Andorra, destinació d'hivern

Pistes d'esquí de Soldeu - El Tarter (Grandvalira)

Andorra! Destinació d'hivern amb llarga tradició turística. Tot i que sento Andorra propera, no deixa de ser un altre país entre Catalunya i França, aïllat a les muntanyes dels Pirineus. Quan pugem a gaudir de la neu em sento lluny i aïllada, però en realitat, només ens trobem a 200 kilòmetres de casa. Andorra és un altre país i es nota només creuar la frontera. El primer que hem de fer és desconnectar el servei 3G dels nostres mòbils, si no volem pagar factures astronòmiques al tornar a casa i oblidar-nos d'internet per uns dies si no és amb wifi. Sembla mentida que en aquest món tecnològic i globalitzat, un parell de dies sense connexió a internet, enlloc de relaxar-nos, ens crea ansietat! Serà que ja no sabem desconnectar del món? Som la generació de la finestra virtual.  Uns dies de pau, serenor a les altes muntanyes del Pirineu, nevades i fresques, és un gran plaer pels sentits. Contemplar i respirar aquest paisatge d'alta muntanya és renovador per una ment cansada i un cos estressat. La muntanya aixopluga i calma l'esperit, que es fa petit i vulnerable, humil davant la inmensitat. Poder compartir però, aquest ventall de sensacions, triplica els seus efectes. Ha estat un gran cap de setmana d'intensos i alegres moments. Fins i tot sense internet! Abans de desitjar-vos un molt feliç 2013, aquí teniu alguns suggeriments per gaudir del turisme d'hivern a les muntanyes andorranes. Imprescindible: Funicamp, que us portarà còmodament a pistes si us allotgeu a Encamp. Recomanable: Forfait de temporada (pels amants dels esports de neu) o de 2 dies si pugeu un cap de setmana. Estalviareu força, ja que el forfait d'un sol dia a Grandvalira ja costa 44€. Per sortir de copes o relaxar-se després de l'esforç, cal anar a la capital: Andorra la Vella, on hi trobareu la més alta oferta d'establiments d'oci, restaurants, hotel-balnearis i centres comercials. Si us decanteu per un turisme menys esportiu i més cultural, acosteu-vos a Canillo on hi trobareu el modern Santuari de Meritxell, patrona d'Andorra, reformat per l'arquitecte Ricardo Bofill l'any 1976. D'altra banda, el llac d'Engolasters i el poble d'Ordino mereixen, com a mínim, una excursió on gaudireu d'activitats a la natura envoltats del paisatge més genuïnament andorrà.

心で、メリークリスマス！de tot Cor, bones festes!

皆さん、大久しぶりだね！ごめん、ごめん！最近、カタルーニャ州の公式観光ガイドになるため、色々な試験を受けて一所懸命頑張っていた。このテストはホントに長くて難しかった、だからとっても忙しかった。まず、カタルーニャ州について案内のテストを受けて合格しました。次のテストはカタルーニャ州について会話でした。幸いにもこの部分も合格しましたけれどまだ終ってないんだ。最後のテストは今週の金曜日だ！取り敢えず公式観光ガイドだから嬉しくて安心している感じを持っているけどまだ言語テストを受けなきゃいけないの！英語のテストがあるし、フランスのテストもあるし、日本語のテストが怖すぎ〜！では、最後までまた頑張ろうね！ところで、皆さん、メリークリスマス！良かったら、来年、カタルーニャ州に来たら、私の観光ガイドサービスを提供できるかなと思って。いいな〜！バルセロナに来たら、連絡して下さいませ！楽しみましょう！^0^ 

Ja s'acosta nadal i aquest any, no podia acabar millor. L'any del drac ha estat dur, complicat i feixuc per tots nosaltres en tots els camps, però afortunadament també ens ha ofert molt bons moments. El drac del 2012 m'ha donat l'energía per viure noves experiències, conèixer altres realitats, fer nous amics i compartir el que sóc amb tots vosaltres. El 2012 ha estat un any per seguir-me esforçant sense defallir, per viure lluitant, per tornar-me a aixecar quan ensopegava, per aprendre, per créixer. Moltes gràcies per la lliçó, drac! I sobretot, mil gràcies per la recompensa! Ja he satisfet la fita que anhelava des de feia 3 anys. Ja puc dir que sóc Guia Oficial de Turisme de Catalunya. Ho he aconseguit! El meu moment! Estic emocionada i em sento feliç. Quina grata sensació la d'assolir metes! L'adrenalina però, és tant poderosa que crea adicció. On és el límit? No en tinc prou i ja penso en el següent repte. Ja he arribat on volia arribar i suposo que ara toca gaudir d'aquest moment. Celebrar l'èxit, brindar per l'esforç satisfet, compartir l'alegría amb vosaltres, tornar a somriure amb la pell de gallina... sí, ara és moment de gaudir de les vistes, la panoràmica del triomf des del cim de la muntanya que tant ha costat pujar. Sí... ara toca descansar. Molt bones festes a tots! Us agraeixo el suport, l'amor, l'amistat, la companyía i tots els moments que hem compartit aquest 2012, junts. De tot cor, moltes gràcies!

Brief history of MNAC (National Art Museum of Catalonia)

Barcelona from the Stairs of MNAC

The MNAC contains works of art from the 10th to the 20th century. 1000 years of art's history in one museum. The different collections at the National Art Museum of Catalonia offers a complete exhibition including all the artistic disciplines (sculpture, painting, drawing, engraving, posters, as well as photography and coin collections) inside a great example of architecture. It aims to give a vision of art in Catalonia throughout history, from the Romanesque period to modern times, and the avant-garde movement. The collection features works by famous artists such as El Greco, Velázquez, Fortuny, Gaudí, Casas, Rusiñol, Picasso, Dalí, Miró & Tàpies. The Museum is housed in the National Palace of Montjuïc, which was built for the International Exposition of Barcelona held in 1929. The Palace, after being remodelled by the italian architect Gae Aulenti, has become one of the most symbolic buildings of the city. Whorthy to include the audioguide with your entrance ticket. It helps to focus on the collection of Masterpieces. I will try to be brief! Following the art history timeline, the visit starts with the mural painting fresco of St. Climent de Taüll Apse. It's generally considered one of the most outstanding Romanesque paintings from the 12th century, showing a combination of different biblical visions that present us with Christ at the Last Judgement: the Apocalypse. 

Fresco of St. Climent de Taüll Apse (MNAC)

The next style is the Gothic from the latest 13th century to the 15th. One of the best examples of sculpture is the Head of Christ, atributted to Jaume Cascalls (14th century) remarkable for its dramatic affect and naturalist style. The cultural background from the 16th to 18th century in Catalonia is poor and almost non-existent. The most valuable artworks during the period of Renaissance, Baroque and Neoclassical style had been produced by famous european artists such as El Greco, Zurbarán, Fragonard or Goya. In the 19th century, a period of cultural recovery began in Catalonia with the Realism of Fortuny and The Vicarage exhibited in Paris (1870) representing a Spanish Wedding. The 20th century is without any doubt, one of the most creative times in Catalonia's artistic history, thanks to the new influences coming from Europe. The beginning of the 20th century was characterized by the movement called Modernisme, with wide and large variety of well known artists such as Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, Utrillo, the brothers Joan & Josep Llimona, Blay, Arnau and Riquer among others. The museum dedicates the entire 2nd floor to discover paintings, sculptures, furniture, jewelry and stained glass of the best artists from that period. It's too difficult to recommend just one piece, because the Modern Style was the perfect integration of all the artistic disciplines working together to create a new conception of art, more creative, social & patriothic. Finally, the collection ends with the avant-garde. Starting in the 30's of the 20th century, the avant-gardes represented a pushing of the boundaries. Notable artists were Julio González and Pablo Gargallo in sculpture; meanwhile Picasso, Dalí and Miró were the best painters. During the 2nd catalan avant-gardes, the most famous artists were Subirachs, Cuixart and Tàpies.

