New York, New York

Manhattan desde l'Empire State Building Observatory

Sí, fa segles que no actualitzo i ja fa quasi 2 mesos que vaig viatjar a New York. Disculpeu el retard aquells que acostumaveu a llegir-me sovint i encara us interesseu per les meves entrades. No tinc excusa, però la feina que comporta mantenir al dia la nova pàgina d'Omotenashi Barcelona a Facebook, em roba força temps. D'ençà que vaig tornar a Barcelona, el passat mes d'abril, els viatges no s'han aturat. Certament, aquest 2013 és sens dubte, un any que recordaré tota la vida. Durant aquests primers 6 mesos, amb el carnet de Guia Oficial com a regal de reis, m'he estrenat treballant com autònoma i he viatjat a París, Tokio, Berlín, New York i Mumbai. Han sigut 6 mesos apassionants e intensos des del primer dia i quasi sense adonar-me'n, ja som al mes de juliol i ja tinc 30 anys. Quanta raó tots els que no deixen de repetir que arribats als 30, cada any passa més depressa i encara més quan s'està gaudint de l'experiència. Si els viatges a París, Tokio i Berlín van passar volant com un agradable suspir, l'estada a la ciutat de New York la vaig viure com una pausa fugaç. New York, igual que les altres 3 ciutats, ja havia tingut el plaer de conèixer-la feia uns anys. Aquest cop però, sense neu i amb molts més turistes, més pressupost i amistats a visitar! Ben aviat ens vam posar a fer turisme i a sentir-nos com totals new yorkers. La veritat és que no costa gens adaptar-se al ritme trepidant d'una ciutat que viu al dia. New York és el centre del món, tot el que hi passa acabarà sortint més d'hora que tard per algún canal televisiu del món, alguna pel·lícula o ambdos llocs. Tots els altíssims rascacels que contemplavem ens eren tant familiars com els clàssics apartaments del Soho, Tribecca o Brooklyn que el cinema ha inmortalitzat per sempre al nostre subconscient. Quina ciutat tant fotografiada i alhora tant fotogènica! Les vistes de Manhattan des del Pont de Brooklyn al capvespre tallen la respiració i els colors llampants dels cartells publicitaris als teatres de Broadway, les llums fluorescents de l'animada Times Square o la nostàlgica Coney Island. New York s'ha de viure. No n'hi ha prou en deixar-vos-hi caure una setmana i passejar-la superficialment. New York és molt més que el Central Park, l'Empire State i les funcions de Broadway. New York és una assignatura pendent que el cinema ens ha imposat i no la podem ignorar. New York és la capital del món Occidental i tal com són les coses, del món sencer. New York crea tendencia i tots la seguim. La ciutat s'ha de viure per experimentar la cultura americana en tot el seu esplendor. Welcome to NYC! 

Willkommen in Berlin・ベルリンにようこそ

Benvinguts a Berlín! La capital d'Alemanya que no representa Alemanya. Efervescent i vanguardista, Berlín és la meca de l'art i la cultura contemporània; escenari de noves tendències que marquen el pols europeu i pionera de festivals musicals de gran renom com el Love Parade o cites imprescindibles de la moda i el disseny com el famós Bread & Butter. 

La seva població no oblidarà mai l'horror històric que va marcar l'esdevenir d'Europa durant els anys de la guerra freda. No obstant, la ciutat no viu ebocada al passat en condició de màrtir sinó tot el contrari. L'escenari arquitectònic es renova constantment d'ençà la caiguda del mur, el 9 de novembre de 1989. Centenars d'arquitectes i artistes internacionals trobaren a Berlín l'espai ideal per deixar-hi empremta. Engrescats per la eufòria de la reunificació, la ciutat bullía a un ritme vertiginós, reciclant vells edificis comunistes. Alguns van ser destruïts, d'altres reconvertits en tallers i galeríes d'art, espais de lleure o llogats a molt baix cost i 20 anys després, poc resta del Berlín soviètic. Si bé és cert que la ciutat no oblida el drama viscut, recordant-lo en els seus nombrosos espais museístics, no li ha impedit créixer ni prosperar. Berlín és encara a dia d'avui el símbol d'una Europa suposadament unificada, la capital d'un país que no representa però que per condicions político-econòmiques, li toca el paper de líder del concert econòmic europeu. Aquest però, és un altre tema. La meva intenció és compartir les impresions  d'una escapada de poc més de 4 dies que m'ha passat volant. Una bonica visita que he pogut gaudir amb el privilegi d'una bona companyía i un temps afortunadament agradable. Han estat uns dies genials de llargues passejades amb relaxades pauses pel barri de Mitte, el rovell de l'ou o Kreuzberg, crisol de joves immigrants a tocar del bucòlic i romàntic riu Spree. 

Si disposeu de pocs dies per visitar la ciutat, el més recomanable és que comenceu per Unter der Linden (literalment "Passeig sota els tilers") on hi trobareu la famosa Porta de Brandenburg, inici de molts tours històrics i culturals. La propera vegada que hi torni, provaré el Berlin Bike Tour de 12 kilòmetres que atravessa el parc públic més gran de la ciutat (el Tiergarten) arribant fins Charlottenburg. No us perdeu les animades terrasses vora l'Spree on de ben segur els amants de la cervesa les sabreu apreciar. Passegeu i gaudiu del paisatge urbà esquitxat de colorits graffitis i assolellats parcs. Visiteu la East Side Gallery amb els seus impactants murals i endinseu-vos per l'animat barri de Kreuzberg. Quan us desplaceu en tramvia o en metro (U-Bahn i/o S-Bahn) fixeu-vos-hi bé, perque potser algunes de les parades on passeu van ser "estacions fantasma" durant quasi 30 anys, innaccessibles per milers d'alemanys que somiaven amb l'oportunitat de creuar cap a l'illa de la llibertat.

Si podeu escollir, viatgeu a Berlín en primavera o a l'estiu. No espereu a que la ciutat s'ompli d'una catifa de neu que trigarà a fondre's quasi mig any. Visiteu-la ara, aviat. Gaudiu dels seus espectacles, fires, cites culturals i musicals abans no torni a arribar el fred. Ara és el seu millor moment. Per saber-ne més sobre les activitats culturals i agenda de festivals, visiteu: www.visitberlin.de/es (castellà) i com diuen els alemanys: Gute Fahrt! 

