Heu visitat mai un celler? Jo tampoc ho havia fet mai fins divendres passat que, em vaig decidir a provar l'experiència de la mà del Catalunya Bús Turístic. Ja quan treballava al Barcelona Bús Turístic (fa 6 anys) recomanava les 3 rutes del programa sense conèixer-ne cap. De les 3 opcions: Vi i Cava, Girona i Dalí o Montserrat i la Colònia Güell; vaig decidir començar per la que em semblava més desconeguda i exòtica. Es a dir, la ruta del Vi i del Cava, dels cellers i de les vinyes. Reservant des de la mateixa web del Catalunya bus turístic o des de Turisme de Barcelona, el descompte és del 10%. La ruta inclou el trasllat, les entrades a 3 cellers diferents amb guia local a cadascún d'aquests i les explicacions adicionals del guia del propi bus. La jornada comença a Plaça Catalunya a les 8h30 per arribar a Jean Leon cap a les 10h. Un preciós celler on hi trobarem un vi d'autor tant original com el seu fundador, Ceferino Carrión. Per al meu gust, a les 10 del matí encara és massa aviat per apreciar diverses textures de vi negre, amarg i dolç, espès i lleuger, per als més experts i per als més novells que tot just s'estrenen en aquest nou món dels sentits. No obstant, amb el bon clima, les magnífiques vistes de la comarca i l'excel·lència d'un bon vi de qualitat amb D.O. Penedès, cal reconèixer que l'esforç val la pena. La següent visita es dedica al Celler Miguel Torres. Només arribar, un trenet ens endinsa cap a les enormes instal·lacions de producció del vi, des de les vinyes fins a la fàbrica, recorrent el celler i els magatzems. Un cop finalitzat el recorregut, es visita el Museu de la família Torres i es gaudeix d'una breu introducció al món del maridatge. Com combinar un vi negre o blanc amb diversos tipus de formatge? Com distingir un vi sec d'un vi dolç? Totes les respostes es resolen durant la visita guiada, on us ho explicaran tot degustant una modesta però intensa varietat de formatges i vins. Ja per acabar, abans de tornar a Barcelona, la sorpresa final: les Caves Freixenet a la capital del cava, Sant Sadurní d'Anoia. La zona de producció del cava la integren 160 municipis del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia ja concentra el 75% del total de la producció. Tant Freixenet com Codorníu, situades en bonics cellers modernistes, són actualment els més dinàmics del sector, amb una producció de quasi 200 milions d'ampolles produïdes anualment. Si encara us falten raons per endinsar-vos al món del vi, el cava i els cellers modernistes, el Caixa Fòrum mostra actualment l'exposició "Cellers: Cooperativisme i Modernisme". Un recorregut per la història del cooperativisme a Catalunya en temps de la Mancomunitat, dinàmica e interactiva. Obert al públic fins les 21h. Voleu més excuses?
diumenge, 29 de juliol del 2012
Cellers, la ruta del Vi i del Cava
Etiquetes de comentaris:
catalunya,
cultura,
gastronomía,
història,
turisme
dimarts, 24 de juliol del 2012
カタルーニャが燃えている!ànim, Catalunya!
昨日の夜、カタルーニャ州の北のアンプルダという地方に酷い火災が始まりました。今日は一日中、消防士の仕事が大変だった。残念ながら、たまに、夏になる時、火災が多いんですが今年の火災が前の年より、酷すぎるんです。北カタルーニャの状態はホントに危なくて悲しいです。アンプルダ地方に住んでいる人は朝から家で待たなきゃ行けないか逃げなきゃいけないか酷い風のせいでまだ分からないのでみんな心配ですね。私の気持ちもとっても悲しくて心配です。私の大好きな地方は燃えてしまう!心が痛い。ここを押せば、英語での記事。Tragedy in Catalonia. Si cridem demanant ajuda i ens surt en català és perque tenim
interioritzadíssim que desde sempre i pel que sembla, encara més en un
futur, som autosuficients. Ningú ens vindrà a treure les castanyes del
foc (mai més ben dit) sinó al contrari. Sembla que encara vulguin
encendre més la flama del desig d'independència. Ànim, Catalunya!