Picasso et Dalí, des artistes prodigieux, des musées fascinantes

Demoiselles d'Avignon (Picasso, 1907) au MOMA

Le mois dernier, je vous ai parlé du modernisme, le mouvement artistique catalan plus social que culturel au début du XX siècle. Je vous ai parlé aussi des nos artistes, dont beaucoup d'eux sont partis s'installer en France. Tel avait été le cas de grands peintres comme Ramon Casas ou Santiago Rusiñol. Laisse moi vous parler cette fois de Picasso et Salvador Dalí, qui se sont aussi installés à Paris. Toutes les nouveautés parisiennes trouvaient vite leur épicentre de l'Art Nouveau et la ville fut le rendez-vous des artistes, des poètes et de musiciens. Des liens solides se nouaient entre les meilleurs artistes européens et en 1904, Picasso (né à Málaga en 1881) s'installe à Montmartre dans l'atelier du Bateau-Lavoir. C'est en 1907 qu'il peint Les Demoiselles d'Avignon (de la rue Avinyó de Barcelone), un tableau audacieux et révolutionnaire, sa première ouvre du Cubisme. En 1936, la guerre civil éclate en Espagne et son peinture devient plus sombre. Il dénonce avec Guernica, le drame de cette ville basque anéantie par un bombardement aérien allemande, à la solde de Franco. Les dernières années de Picasso ont été caracterisées par la réinterpretation des tableaux des grands maîtres comme Vélazquez ou Manet. Le 8 d'avril 1973, Picasso meurt à Mougins, à l'âge de 92 ans, 10 ans après l'ouverture d'un musé dedié à ses oeuvres à Barcelone. Le musée Picasso de Barcelone c'est le plus visité de la ville, après le musé du FCB, avec 1'6 milion des visiteurs en 2011.

Persistence de la mémoire (Dalí, 1931) au MOMA

D'autre part, au début des années 1920, les surréalistes se rencontraient régulièrement à Paris, dans un environnement qui met l'accent sur Dalí. Un des plus célèbres peintres du XXè siècle, considéré des principaux représentants du surréalisme. Né à Figueras en 1904, Il s'installe à Paris vers le 1927. Le jeune Dalí admirait profondément Picasso, qui avait 25 ans de plus que lui et qui resta un référence constante pour Dalí, admiré et rival au même temps. Les thèmes qu'il aborda le plus fréquemment furent le rêve, la sexualité, sa femme Gala et la religion. La persistance de la mémoire est l'une de ses toiles les plus célèbres, réalisé en 1931. Dalí et Gala quittèrent Port Lligat en 1936 et Ils se sont installés en l'Italie fasciste. Plus tard, encore à Paris et lors de l'entrée en guere de la France en 1939, ils embarquèrent pour New York. En 1941, Dalí expose son première rétrospective au MOMA, où se trouve aujourd'hui son célèbre tableau persistence de la mémoire et Demoiselles d'Avignon de Picasso. En 1949, le couple rentre en Catalogne sous la dictadure franquiste. En 1960, Il commença à travailler sur son théâtre-musée, dans sa ville, Figueras. C'était son plus grand projet où il y consacra la plus grande partie de son énergie. Dalí meurt à Figueras, le 23 janvier 1989, à l'âge de 84 ans. Il fut inhumé dans la crypte de son théâtre-musée, le musée le plus visité de la Costa Brava, avec 1'4 milion des visiteurs en 2011. Atention le parisien! Un expo lui est dédiée au Centre Pompidou du 21 novembre au 25 mars. 200 oeuvres sont réunies! Je rêve d'y foncez! Quelle envie, le parisien! 

Cap a la Independència?

Darrerament no es parla d'altra cosa que del desig d'Independència de Catalunya. Fora del territori, la repercussió mediàtica s'incrementa cada dia i a dins, el monotema asfíxia. N'hi ha una colla que ho veuen amb bons ulls, tant dins de Catalunya com fora d'aquesta (Québec, Escòcia, Flandes). S'emmirallen i s'animen amb la nostra causa generant grans corrents de simpatía malgrat que, el seu cas, poc tingui de comú amb el nostre. N'hi ha d'altres però, i no parlo de "l'enemic espanyol" que desconfíen de les pretencions catalanes (Alemanya i Bèlgica) tipes de nacionalismes europeus. Si algún dia arribem a ser independents (s'entén que ho volem ser d'Espanya però no de la UE) cal que parem atenció al "dia després" de sortir-ne. Si ens expulsen de la UE, què fem? com subsistim? Instaurem el secret bancari i ens convertim en la nova Suïssa costanera mentre supliquem que ens tornin a incloure a la UE? El que ens hauriem de plantejar és cap a On volem anar. Prou d'especular, imaginar i suposar. Per creuar la piscina cap a la independència cal saber nadar. On és la fulla de ruta que em convenci de que la independència serà la solució als meus problemes? La vull llegir! On ens portarà tot aquest circ de manifestacions i protestes quan el màxim exponent son els partits de futbol, on ja no hi queda res d'esportivitat sinó el més radical nacionalisme fanàtic? si d'això en diuen la lluita cap a la Independència, jo em pregunto, de qui i per a què? Independent d'Espanya però Interdependent d'Europa o Independent de tothom i aïllar-nos del món globalitzat? Quin futur ens espera si la globalització ens ha conduït a no ser autosuficients? Calla! M'oblidava del Barça, que ens seguirà donant de menjar quan els clàssics passin a ser històrics, oi?

