The Game ・We Walk with Walking Planets & The ting tings

Fa un parell de setmanes, amb Walking Planets, vam realitzar una gimcana pels carrers del barri gòtic. El nostre target sel·leccionat: un grup d'adolescents americans plens d'energia i moltes ganes de gaudir de la nostra ciutat, la nostra història i la nostra cultura. L'activitat, anomenada "The Game" era un concurs on els 5 grups participants es disputaven una sèrie de 5 proves a realitzar en 60 minuts. Les proves a superar estaven ambientades amb els 5 sentits: oída, tacte, gust, vista i olor. Si les superaven totes, la darrera prova seria la del sentit comú (el famós sentit del seny, tan català) i només la prodria realitzar l'equip que arribés primer al punt de trobada. De fet, cap dels 5 equips va ser capaç de superar totes i cadascuna de les proves amb el 100% d'èxit en el temps establert. No obstant, sí que vam premiar l'equip guanyador que, malgrat falléssin alguns punts de la prova del seny, van acabar per convènce'ns que mereixien el premi. Com ho van fer? Aquí us mostro l'enllaç a l'spot promocional de l'activitat realitzat per l'equip de Walking Planets: The Game. Special thanks to the Oleon kids & The ting tings for the great music!     

Llegendes de la Barcelona medieval

Cada any, Barcelona celebra les festes de la seva co-patrona Santa Eulàlia la primera quinzena de febrer. Santa Eulàlia, popularment dita "la Laia" era una nena de 13 anys, descendent d'una família rica del s. III. Ella afirmava ser cristiana quan la religió cristiana estava encara molt perseguida i, de la mateixa manera que els nens màrtis "Sant Just i Sant Pastor", va patir el mateix desenllaç. D'ençà de la seva mort per tortura i assassinat, esdevingué patrona de Barcelona al s. IV fins ben entrat el s. XVII. Com a conseqüència d'una greu plaga de llagostes, la ciutat es quedà sense conreus i sense fe en la seva patrona que, afectats per la desgràcia, no s'ho pensaren dos cops abans de substituïr-la per la Mercè. Des d'aleshores, si plou durant les festes de la Mercè, a finals de setembre, diuen que és perque Sta. Eulàlia plora. La podem trobar avui en dia, representada en varies escultures en diversos indrets del barri gòtic, com a la propia baixada que porta el seu nom al final del Carrer Sant Sever, al carrer de la Ciutat o a la Plaça Sant Just i Pastor. Quasi sempre la trobarem amb una palma a la mà, doncs és el símbol dels màrtirs i d'on ens ha arribat fins l'actualitat, la popular expressió de "palmar-la". Passejant pels voltants de la Catedral, si entrem dins del claustre hi trobem 13 oques, una per cadascun dels anys de la petita Eulàlia, recordant també cadascuna de les tortures que va patir fins el dia de la seva mort. El barri gòtic és ple de llegendes de màrtirs, bruixes, jueus i nobles empresaris del nostre passat medieval que, si us desperta la curiositat, estarem encantats d'explicar-vos amb més profunditat, acompanyats d'agradables passejades i sopars medievals. Per a saber-ne més, visiteu la pàgina web d'Itinera plus.   

La Barcelona del S. XIV

Era una ciutat oberta al comerç a través de la Mediterrània, dinàmica e inquieta que bullia d'efervescència. Barcelona era, en aquella època, una ciutat medieval enmurallada desde temps romans i amb una població aproximada de 400.000 ciutadans. Entre ells, vora 4.000 jueus vivien amuntegats al barri del Call (en hebreu: conjunt de carrers) mentre que la resta es trovaben repartits en 4 barris que s'anomenaven burgs. El centre neuràlgic de la ciutat era la Catedral que, envoltada de carrerons i esglésies com la de Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume i la resta de carrers que avui dia anomenem Barri Gòtic, creixia a un ritme vertiginós. Fou aleshores quan, més enllà de la ciutat enmurallada, la ciutat començà a aglutinar-se en nous burgs adossats sobre els mateixos murs de la muralla, extenent-se i eixamplant-se fins la mar. Així doncs, fora les muralles romanes trobavem els barris de La Ribera, St. Pere, Framenors i el Pi. Cadascun d'aquests burgs s'organitzava entorn a l'església que sovint, donava nom al barri i tots els gremis d'artesans i menestrals acabaren donant nom als carrers. Prop de la Catedral, a la Plaça Sant Just, hi trobem l'església més antiga de Barcelona (els seus orígens la sitúen al s. IV). En aquella plaça, s'hi van torturar i assassinar dos nens, en Just i en Pastor, per haver afirmat la seva fe cristiana i esdevingueren màrtirs. Per això, se'ls hi dedica l'església i la font, considerada també la més antiga de Barcelona (1327). El creixament demogràfic de la Barcelona del s. XIV era tan gran que, sovint les noves edificacions reciclaven les antigues, aprofitant vells murs d'edificis públics o religiosos. Molts comerciants que arribaven a Barcelona o que s'hi havien fet rics després de molts anys treballant als diversos gremis de menestrals i artesans, esdevingueren rics i compraren palaus al carrer Montcada del nou barri de la Ribera. Es tractava de la nova noblesa catalana que començà a rivalitzar amb l'antiga noblesa assentada als palaus del carrer Lledó, al barri de Sant Just. Un exemple que il·lustra l'herencia dels títols nobiliaris a Barcelona fou el cas d'Isabel de Requesens, filla del Lloctinent Galceran de Requesens. La família vivia al Palau Requesens (s. XIII - XV) actual Acadèmia de les Bones Lletres i que, com a conseqüència de la limitada manca d'espai, es construí sobre la muralla romana (s. IV). Segles més tard, aprofitant el pati, s'edificà el palau veí de la rica família Moxó (s. XVIII) el qual avui en dia també es troba obert al públic amb visita concertada prèviament. Més informació: Palau Moxó.

