Ja he començat les classes de japonès!

Hola! Com va tot? Aquesta setmana he començat les classes de japonès amb molta energia! Cada dilluns i dimecres, durant 1h30m, vaig a l'acadèmia Nichibei al barri de Yotsuya. Les classes estàn força bé, el nivell és una mica més avançat del que tinc en realitat, però així m'obligo a mi mateixa a posar-me les piles! A classe hi ha uns 15 alumnes de varies nacionalitats i és molt interessant. Els dies que no tinc classe aprofito per repassar i els caps de setmana, a estudiar! Aquest cap de setmana ha tornat a ploure, per variar, però he quedat amb l'Ayumi i la Montse i m'ha tornat a passar volant! Ahir també vaig conèixer a l'Ikumi, una noia japonesa que estudia espanyol, amb la que provablement també farem intercanvi. Estic molt contenta! Cada setmana conec a més gent, sento que avanço amb el japonès, que mica en mica faig progressos i que aviat podré construïr frases senceres!! Aquesta setmana també he estat buscant informació per dissenyar una bonica ruta de viatge de cara a l'estiu. No em puc queixar, aviat tindré aquí al Joan i voltarem pel país! L'Ayumi i les companyes de la feina m'estan ajudant molt a perfilar la ruta més adaptable als nostres gustos i necessitats, així que segur que quan vingui el Joan i més endavant, la família... ens ho passarem genial! VACANCES!! Una forta abraçada a tots i fins aviat!

No hi ha més enllà de la talla 36?!!??

Estimats amics, aquest cap de setmana ha estat molt tranquil, benkyo benkyo ganbaroOOone! Excepte ahir, que vaig anar a comprar roba a Shibuya i va ser un estrés! Shibuya és ple de botigues súper fashion, o sigui, una autèntica temptació... Hi ha tantíssimes coses per escollir! L'edifici més famós és el Shibuya 109, 6 plantes de mini botigues plenes de roba, sabates, complements i fins i tot, llocs on et maquegen les ungles i t'hi posen purpurina de colors!! Després de varies hores mirant, seleccionant el que més m'agradava i buscant la meva talla... vaig poder comprar algunes coses súper mones!! i dic poder perquè em va costar molt i no per l'idioma, sinó perquè... Les japoneses són tan primetes i menudes que costa horrors trobar números de sabates més enllà d'un 36! Jolines! Són unes minipies! I de pantalons... me'n vaig quedar uns de color verd... que era la talla més gran! Quina ràbia! Tampoc hi ha pantalons més enllà de la talla 36! Adjunto una foto de la típica imatge de Shibuya sortint de l'estació JR.

I pel que fa als jerseis i samarretes... hi ha llocs que no t'ho deixen emprovar!! Encara no entenc perquè, es justificaven dient que era talla única! Afortunadament tot el que em vaig comprar em va bé, perquè si no, tampoc t'ho deixen tornar!!! I el que més em va sorprendre va ser que als emprovadors teníen una caixa de bosses per a posar-te al cap mentre t'emproves la roba! Jo vaig pensar, "què coi és això"? I la dependenta em va explicar que era per a que no s'embruti la roba amb el maquillatge!! buffff... si és que van totes tan mega pintades que no m'extranya! però mira que confordre'm a mi a amb una kogal o una yamanba a l'estil "beyoncé"... doncs, home... què voleu que us digui.

Avui diumenge m'he passat el dia estudiant! Per fi avui ja em puc sentir orgullosa! Demà començo les classes i vull estar a l'altura dels meus companys.

Ah! i abans de dir Adéu... un vídeo dels malabars del Mario, mentre treballa al seu bar de Roppongi!

Nous estudis

これは面白いですね!

Aquesta setmana estic fent uns estudis de mercat sobre el turisme emisor tant a Corea del Sud com a Taiwán. Són molt interessants! Estic aprenent moltíssim i les hores a la oficina passen volant! Els estudis han d'estar acabats per dilluns vinent, que arribarà la delegació valenciana en acció de promoció i aprofitaran per a documentar-se de cara a les Jornades de Promoció a Corea, Taiwán i Japó, que tindran lloc el proper mes de juny. Aquests dies a la oficina treballem molt! La Tae és qui està més nerviosa, ja que és la cap de promoció, la Takako i la Misa també van força estressades amb tots els preparatius, el Sr. Horasawa no deixa descansar el telèfon ni un minut i la Hiromi està hiper mega concentrada en els comptes... quin clima més frenètic! Clima japonès!