La punta de l'iceberg de la sàtira catalana, el Mas Style

Després de llargues i feixugues hores de lectura i assimilació de reportatges, complexes tertúlies amb mal sabor de boca i tipa de tantes mesures i preses de pel per part de polítics farsants, opinio que no m'està bé ni una cosa ni l'altra. Ni la Independència és la solució als nostres poblemes ni quedar-nos tal i com estem tampoc. L'espiral política ens ha fet arribar massa lluny i ara no hi ha marxa enrera. Estem forçats a posicionar-nos. Si o No. Ja hem fet massa soroll i si ens queixavem de que Espanya ens odiava, ara ja li hem acabat de donar prous arguments. Com ho arreglem això? Agafem les estisores i retallem Catalunya de la península ibèrica o alcem murs d'acer com Israel i Palestina?  fem veure que mantindrem un utòpic estat del benestar i que les úniques conseqüències seran positives? Serem més rics perque Espanya deixarà de robar-nos el que ens robarà Catalunya? Seguirem comptant amb una població de 7 milions i mig, els quals estaran disposadíssims a rebaixar els seus salaris per ajustar-se a l'euro i a l'esforç econòmic que implica la creació d'un nou Estat Català? Quines seran les conseqüències? Siguem honestos. El dèficit ha generat el desig d'independència. Ens preocupa més la butxaca que l'atac a la nostra cultura o identitat pròpia. La tendència secessionista no és deguda a la manca d'encaix al marc espanyol sinó a la crisi i l'expoli fiscal. Si aconseguim la Independència el 2014 es compliran 300 anys d'aquesta "manca d'encaix" que ens anirà molt bé per justificar que n'estem tips de pagar impostos. Pocs experts s'atreveixen a justificar i garantir la viabilitat d'una Catalunya independent. Per alguna cosa serà! Jonathan Tepper, per exemple, vaticina que Catalunya podria seguir operant en euros, però hauria d'estar disposada a llargs anys d'esforç econòmic i ser capaç de mantenir una alta producció. Cito textualment el seu comentari: "Si una Catalunya independent continués a l'euro, tindria els mateixos problemes que té Espanya. Si un país petit té una divisa pròpia, té més marge de maniobra per fer els ajustos que calgui. Si Catalunya vol quedar-se dins l'euro, on no pot fer ajustos, ha de tenir un model productiu i una manera de treballar diferent." Què farem doncs? asfíxia fiscal per mantenir-nos dins l'eurozona? crear una divisa propia lligada a l'euro que ens permeti ajustar i maniobrar? No hi ha res clar però està clar que no fer res no ens serveix. En fi, ni polítics ni economistes es mullen sobre el futur incert de Catalunya, perque el nostre gran problema no és més que una petita peça que no sap com encaixar al trencaclosques mundial. M'entristeix la vulnerabilitat en que ens trobem i la gran popularitat de sàtires com Polònia que, paradoxalment, ens fa tant de riure quan hauriem de plorar.

Minube, Gran web social de Viatges!

L'Ignacio i els seus companys treballant durant el Press Trip

Feia temps que us volia parlar de Minube. Un gran projecte que va començar fa 6 anys com un buscador de vols + hotels i que, a dia d'avui, s'ha convertit en una de les millors xarxes socials sobre viatges. L'empresa és espanyola i la majoria dels seus usuaris també, per tant, les entrades i opinions son en castellà. La web compta amb una gran varietat d'opcions per triar. Des d'opinions sobre indrets turístics i llocs amb encant amb informació de primera mà actualitzada i objectiva fins a una rica galeria d'imatges i vídeos domèstics i professionals d'arreu del món. Val molt la pena tant com a eina de consulta com d'inspiració per futurs viatges, escapades de cap de setmana, excursions, visites o fins i tot alhora de triar un bon restaurant. L'oferta és inesgotable i continuament renovada pels milers d'usuaris que en formen part, així com pels seus presentadors oficials, com l'Ignacio Izquierdo. Recentment, el meu amic ha estat viatjant per Catalunya, convidat d'honor per l'Agència Catalana de Turisme, continuant amb el projecte #catalunyaexperience, amb l'objectiu de donar a conèixer la nostra terra als seus seguidors. Entre els seguidors de l'Ignacio, s'hi troben els usuaris de Minube. Us convido a passar-vos pel seu insuperable blog de viatges, "Crónicas de una cámara", especialment per als que desitgin fer algún dia la volta al món. Per cert, em va dedicar una preciosa entrada quan va visitar Barcelona l'any passat. La trobareu clicant sobre l'enllaç. Minube ofereix constant informació directa e inmediata. Què més es pot desitjar? Que la xarxa estigui disponible com aplicació per descarregar-nos-la al nostre Smartphone? Done! I que poguem enllaçar i compartir els comentaris amb els nostres amics de Facebook? Done too! A què espereu per a fer-hi una ullada? Registreu-vos-hi i opineu! Segur que hi ha indrets del món únics i especials que us ve de gust compartir amb nosaltres o inspirar-vos amb milers de noves idees per la propera escapada!

Un passeig nostàlgic per la Barcelona modernista del 1900

Exposició a la Sala Parés, Carlos Vázquez (1903)

Si pogués reviure un moment de la nostra història, de ben segur que triaria el 1900. Els inicis del segle XX no eren moments fàcils ni pacífics, però aquella transformació a nivell europeu s'intuïa fascinant. Europa es trobava inmersa amb el repte urbanístic dels famosos Eixamples. El segle precedent s'havia caracteritzat per la invasió de fàbriques a les principals ciutats europees, tota una revolució de la indústria i del transport. La febre industrial havia provocat un augment massiu de les ciutats i del moviment obrer, cada cop més exigent i revolucionari, el qual reclamava millors condicions laborals i en definitiva, poder-se beneficiar del progrés tecnològic que començava a néixer als tombants del nou segle. Mentre Europa discutia quin model d'eixample implantar a les seves ciutats, amb figures com Howard a Londres, Haussmann a París o Cerdà a Barcelona, en el camp de les arts, el nou segle XX també apuntava canvis sorprenentment originals. D'ençà de l'Exposició Universal de Barcelona, un nou moviment artístic s'obria camí a Catalunya. Es tractava del modernisme, que s'inspirava dels corrents artístics que revolucionaven les arts d'aquells temps a Regne Unit amb el Modern Style; a París, nucli artístic de l'època, amb l'Art Nouveau; a Itàlia amb el Floreale i Alemanya amb el Jugendstil. Artistes catalans com Ramon Casas i Santiago Rusiñol trobaren a París, l'ambient idoni per autorealitzar-se i al tornar a Barcelona, van fundar "Els 4 gats". Una taverna bohèmia inspirada en "Le chat noir" parisí, que fou l'epicentre artístic del moment a Barcelona. Tots aquells artistes com el jove Picasso en pintura, Granados i Albéniz en música, Eusebi Arnau en escultura o Joan Maragall en literatura, van ser els precursors del Modernisme a Catalunya. Un nou art nacional que s'emmirallava d'influències europees i que esdevindria una reacció renovadora amb connotacions polítiques. Tots ells, van aprendre molt aviat a combinar harmoniosament les seves arts a l'arquitectura d'aleshores, on despuntava Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i el jove Josep Puig i Cadafalch. El tombant de segle suposà també, un moment important de reafirmació de la identitat nacional. Els artistes procuraven plasmar el segell català a les seves obres, mentres que la pintura modernista es preocupava per una temàtica més social, tant de denúncia com de sàtira o fins i tot, publicitària, acostant-se als canvis que provocava el capitalisme. Si tingués la oportunitat de passar una jornada amb algún d'aquells grans artistes del modernisme, no sé pas qui triaria. M'hauria agradat conèixer la introspectiva personalitat del geni català per excel·lència, Antoni Gaudí, l'humor de Rusiñol i Ramon Casas assistint a una de les seves famoses festes modernistes al Cau Ferrat de Sitges, passejar en tranvia per Barcelona i visitar les obres del gran mestre Domènech i Montaner al barri de St. Pere, intuïnt el que aviat es convertiria en l'obra modernista més fascinant del món: el Palau de la Música Catalana, sublim mosaic de l'art total que integra totes les disciplines artístiques i tots els ambits de la cultura. Què bonic seria poder participar en una de les tertúlies dels 4 gats, acompanyada pel piano d'Albéniz i els primers retrats de Picasso adornant les parets. Com desitjaria endinsar-me per uns moments en aquell fascinant món dels tombants de segle i experimentar com es deuria viure en un palauet modernista de l'Eixample burgès. Viure envoltada d'una família benestant com per exemple, els Güell, estudiant música i assistint a concerts o viatjant a París cada dos per tres. Qui s'hauria imaginat en aquell moment que, 120 anys més tard, Barcelona es convertiria en un museu modernista a l'aire lliure i una de les ciutats més famoses i turístiques del món.