Etiquetes de comentaris:
catalunya
dilluns, 23 de juliol del 2012
Ken Kobayashi ・Mr Ben・小林ケン
先週、イギリスのロンドンに友達を会いに行きました。私の会いに行った友達はスペイン人ですが新しい友達を知り合った。彼は小林ケンという日本人とヨーロッパ人のハーフです。彼のお母さんは日本人ですがお父さんはドイツ人です。彼は子供ごろ、イギリスだけでなくドイツと東京に住んでいました。それに、小林ケンは良いミュージシャンですよ。ここは彼によって面白くて楽しいテーマです。歌の名前はベンさんです。ヴィデオクリップを面白いでしょう?
I aquí teniu un dels vídeoclips d'en Ken Kobayashi, el noi que vaig coneixer el passat cap de setmana a Londres, mentre visitava els meus amics. El tema d'aquesta cançó és titula Mr. Ben i com podeu veure, es va rodar a Londres l'any 2009, quan l'artista tot just tenia 20 anys. Enhorabona, Ken! Continúa deleitant-nos amb la teva música original, animada i divertida... i a vosaltres, lectors, desitjo que us agradi tant com a nosaltres. Arreveure!
dissabte, 21 de juliol del 2012
London Breakaway
Capuchino & muffin @Greenwich |
Boris, Anna, Montse & Ana @Covent Garden |
Ja tocava que em decidís a visitar la colleta d'amics expatriats a Londres! La majoria d'aquests (nois), fa temps que hi viuen, mentres que d'altres (noies) fa menys de mig any que s'hi han instalat. La raó principal d'aquesta visita de 4 dies era retrobar-nos tots plegats en una mateixa ciutat. El més curiós és que tots els amics que he anat a visitar tenen un mateix vincle en comú, i no és London sinó Tokio. Tots nosaltres ens vam conèixer fa 4 anys al Japó, on hi treballavem, compartiem i sortiem plegats. 4 anys més tard, la major part de la colleta ha triat la capital britànica per viure-hi i el destí ens ha tornat a agrupar. En aquesta ocasió m'he allotjat a casa la Montse, mentres que fa 2 anys em vaig quedar a casa el Boris, junt amb en Juanma. Ho recordeu? Suposo que tampoc haureu oblidat a la Montse si heu anat seguint el blog. Quan vivia a Tokio, es podria dir que ella i jo erem "cul i merda"... una mica com amb la Isabel, la Mizuki, l'Oihana i l'Anna. La meva família tokyota era amplia i rica, internacional i dinàmica, perque no paravem mai quiets! Ara que ja han passat 4 anys i cadascú de nosaltres ha anat seguint el seu camí, l'amistat perdura malgrat no compartir la mateixa ciutat. Vaig arribar a London Stansted el passat divendres 13 de juliol a les 8 am. El clima era fresc i semblava que es posaria a ploure en qualsevol moment. El primer que vaig fer va ser comprar la Oyster Card i anar a visitar el British Museum, cèntric, interessant i gratuit mentre feia temps esperant a que la Montse plegués de la feina. M'hi vaig passar quasi tot el dia observant sales detingudament i la següent parada va ser la National Gallery que, com la majoria dels museus de la ciutat, també és gratuita. Allà és on finalment em vaig retrobar amb la Montse a les 17h30. Des de fa 4 mesos, és la nova directora de PexGa, la plataforma empresarial de Galicia al Regne Unit i la seva oficina es troba a 500 metres de Trafalgar Square. Aquella tarda la vam dedicar a posar-nos al dia acompanyades d'un hot coffee i una cortina d'aigua a través de la finestra. L'endemà, vam dedicar la jornada a fer una mica de turisme light, acompanyades també de l'Ana Drake i del Boris. És a dir, passejar per Leicester Square, dinar a Chinatown, fer el cafè a Covent Garden i gaudir del musical Rock of Ages. Cap a les 23h, ens vam retrobar amb l'Anna Kubotera que em va presentar en Ken Kobayashi, un noi molt peculiar. Resulta que com l'Anna Kubotera, ell també és ハーフ (mig japonès mig europeu). Diumenge feia bo i vam anar a Greenwich a fer el brunch. Després, de passeig per la nova zona de Canary Wharf que em va recordar moltíssim a Tokio. Dilluns ja era l'últim dia i no calia que matinés per agafar l'avió de tornada, així que tranquil·lament, després d'un bon coffee i blueberry muffin, l'autobús em va portar cap a l'aeroport d'Stansted on em vaig prometre no esperar tant en tornar. Btw, la Montse ha dedicat una entrada a la comunitat d'expatriats japonesos a Londres que podeu llegir al seu blog "politmon Japan Life".