Ahir vaig visitar el Japanese Language Institut de Yotsuya i em va causar molt bona impressió. Cansada d'esperar que AJALT de Kamiyachô em donés una resposta, vaig decidir informar-me en una altra acadèmia. Sort que ho vaig fer, perquè començo dilluns! Què bé!! El meu nivell després d'una petita entrevista de 10 minuts és beginner avançat, estructures gramaticals senzilles i converça molt simple. Ara per ara és el que necessito! L'objectiu d'aquest any és aprovar el 3-kyu の日本語能力試験　(examen oficial de llengua japonesa) aquest desembre! がんばります！

Aquesta tarda he quedat amb l'あゆみ, té el DELE (l'examen oficial d'espanyol) el proper dia 24! ha de repassar i necessita que li corretgeixi algunes redaccions i exercicis. Després anirem a sopar en una izakaya i a un bar de cocktails a Roppongi.

Dijous vindran a fer obres al meu balcó! Es veu que l'han de reforçar... que reforcin, que reforcin, que el pobre és una mica vellet... ちょっと古い

Aquests dies he començat a veure una nova sèrie d'anime, la qual ja havia començat a llegir-ne el manga l'any passat a París. Els francesos tenen molta sort, els drets de traducció estàn millor i són més eficients que a Espanya. Doncs bé, com que 彼氏彼女の辞書 (Kare Kano) s'ha acabat, ara he començat a veure: ごきんじょう物語 (Gokinjô monogatari) "Història del veïnat" també de l' Ai Yazawa 矢沢あい, la mateixa autora de Nana i Paradise Kiss. M'agrada tant... l'Ai Yazawa és la millor mangaka de la faç de la terra!! La recomano per entendre l'actualitat de la societat japonesa, practicar japonès informal i gaudir una estona...

Apa, みんなさん, passiu bé!

Shibamata, Oyoguna! Tortugues a l'atac!!!

こんにちは! Ja és diumenge i no para de ploure. Ha tornat el fred! Perquè ha de ploure tot el cap de setmana? Quina mala sort! Com que aquest cap de setmana no he pogut fer gaires fotos, penjaré les de dimarts passat, al poble de Shibamata (bressol del famós actor japonès Tora-san) quan dic famós... em refereixo entre els japonesos, es clar. Després de la visita, vam anar a sopar a Kabukichô (Shinjuku). Hi vam anar amb l'Ana Drake (ex becaria de l'IGAPE) i el Satoshi i vam celebrar el meu 1º mes al Japó! El 1º de 24!! UuUuaaahh! Aquest cap de setmana he conegut a la Takae, em va portar a una Izakaya de Ginza on tenien especialitats d'Okinawa!! Ahir dissabte va començar a ploure a bots i barrals, però el picnic a Yoyogi no es va cancelar, perquè quan els japonesos diuen de fer una cosa, mantenen sempre la seva paraula!! Peti qui peti!! jejeje I res, ens vam anar a ruxar una mica al Festival de Cuina Tailandesa al Parc de Yoyogi. L'Ayumi també va venir amb nosaltres i més tard vaig conèixer al Masa, amb qui a partir d'ara farem intercanvi espanyol-japonès! Bé, doncs com que avui el que hauria de fer és estudiar japonès enlloc de passar-me el matí penjant fotos a internet, us deixo fins a la propera entradaaaaa!! Gràcies per llegisr-me i pels missatges que m'aneu deixant! Petons!

Fotos: Temple de Shibamata, carrer d'entrada al temple, cartell d'avís de perill si caus al riu fronterer entre Tokio i la prefectura de Chiba (perill d'ofegar-se o fer-se mal no, perill de que et mosseguin unes tortugues assassines!) i amb l'Anna, a Kabukichô.

Terratremols 地震 !!

Hola a tothom! 元気 ?

Aquesta nit hem tornat a tenir un altre terratrèmol! Aquest cop s'ha notat de debò durant uns 2 minuts. S'ha originat al Pacífic, afectant tot el nord del Japó fins a un radi de 35 km. Ha succeït cap a la 1h45 de la matinada. Bé, serà qüestió d'anar-s'hi acostumant! Ells hi estan tant acostumats que ni tan sols ho comenten l'endemà a la Oficina... Espero que no arribi el dia en que sigui tema de converça, sinó mala senyal! Petons!

夢の中へ "Yume no naka he" dins d'un somni...

Estimats lectors, Ja és dimecres nit! Aquesta setmana serà molt curta! Dilluns va ser festiu, dimarts vaig sortir aviat de la feina i vaig anar a celebrar el meu 1º mes a Tokio en un restaurant d'especialitats de Nagoya, al súper animat barri de Kabukichô, a Shinjuku, i avui... he tornat a Ginza - Hibiya, a comprar algunes coses per la casa al MUJI (l'Ikea japonès).