Concurs Casteller a Tarragona ・タラゴナへ人間の城コンテスト

Què emotiu va ser el Concurs de Castells del passat diumenge a Tarragona! La darrera edició es va celebrar el primer cap de setmana d'octubre 2010 i ja s'enyorava tornar a veure els millors castellers enfilant-se cap al cel. Un total de 32 colles han participat en aquesta XXIVª edició 2012, causant furor i llàgrimes a més de 20.000 espectadors. Si bé és cert que la majoria de les colles es troben a la demarcació de Tarragona (l'orígen dels castells té lloc a Valls) hi ha colles arreu de Catalunya. No fa pas massa vaig veure l'actuació en directe dels Saballuts a la Festa Major de Sabadell. Gràcies al Ricard, el meu amic casteller, cada cop m'apassiona més aquesta emotiva tradició catalana que ben bé mereix ser inclosa a la llista UNESCO de Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Els merescuts guanyadors del concurs van tornar a ser els Castellers de Vilafranca i dimarts passat, TV3 els hi va dedicar el documental "Enxaneta" que ha tingut récord d'audiència amb 446.000 espectadors. Veure com s'apilen i s'enfilen els uns sobre els altres, homes, dones, nens i nenes posa la pell de gallina i accelera el cor. Quan el castell es completa (es carrega, com diuen ells) la sensació que provoca com espectador és difícil d'explicar. Ells, els castellers, diuen que cal tenir Valor, Força, Equilibri i Seny. Nosaltres, els espectadors, sentim admiració, emoció, adrenalina, sofriment, orgull, al·legría, patriotisme... són tantes les emocions que es barregen quan la gralla comença a sonar i la colla es comença a enfilar! Ells tremolen, jo tremolo i Catalunya vibra d'emoció! 

先週の日曜日一日中、タラゴナには人間の城コンテストを開きました。そのコンテストは毎年ではなく、隔年のコンテストです。今年、３２グループに参加して、とっても面白かったでした。カタルーニャ州で人間の城をすることはすごく伝統的な祝賀会です。今年の勝者は『Castellers de Vilafranca』という、人間の城グループでした。彼達はホントに素晴らしかった。良かったら来年、カタルーニャに来たら、ぜひ人間の城を訪問しなければなりません。ホントにとっても素晴らしいショーですよ！ちなみに、いつかまだ分からないけどもうすぐ、日本テレビで人間の城番組『1億人の大質問!?笑ってコラえて!』という、早く発するつもりです。

Fires, Mercats, Festes i Tradicions a Catalunya

Els Saballuts (castellers de Sabadell)

Catalunya és terra de celebracions constants per a tots els gustos i edats. Les fires són reunions anuals i els mercats s'acostumen a celebrar setmanalment. Originàriament les fires tenien un caràcter religiós i van començar a guanyar importància a l'època medieval, on destacaven les fires agrícoles i ramaderes. Des del s. XII, ja tenim constància de les primeres fires a Catalunya que, mica en mica, van començar a entrar en decadència amb l'arribada de la industrialització, les exposicions internacionals i les fires de mostres dels segles XIX i XX. Actualment, han decaigut molt però es procura mantenir viva la tradició celebrant fires i mercats associats amb grans festes on la música, la dansa i la gastronomia hi juguen un paper fonamental. Seguint el calendari, trobem que a la tardor és temps de Fires Agrícoles i Ramaderes. Els cavalls, el bestiar boví i oví comencen a baixar de les muntanyes pirenaiques on hi han estat pastant tot l'estiu. La Fira de Bestiar de Peu Rodó a Salàs de Pallars és força popular, d'orígen medieval animada amb activitats relacionades amb els cavalls o la Fira de Bestiar de Bòssost on s'exhibeixen els millors exemplars de la contrada per subastar. La tardor i l'hivern és moment de Fires Medievals com la de Peratallada o la de Vic i multisectorials com la Fira de Sant Lluc a Olot i Ulldecona, on n'és patró. A la tardor, el Penedès celebra la Gran Fira agrícola i ramadera de Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb el Cavatast. Al llarg de tot l'any trobem fires dedicades als productes del camp i com que ara és temps de verema, a Vilafranca celebren la Fira de la vinya i el vi. També tenim tota una colla de Fires d'artesania i d'antics oficis, com La Fira del Sabó de Montgai (Noguera), la Fira d'en Rocaguinarda a Olost, que commemora l'activitat del famós bandoler del s. XVII amb mostra d'antics oficis artesanals, ramaderia i cercaviles (*veure vídeo). Fires Gastronòmiques dedicades als productes naturals i artesanals com la Fira de la Coca i el Mató de Montserrat, la Fira de la Ratafia de Besalú, la Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol i la cèlebre fira del torró i la xocolata a la pedra d'Agramunt, amb degustacions, elaboració en directe del torró, mostra d'oficis antics, etc. A més, hi ha tot un seguit de fires marcades pel calendari litúrgic com el Mercat del Ram a Vic, la Fira de Santa Llúcia a la Plaça de la Catedral de Barcelona, la Fira dels Reis a Igualada, la Fira dels avets d'Espinelves o la Fira del Gall a Vilafranca, abans de Nadal. Apart, no hem d'oblidar les fires de temàtica diversa com la Diada de Sant Jordi amb la Fira del llibre i la rosa arreu de Catalunya el 23 d'abril o la de Sant Narcís a Girona. Pel que fa a les festes i tradicions, cal tenir present que el llegat cultural català abarca molts segles de pràctiques i costums molt diverses. La raó de ser d'aquestes festes provenen sovint de tradicions paganes o religioses, dictades pel calendari litúrgic. N'hi ha que commemoren miracles com la Festa de la Misteriosa llum a Manresa o la Festa de Sant Medir a Gràcia, festes que ens recorden antics oficis com la diada dels raiers al Pallars Sobirà o la Festa dels Traginers de Balsareny el dia de Sant Antoni Abat o dels 3 tombs (17/1) que també és en diverses localitats catalanes on es beneeixen els animals. Altres festiviats ens recorden llegendes com la de Sant Jordi, amb la Setmana Medieval a Montblanc o la Festa dels Moros i Cristians a Lleida. Relacionades amb el cicle litúrgic, en tenim una bona colla. Començant per Nadal, destaquen les representacions d'Els Pastorets a diverses localitats catalanes. Les festes de Carnaval són populars a Torelló, Solsona, Vilanova i Sitges; la Quaresma es llueix amb La Passió d'Olesa i Esparreguera i quan arriba Setmana Santa, hi ha nombroses activitats. Dijous i divendres Sant, processons del Via Crucis, les més famoses són les de Tarragona i dels manaies de Girona, sense oblidar la famosa Dansa de la Mort de Verges, originada durant l'epidèmia de pesta del s. XIV. Diumenge de Pasqua se celebren les cantades de caramelles i tot seguit arriben les festes de Corpus, on destaquen les alfombres de flors i danses de gegants i capgrossos. Un dels espectacles folklòrics més impressionants de Catalunya és la Patum de Berga. Un cop arriba l'estiu, celebrem la revetlla de Sant Joan amb coca, cava, petards i fogueres, així com un seguit de festes que ens recorden els temps de Segar i Batre el Blat, o plantar l'arròs al Delta. L'estiu és temps d'enviar els ramats a la muntanya on s'hi quedaran fins setembre i gaudim dels mesos de Festa Major a la majoria dels pobles de Catalunya. Manifestacions de música i dansa n'hi ha hagut sempre a tots els pobles de Catalunya on no hi falten les sardanes, les havaneres acompanyades d'un bon cremat, o els castellers acompanyats d'una gralla, tradició única al món, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com la Patum.