ベルリンに行ったことがある？ヨーロッパの中ではこの街が一番最後に建てられた街だと思う。昔々からベルリンの歴史によると都市金持ちだったけど、戦争の後で凄く貧しい街になってしまったんだ。それに、世界大戦の後でベルリンは分割されてしまった。１９６１年〜１９８９年まで『ベルリネル・マウエル』という大きくて危険な壁がベルリンを分離されてしまった。３０年間で街はベルリンの『東部』かベルリンの『西部』と呼ばれ、街の市民が悲しくて酷い命を過ごしていた。ほとんど２５年前、やっとベルリンの壁を落ちてしまって、解放された街になった。面白い歴史でしょうね〜？

現在はベルリンがドイツの一番人口が多い街になった。ベルリンの色々な地区ではとっても新しくて賑やかだから若者の中で沢山人気があり、どこで見れば若者たちばかりがいるらしい。ベルリンは住みやすい街だと思う。今、経済によるとドイツはヨーロッパの一番国だから仕事があるし、物価があまり高くないし、ホントに住みやすいだと思う。それに、ベルリンはとっても面白くて楽しい街だよ！一年中、ずっと、沢山イベントを開き、素晴らしい街です。しかし、ベルリンの建物があまり古くないだけど建築家は世界の中で街に来て、素晴らしくて現代の建物を建てられた。たとえば、『Potsdamer Platz』という新しくてステキな広場では有名な建築家によって建てられた。『Alexander Platz』という広場も面白くて、そこに一番高いタワーがあるところです。

私のおすすめはベルリンの観光をゆっくり発見させて、ベルリン川の隣でステキなテラスに行って、ビールを飲みながらのんびりをして下さい。ベルリンの料理は美味しいだけどあまり素晴らしくないんだ。普通の料理は豚肉やら野菜やらパンなどが多い。ちなみに『ケバブ』というのは人気があり、美味しいトルコから伝統的な食べ物です。この街は初めから大好きな街だから必ず、帰りたいんだけどいつかどうかまだ決まってないんだ。皆さん、暇な時間があれば、春や夏などが一番いいシーズンだと思いますが早くに行って下さい。ベルリンについて、興味があれば、ここを落ちて下さい＞www.visitberlin.de 『英語』。

良い旅行を！

Tadaima, Barcelona!

Primer de tot: disculpeu el retard d'aquest post! Alguns de vosaltres m'heu preguntat per què he deixat d'escriure. No és que ho hagi deixat, sinó que he trobat noves ocupacions i he hagut de prioritzar. No obstant, sempre s'acaba trobant temps per tot i aquí estic de nou. Ja fa un mes que he tornat a casa. Encara n'hi ha que, al tornar-me a veure després de 4 mesos, em pregunten com m'ha anat pel Japó. La veritat és que de meravella i d'ençà que he tornat, també. 3 mesos de vacances, estudiant japonès a la ciutat més fascinant del món, han estat una benedicció. Tornar a casa i començar a treballar però, us prometo que també. Desitjava aquest moment des de feia anys. Viatjar i treballar de guia sempre ha estat la meva vocació, tant a nivell professional com personal. Prou bé sabeu que assolir aquesta fita m'ha costat suor i llàgrimes, però hi he arribat. Les llavors sembrades els darrers anys m'estant donant fruits aquest 2013. Què gratificant acomplir metes i notar que ja no vius de somnis perque s'han fet realitat. Sí, d'ençà que he tornat de Tòkio amb el japonès ben fresc, he començat a treballar de seguida. Aquest cop però, Oficial. Cobro la tarifa que toca, gaudeixo del respecte que mereixo, conec gent encantadora dia a dia i el millor de tot és que m'apassiona. Quantes persones poden dir el mateix que jo? a quants coneixeu que 1) tinguin feina 2) els hi apassioni treballar, 3) els seus somnis es facin realitat i 4) abans dels 30? Doncs sí, jo sóc una d'aquestes privilegiades persones a qui tornar a casa, senta de meravella. Gràcies, Barcelona. 

Fem la volta al món? ・世界中を見て回りたい？

Ahir vaig gaudir d'un dia esplèndid. Ja ha arribat la primavera i tothom sortia a passejar sota els cirerers i els amatllers florits. Molts de vosaltres ja sabeu que aquí al Japó, el Hanami és tot un fenòmen i que no només els japonesos ens tornem bojos fotografiant les flors. Aprofito per disculpar-me si us he atabalat i saturat el timeline aquests mesos bombardejant-vos a fotografíes de l'idílic entorn japonès. Realment em costa molt reprimir el desig d'immortalitzar cada segon de felicitat que gaudeixo en aquesta fascinant ciutat i és que ahir encara va ser molt més exagerat. Com que era festiu, no tenia classe a l'acadèmia i es celebrava el dia de la primavera, amb l'obertura oficial de la temporada de l'art d'observar les flors. La jornada la vaig dedicar a fer turisme pel barri de Ueno, al nord est de Tokio on destaca el seu gran parc amb el llac, el zoo, les paradetes de menjar ràpid i les zones ajardinades. Ueno és un entorn agradable per relaxar-se els caps de setmana, tot i que ahir, les aglomeracions eren inevitables. A més, el zoo celebrava el seu aniversari i no cobrava entrada, així que ja us ho podeu imaginar. El més emocionant del dia però, no va ser ni el hanami, ni l'entrada gratuïta al zoo sino tornar a veure, després de 5 anys, un amic que vaig conèixer precisament aquí a Tòkio. El Luis i l'Aoife fa més de 5 mesos que van deixar-ho tot per aventurar-se a descobrir món. N'estaven tips de crisi, pessimisme, mal humor i comformisme i van decidir fer la volta al món. Un llarg viatge d'un any i mig improvitzant sobre la marxa les dates i els destins. Fa uns dies que han arribat al Japó i diuen que s'hi quedaran un mes, aprofitant la temporada de hanami i el bon temps. Començant per la India i continuant per Nepal, han visitat ja un munt de paratges de somni. Us recomano ferventment que dediqueu uns minuts a seguir els seus passos Online, a través de la pàgina que han creat a FB. Son els frikis on the road! 

皆さん、久しぶり〜　花見やっと着いたからいいなぁ〜　天気が暖かくなったし、桜が奇麗だし、皆が嬉しくて満足している。私がもちろん、幸せな感じを持っている。昨日、学校がなかったからゆっくり休んで上野公園に行った。上野駅では凄く混んでしまったんだけどいつもと同じように楽しかった。早い朝から上野公園では友達に会わせて一緒、花見を遊んだり、動物園を訪問したり、面白かった。彼らは大久しぶりに会えなかったので喜んでいた。私の友達が素晴らしい経験を遊んでいて、実は約半年からスペインからインドに出発して、世界中を見て回りと考えながら旅行をしていた。この間、インドに旅行しただけでなく、タイやインドネシアなどが旅行していたからホントに羨ましい！彼らはとりあえず、日本でいるけど、予定があまりないし、各国によって違うからいつか日本にいるかまだ分からない。もし、お金が残ったら、一ヶ月ぐらい国を見に回りだと思う。いいなぁ〜　私も世界中を旅行したいね！彼達のホームページについて興味があれば、ここを押して下さい。楽しみにね！

