dijous, 23 d’abril de 2009

サン・ジョルディの祭り・Diada de St. Jordi

毎年4月23日、カタルーニアではサン・ジョルデイのお祝いをします。サン・ジョルデイのお祝いは本とバラの日です。女性は男性に本をプレゼントし、男性は女性にバラをプレゼントします。カタルーニア人にとってこのお祝いは恋人同士のお祝いでもあります。アメリカや日本では2月14日にサン・バレンタインのお祝いをしますが、カタルーニアでは、その代りに、サン・ジョルデイを祝います。カタルーニアの言い伝えでは、昔、龍に襲われた王女様を王子様が助けました。その時、龍から赤い血が流れ落ちた地面から綺麗なバラが咲いたという物語です。カタルーニアでは昔からこのお祝いをします。そして、男と女がバラと本を贈りあう習慣が出来たのです。私はこれまで毎年バラをもらっていました。父が、母と妹と私にバラをプレゼントしてくれました。そして、私達も父に本を贈りました。私の恋人も私にバラを贈ってくれたので、とても幸せでした。でも、日本ではこのお祝いのことは誰も知りません。今年は誰からもバラを貰うことがないので、私はとても寂しいです。
Feliç Diada de Sant Jordi, catalans! Felicitats a tots els Jordis i Jordines, avui és el vostre dia! Com m'agradaría passejar-me per les Rambles i fullejar les primeres pàgines de les últimes novetats... sentir el perfum de les roses acabades de tallar i cel·lebrar aquesta jornada catalana de l'amor amb tots vosaltres. Llàstima que un any més, em perdi una de les tradicions que més estimo de la meva terra, però afortunadament, aquí a Tokio he tingut la oportunitat de conèixer moltes altres festes i tradicions originals, divertides i peculiars com la nostra Diada. Brindo en record d'aquells dies de Sant Jordi que passava entre familiars, amics i enamorats, per a que tots els catalans seguim gaudint durants molts anys, d'aquesta romàntica tradició.

dilluns, 20 d’abril de 2009

日本のテレビに出ろう・Espontània entrevista a la TV japonesa

今月初め、私が母と二人の友達と六本木ヒルズにでかけた時、日本のテレビ局のインタビューを受けました。私たちが歩いていたら記者とカメラマンに呼び止めてられて、「どちらの国からいらっしゃいましたか?」と聞かれました。私が彼らと日本語でしばらく話をしたので母はとても驚いていました。しかも、短いインタビューを受けたので母はとっても喜んで興奮してしまいました。インタビューはスペインについての質問で、一つはスペインの良いところ、もう一つはスペインの悪いところ、ということでした。私は、スペインの一番良いところはスペイン人の性格が明るいこと、そして、悪いところは、ちょっと煩わしいところがある、と答えました。このインタビューのテレビ局も番組名も分かりませんが、今日その放送があるかも知れません。この経験は私にとってすごく面白く楽しいことでした。スペインを紹介するために、また日本のテレビ局のインタビューに応えたいと思います。
Fa poc, la televisió japonesa em va realitzar una petita entrevista al carrer. Jo anava passejant amb la meva mare durant la seva visita a Tokio, acompanyada de les seves amigues. Totes 4 caminavem per Roppongi, acabavem de passar Roppongi Hills i ens dirigíem cap al metro. De cop i volta, un parell de japonesos, un noi amb una càmera i un altre amb un micròfen, ens aturen un segon i ens pregunten d'on venim. "Som espanyoles i venim de Barcelona", els contesto en japonès, se sorprenen, riuen i em demanen si tinc un moment per a respondre un parell de preguntes. Les preguntes eren: "Fes-nos saber allò que més t'agrada i el que menys t'agrada del teu país". Sabeu què vaig respondre? El que més m'agrada del meu país és la seva gent, el caràcter obert i simpàtic dels espanyols i el que menys, lo escandalosos que som!

dimecres, 15 d’abril de 2009

鎌倉の祭り・Festivals de Kamakura

先週の日曜日、私は友達10人と一緒に鎌倉に行きました。鎌倉には去年一度行ったのですが、今年は大きなお祭りがあったので、また行きました。鎌倉には大仏様があり有名なところなので、観光客が毎日沢山訪れます。この日はとても良く晴れて、夏のように熱い日差しでした。それに、私の友達はみんな愉快で親切なので、とても楽しく過ごすことができました。また鎌倉に行きたいです。

Diumenge vaig anar a passar el dia a Kamakura amb els amics. Hi havía una festa primaveral amb Mikoshis (altars) i ens va servir d'excusa per anar-hi d'excursió. A més, unes quantes visites d'amics encara no coneixíen la ciutat, així que els més veterans vam fer de guíes. Un dia més, vam recórrer els carrers més pòxims a l'estació central, plens de botigues de souvenirs, vam visitar un parell de temples, el Gran Buda i vam acompanyar la tropa de seguidors d'altars. Adjunto un vídeo per a que en pogueu sentir la música, que com sempre... sona igual de lúdica i festiva. Fins la propera!