Essential Montserrat: Nature, Spirituality & Culture

Montserrat has traditionally been considered Catalonia's most famous mountain range and it's the second most touristic place in Catalonia, after her capital, Barcelona. According to statistical reports, Montserrat received more than 2 million of visitors last year. Her genuine silhouette explains her name: Montserrat means Jagged Mountain. The highest peak is called Sant Jeroni (1.230 m/high) where the panoramic view of the landscape worths the effort to climb to the top. Everywhere in Montserrat is protected by Montserrat's Natural Park which offers a largest variety of flora, fauna and plenty options of sport activities like trekking or hiking. Additionally, Montserrat is a focus of spirituality and culture far from the XIth century thanks to the monastery and our Lady Moreneta (the black madonna) who has been venerated by pilgrims and visitors from all over the world. She's the patron saint of Catalonia and it's possible to visit her inside the Basilica. The history of Montserrat starts in 888, when a couple of shepherds found the "carved in wood Mother of God" in the mountain and then, Abbot Oliba of Ripoll founded the monastery in 1025. One of the most exciting experiences during the visit of Montserrat is definetely the canticles of the Escolania, one of the most ancient children's choirs in Europe. The most famous and emotive song of the choir is called "Virolai" and for us (the catalan people), it becomes one of the most patriotic songs of our land. The little boys of the Escolania sings everyday (check out the schedules here). Besides, it's also interesting to discover the Museum of Art or the Interactive Exhibition which offers an insider's view of how the Benedictine community of Montserrat is organised. Before leaving, don't forget to taste the catalan traditional fresh cheese (Mató de Montserrat). To get to Montserrat from Barcelona, take the FGC from Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat and then, transfer to the rack railway till the monastery.

Montserrat essencial: Natura, Espiritualitat i Cultura

La muntanya de Montserrat és l'icona més visitat de Catalunya, després de la seva capital, Barcelona. L'any passat va rebre més de 2 milions de visitants i les xifres segueixen augmentant al ritme d'un 11% anual. Amb una extensió total de 10 km de llarg i 5 km d'ample, el Parc Natural de Montserrat pertany a 4 municipis i limita amb 3 comarques: el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Des del gran incendi de 1986, tota Montserrat està protegida: l'excepcional i única geologia, la seva flora i la seva fauna. Fa uns 50 milions d'anys, la situació orogràfica de Catalunya estava invertida. És a dir, on avui hi ha el mar Mediterrani era terra i on hi ha Catalunya, un gran mar interior. Com a resultat de la força tectònica del Vallès, en un procés molt lent, tots els materials sedimentats van anar creant Montserrat amb aquestes formes tant originals. El pic més alt és el Sant Jeroni, amb 1.230 metres però també n'hi ha molts d'altres, com el Cavall Bernat, que se'ls hi ha triat el nom per la similitud de les seves formes peculiars o bé per l'associació a mites i llegendes de la rica història de Montserrat. Els orígens del Monestir daten del s. IX, quan el comte Guifré donà els territoris de Montserrat al monestir benedictí de Ripoll en senyal d'ofrena per haver-hi admès com a monjo, el seu fill Radulf. No va ser fins l'any 1025 però, que l'abat Oliba en fundà el monestir, integrant les 4 ermites existents. La llegenda, en canvi, és una mica diferent. Es veu que vora l'any 880 uns pastors de Montserrat van veure una llum que sortia d'una cova amagada a la muntanya i encuriosis, s'hi van acostar a observar-la. Sorpresos de trobar-hi la imatge de la Moreneta, ho van comunicar a les autoritats eclesiàstiques que decidiren portar-la en processó fins a Manresa. No obstant, el dia acordat, la imatge de la Moreneta es va fer tant pesada que ningú fou capaç d'aixecar-la i ho van interpretar com el desig de la Verge de romandre a la muntanya de Montserrat. Així doncs, de la Santa Cova se'n creà una ermita que n'és avui dia, santuari de molts pelegrins. Montserrat és un nucli d'espiritualitat i cultura. El seu monestir, encara habitat per una comunitat d'uns 80 monjos, segueix les normes de St. Benet des de fa deu segles. Els monjos de Montserrat, a més de dedicar-se a la pregària, han sigut grans fonts de cultura i saviesa al llarg dels segles. La Biblioteca de Montserrat és una de les més antigues de Catalunya i fins i tot compta amb la seva pròpia editorial. Apart, els monjos treballen al servei de la comunitat encarregant-se de la hostatgeria, dels jardins o de l'escolania. Aquesta brillant acadèmia de música i cant és un dels cors infantils més antics i prestigiosos d'Europa, amb més de 50 nens catalans d'entre 9 i 14 anys que han fet conèixer Montserrat al món. L'Escolania canta cada dia a les 13h entre setmana i a les 12h els dies festius. Un dels moments més emotius de la visita a Montserrat és, sens dubte, sentir-los cantar el Virolai. No hi ha res més màgic que contemplar la Moreneta entronada, patrona de Catalunya, mentre sentim les veus blanques del cor; recordant-nos com n'és d'especial i mil·lenaria, la nostra estimada terra.