dimecres, 18 de juliol del 2012
Compartir a Cadaqués (Costa Brava)
L'Anna i l'Isabel, a Figueres (Costa Brava) |
La setmana passada vaig anar a visitar la Isabel a Roses. Feia massa temps que no ens veiem amb la calma suficient com per posar-nos al dia i gaudir de l'amistat que ens uneix sense horaris per cumplir. L'estiu, per sort, anima a fer plans malgrat seguim estant força ocupades, sobretot ella, d'ençà que és mare treballadora. No obstant, vam comparar calendaris i vaig decidir enfilar cap a Figueres el passat diumenge dia 8 per passar el dia plegades. Com que feia poc que havia estat el meu aniversari, tant la Isabel com el seu marit, l'Eduard, em van proposar d'anar a sopar al seu preciós restaurant acabat d'estrenar. Sobra dir que la proposta no només em va entusiasmar, sinó que el menú que va escollir la Isabel i que va cuinar l'Eduard em va fascinar! El restaurant Compartir es troba a l'encantador poble coster de Cadaqués, situat en un entorn sofisticat i amb una refinada decoració. Les senzilles taules de la terrassa destaquen per la seva selecta clientela i els llampants plats que s'hi exposen abans de ser degustats pels comensals. Si és que el Compartir ben bé fa honor al seu nom. Es tracta d'un espai per compartir moments i sensacions, un espai per gaudir de la parella, la família o les amistats, acompanyada de la millor cuina del món. Realment és la millor! No ho dic per dir! l'Eduard i els seus socis colaboradors fa no res que treballaven al Bulli, el famós restaurant de Ferran Adrià que va plegar l'any passat. Des d'aleshores no ha estat un any calmat a la vida dels meus amics. Començar un matrimoni, finalitzar una feina de quasi 10 anys, començar a ser pares, iniciar un nou negoci... i el més sorprenent és que funciona d'allò més bé! Com no podia ser d'una altra manera... son uns lluitadors i els sobra empenta de triomfadors! M'ompla d'orgull dedicar-los'hi aquesta entrada i desitjar-los'hi encara molta més sort, tant amb la nova família com amb el nou restaurant que no us podeu perdre experimentar! Us garanteixo que val molt la pena dedicar uns moments a Compartir. Per a saber-ne més, us recomano "El Viajero" (article en espanyol).
Etiquetes de comentaris:
amics,
catalunya,
Experiències,
gastronomía,
turisme
dijous, 12 de juliol del 2012
面白くて楽しいバルセロナ!
アメリカのお観光客 |
綱浜に自転車・ツアーの休憩 |
Discovering Barcelona ・Gaudir Gaudí a Barcelona
Bike Tour @ Port Vell |
Egyptian group @ Sagrada Família (by Gaudí) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)