dijous, 9 d’agost del 2012

If you're going to visit somewhere, don't just visit anywhere, #visitUganda!


Best friends in Kazo (Kawempe) pictured by M.K.Hofslett, april 2012
Doncs aquí estic, acabant els preparatius amb una mica de nervis, ho reconec. Quan penso que aquest deliri per conèixer l'Africa ja em ve des de que vivia al Japó, una extranya barreja entre emoció i estat d'alerta, m'atabalen mentre intento encabir 7 kilos d'equipatge a la maleta. 4 hores d'intents més tard, decideixo que marxaré amb 10 kilos a facturar cap a Entebbe (Kampala). Quasi tot és a punt i quasi tothom és al corrent de que marxo dissabte cap a Uganda. El compte enrera s'ha activat i no tornaré fins setembre a Barcelona. Durant 23 dies m'endinsaré en terres africanes, l'origen del planeta, les arrels de la humanitat. Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-me les verges sabanes esquitxades d'ombres de baobab, resseguint un horitzó espectacular, presidit per un sol de capvespre vora el llac. Oh, Sí! Me'n vaig a l'Africa! Que si tinc por? Sincerament, l'he tingut. Com més gran em faig, més dubtes i més mandra, però afortunadament sempre m'acabo decantant per desafiar l'estat de por. Si m'hagués d'aturar per cada advertència que he sentit per part de metges, farmacèutics, familiars i amics al llarg dels meus 29 anys, provablement no hauria conegut ni la meitat dels quasi 50 països que he tingut la oportunitat de descobrir. A més, Terres Llunyanes m'ha assegurat que no cal patir, que la situació política del país no alterarà en excés el recorregut previst, que l'epidemia d'èbola que fa poc va omplir tots els diaris està controlada i que confiï en la gestió dels guies. Després d'una llarga temporada recercant informació, gestionant tramits mèdics i burocràcia administrativa, he decidit que hi confio. Confio en que valdrà la pena. Segur que m'encantarà. Confio en que tornaré enriquida. Sento, un cop més, aquesta adrenalina pre-viatge invadir els meus sentits i el meu pensament. No serà fins dissabte al migdia que m'enlairaré cap a terres llunyanes, però el meu cap ja fa temps que ha començat a volar. Fins aviat, Barcelona. Uganda m'està esperant!