Tokyo i l'aventura de Buscar Pis

Anunci d'un apartament sense amoblar a Ebisu d'uns 30m2

Els dies passen a la velocitat de la llum però, per fi, he trobat un moment per escriure una de les entrades que porto rumiant desde fa dies. Aprofitant que aquesta tarda ha començat una tempesta de sorra amb un horrorós vent que encara no sabem d'on ve i no podem sortir de casa, actualitzo el blog! Japó és un gran país per descobrir si encara no heu vingut mai i Tokyo, la imprescindible i fantàstica ciutat que heu de conèixer. Tant si veniu de turistes com d'estudiants i evidentment, si us hi quedeu a viure, us caldrà buscar allotjament. No em dedicaré a recomanar Hotels ni allotjament temporal sinó apartaments, individuals o a compartir, per a tots els que esteu pensant en una estada més prolongada o permanent. Per començar, tenim tot un ventall d'agències inmobiliaries especialitzades on es parla anglès i disposen de pàgina web en varies llengües. Acostumen a ser minúsculs però amb els serveis més imprescindibles. Cap luxe ni racó desaprofitat. Benvinguts a una de les ciutats més cares del món. El metre quadrat a Tokyo és un dels tressors més valorats ja que la manca d'espai i la densitat de població fa que els preus de lloguer es disparin. En la majoria dels casos, exageradament alts e injustos pel servei que es rep a canvi però, segons la inevitable llei de la Oferta i la Demanda, és el preu que dicta el mercat! Que no us extranyi trobar preus entre 70.000 i 90.000 yens (600 - 800 euros) per una habitació amoblada amb mini bany i/o mini cuina privada o a compartir, entre 7 i 20 m2 en ple centre de la ciutat. Es considera centre, dins de la línia circular Yamanote i tot el que es trobi ubicat fora d'aquest perímetre, comença a baixar de preu. Els apartaments es valoren en funció de la distància a peu desde l'estació més propera i de l'any de contrucció de l'inmoble. Com més vell, menys valor i més econòmic. L'antiguitat d'un edifici no es valora com a Europa. Els japonesos volen viure en apartaments com més nous, millor. Per tant, també més cars. Normalment, com més al Nord i més a l'Est de la ciutat, més ecònomic i com més al Sud i a l'Oest, més car. Ex. de zones barates: Ikebukuro, Otsuka, Ojima. Zones cares: Shibuya, Azabu, Ebisu, Hiroo. Podem distingir dues modalitats d'allotjament a grans trets: els apartaments i les Monthly Mansion. Pel que fa al primer cas, normalent es tracta d'un inmoble de construcció antiga on no hi ha més de 2 o 3 pisos d'apartaments, mentre que les monthly mansions són també apartaments però en edificis més moderns i acondicionats, altíssims i amb moltíssim veïns. Doncs bé, després d'un parell d'anys visquent aquí i havent estat en 4 llocs diferents, tant sola com acompanyada, us recomano: 

• Fontana: Apartaments amoblats i amb internet, relativament econòmics i ben equipats a Tokyo i a les afores. Cobreix una amplia zona de la ciutat, no demanen dipòsit de 3 mesos (només un) i el personal és molt atent i eficient. 
• Leopalace21: Monthly mansion econòmiques, tant a Tokyo com a les afores.  
• WabiSabiHouse: La meva actual Guest House, on ocupo l'habitació Haru 4 d'un total de 13. Els espais a compartir són espaiosos i nets. L'ambient és molt internacional i el barri molt agradable. La parada més propera és Nakano Fujimicho (Manunouchi Line) a 7 min a peu. 

Com podeu veure, hi ha varies opcions i preus. Podeu triar viure sols o acompanyats; en un apartament, una monthly mansion o una guest house, al centre o a les afores, amb empresa japonesa o internacional. Vosaltres trieu. Cal tenir en compte que si us embarqueu en l'aventura d'una agència japonesa, us cobrarà reikin (mensualitat de regal) i us demanarà uns 3 mesos de fiança. No estarà amoblat ni tindrà cap tipus de servei com l'Internet (l'haureu de contractar apart) i amb estada mínima de 2 anys. Per tant, us recomano l'agència Internacional però evitant aquelles que s'enfoquen única i exclusivament al client estranger sense acceptar japonesos, com he sentit dir que és el cas de Sakura House. Una de les agències més conegudes entre els estrangers i també més cares. Segons el meu criteri, la gràcia d'una Guest House és poder compartir apartament amb locals i també estrangers, com en la meva que som una pila, però ben avinguts! A WabiSabi som 4 japonesos, 1 americana, 2 anglesos, 1 belga, 1 francès  i dues espanyoles ;) Espero que ho trobeu útil per a començar la recerca i si teniu dubtes, ja sabeu on trobar-me. Sempre és un plaer poder-vos ajudar.  

Maido Cafès, un clàssic d'Akiba (Electric Town)

Akiba (Akihabara Electric Town) Tokyo, març 2013

Heu anat mai a un Maid Cafè? És una visita imprescindible quan es visita el barri més electrònic i freak de Tokio: Akihabara, més conegut com Akiba. En aquest barri de l'est de la ciutat hi trobareu multitut de centres d'oci, electrònica, anime i manga per un tubo i el millor de tot: els メイド・カフェ (maido café). De què es tracta? de cafeteries ambientades amb decoració infantil i cambreres sexy que serveixen cafè de la manera més inocent i estúpida possible. Es veu que pels clients que acostumen a freqüentar aquests locals, és una gràcia que les nenes (d'uns vint anys) els atenguin tant servicialment fins al punt de que resulta incòmode e insultant. Sobretot per als estrangers, poc acostumats a una atenció tant personalitzada i freak. Cal dir que per gaudir-ho, s'ha de saber una mica de japonès, ja que no són locals on acostumin a parlar anglès, així que si hi aneu, més val que algún japonès o algú que el parli, us hi acompanyi. Nosaltres vam anar dissabte passat a Little TGV, una cafeteria ambientada com si fóssim dins un tren japonès, a tocar de l'estació d'Akihabara JR. Es troba una mica amagada, ens va costar força trobar-la, però després de la recerca vía internet i alguns voluntaris espontànis a qui vam preguntar pel carrer, la vam trobar. Aquí al Japó, els aficionats als trens i a les locomotores de vapor no són gaire "freaks" com a casa. Filmar i fotografiar trens passar a les estacions és una afició bastant "normal i comú" en aquest país i es venen grans quantitats de merchandising per aquest col·lectiu d'aficionats, com el meu pare. Què feliç seria al Japó, ple de trens customitzats, tramvies antics i moderns amb uns paisatges de cine. La cefeteria no obria fins les 12h, vam arribar a les 11h59 i per un minut ens van fer esperar a fora! No m'ho invento! This is Japan. El país de la norma on "fet a la llei fet a la trampa" NO només no funciona sinó que ni se'ls hi passa pel cap la idea de contradir la llei o sortir-se de les normes. Segurament just per aquest motiu, ens trobem personatges tant necessitats d'expressar la seva identitat en barris com Akihabara o Harajuku, on és més comú veure a la gent disfressada que no pas amb uniforme o traje i corbata. Els barris on la societat reprimida per la brutal dictadura social s'expressa lliurament estàn també plens de botigues i negocis que  inciten al consum d'elements d'expressió elevats a la enèssima potencia. Són aquest conjunt de petites coses que per més que les contempli, ni m'avorreixen ni em deixen de fascinar. Quin gran país! És tant complexe e interessant que, sovint em pregunto, si algún dia l'arribaré a entendre completament. Espero que no del tot, perque m'encanta poder viure en una societat que no deixa de sorprendre'm cada dia, cada moment i a cada racó. 