La visita de dilluns al Kabuki va ser un rollo impressionant. Un tostón de 3 hores que afortunadament només vam pagar per a un dels actes, que ens va costar 1.100 yens i que només vam ser capaços de suportar 30 minuts. OoOOoHhhhh quin tostón!! monòlegs en japonès, escena estàtica, gens dinàmica... i sense entendre absolutament res del que deien, i per acabar-ho de rematar: a la última fila, del pis més alt del teatre, i sense poder seure!! ppfff... no hi tornarem mai més! Això sí, ara ja puc dir que sé "què és el Kabuki"... i la veritat, prefereixo el manga i l'anime com a entreteniment ideal per aprendre japonès.

子供の日です "Kodomo no hi", és el dia dels nens!

おはようございます!

Avui és Gogatsu itsuka (五月五日) , 5/5... i és festiu! és Kodomo no hi, el dia dels nens i els japonesos tenen la costum de penjar koinoboris dels balcons, en honor als nens de la casa. El passat 3 de març, també va ser dia festiu, era el Hinamatsuri o dia de les nenes! i en aquest dia la costum és adornar les cases on hi viuen nenes, amb nines de col·lecció. Normalment són els avis els que regalen nines maques a les seves netes. Algunes d'elles arriben a costar milers d'euros! i representen a la família real japonesa.

Ahir vaig anar a Kamakura i Yokohama amb alguns companys becaris i un amic japonès. L'excursió va estar molt bé! Vam sortir de l'estació principal de Tokio vora les 11h00. Kamakura es troba a 1h00 de Tokio en JR (línia Yokosuka), la mateixa línia para abans a Yokohama, per això a la tornada, vam anar a sopar al China Town més gran fora de China! Es troba a Yokohama i és brutal! Però anem per ordre... Cap al migdia vam arribar a Kita Kamakura (Kamakura Nord) i vam baixar del tren per a fer la ruta dels temples a peu fins a l'estació de Kamakura, on es troba el Santuari del Gran Buda, el famós Kamakura no Daibutsu (el Buda de Kamakura). El 1º temple que vam visitar va ser el d' Engakuji, on vaig tornar a percebre l'olor de la Primavera al Japó! La 3ª imatge és dels jardins d'Engakuji i la 4ª és del temple de Kenchôji, el temple més famós de Kamakura... tan de bo fóssiu aquí per a gaudir d'aquesta indescriptible època de l'any que tant fascina als japonesos! Gaudir del hanami observant els cirerers en flor (Sakura), percebre el canvi de color de les fulles momiji, contemplar els tsutsuji i les gegantines botan (peonies)... Kamakura és un oasi natural i tradicional! Visitant un dels temples i santuaris shintos de la zona, ens vam topar amb un casament al més pur estil shintoïsta! Com que els japonesos són tan dolços, agradables i educats, ens van deixar fotografiar-nos amb ells. Després vam procurar trobar un lloc decent per dinar on no hi hagués massa cua i vam acabar en un local d'arròs amb curry, dinant a les 4 de la tarda. Cap a les 5 ja vam poder veure al Gran Buda de 1252! Fa 13 metres d'alçada i pesa 121 tones! I finalment, fets caldo... de caminar i caminar... vam anar a descansar a la platgeta de Kamakura, amb l'illa d'Enoshima a 5 km al fons. Al vespre, ja de tornada cap a Tokio, ens vam aturar a Yokohama a passejar pel China Town il·luminat i a sopar en un restaurant súper fashion ple de pandas de peluche! quina excursió!!

El meu apartament! 私のアパート

Sísísí... quí ho diria, eh? Tot just a la setmana d'arribar al Japó i ja trobo lloc on viure! Quina sort que tinc! 1º vaig passar 3 nits a l' Hotel Toranomon Pastoral, al costat de l'Oficina. No era res de l'altre món, però era molt còmode llevar-se a les 8h30, esmorzar tranquil·lament i tenir la ofice allà mateix. Després em vaig traslladar a casa l'Atsuko... una dona encantadora que viu al barri d' Ogikubo, amiga del meu gran amic Agustín. Si no fós per ell... potser avui no podria satisfer el meu somni. M'ha ajudat tant!! ;)

Bé, doncs us dono oficialment la "Benvinguda al Japó" ja que encara que de moment no hi pogueu venir, espero que seguiu les aventures que us vagi explicant i fent dentetes per venir aviat!

Ah! I siusplau, qualsevol cosa que us sorprengui o vulgueu saber sobre aquesta altra part del món, no dubteu en comentar! Us respondré encantada! Sempre fa il·lusió rebre notícies d'aquells a qui t'estimes. Us deixo amb una imatge del meu piset de 25m2 a Shirokanedai. Oi que és encantador?