dimecres, 8 de juny de 2011

Viatjant amb el papa # 2ª part

15 anys després del meu primer viatge a l'Europa de l'est, la setmana passada tornava a Bratislava, la capital d'Eslovàquia. Resulta extrany passejar per una ciutat que representa que coneixes però que en realitat, no reconeixes res de res. El pas dels anys ha esborrat per complert els records d'aquella primera visita quan no tenia ni 15 anys d'edat. Ha estat una grata i bonica experiència tornar a reviure aquesta ciutat com si fos la primera vegada. Ha sigut molt interessant adonar-me'n del contrast entre els carrerons estrets del centre històric, plens de terrassetes que gaudeixen de l'estiu tant efímer d'aquests ex-països comunistes i els nombrosos apartaments unifamiliars que s'extenen kilòmetres i kilòmetres enllà del minúscul casc antic i que el meu pare anomena "las viviendas del obrero ejemplar", reductes de l'època comunista que eclipsà Europa de l'est fins als anys 90. Bratislava és una modesta capital europea on els dies transcorren a un ritme pausat d'ambient distès i on la vida no resulta cara en excés. El preu d'un apartament de lloguer al centre històric costa uns 10€ el metre quadrat, un bitllet de transport públic menys d'1€ i pots sopar en una terrasseta per 8€. Molts dels viatgers que volen fins a Viena aprofiten per visitar i allotjar-se a la capital del país veí, Bratislava, ja que resulta molt més econòmic i només 60 km separen ambdues capitals. Totes dues, banyades per les aigües del Danubi. N'hi ha que diuen que les aigües del riu son turqueses, d'altres que són verdes, però només els qui estàn enamorats del famós waltz d'Strauss afirmen que "El Danubi és blau".