Un mes a Tokio! El resum de les sensacions

Demà farà un mes que vaig deixar Barcelona. Recordo com em va costar adormir-me aquella nit abans d'agafar el vol. Per més familiar que sigui Tokio, m'espantava que aquest cop no fos tant gratificant ni enriquidor com ho havia estat l'anterior. Quan vaig venir a viure aquí fa quasi 5 anys, també estava espantada, però la por era diferent. Havia aconseguit el passaport cap als meus somnis amb només 24 anys. L'adrenalina corria per les venes, m'en moria de ganes però alhora, no sabia què m'hi trobaria. Podria no haver estat el que m'esperava. Podria haver-me decepcionat. Per sort però, aquells 2 anys que vaig viure aquí van ser els millors anys de la meva vida i quan vaig tornar a Barcelona, les espectatives eren tant altes que, topar-me amb la realitat de "casa meva" em va afectar molt. Pensava que em menjaria el món amb el meu nivell de japonès adquirit després de 2 anys i esperava trobar-me totes les portes obertes o com a mínim, en el camp laboral. Malhauradament, no només no va ser així sinó que gradualment, vaig anar perdent la il·lusió, la vitalitat i l'entusiasme que havia anat guanyant aquells gloriosos anys a Tokio. Em sentía fora de lloc, incapaç d'acceptar aquella penosa realitat. M'entristia el present que em tocava viure, no l'acceptava i em sentía culpable, inútil i perduda. Els meus plans no donaven resultats, el que sembrava no donava fruits i quan els donava, es pensíen aviat... la impotència augmentava, l'estat d'ànim disminuïa i l'autoestima va acabar pels terres. M'ha costat quasi 3 anys assolir la meta que m'havia proposat abans de deixar Tokio. Convertir-me en guia oficial ha estat l'únic estímul que m'ha retingut a Barcelona els darrers 3 anys. Confesso que si no hagués estat perque aquesta feina em feia sentir tant plena i feliç, hauria tornat a marxar molt abans. Cadascún dels dies que he treballat com a guia a Barcelona, amb i per als extranjers, han sigut els més feliços d'aquests darrers anys. Les estones que he compartit amb ells i com m'han fet sentir, em recordaven les grans amistats que vaig conèixer aquí al Japó, personalitats brillants d'arreu del món, cadascuna d'elles especial en la seva particularitat, singular i única entre la majoria. Grans persones que en breus instants compartits, m'han aportat tants intensos records que marquen el cor per sempre. Aquest conjunt de persones que m'han transformat i enriquit tant, han estat el meu far per arribar a bon port. Ara que ja he aconseguit la llicència que abalarà per sempre la meva personalitat que, finalment, accepto i m'agrada, ja em sento tranquil·la i feliç, de nou. Només em calia tornar a Tokio per acabar d'impulsar del tot l'estat anímic, millorar el japonès oxidat, refrescar les idees i gaudir de les opcions que brinda aquesta inesgotable ciutat. Aprofitar les oportunitats que sorgeixen aquí a diari i confiar en la conspiració de l'Univers. Un Univers que des d'aquí, té un marge d'actuació amb efecte multiplicador. Encara em costa entendre què és exactament el que té Tokio que sempre que vinc em fa sentir tant bé. Les pors es dilueixen tant bon punt aterro a Narita i al sortir, em sento tant jo mateixa, tant feliç, tant integrada, acceptada, valorada, especial i única, que tot el patiment queda enrera. Ni ho entenc ni ho vull entendre. No tinc prous paraules per expressar com de gratificant i plena és la vida que tant he enyorat tots aquests anys. Millor que ho veieu vosaltres mateixos... 

日本で一番思い出は何ですか？

私は日本文化の大ファンだ。子供の頃、スペインで日本のアニメ映画や漫画などがとっても人気があったので、私は早くから大好きだった。どんどん、日本について興味を持ち始めた。それで、夏になった時、私はまだ高校生だったけど日本に初めて旅行をした。両親ばかりか妹やいとこ達と一緒に二本中を２週間で旅行していた。その経験は私にとってとても素晴らしかった。日本の生活はアニメ映画と同じだったのでびっくりした！町の建物は私の一番好きなドラゴンボールというアニメと同じだったので私の気持ちはとっても幸せだった。日本にしばらくいるのは初めてだったけどアニメのおかげで日本の雰囲気はよく分かったから嬉しくて満足していた。それに、アニメが凄く大好きだから漫画家になりたかった。すぐに、そのことを学んでいくと決めた。約２０年後にスペインから東京に仕事をするために引っ越したり、２年間でスペイン政府観光局で働いたりとても嬉しかった。私の一番昔な希望があたって喜んでいたけど仕事の初めの日は簡単ではなくすごくチャレンジ仕事だった。私は来たばっかりだから日本語まだなれてなかったので会話が難しくて大変だった。毎日、最後まで頑張って、スペインへ帰国時に観光ガイドになった。子供の頃から日本の事に強い興味があったので、早く日本人のため働き始めることができて満足していた。約３年後、バルセロナの生活がつまらなくなってしまった。仕事以外で日本語を話せるチャンスがなかったので悲しくて残念だった。一方、今は私にとって、日本と言えばお寿司や富士山だがそれだけでなくアニメのおかげで他の思い出も多い。この経験から私は日本語を勉強したいと考えるようになった。先日、たまに日本人から『ハーフの方ですか』と聞かれることが多くなって・・・ええ！どうして？たぶん、私は子供の頃から日本人っぽい個性をもっているので間違われやすいのだろうか？＊下のヴィデオを押せば、私の国での『カタルーニャ語』に翻訳されたドラゴンボールの歌を聞こえる。ゆっくりと楽しみくださいね！　　　

Fil de llum ・小ちゃい光

今日は私の国からの有名な歌を紹介したい。この歌はカタルーニャ語でカタルーニャ州の一番人気があるテレビチャネルで毎週一回に出る。この歌はとっても有名な番組でのテーマだから歌も早く有名になった。カタルーニャ州で皆はこの歌を凄く感じしている。スペインの状態はあまりよくないのでこの歌のおかげでカタルーニャ人として薬みたいな歌だよ！好きだったら、歌って下さい！カタルーニャ語だけど日本語で翻訳をしてあげて、ゆっくり読んで下さいね！

終わってしまったと思う時、立ち上がれない時、前に進み続ける力がない時・・・

自分が小さく感じた時、自分を信じられない時、世界はここに私がいなくても同じように回り続けると感じだ時。その時は、私の前にあなたの顔を思い出すように努力する。あなたは私の耳に柔らかい声で話しかける。距離に打ち勝つのは自分次第で、私はそのことをすぐに学んでいくと約束した。深呼吸して、待って、ゆっくりと立って、息を吸って、治して、人生はあなたを待っている。

みんなさん、ハッピーサンバレンタイン！

Fil de llum d'Andreu Rifé. Per a que el Japó també pugui emocionar-se i gaudir de la teva música i de les teves lletres inspiradores. Gràcies, Andreu! Molta força i ànims a tots! 