Catalunya, un país per tastar-lo

Catalunya és una terra de contrastos que des de fa més de 2.000 anys, s'ha enriquit gràcies al comerç i a l'intercanvi de diverses cultures de tot el món. La seva situació geogràfica l'ha dotat d'un clima mediterrani que ha afavorit els cultius del blat, la vinya i la olivera, elements bàsics de la nostra dieta. Al plat d'un català no hi faltarà mai el pa sucat amb oli acompanyat d'un bon vi. Ja, des de temps romans, que s'exportaven vins catalans per tota la mediterrania a través d'àmfores. Un llegat que ha perdurat fins a dia d'avui en unes terres que no sempre han estat fèrtils però sí amb molt caràcter. La vinya catalana ha sobreviscut a terribles obstacles com guerres civils, crisis agrícoles i plagues com la de la fil·loxera de finals del s. XIX, quan pràcticament va arrassar amb la producció total dels ceps. Malgrat les penúries, Catalunya sempre se'n ha sortit. El nostre petit gran país s'enorgulleix de la seva història i la seva cultura, on hi destaca una gastronomía de primer ordre basada en les costums i tradicions autòctones. Els catalans sabem menjar i ho fem de la millor manera possible, combinant tradició amb novetat, salut amb plaer i sense quedar tips del tot. Cal deixar sempre un bocí d'estomag per a les postres més dolces, on la xocolata i les ametlles hi juguen un paper fonamental. Així doncs, des de que comença l'any, els catalans gaudim de les festes nadalenques amb la famosa escudella, els canalons per Sant Esteve i el tortell per al dia de reis, acompanyant les festes amb un bon cava refrescant. Després de Carnestoltes comença la quaresma però els catalans no fem pas dejuni, sinó que aprofitem l'avinentesa per menjar bunyols desitjant que arribi aviat la pasqua i gaudir de la Mona. Passada la setmana santa, arriba el desitjat estiu i amb ell, la coca de Sant Joan. Quan fa calor, ens apassiona gaudir d'un dia de platja amb una bona amanida de xató i un arrosset amb marisc. Per acompanyar els nostres plats, tant de mar com de muntanya, comptem amb més de 10 marques de vi registrades amb denominació d'orígen. Quan l'estiu s'acomiada i dona pas a la tardor, sortim a buscar bolets que acompanyaran les nostres cassoles d'ànec o pollastre. Quan comença novembre, celebrem Tot Sants amb una bona colla de variats panellets i ja, cap a finals de desembre, torna a arribar nadal. És aleshores quan "llencem la casa per la finestra" amb els excessos de neules i torrons. El nostre calendari festiu, ple d'excuses religioses o paganes, sempre ha anat lligat amb la gastronomía, cada cop més innovadora. El repte actual és l'art de saber casar la cuina més tradicional amb la nova cuina internacional. Catalunya no ha deixat mai de rebre influències forànies d'aquells que l'han visitat i s'hi han instal·lat, aportant tot tipus de productes i nous sabors. A dia d'avui, tant podem gaudir d'un sopar japonès asseguts en un tatami, com d'un aplec del cargol, d'una calçotada o d'una fira medieval plena d'embotits per donar i per vendre. Catalunya és rica i variada tant en productes com en serveis, amb un catàleg d'opcions impossible d'abarcar en un sol any. Catalunya, per a poder-la apreciar, s'ha de tastar cada dia durant molts i molts anys. Per a saber-ne més sobre gastronomía catalana, us convido a visitar Turisme Gastronòmic, la "FICCG" i la Gastroteca de Catalunya.

Meravelles Catalanes de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura)

Banc serpentejant del Park Güell (Barcelon

Sabíeu que la UNESCO ha declarat 9 conjunts patrimonials catalans dins la seva llista d'obres excepcionals? Sabíeu que només a Barcelona, comptem amb un total de 9 obres declarades patrimoni mundial de la humanitat i que, 7 de les quals van ser dissenyades per Gaudí? Antoni Gaudí, figura clau del Modernisme a Catalunya, fou el geni creador d'obres úniques ubicades principalment a Barcelona. Les sabríeu enumerar? el Parc i el Palau Güell, la cripta i la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, la Casa Vicenç, la Casa Milà i la Casa Batlló. També ho és la cripta de la Colònia Güell, però recordem que no es troba ubicada a Barcelona sinó a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). D'altra banda, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, contemporàni de Gaudí, mereix dues obres declarades PMH a Barcelona ciutat. Quines obres són? l'Hospital de Sant Pau i la Santa Creu juntament amb el Palau de la Música Catalana. Recentment, la UNESCO ha volgut incloure dins la seva classificació, recursos d'interès turístic i patrimonial intangibles, és a dir, festes i tradicions catalanes com la Patum de Berga i els Castellers o la dieta mediterrania. Si ens dirigim cap al sud de la capital catalana, seguint les traces de les obres declarades patrimoni de la humanitat, arribarem a Poblet, on es troba el monestir més espectacular de la ruta del Císter. Després, trobem Tarragona, l'antiga colònia romana, capital de la Hispània Citerior. El conjunt arqueològic de la colònia romana de Tàrraco, més l'Arc de Barà, l'aqüeducte de les Ferreres, la pedrera del Mèdol i la torre dels Escipions, també en formen part, sense oblidar-nos de vil·la romana dels Munts a Altafulla, la necròpoli paleocristiana i el mausoleu de Centcelles. Pel que fa al patrimoni rupestre, la UNESCO declarà un total de 757 jaciments ubicats al llarg de tota la franja mediterrània ibèrica, dels quals 60 es troben exclusivament en comarques catalanes. Finalment, què seria de Catalunya sense les joies del romànic més genuí? Trobem doncs, a la bonica vall de Boí a l'Alta Ribagorça, un conjunt de 9 esglésies declarades PMH l'any 2000. Per a saber-ne més, us convido a visitar el següent enllaç.

Breu lliçó d'història de l'art a Catalunya visitant el MNAC

Segurament a molts de vosaltres no us interessi la religió i encara menys, l'art vinculat a la història religiosa de Catalunya. Afirmaré que no em sorprèn, perque ambdues temàtiques són abundants i complexes. Sovint, arribar-les a comprendre i apreciar, implica forces hores d'estudi i una base prèvia d'art i d'història. Ja que a tots ens agrada viatjar i comprendre els espais que visitem, procuraré sintetitzar al màxim la passejada virtual a través de la nostra història religiosa i artística. Primer de tot, sabeu quina és la diferència entre una catedral i una basílica? una Catedral és la seu episcopal d'una diòcesi, d'on hi té Seu o Càtedra un bisbe; mentres que una basílica és un temple consagrat prèviament per un Papa. Sabíeu que la cadira del bisbe més singular de tota Catalunya es troba a la Catedral de Girona? I que la figura del Papa de Roma és l'única persona amb potestat de concedir el títol de basílica a un temple? Sovint confonem catedral i basílica, sobretot a Barcelona, anomenant la basílica de Santa Maria del mar com "la Catedral del Mar" o la basílica de la Sagrada Família com "la Catedral de Gaudí". Hem de tenir present que, en una mateixa ciutat, de Catedral només n'hi ha una. Sabeu  quina és la diferència entre un monestir i un convent? els monestirs són espais de reclusió de grups religiosos que s'hi apleguen per viure en comunitat. Quan es reclouen per viure en solitari se'n diuen "ermitans o anacoretes" i l'espai on s'aïllen és l'ermita. Els monestirs cristians on hi viuen monjos o monges, s'anomena Abadia o Priorat en funció de si està regit per un Abat o per un Prior i la seva característica principal és que es troben isolats, amb la finalitat d'obtenir el retir espiritual de la comunitat, apartada dels homes, en contraposició al Convent, que tal i com ens suggereix la paraula, conviuen entre ells. Un Santuari és, principalment, un lloc de peregrinació i culte a una divinitat; mentre que una parroquia és senzillament l'espai on es reuneix la comunitat de fidels catòlics. Suposo que un cop clars aquests conceptes bàsics, ja podem apreciar millor l'art religiós i gaudir plenament de la visita del MNAC. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull la col·lecció d'art romànic i gòtic català més important del món i fa un repàs a través dels més de 1.000 anys d'història de l'art religiós català. Després de visitar-lo, entendreu els orígens de la nostra història religiosa que començà amb l'art romànic, introduït a Catalunya per influència dels francs durant la reconquesta carolíngia de les terres ocupades per visigots i àrabs. L'embrió de Catalunya es formà arrel de la confluència de cultures que enriquí les primeres mostres artístiques del que considerem l'art pre-romànic. D'ençà de les nombroses influències que ha sofert Catalunya al llarg dels segles, sempre hem desenvolupat la nostra pròpia versió autòctona de les corrents artístiques europees. Així doncs, el romànic català es començà a definir cap als volts dels segles XI i XII, amb el seus màxim exponents, les catedrals i els monestirs. Seguidament, ens endinsem a l'etapa gòtica, quan Catalunya gaudía d'una salut excepcional durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'expansió mediterrània que propicià un gran enriquiment comercial i un fort intercanvi cultural. Ja cap a finals del s. XIV, Catalunya començà a entrar en decadència a causa de greus epidèmies com la famosa pesta negra amb l'afegit d'una gran crisi econòmica així com l'inici d'un llarg període d'inestabilitat política i social. Us sona la tràgica etapa de la Inquisició? Obviament, amb aquest panorama, poques manifestacions artístiques tornarem a trobar a Catalunya, tant impressionants i magestuoses com les que es van realitzar a l'edat mitjana. El renaixament, el barroc-rococó i el Neoclassicisme no van arrelar amb la mateixa força que ho va aconseguir el gòtic al llarg dels segles XIII - XIV i XV. No va ser fins a finals del s. XIX que sorgeix el Modernisme amb la figura d'Antoni Gaudí, qui decidí, l'any 1883, començar a portar a terme el projecte del temple més bonic, únic e impressionant del planeta. Cal dir que, malgrat la Sagrada Família resti encara inacabada, la basílica representa la imatge de la capital catalana i que, gràcies a la seva projecció internacional, Catalunya és coneguda arreu del món.

