballaven al Bulli, el famós restaurant de Ferran Adrià que va plegar l'any passat. Des d'aleshores no ha estat un any calmat a la vida dels meus amics. Començar un matrimoni, finalitzar una feina de quasi 10 anys, començar a ser pares, iniciar un nou negoci... i el més sorprenent és que funciona d'allò més bé! Com no podia ser d'una altra manera... son uns lluitadors i els sobra empenta de triomfadors! M'ompla d'orgull dedicar-los'hi aquesta entrada i desitjar-los'hi encara molta més sort, tant amb la nova família com amb el nou restaurant que no us podeu perdre experimentar! Us garanteixo que val molt la pena dedicar uns moments a Compartir. Per a saber-ne més, us recomano "El Viajero" (article en espanyol).

面白くて楽しいバルセロナ！

アメリカのお観光客

綱浜に自転車・ツアーの休憩

こんにちは！今月は先月と同じように仕事が忙しいです。バルセロナはどこでもこんでいて、観光客が多い。はっきり、夏ですよ！私の観光会社は『Walking Planets』がバルセロナの新しいツアーを準備しています。取り敢えず、学生のために自転車のツアーを良くしましたけど、この間、別のツアーもできました。例えば、バルセロナのパノラミックのツアーやガウディのツアーとか、良くできました。時々、私は一日中働かなきゃいけないので沢山忙しくてお疲れだけど、良く楽しみますね。それに、バルセロナに来る人は何時もとても優しい観光客だから、私は嬉しいです。最近、沢山アメリカ人がバルセロナに来て、街の一番素敵なことはバルセロナの綱浜ですよ！後は私達の料理「パエリア」か「タパス」も沢山食べます。夏が始まったから、アメリカ人だけでなくフランス人やイギリス人やドイツ人も来て街を良く楽しんでいますね！日本人は沢山いるけど、バルセロナの綱浜に誰もいない（笑）日本人として、街の一番素晴らしいスポットは必ず、ガウディの場所です。特にサグラダ・ファミリアとかグエイ公園などです。私の観光会社は取り敢えず、英語やフランス語やスペイン語のツアーをすることできますが近い将来に日本語でもやりたい！みんなさん、宜しいなら、バルセロナに来る時、連絡して下さいませ！一緒にどこでもバルセロナのツアーをしましょう！私の街はあなた達にお待ちしていますね！