Sense pressa però sense pausa ・少しずつ日本の生活を楽しんでいる

Karaoke @Shinjuku amb les amigues de KAI 

もう、二週間過ごした！ビックリ！東京でバルセロナより、時間があっという間に過ごして凄いです。私はまだ来たばかりなんだけど沢山ことをしたり、友達と色々な場所を集めたり、新しいところをご飯を食べ見たり、居酒屋で飲みにいったりしましたのでとっても楽しくて面白い時間を過ごしました。日本に来たから学校に通って、日本語を勉強するだけでなくカラオケや居酒屋なども遊んでいてチョウー楽しみ〜。暇な時間があるといつも友達と一緒に集めて私の経験は彼達ともっと楽しくなりました。一昨日、ホルヘとキリコの結婚式でした。私に誘ってくれてありがたい気持ちを持っていると言われた、彼達もとっても幸せだった。奇麗で幸せなカープルだから彼達は日本で２回目の結婚式を準備するために遊んで来ました。さて、日本に帰ったから遊んだばかりだから今日はぜひ、日本語を勉強してはいけません。今日は月曜日だけど学校がない。今日は休日だから暇な時間があるけどもう午後２時ですよ！東京で時間があっという間に過ごす間違いないでしょう？　笑

La Boda de Jorge y Kiriko @Omotesando

Nocturna de Yotsuya 

Quan fa que vaig arribar? ... gairebé 15 dies? Ni me'n he adonat. Els dies passen tant ràpidament com un estornut. Procuraré, de la mateixa manera, resumir ràpidament els darrers 15 dies a Tokyo. No sé per on començar ni com expressar les emocions d'haver tornat "a la terra promesa". Estic tant esgotada que potser em caldria dormir com a mínim 8 hores per ordenar les idees, els records i assimilar que torno a estar aquí. Encara em costa de creure, quan em llevo pels matins, que torno a viure a Tokyo. Aviat però, m'activo per dutxar-me pitant, vestir-me, sortir en plena hora punta i arribar a classe abans de les 9h. Els primers dies a Tokyo han estat intensos com tota la resta de moments i el meu dia a dia es resumeix de la següent manera: 4 parades de metro, 1 transbord de Yamanote line, 4 hores diaries de dilluns a divendres amb 2 pofessors, 13 alumnes, 5 voluntaris i una pila de llibres que carrego dia sí dia també, m'ocupen pràcticament la major part del temps. Les hores dedicades a l'estudi passen en un obrir i tancar d'ulls. Els meus companys de l'academia son de diverses nacionalitats com Canadà, Mèxic, Chile, Suècia, Alemanya, UK, Corea, Taiwán i España. L'ambient és molt internacional i els professors excel·lents líders. Tot el conjunt de la KAI ja comença a formar part del meu dia a dia i m'hi trobo d'allò més bé. Feia segles que no em motivava tant anar a classe. Ja ni recordo l'últim cop que vaig estar tant concentrada en una aula sense necessitat de mirar el rellotge, el mòbil o el món a través de la finestra. Aquí ja no em cal tot això perque el meu cervell rep atencions constants. Tokyo és una droga potent i estimulant que manté el cervell i el cor actiu durant més de 24 hores. Tant de bo els dies i les nits fóssin més llargues en aquest país. Tant de bo no ens haguéssim d'afanyar per no perdre l'últim metro quan sortim a sopar. Tan de bo les distàncies no fóssin tant llargues. Em dona la sensació que passo una eternitat del temps encaixonada dins del metro. Sort que sóc més alta de la mitjana d'aquest país i no m'ofego en hora punta. El més sorprenent de tot és adonar-me, en aquesta inmensa metròpoli, com de petit n'és el món. En una ciutat amb 8 milions d'habitants, retrobar amistats pot semblar impossible o si més no, poc provable. En canvi, succeeïx tot el contrari. Quedo per sopar amb uns amics que alhora, conviden altres amics que coneixen amistats del meu antic període i que recorden haver-me conegut fa anys tot i que jo no les recordi. Serà que la comunitat espanyola a Tokyo i la Japonesa a Espanya és molt reduïda i per això coincidim tant? o serà veritat que a l'altra punta del món el meu nom els sona a tothom i que han sentit parlar molt de mi? Serà veritat que vaig deixar petjada en una ciutat fascinant, en una etapa de la vida que no només em va canviar a mi? Tokyo és la terra promesa on tots els somnis  se'm fan realitat. Un país inesgotable de recursos intangibles com l'amistat, la festa, l'estímul intel·lectual, l'art, l'amabilitat, l'espontaneïtat, la màgia... no hi ha res que no m'interessi. No hi ha res que em deixi indiferent. Tokyo és l'escenari que necessitava després d'un llarg període de recerca interior. Ara que ja he creuat la meta que perseguia a Barcelona i que ja he descobert el meu do, em queda creuar la meta de Tokyo. Quan de temps em portarà? Ni idea... però per primera vegada en molt de temps, tindré paciència. Aquí, a Tokyo, contràriament a la inèrcia de tota la societat, jo no tinc cap pressa.

ただいま〜東京に帰ってきました！Hola de nou, Tokyo!

日本、久しぶり〜！去年から帰ったくできなかったので東京のふいんきが凄く懐かしかった。日本に来たばかりだからまだ日本人の生活に慣れてないんだけど、早く慣れるように毎日、午前９時〜午後１時まで日本語学校に通って、一緒懸命勉強していて満足感を持っている。一昨日の夜には成田空港に着いて電車に乗って東京新宿でゲスト・ハウスのオーナーさんは会いにきてくれたのでよかった。彼はやすさん、車で私にピック・アプしてくれたり、仲野富士見町の地区の道を教えたりして、とっても優しかった。次の日はカイ日本語スクールに初めて行って、迷ってではなかったのでよかった。学校のスタッフもよく優しい人達だったから楽だったし、早くクラスに参加することができた。レッスンを受けた後、レベルを選べなくちゃ行けなかった。学校では1〜８レベルがあり、４か５か決まりにくいだったけど、やっとレベルが決まった。４では５より、簡単でつまらなかったかもしれないし、５ではN2に受けるように学生のレベルらしいし、どうしよう？私の日本語はスペインに住んでいた期間でほとんど忘れてしまったのでこれから一緒懸命勉強したい。学校の先生は厳しいので毎日、復習をしたり、新しい言葉を教えたり、沢山例をあげたりしていたから感化が強い先生だよ！東京に着いたから私の気持ちが良くなったり、友達と沢山遊んだり、和食料理を楽しんで食べたりしたのでホントにうれしい！これからも上手に日本語を話せるようにいや、頑張ればできるよ！

