dilluns, 5 de maig de 2008

子供の日です "Kodomo no hi", és el dia dels nens!

おはようございます!
Avui és Gogatsu itsuka (五月五日) , 5/5... i és festiu! és Kodomo no hi, el dia dels nens i els japonesos tenen la costum de penjar koinoboris dels balcons, en honor als nens de la casa. El passat 3 de març, també va ser dia festiu, era el Hinamatsuri o dia de les nenes! i en aquest dia la costum és adornar les cases on hi viuen nenes, amb nines de col·lecció. Normalment són els avis els que regalen nines maques a les seves netes. Algunes d'elles arriben a costar milers d'euros! i representen a la família real japonesa.
Ahir vaig anar a Kamakura i Yokohama amb alguns companys becaris i un amic japonès. L'excursió va estar molt bé! Vam sortir de l'estació principal de Tokio vora les 11h00. Kamakura es troba a 1h00 de Tokio en JR (línia Yokosuka), la mateixa línia para abans a Yokohama, per això a la tornada, vam anar a sopar al China Town més gran fora de China! Es troba a Yokohama i és brutal! Però anem per ordre... Cap al migdia vam arribar a Kita Kamakura (Kamakura Nord) i vam baixar del tren per a fer la ruta dels temples a peu fins a l'estació de Kamakura, on es troba el Santuari del Gran Buda, el famós Kamakura no Daibutsu (el Buda de Kamakura). El 1º temple que vam visitar va ser el d' Engakuji, on vaig tornar a percebre l'olor de la Primavera al Japó! La 3ª imatge és dels jardins d'Engakuji i la 4ª és del temple de Kenchôji, el temple més famós de Kamakura... tan de bo fóssiu aquí per a gaudir d'aquesta indescriptible època de l'any que tant fascina als japonesos! Gaudir del hanami observant els cirerers en flor (Sakura), percebre el canvi de color de les fulles momiji, contemplar els tsutsuji i les gegantines botan (peonies)... Kamakura és un oasi natural i tradicional! Visitant un dels temples i santuaris shintos de la zona, ens vam topar amb un casament al més pur estil shintoïsta! Com que els japonesos són tan dolços, agradables i educats, ens van deixar fotografiar-nos amb ells. Després vam procurar trobar un lloc decent per dinar on no hi hagués massa cua i vam acabar en un local d'arròs amb curry, dinant a les 4 de la tarda. Cap a les 5 ja vam poder veure al Gran Buda de 1252! Fa 13 metres d'alçada i pesa 121 tones! I finalment, fets caldo... de caminar i caminar... vam anar a descansar a la platgeta de Kamakura, amb l'illa d'Enoshima a 5 km al fons. Al vespre, ja de tornada cap a Tokio, ens vam aturar a Yokohama a passejar pel China Town il·luminat i a sopar en un restaurant súper fashion ple de pandas de peluche! quina excursió!!

1 comentari:

Anna ha dit...

La meva experiència amb el kabuki: fa uns anys va venir a Barcelona un reconegut actor japonès de kabuki, superveterà, i uns amics em van aconseguir entrades després de posar-me molt pesada ("Anem-hi, anem-hi!! que serà molt chulo, ja veureu!!"). Els vaig arrossegar i al cap de 20 minuts els tenia a tots amb el cap a sobre del pit adormits profundament. L'orgull va fer que jo no m'adormís també! jeje!!! casi me matan cuando salimos del teatro... ja m'explicaràs què tal, guapa!!! passa-t'ho bé!!!