dimarts, 28 de juliol de 2009

韓国・Corea

La setmana passada vaig viatjar a Seúl (Corea) amb la il·lusió de visitar la meva amiga Kwon. Ella és coreana però ha viscut quasi tota la seva vida al Japó, per tant, és com una turista més dins del seu propi país. Els pares de la Kwon ja estàn jubilats i viuen en una bonica casa familiar al cor de la moderna ciutat perifèrica de Goyang, situada a uns 50 min. en metro al nord - oest de la capital. Goyang es troba molt a prop del 2º aeroport de Seúl, l'aeroport de Gimpo que, afortunadament, uneix Seúl-Gimpo amb Tokio-Haneda. Si he de resumir 4 dies de viatge a un país al qual no hi havía estat mai, diría que el més sorprenent de tot va ser la sensació de no haver sortit de casa. Seúl em recorda tant a Tokio, que no notava que estés viatjant, no em sentía "de vacances", simplement, passejant per una nova ciutat com podría estar passejant per un nou barri de Tokio. Bé, sí que vaig notar certes diferencies amb la gastronomía coreana i japonesa. Els coreans li posen Kimchi a quasi tot el que mengen i a tota hora. Fins i tot per esmorzar, la mare de la Kwon ens preparava sopa de verdures, amanida i verdures amb kimchi! El primer dia va ser molt dur oblidar-me d'un bon cafè amb llet i un croisant. L'altre "particularitat" coreana que més em va impactar va ser el llit on dormía la Kwon perque era de fusta! Un llit de fusta sense matalàs, duríssim, suposadament molt bo per l'esquena però un infern per la meva primera nit, cansada després d'un viatge de 1.000 km. Les excursions que vam realitzar als voltants de Seúl van ser força interessants. Divendres vam conèixer Korean Folk Village, on vaig tenir la oportunitat de veure el ball tradicional, visitar el museu folklòric, saborejar el típic i saludable tè coreà... i dissabte vam conèixer Seúl. El palau de Deoksugung em va agradar i el barri d'Apgujeong em va enamorar. Diumenge, després de molt insistir, em van portar d'excursió a la Frontera amb Corea del Nord, amb la intenció de veure la ZDC (Zona desmilitaritzada) però no vam poder arribar fins l'última estació, per manca de temps. Corea, un país interessant (Sud) i misteriós (Nord), espero que algún dia torni a ser una de sola... caurà algún dia aquesta frontera? Qui sap... de moment, tant els sud coreans com els japonesos, no es mullen gens donant la seva opinió.