Quina agradable sensació tornar a sentir-me com a casa. T'he enyorat moltíssim tots aquests anys! Les vacances de l'any passat van passar tant comprimides que en prou feines vaig apreciar com has canviat i millorat. Des de que vaig aterrar fa 2 dies que et torno a trobar seductora i brillant! La teva llum, tan si és de dia com de nit, és intensa i resplandent. Es filtra per tot arreu e inevitablement, em desvetlla a les 6h del matí. Ja em va bé despertar-me tant aviat perque fins l'escola, malgrat no viure massa lluny, trigo quasi una hora en arribar. Fins ara, no hi ha hagut res que m'hagi desagradat, empipat o disgustat. Ets única i fantàstica com sempre. Llàstima que em costi adaptar-me a les hores punta i les inevitables aglomeracions dels trens i del metro. M'apassiona contemplar com d'ordenada i disciplinada arribes a funcionar dia rera dia. És fascinant. Em quedo amb un pam de nas, fotografiant i filmant cada petit detall que em meravella i no deixo de comparar-te amb Barcelona. Potser per això trigo tant en arribar a les cites? Retrobades que des de que he posat els peus en aquest país, m'estaven esperant. Bellíssimes persones que, malgrat la distància i el pas dels anys es fan estimar com si hi fóssin cada dia, ocupant l'altra meitat del cor. Quina agradable sensació la d'aterrar i tornar-me a sentir a casa. Què gratificant tornar a refrescar la part del cervell oxidada, utilitzant el japonès a diari i què renovador tornar a escalfar el cor amb tantes benvolgudes retrobades! Ara entenc perque em sentia incomplerta, apagada i melancòlica a Barcelona. El cor ha estat bategant a mig gas i el cervell badallant durant quasi 3 anys. T'he trobat tant a faltar, Tokyo! Què contenta estic de tornar-te a veure i feliç de tornar-te a viure!  

Cap al Japó, Preparatius 2ª part

Ja comença el compte enrera de les darreres hores de preparatius. Maleta feta, documentació en regla, bitllet comprat, nevera buida, pis net... i a dormir! El meu vol surt demà a les 3h25 pm amb Qatar Airlines, escala a Doha. Si tot va bé, arribaré a Tokyo Narita a les 5pm de dimarts 29. Un cop allà, Narita Express fins a Shinjuku i retrobada amb el llogater de la Guest House on m'allotjaré els 3 mesos de la meva estada. Un cop allà, arribada a la meva nova casa, coneixaré als nous companys de pis, a  sopar i a dormir. L'endemà, l'escola m'espera a les 08h50 per a les primeres dues classes. Abans de decidir en quin nivell posar-me, m'ofereixen 2 classes gratuïtes per triar grup. Ja vam realitzar una entrevista per Skype i vaig fer uns tests de nivell però no acaben de tenir clar en quin nivell posar-me. Dimecres 30 ho sabrem! Mentrestant, aquesta darrera setmana a Barcelona ha estat d'allò més fructífera. Ja m'he estrenat treballant com a Guia Oficial, he trobat companya de pis japonesa aquí a Barcelona, l'Azusa i quan torni, compartirem pis. A més a més, també m'he pogut acomiadar de quasi tots els meus amics i familiars en una fantàstica i recomfortant Sayonara Party. Us trobaré a faltar, amics, amigues i família! Tot i que en un tres i no res, tornarem a retrobar-nos de nou. M'acomiado de Catalunya feliç i contenta, ja que és un "arreveure Barcelona" i no pas un adéu. Com ja us vaig dir a la festa, divendres passat, i per als que no vau poder venir, aniré informant del dia a dia en terres japoneses tant sovint com pugui. Espero retrobar-nos a l'abril i repetir la festa, aquest cop: Welcome Party. Una gran abraçada i fins aviat! 

パリの旅

Eiffel タワーでクリスティナちゃんとみずきちゃんと私

先週の土日、パリに旅行をしました。４日間で友達と一緒、パリを訪れて楽しみました。パリで最後に行った時から今回まで、１年半間を過ごしたので久しぶりでした。今回は冬だから、とっても寒かったけどパリが素晴らしくて奇麗な都市でした。最近、ヨーロッパで雪が降っていたので景色は白くて美しいです。実は観光をするために雪があまり楽ではないけど面白くて楽しかった経験でした。パリに住んでいた年は雪が降っていなかったので私にも今回の景色は始めてだった。友達の生活も、２年前より、よく変わってた。みずきちゃんのフランス語能力がよく出来てすごく上手になった。去年からファッション・ショップで働いていて素晴らしかった。エリザベートちゃんはまだクレメントと一緒に住んでいて、嬉しい生活を楽しんでいますね。クレメントは彼女の恋人です。彼はフランス人です。クレメントの仕事は高校の先生です。彼の専門はフランスの歴史だから私はいつも、沢山質問がありますが彼の説明はいつも面白いです。クレメントはすごく優しい人だから今回、彼にとってパリの訪れた街を教えってくれました。パリの歴史はホントに面白かった。彼の専門はパリの歴史だけでなくフランスやヨーロッパも歴史ですが素晴らしい！私はカタルーニャ州の歴史だけ分かるので、フランスについて習いました。私は今度パリに行ったら、クレメントとして違う地区でのツアーを準備しましょうと言われて、一緒にパリのモンマルトルでの歴史のツアーをするつもりですよ。皆さん、もしパリに行ったら、連絡して下さい。カタルーニャ州だけでなく一緒に、パリも楽しみましょう！

Paris, encore et toujours

On anar el primer viatge de l'any? Quan temps feia que no visitava les amistats franceses i les afrancesades d'adopció? 1 any i mig? doncs sense cap mena de dubte: París. Encore? Toujours! Cal que un destí sigui exòtic i desconegut per visitar-lo? O val més la pena gaudir d'una destinació plena de records  que pots reviure només amb dues hores de vol? París, és per a mi, un oasi d'amistats que aconsegueixen, quan la visito, que la ciutat es mantingui exòtica, misteriosa i entranyable. Cada cop que hi vaig, menys desconeguda però alhora, més fascinant. Cada cop que la visito, la redescobreixo amb uns altres ulls, amb una altra companyía i amb un altre estat d'ànim. He viscut la ciutat en moltíssimes ocasions i de diverses formes al llarg dels darrers quasi 10 anys. La París dels turistes, dels estudiants, dels becaris, dels viatgers, dels enamorats... i sempre és diferent. La ciutat respira, els anys passen i madura, créix, s'enriqueix i enamora. M'enamora París i els qui vaig a visitar. Aquest any he tornat a casa per 4 intensos dies de neu, turisme, gastronomia i retrobades. Quin plaer tornar-te a veure, París! 

