dimarts, 5 de juny de 2012

Som'hi again nach Eastern Deutschland

Steinbach (Alemanya de l'Est)
Willkommen in Steinbach
3 agents, 5 dies i 3 mitjans de transport per completar una missió que hem batejat com "l'entrega del tuareg + turisme ferroviari a 8ºC". Tots 3 agents hem tornat a casa força cansats, però satisfets, sans i estalvis. La missió ha estat resolta amb èxit i com a resultat: Més de 2.284 km recorreguts, més de 5 noves destinacions repartides entre Alemanya i Txèquia, rurals i urbanes, càlides i fresques amb el mateix denominador comú: es parla alemany i si no el saps, més val que prestis atenció a deduïr què voldran dir els 50.000 cartells que anuncien Umleitung, Ausfahrt i/o Stauung que trobaras constantment a les carreteres. La missió va començar a Barcelona el passat dijous 31 de maig a les 06h00. La primera prova: conduïr els 1.200 km en cotxe que separen la capital catalana de la ciutat alemanya de Karlsruhe, situada una mica més al nort d'Stuttgart, capital de la regió alemanya de Baden Württemberg. Cap a les 20h00 del mateix 31/5 acompliem la primera de les proves amb algún ensurt a la carretera, molta son i esgotament. Premi de la 1ª prova: Un bon sopar de retrobada amb la cosina Marta i l'amic Fabio, anfitrions de la nostra primera nit a Karlsruhe. 2ª prova: Conduïr 484 km fins a Kovárská (rep. txeca) i arribar-hi abans de les 14h00 del dia 1/6. Evidentment, la 2ª prova també es va resoldre en el temps estipulat i ho vam gaudir dinant en una encantadora pensió de l'Alemanya de l'est on ens van servir la famosa Schnitzel dels països germànics i després... a Jugar! Sí, jugar. La 3ª prova consistia en perseguir en cotxe i a peu varies locomotores de vapor que circulaven en un circuit tancat d'uns 8 km en terres fronterisses entre Txèquia i l'Alemanya de l'est. Es tractava d'anticipar-nos al pas de la locomotora, que afortunadament avançava a 20km/h i ens permetia superar-la sense grans dificultats, orientant-nos i buscant una bona posició per fotografiar-la, filmar-la i alhora admirar-la mentre s'acostava, orgullosa, escampant una magestuosa estela de fum i vapor entre les verdes muntanyes. Els boscos de l'antiga Alemanya comunista son territoris desangelats, de tal pau i austeritat que ràpidament et transporten a una altra època passada amb un lleuger regust nostàlgic tot i que no vol dir que ens hagués agradat viure l'hostilitat de l'època comunista soviètica. Confesso però, que a mesura que avançavem cap a l'est per aquelles carreteres que, fa 30 anys portaven cap a "territori hostil", una gran dosi de curiositat ens posava la pell de gallina. Com deuria haver estat la vida a l'altra banda de la frontera? Què deurien haver sentit els alemanys conduint un Trabant i vigilant de no ser descoberts per la omnipresent Volks Polizei?