Yes, We CAT・２０１２年９月１１日のバルセロナの顕現

バルセロナの顕現の中で私達の従兄弟達

地下鉄の中で子供たちも準備していました！

バルセロナの真ん中にカタルーニャの独立なフラグ

昨日、１１日９月、カタルーニャ人はバルセロナに集まって、印象的な顕現を開きました。カタルーニャ州の色々な街の中でバルセロナはカタルーニャ州都だから、ほとんどみんながバルセロナに来ました。この顕現の始まった時間は午後６時聞いたけど実は朝から街がすごく混んでしまいました。特に、バルセロナの真ん中でカタルーニャ広場とかグラシア通りなどは混んで過ぎて、誰も歩けなかった。ひどい！でも、昨日の顕現は悪くなかった事ではないです。昔からカタルーニャはスペインの州ですがカタルーニャの人たちはスペイン人より、違う文化があり、違う気持ちを持っています。カタルーニャの歴史もスペインの歴史より、違います。１７１４年９月１１日の前、カタルーニャは自分の政府があったけど、カスティヤに対してカタルーニャの人たちは酷い戦争を負けました後、カタルーニャがスペインの州になりました。その時から今、自分の文化やカタルーニャ語の状態が良くなりましたけど、最近、経済危機のせいで悪なりました。スペイン政府はどんどん厳しくなって、カタルーニャ人はとっても疲れました。昨日はカタルーニャ州の国民の休日だったのでこの顕現が開きました。私達はスペインの独立ほうしい。取り敢えず、昨日の顕現の結果まだ分からないけど、今日、私達はとっても幸せ！ほとんど２００万の人たちが顕現に参加していました！印象的な結果でしょう？ここまで以上ですがこちらもロイターの案内や田中龍作ジャーナルの記事。

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 3ª part "Un món bestial"

Ja és casualitat que just una setmana després d'haver tornat d'Uganda, Tele Madrid acabi d'emetre un capítol dedicat als madrilenys residents al país. Acabo de veure'l en directe des d'internet i espero que aviat estigui disponible per poder-lo compartir. Però és que just una setmana abans de marxar de viatge, tv3 també va emetre un altre capítol dedicat a la rica biodiversitat del país, consagrant l'emisió als primats en perill d'extinció: goril·les i ximpancés. No hi ha dubte que Uganda és el destí preferit d'aquest estiu 2012! Tindrà alguna cosa a veure la pifia del president quan afirmava "Spain is not Uganda"? Espero que gaudiu del capítol i a la propera entrada us mostraré les meves propies fotografíes e impressions de les visites als Parcs Nacionals de Virunga i Bwindi. Tal i com ho van viure els joves estudiants de veterinària, nosaltres també vam gaudir d'allò més de la nostra fascinant, única i màgica expedició!

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "La infància"

Sipi (Uganda de l'Est)

El petit conguito i la seva germana a Obongi (NO d'Uganda)

Somriures constants dels nens Acholi (Uganda del Nord)

La vida contemplativa al poblat pescador d'Obongi

- How are you? - I'm happy a Laropi (Uganda del Nord)

a Obalang, Uganda Central

 a Laropi (ètnia Adjumani d'Uganda del Nord)

Arua (NE d'Uganda)

Rengen (NO d'Uganda)

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "l'altra infància"

Provablement a uns quants us haurà arribat el vídeo de la campanya de sensibilització americana contra Joseph Kony. Per als que us soni el tema, permeteu que m'allargui i us comenti el meu punt de vista i per als que no n'heu sentit a parlar mai, us demano uns minuts d'atenció. El tarat mental d'en Joseph Kony (perdoneu l'expresió però sincerament no trobo altres paraules) és el líder de la guerrilla LRA (Lord's Resistance Army) i el seu objectiu "polític" és el de governar Uganda segons la llei dels 10 manaments de la religió cristiana. Com va començar? Segrestant nens del nord d'Uganda, d'on es diu que ell n'és originari i obligant-los a lluitar al seu exèrcit. Si es negaven a deixar les seves famílies, se'ls mutilava i/o se'ls obligava a matar els seus familiars. Les nenes, d'altra banda, no s'escapaven a la desgràcia. Elles acabaven d'esclaves sexuals i/o de cuineres per als guerrillers. Recentment, s'han fet algunes campanyes de denúncia contra els abusos d'aquest tarat mental que es creu messies del senyor i sembla ser que malgrat segueixi lliure i en actiu, cada cop li costa més actuar i seguir reclutant nens-soldat. Actors internacionals com Invisible Children donen suport al govern ugandès per aturar la guerrilla, capturar el seu líder i alliberar els més de 30.000 nens i nenes segrestats. Mentrestant, totes les nits des de fa més de 20 anys, aquests infants dels poblats del nord, fronterers amb Sudan del Sud, dormen en centres d'acollida, separats de les seves famílies. És l'única mesura "momentània" d'evitar que siguin segrestats, mutilats, torturats i/o assassinats si fugen o es neguen a col·laborar amb la LRA. Durant la nostra estada hem conegut milers de nens. 23 dies donen per molt i en un país com Uganda, on la natalitat és altíssima (uns 7 fills per dona), n'hem vist moltíssims. El més curiós i admirable és que no n'he vist cap que estigués trist o si més no, mostrés feblesa. És més, el 90% dels nens ugandesos somriuren constantment, se'ls veu forts, animats i plens d'energía. Em meravella com malgrat les dificultats a les que s'enfronten cada dia, la població ugandesa sembli tan alegre i feliç. Com n'hauriem d'aprendre d'ells! Aquest viatge ha estat per a mi, entre moltes altres sensacions, una gran dutxa d'humiltat. Prou de pessimisme i victimisme! La nostra crisi econòmica és un petit got d'aigua on ens hi encanta ofegar-nos comparant-la amb la realitat ugandesa i la de molts estats africans. 