Special thanks to Henkel & EssentiaBCN

Today, it has been a special & great day for me! Finally, after 2 years working as a Tour Guide in Barcelona and surroundings, Today I've been working as Official Tour Guide of my homeland, Catalonia. After a hard year's work, Today I'm feeling grateful and happy. Let me thank you for your passion, your enthusiasm, your optimism and your smiles during the last 2 years. Thank you for making my dreams come true. Looking forward to see you soon in Barcelona! Sincerely yours, 

Anna 

First day of job as Official Tour Guide

Avui ha sigut un gran dia. Ja m'he estrenat treballant com a guia Oficial! L'esdeveniment, organitzat per EssentiaBCN ha reunit a 359 empleats de Henkel a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Des de les 11h fins les 18h, un total de 30 guies oficials, hem dinamitzat una macro-activitat d'incentiu lúdico-esportiva d'allò més emocionant. Música, colors, esports i molt entusiasme han estat els ingredients clau per portar a bon terme aquesta macro dinàmica activitat de Team Building. Els protagonistes, visitants de Barcelona d'arreu del món, s'han mostrat molt participatius i entusiastes. Les proves que han hagut de realitzar no eren pas fàcils, requeríen força concentració, energía i sobretot, molta coordinació i cooperació mútua, malgrat haver de competir entre ells. Tots els participants dividits en grups de colors i equips de l'1 al 6, han jugat a Volley, han pedalejat Kick Bikes fins quedar extenuats, han millorat la seva punteria al tir amb arc i han caminat "tots a una" amb un Trolley Sky! Fins i tot han gravat un vídeo oficial i tants d'altres amateurs com el que us penjo en aquest post. Ens ho hem passat teta! Com a Staff, he de reconèixer que, malgrat no participar en el jocs, m'ho he passat d'allò més bé. Ha sigut boníssim contagiar-me del seu entusiasme i divertidíssim cridar amb ells. Quina jornada tant intensa i quina al·legría haver-me  pogut estrenar treballant com a guia Oficial a 4 dies del meu proper projecte: viatjar a Tokyo a estudiar japonès. Espero que aquest bateig laboral sigui el preludi de tants altres dies màgics i gratificants que m'esperen a partir d'ara. 

Cap al Japó! Preparatius 1ª part

Primer de tot: Agraïr a tots els amics que han fet possible enllestir tots els preparatius en 15 dies! Moltíssimes gràcies! Si no arriba a ser per vosaltres, encara estaria marejada entre  centenars d'opcions, estressada buscant plaça, nerviosa i tipa d'esperar. Finalment però, sembla ser que ja ho tinc tot pràcticament lligat. L'objectiu d'aquest viatge al Japó és refrescar i millorar el meu nivell actual de japonès. Per tant, la recerca d'una bona escola d'idiomes és fonamental. La tria no va ser gaire difícil, ja que la ciutat, com a mínim, estava clara: Tokio; on hi he viscut 2 anys i on hi tinc mitja vida d'amistats. Confiant en el seu criteri, m'he decidit per la KAI Language School. Ells van estudiar aquí i es troba molt a prop del dinàmic barri de Shinjuku. El professorat sembla molt competent, han estat molt eficients i amables, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de japonesos. He rebut tota la informació solicitada en menys de 24 hores, m'han ofert incloure'm en grups que ja han començat el curs el passat 7 de gener i m'han adaptat el preu ajustant-lo al termini que m'hi quedaré. Fantàstic! "Classes de Japonès a la Carta" en tota regla. La setmana passada em van fer fer uns tests per valorar el meu nivell de japonès i poder decidir en quin grup incloure'm i ahir vam realitzar una entrevista Skype. Com que les mestres no ho acaben de veure clar, m'han ofert provar gratuïtament dues classes de diversos nivells. D'aquesta manera, abans de pagar el curs, jo mateixa podré valorar en quin grup em sento més còmode. Si tot va bé, l'escola m'espera dijous 31 de gener a primera hora. Pel que fa a l'allotjament, tampoc tinc cap queixa. D'entrada, em seduïa la opció de fer un Home Stay i aprofitar encara més la meva breu estada per parlar en japonès continuament. Malhauradament però, els preus d'estades en família japonesa són exageradament cars i força allunyats del centre. Així que vaig descartar aquesta opció i em vaig llançar a la recerca de Guest Houses o habitacions compartides. El que tenia clar era que per menys d'un any, llogar un apartament propi no val la pena. El que necessito és una habitació on dormir, amb l'espai suficient per mi, la meva maleta i els meus llibres de japonès. La modalitat de Guest House és molt habitual a Tokio, especialment entre els estudiants i els joves treballadors. Tractant-se d'una metròpolis exageradament súperpoblada (l'àrea metropolitana compren 34 milions d'habitants) on el metre quadrat és or, llogar una habitació minúscula en una casa ja amoblada i compartida amb més estudiants, resulta la opció més econòmica. Evidentment, els preus del metre quadrat a Tokio no son comparables als de Barcelona. L'habitació privada que he trobat per a mi, en una Guest House a compartir amb 6 persones més, costa 69.000 yens al mes. Quantitat que equival a 600€ mensuals (despeses incloses amb internet) i es troba a 4 parades de Shinjuku en metro. Aquest darrer detall fa que els meus 7 metres quadrats que tindré d'habitació exclusivament per a mi soleta, facin de Tokio, una de les ciutats més cares del món. Viure al centre d'aquesta metròpoli súperpoblada és brutalment car. La majoria dels japonesos prefereixen viure a les afores i disposar d'una caseta amb uns mínims de superfície, abans de viure al rovell de l'ou com una llauna de sardines. Qüestió de gustos. Jo prefereixo gastar més en lloguer i poder-me desplaçar a peu o en bicicleta. El que m'estalviaria de la diferència d'un lloguer a les afores, m'ho acabaria gastant en transport públic i fastiguejada per no poder seure en 45 minuts de trajecte. Ni de conya! Viuré a WabiSabi House, en una caseta amb terrassa, on per un costat es veu l'Skyline de Shinjuku i per l'altre, el Fuji!!   

Com gaudir del Japó a Barcelona? Propostes!