Dear Blair

Blair (març 2012)

Blair (abril 2012)

El nadal passat, en un poblet de l'interior de Catalunya, va néixer la Blair. L'Amàlia i el Marc la van anar a buscar el darrer cap de setmana de febrer sense saber del cert quin dels 6 germans de  Labrador Retriever s'endurien a casa. Difícil decisió. Quin triarien? Tots eren tan petits, vulnerables, irresistibles cadellets! S'hi van acostar i el primer que va córrer a rebre'ls fou la Blair. Ella els va triar a ells. Ho tenien clar. Des d'aquell instant, la Blair es va convertir en el nou membre de la família. Sense proposar-s'ho acapara totes les atencions tan dins com fora de casa. Ja no queda veí al Barri de l'Eixample que no saludi la Blair al passar, ni turista que no s'aturi a preguntar quan temps té mentre l'acarona. Quin poder d'atracció! Sembla mentida que un cadellet (objectivament parlant) causi més furor i desperti més passions i tendresa que un nen petit jugant a pilota o somrient en un cotxet. Com pot ser? Subjectivament parlant, és cert que la Blair és moníssima i encantadora, sociable i molt llesta, però tornant a la objectivitat, no deixa de ser un gos. Una gossa que acapara atencions com un fill, cert. Una gossa que estimes i t'estima sense límits ni condicions, ho reconec. Una gossa que cada dia que passa és més maca, obedient, pacient i llesta, sí. Sembla mentida. Hi ha cops que ens mira tan fixament i amb tant entusiasme que jurariem que entén la conversa i que es mor de ganes de participar-hi. Altres vegades que et persegueix allà on vas i et fa ensopegar, que la trepitges sense voler però no s'enfada, sinó que et mossega la vora dels pantalons o la cremallera de les botes amb ganes de jugar. És curiós. No és una filla, però el vincle creat amb ella és humà. Malgrat la revolució que ha causat a les vides del Marc i l'Amàlia, la Blair és una font constant d'al·legría i benestar. Benvinguda, estimada Blair!    

カダケスへアンナちゃんとイサベルに会いに行った

アンナちゃんとイサベル　(Anna & Isabel)

カタルーニャ州の東北の海岸に「カダケス」と呼ばれる小さくて可愛い村があります。先週末に友達と一緒に集まったり車に乗ったり、バルセロナからカダケスまで運転したりして２時間をかかりました。カダケスに着いたばかりで、違う村に行きたかったので「ポルト・イガット」という「サルバドル・ダリ」の住んでいた村に行って、有名な画家の住宅を見学しました。ダリの住宅はとっても面白くて珍しい建物です。ダリの奇妙な考えと同じように、彼の住宅の形だけでなく装飾品も想像を超える物でした。住宅を見学した後、ダリとガラのボートに乗って１時間で海岸の周りに行って、楽しかった。私達はダリと彼の妻「ガラ」と同じボートを使ったので面白かった。お客さんはそのボートに乗った私達だけでなく色々なフランス人もいた。カタルーニャ州の「コスタ・ブラバ」という北海岸はフランス人にとても有名な砂浜です。それに、ダリの美術館とかダリの住宅とか文化的な物はとても人気があるのでフランスの観光客がよく来ます。カダケスの村はとっても奇麗ですが泊まるのはちょっと高いです。カダケスはホテルがあまりないし、駐車場もないから、行きにくて、とっても静かで質素な村です。ところで、カダケスの隣にロサスという街があり、私の友達「イサベル」ちゃんはそこに住んでいるのでカダケスで会って、一緒に美味しいパエリヤを食べに行きました。イサベルちゃんの娘「アンナ」ちゃんはもう４か月になって、育つのが早いけど、赤ちゃんはいつも可愛いですよね。その日はすごくて楽しかったですがイサベルちゃんはバルセロナから遠くに住んでいるのでなかなか会えません。彼女はちょっと寂しいけど、できたら、今年の１０月にバルセロナに住みにくる予定です。Cadaqués, preciós tresor de la Costa Brava, va ser l'indret on ens vam reunir amb l'Isabel i la seva filla, Anna. Afortunadament feia un sol radiant i el vam aprofitar per visitar la Casa Museu de Salvador Dalí a Portlligat, realitzar una passejada en barca pel Cap de Creus i tastar una deliciosa paella al restaurant Bahia de Cadaqués. Què bonica és Catalunya en bona companyía!