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 1ª part "La sabana"

Ja fa un parell de dies que he tornat d'Uganda. Un país sorprenent ple de màgics paratges i situacions que et tallen la respiració. Uganda és, sens dubte, la perla d'Africa. Ideal per als viatgers més aventurers i els exploradors més intrèpids. Qui la visiti, quedarà fascinat amb cada somriure infantil i atrapat amb el ritme pausat de la brisa bufant a través de les acàcies, magestuoses e inmenses. La concepció del temps a Uganda divergeix totalment de la nostra. El temps no es mesura amb rellotges. Quan és el moment, la natura t'ho farà saber i mentrestant, sigues pacient i no deixis d'observar-la. De fet, és tasca difícil apartar la vista de l'entorn esquitxat d'acacies on sempre s'hi troben ocells de tota mena alimentant les seves cries o voltors esperant pacients el seu torn per menjar. Mentrestant, uns metres més enllà de l'escena, una família de joves lleones d'en prou feines 2 anys, es llepen les ferides després d'haver caçat un búfal despistat. La sabana sempre ha respirat tranquil·la i pausada des dels nostres orígens, ignorant els rellotges o qualsevol forma de mesurar-li el pols. La mare terra la rega d'abundants pluges que alimenten el cabdal dels seus rius i llacs, font de milers d'espècies. D'altra banda, el gran sol africà escalfa Uganda més càlidament que el nostre sol europeu, amb temperatures que sobrepassen els 30ºC al migdia, en temporada seca. La tímida lluna, en canvi, només es deixa veure si els núvols constants li permeten mostrar la seva forma peculiar. Sabíeu que a l'Equador africà la lluna creixent té forma de cistell i quan decreix, sembla un barret? És tan diferent de la nostra lluna mentidera que, mostra una D quan creix i una C quan decreix? Sí, a Uganda el temps no es mesura. Senzillament flueix constant i eternament com el Nil. Si sempre us passa el temps tan ràpid com a mi, tindreu tanta feina en abarcar tanta inmensitat en tantíssimes "petites coses" que quan us en vulgueu adonar, ja haurà arribat el dia de tornar a casa.  

We welcome you with pleasure song to Uganda by the kids from R.O.D.C.

People from all over the world, let me introduce to you my first impressions and greetings from my trip to Uganda. So we beg you to pay attention and listen all we show you today! It's my pleasure to show you "We welcome you" song by my beloved Ugandan kids from Rulonguri orphans development centre in Kisoro (SW Uganda). Hope to enjoy the song and their dance! Es un honor i un gran plaer poder-vos mostrar el vídeo d'un dels moments més màgics d'aquest preciós viatge a Uganda que, sens dubte, sempre recordaré. Gràcies per la vostra càlida acollida, estimats nens!

Itinerari cap a les Muntanyes de la Lluna, Uganda

Dedico aquest post a comentar-vos l'itinerari previst abans de marxar. D'aquesta manera, quan no disposi d'internet, corrent elèctrica ni serveis mínims, podreu imaginar on sóc només mirant el calendari. La diferència horaria d'Uganda respecte Espanya és només d'1 hora més. El primer dia, dissabte 11/8, dormirem en un hotel a Entebbe, antiga capital colonial, vora el llac Victòria. El primer i l'últim "hotel" on ens allotjarem al larg de les 22 nits a Uganda. L'endemà, diumenge 12, visitarem Jinja i al capvespre dormirem en un campament. Dilluns 13 anirem cap a les Sipi Falls, en direcció nord-est. Els dies 14, 15 i 16 d'agost els dedicarem a conèixer les terres de la tribu dels Karamojong, a Moroto, on s'hi troba el Parc Nacional de Kidepo, molt a prop de la frontera amb Kenia i Sudán. Divendres 17 ens acomiadarem dels Karamojong per visitar la nova tribu dels Acholi, a Kitgum. El cap de setmana del 18 i 19 d'agost el dedicarem a contemplar els verges paisatges del Nil a Adjumani, triple frontera entre Sudán, Uganda i el Congo. Dilluns 20 arribarem al PN de Murchison, la reserva natural més gran del país, on hi dormirem dues nits acompanyats d'hipopòtams vora el delta del Nil. Dimecres 22 ens dirigim cap al Sud recorrent la falla del Rift Occidental per acabar la jornada dormint a la Reserva Natural de Kabwoya. Dijous i divendres (23-24/8) toca Kilembe! Les famoses muntanyes Rwenzori, popularment conegudes com les mítiques muntanyes de la lluna, sempre envoltades de l'espessa boira que més d'una vegada havien despistat els més exigents exploradors del s. XIX. Dissabte 25, si tenim sort, veurem lleons al PN d'Isasha i diumenge 25, enfilem cap a Kisoro, els Alps Africans, triple frontera amb el Congo i Rwanda. La darrera setmana del viatge la dedicarem, si el temps i la situació política ens ho permet, a fer el tant desitjat i esperat Gorila Trek. Provarem d'entrar-hi pel costat ugandès, provablement des de Bwindi. Cap als voltants del dia 30, hauriem d'arribar al llac Bunyoni, a 2000 metres d'alçada. L'1 de setembre el dediquem a tornar cap a Entebbe i diumenge 2, si tot va bé, tornarem cap a Barcelona via Istanbul. No us perdeu la sèrie de mini documentals que adjunto en aquest post. Quan acabi el vídeo Youtube "I love Uganda", trobareu uns quants documentals realitzats per entitats com Tourism Ugada (anglès). No son boníssims, son fascinants!     

If you're going to visit somewhere, don't just visit anywhere, #visitUganda!

Best friends in Kazo (Kawempe) pictured by M.K.Hofslett, april 2012

Doncs aquí estic, acabant els preparatius amb una mica de nervis, ho reconec. Quan penso que aquest deliri per conèixer l'Africa ja em ve des de que vivia al Japó, una extranya barreja entre emoció i estat d'alerta, m'atabalen mentre intento encabir 7 kilos d'equipatge a la maleta. 4 hores d'intents més tard, decideixo que marxaré amb 10 kilos a facturar cap a Entebbe (Kampala). Quasi tot és a punt i quasi tothom és al corrent de que marxo dissabte cap a Uganda. El compte enrera s'ha activat i no tornaré fins setembre a Barcelona. Durant 23 dies m'endinsaré en terres africanes, l'origen del planeta, les arrels de la humanitat. Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-me les verges sabanes esquitxades d'ombres de baobab, resseguint un horitzó espectacular, presidit per un sol de capvespre vora el llac. Oh, Sí! Me'n vaig a l'Africa! Que si tinc por? Sincerament, l'he tingut. Com més gran em faig, més dubtes i més mandra, però afortunadament sempre m'acabo decantant per desafiar l'estat de por. Si m'hagués d'aturar per cada advertència que he sentit per part de metges, farmacèutics, familiars i amics al llarg dels meus 29 anys, provablement no hauria conegut ni la meitat dels quasi 50 països que he tingut la oportunitat de descobrir. A més, Terres Llunyanes m'ha assegurat que no cal patir, que la situació política del país no alterarà en excés el recorregut previst, que l'epidemia d'èbola que fa poc va omplir tots els diaris està controlada i que confiï en la gestió dels guies. Després d'una llarga temporada recercant informació, gestionant tramits mèdics i burocràcia administrativa, he decidit que hi confio. Confio en que valdrà la pena. Segur que m'encantarà. Confio en que tornaré enriquida. Sento, un cop més, aquesta adrenalina pre-viatge invadir els meus sentits i el meu pensament. No serà fins dissabte al migdia que m'enlairaré cap a terres llunyanes, però el meu cap ja fa temps que ha començat a volar. Fins aviat, Barcelona. Uganda m'està esperant!