A petició de molts de vosaltres, dedico aquest post a valorar els millors restaurants japonesos de Barcelona. El criteri que seguiré és totalment subjectiu, basat en les meves propies experiències. No és que sigui una entesa en gastronomia japonesa però si que em considero una motivada del tema, així que espero que la meva opinió no us decibi i que compartiu els mateixos gustos que jo. Per començar a introduïr-vos en la gastronomia japonesa, us proposo tastar el Kibuka, que trobareu al barri de Gràcia. L'ambient és molt animat i la carta molt variada. Podeu escollir un menú típicament japonès o una adaptació fusionada amb cuina internacional. Acostumen a servir un menú econòmic al migdia i carta a la nit. Imprescindible arribar abans de les 21h00 o us haureu d'esperar força estona. Només accepten reserves de grup, ja que el local és petit i sempre s'ompla. Us recomano: Solomillo maki, Italian Uramaki (amb salsa pesto), Yakisoba i gelat de te verd. El sopar us pot sortir per uns 25€ p/p. Per als més experts en gastronomia japonesa a la recerca d'autenticitat i tradició, aneu al Yamadori, a l'Eixample. És el restaurant japonès més antic de Barcelona (innaugurat l'any 1973) i pertany al grup Yamashita. Ara que fa fred, us recomano el Sukiyaki (mín. 2 pax) i no demaneu res més. Ompla moltíssim i no us quedarà espai ni per les postres. Us entusiasmarà! Per beure: Una copa d'Umeshu (licor de pruna). També us suggereixo que reserveu la sala del tatami (autèntica sala japonesa) del primer pis. Per als més experts en cuina japonesa, aneu a Can Kenji! El local és petit i acollidor, els menús de migdia surten a molt bon preu i la oferta és molt variada. Recomano l'hamburguesa Can Kenji, l'amanida de nigiri, el Menú Sushi no Moriawase (barreja de Sushis i Nigiris) i el flam de Sèsam! Excel·lent! Una altra aposta segura és el restaurant Mikasa, al carrer Diputació cantonada Urgell. La curiositat d'aquest restaurant és que podreu gaudir de la cuina japonesa sense tòpics. És a dir, que no serveixen peix cru. Oblideu-vos del Sushi quan tasteu aquesta original i casolana proposta. Molt bona relació qualitat preu. El Shunka, a Ciutat Vella, està considerat com un dels millors de Barcelona i si bé és cert que és bo, els preus s'escapen de tot presupost. No fan menú a migdia i l'ambient tampoc és gaire agradable. Sempre està ple i és força sorollós. Si esteu per la zona, millor provar el restaurant Ikkiu al Carrer Princesa. Petitíssim però molt autèntic i econòmic. Al mateix carrer Princesa també hi trobareu el Komomoto, un japonès de fusió amb cuina peruana. Pertany al grup Tragaluz, amb una oferta gastronòmica molt original, un ambient agradable i bons preus. El sashimi de pop és una meravella i els coctails entren massa bé! Pel que fa a Cafeteríes i Salons de Tè, imprescindible: Takashi Ochiai al Carrer Urgell, cantonada Consell de Cent. El Sr. Ochiai és el pastisser japonès amb més història i èxit de Barcelona! Darrerament ha ampliat el local i fins i tot ofereix classes d'elaboració de mochis (pastissets d'arròs farcits de crema de te verd, maduixa, gerds, xocolata, etc.) al seu obrador, en col·laboració del grup Comer Japonés. Abans d'acomiadar el post i desitjar-vos "Bon profit" voldria suggerir-vos dues propostes més, recent innaugurades. El primer local a descobrir és Akashi Gallery, a l'Eixample. Un espai dedicat a la cultura japonesa, on hi podreu degustar un te amb pastes tot llegint un llibre o participar als tallers d'Origami que organitzen cada dijous. L'altre espai és el restaurant Futami, de la família Kigawa, al carrer d'Enrique Granados vora la Plaça del Dr. Letamendi. Un restaurant ambiciós i encantador, com els seus fundadors. El menú desgustació us costarà només 30€. Que vagi de gust!! 

Arreveure Barcelona!

Molt bon any a tots! Espero que les festes hagin acabat bé i haguem encetat el 2013 amb entusiasme. Per força, aquest any ha d'anar millor que el passat i afortunadament, l'he començat amb bones notícies. Com ja us vaig comentar, la gran fita del 2012 es va veure acomplida abans d'acabar l'any i ja puc dir, finalment, que tinc una professió! Poques coses hi ha a la vida que durin per sempre i aquesta, n'és una d'elles! Ja sóc Guia Oficial de Turisme de Catalunya! Independentment de si m'hi dedico plenament o no, la professió m'acompanyarà sempre, allà on vagi. Com a guia turística que sóc, viatjar és per a mi, imprescindible. O viatjo jo, o acompanyo als viatgers que visiten la meva terra. El cas és que quieta, gaire estona, no m'hi puc quedar. D'ençà que vaig tornar del Japó (els 2 millors anys de la meva vida) que he procurat adaptar-me a viure a Barcelona. Tornar a "casa" després de 3 anys a l'extranger no ha sigut gens fàcil. Barcelona és una bonica ciutat, satisfactòria a nivell turístic, però molt limitada a nivell professional, sobretot per al jovent. Quan vaig tornar, l'abril de 2010, tenia 26 anys i 55 kilos d'adrenalina amb ganes de menjar-me el món. Aviat em va tocar enfronatr-me a la crua realitat. Les 3C: Crisi econòmica i social, Crisi d'identitat i Crisi dels 30. Sí, totes 3 crisis de cop van arribar només tornar a "casa" i escric "casa" entre cometes perque sincerament, encara a hores d'ara dubto que Barcelona hagi de ser forçadament casa meva. Sí que és cert que la meva família viu aquí, sóc d'aquí i treballo aquí... no negaré que aquests són els meus orígens, però mai m'he sentit plenament feliç aquí. El botó del canvi, del viatjar, d'experimentar o del fugir, sempre ha estat activat. Sempre. No he deixat mai de tenir la sensació de viure amb el cor a un lloc i els peus a un altre. Quan vivia a París, no deixava d'enyorar Barcelona, mentre desitjava el Japó. Quan vivia a Tokio, trobava a faltar els moments viscuts a París, desitjava tornar a casa en molts moments i no acabava de viure plenament el present. Des de que vaig tornar a Barcelona, ja no m'he avançat més al futur. Procuro viure el dia a dia, però els viatges al passat han estat inevitables. La nostàlgia ha pesat molt més aquests darrers anys que no pas els reptes i els somnis de futur. El passat ha pesat molt i m'ha costat molt avançar. Ja han passat 3 anys de l'inici de les 3 crisis i als meus 29, he decidit concloure aquest cicle. Em moro de ganes de tornar a canviar l'escenari del meu present i me'n torno a Tokio! Arreveure, Barcelona! 

ただいま、東京！

みんなさん、今年も宜しくね！もう２０１３年です。時間はあっという間に過ごしたのでびっくり！パーリに住みに行った時から６年前！東京に住みにいった時から５年前だ！ホントに信じられない。スペインに帰ったからほとんど３年が過ぎました。その期間の始め、バルセロナに住みながら色々なことをしていたけど東京に住んでいた２年間に比べて、あまり面白くなくて素晴らしくないことを楽しみなかったと思っていつも『日本に帰りたい！』と考えたので悲しくて難しかった生活だった。どうして？理由分からないけど私の気持ちは日本を考えたと懐かしかった。日本に住んでいたとき、とっても幸せだったのでスペインに帰ったから寂しくてつまらない感じをもっていたかもしれないですがやっとカタルーニャ州のオフィシアル観光ガイドになったり、仕事のおかげで沢山面白い経験を過ごしたり、友達と一緒にヨーロッパで旅行をしたりしたので気持ちがよくになった。今年の目的は去年より、全然ちがう！去年の目的はカタルーニャ州のオフィシアル試験を合格することだった。やっと、全ての試験を合格したので嬉しいですが日本語の試験を不合格してしまった。私の夢は日本人のため、カタルーニャ州のオフィシアル観光ガイドになることだから、今年の目的は日本語を勉強することです。私の日本語能力は最近、すごく忘れてしまったので残念！早く一緒懸命、日本に勉強するために行くつもりだもんね。とりあえず、東京で日本語の学校やゲスト・ハウスかホーム・スティなどを調べています。日本で住んでいる友達をとっても手伝ってくれて私はラッキーだ！日本に着いた日がまだ決まってないけどやっぱり、今月の4週目。スペインで今、観光客があまりこないので日本に旅行のためによい瞬間です。私は学生ヴィサが持ってないので３ヶ月だけあるらしいです。その期間で２月〜４月まで月〜金、毎日午前、４時間日本語のレッスンを受けるつもりです。別に、ホーム・スティの経験かゲスト・ハウスの経験などを楽しみたい！今年もぜひ、５年前の同じように、日本の生活を楽しみに素晴らしい時間を過ごしたい！