Un any que ha passat volant

El 6 d'abril de l'any passat, a les 10 del matí, estava aterrant a l'aeroport de Tokio-Narita. L'Agustín m'hi estava esperant per a donar-me la benvinguda al meu nou país d'acollida, el Japó. Tants anys desitjant que aquell moment fos una realitat, tant de temps somiant en materialitzar tots aquests records que avui, després d'un any, em passen pel cap fugaçment... i aquí em trobo, repassant amb melangía 12 mesos viscuts intensament, gaudint mil i una experiències, aprenent de tot i de tothom, satisfent nous reptes, enriquint-me en coneixements, viatges, aventures... complint un somni que s'ha fet realitat. La setmana passada, vaig tenir la sort de compartir l'inici de la primavera al costat de la meva mare, que em va venir a veure acompanyada de les seves amigues, la Rosa i la Isabel, en un viatge de 15 dies pel Japó, de la mà de l'agència EuroVacances. El passat 21 de març arribava a Osaka, viatjava a Kyoto, Hiroshima, Miyajima, Takayama, Kanazawa, el Parc del Fuji... i molts racons més. Un viatge a corre-cuita, viscut intensament, com el meu any de vida tokiota. Juntes, ens ho hem passat d'allò més bé, compartint breus però intenses estones. Avui ja és a Barcelona, amb el papa i l'Amàlia, a 10.000 kilòmetres d'aquí... però la meva mare, per més lluny que es trobi, sempre s'apanya per a que la senti a prop. Gràcies mama! per venir-me a veure, per animar-me, per donar-me sempre el teu suport incondicional, per ser imprescindible.