PD: Aprofito per anunciar que a partir del 20 d'abril sortiré probablement en un reportatge televisiu espanyol, com a resultat d'una entrevista que em van realitzar (a mi i als meus amics) fa un parell de setmanes, a Tokio. El programa es diu Callejeros i s'emet els caps de setmana al Canal Plus (la 4). Si en teniu la oportunitat, mireu-lo! Son 50 minuts de comentaris d'espanyols que, com jo, viuen a Tokio.

video

dilluns, 13 d’abril de 2009

かなまら祭り・El Festival de la Fertilitat

神奈川県川崎にある「川崎大師」では、毎年4月5日に「かなまら祭り」があります。そのお祭りは、子供が生まれるできない両親が赤ちゃん、元気に生まれるように神様にお願いするためのものです。日本人だけでなく、世界各国からの観光客も行きます。私は以前から川崎大師のお祭りを見たかったので、その日、友達と一緒に行きました。そして、面白い写真を沢山撮りました。テレビ局も取材に来ていました。すごく楽しいお祭りでしたよ! じゃ、またこんど!
Cada primer diumenge d'abril, a Kawasaki (Kanagawa) se celebra el Festival de Kanamara. Es podria traduir com el Festival de la fertilitat, tot i que literalment signifiqui "El Festival de la titola de metall"! Es tracta d'una celebració sintoísta anual, bàsicament localitzada entorn del temple sintoísta de Kawasaki (dedicat a les dones que preguen per a ser protegides contra les malaltíes de transmissió sexual.) D'altra banda, la festa també està dedicada a tots aquells que desitgen ser pares i encara no ho han aconseguit per problemes de fertilitat, o també per a una millor convivencia matrimonial, etc. D'aquesta manera, el festival de Kanamara es dedica a passejar mikoshis (altars) amb penis gegants i a vendre tot tipus d'estatues, llaminadures, imatges i joguines fàl·liques. Més tard, la recaptació econòmica obtinguda amb les ventes es lliura a centres d'investigació contra la Sida. La festa em va agradar molt i m'ho vaig passar d'allò més bé, però reconec que em va sorprendre que un país com el Japó, encara tant tancat en sí mateix per segons quines coses, pugui tenir una mentalitat tant oberta per segons quines altres... bé, ja m'enteneu. Les fotografíes parlen per si soles!

dimarts, 7 d’abril de 2009

事務所勤務一周年記念・1 any a l'Oficina

今日は事務所で私が仕事を始めてから一周年の記念日です。そして、今日は仲間の弘美さんのお誕生日を祝う小さなパーテイーがありました。局長が差し入れてくださった色々な種類のケーキを食べたり、スペインのカーバも飲んで楽しく過ごしました。この写真は私の事務所の同僚たちです。左から右へ、たかこちゃん・ひろみちゃん・イグナシオさん・たえさん・みさちゃん・ほらさわさんです。私の同僚は世界一良い人たちです。皆さん親切で楽しいし、情け深いし友好的ですよ!私は皆さんと一緒でとても幸せです。この一年が本当にあっという間に過ぎてしまいました。あまりにも早く過ぎてしまったので私は悲しい気持ちです。それに、今日は、私のスペイン人の友達で東京に6ヶ月間滞在したエステルちゃんがスペインに帰ってしまいます。とても残念です!先日は母がスペインに帰り、次はハービちゃん、そして今日はエステルちゃんも!今週の土曜日にはパコちゃんもヨーロッパに帰ってしまいます。彼はストックホルムに住む希望を持っているようです。ああああ~!私はさびしくて悲しくなります!皆さんどうか帰らないでください!
Avui fa un any que vaig començar a treballar a l' OET Tokio i encara no m'ho acabo de creure. De debò ha passat un any?? D'esquerra a dreta us presento els meus companys: la Takako, la Hiromi, l'Ignacio, la Tae, la Misa i el Sr. Horasawa. Perquè ha passat tant depressa? Però si recordo com si fos ahir quan la Hiromi venia a buscar-me a l' Hotel Pastoral, a les 9h30 del meu primer dia de feina! Recordo que aquell dia també era el seu aniversari i avui, un any més tard, hem brindat a la seva salut i a la de tots, ja que cadascú de nosaltres tenim alguna cosa a cel·lebrar. Som un gran equip, optimista i molt treballador, amb ganes de nous projectes i moltes aspiracions. M'agradaría aprofitar aquest relat per agraïr-los-hi aquests 12 mesos viscuts, en els que he après d'ells i amb ells tantes coses bones... i agraïr-vos a vosaltres, lectors, l'interès i el suport que m'heu demostrat. Per sort, encara no m'acomiado, afortunadament encara em queda un any aquí, a Tokio, al Japó... un apassionant país, una mil·lenaria cultura, una amable societat, un gran idioma. Gràcies, a tots.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Un any que ha passat volant

El 6 d'abril de l'any passat, a les 10 del matí, estava aterrant a l'aeroport de Tokio-Narita. L'Agustín m'hi estava esperant per a donar-me la benvinguda al meu nou país d'acollida, el Japó. Tants anys desitjant que aquell moment fos una realitat, tant de temps somiant en materialitzar tots aquests records que avui, després d'un any, em passen pel cap fugaçment... i aquí em trobo, repassant amb melangía 12 mesos viscuts intensament, gaudint mil i una experiències, aprenent de tot i de tothom, satisfent nous reptes, enriquint-me en coneixements, viatges, aventures... complint un somni que s'ha fet realitat. La setmana passada, vaig tenir la sort de compartir l'inici de la primavera al costat de la meva mare, que em va venir a veure acompanyada de les seves amigues, la Rosa i la Isabel, en un viatge de 15 dies pel Japó, de la mà de l'agència EuroVacances. El passat 21 de març arribava a Osaka, viatjava a Kyoto, Hiroshima, Miyajima, Takayama, Kanazawa, el Parc del Fuji... i molts racons més. Un viatge a corre-cuita, viscut intensament, com el meu any de vida tokiota. Juntes, ens ho hem passat d'allò més bé, compartint breus però intenses estones. Avui ja és a Barcelona, amb el papa i l'Amàlia, a 10.000 kilòmetres d'aquí... però la meva mare, per més lluny que es trobi, sempre s'apanya per a que la senti a prop. Gràcies mama! per venir-me a veure, per animar-me, per donar-me sempre el teu suport incondicional, per ser imprescindible.

一年間をあっという間に過ぎました

去年の4月6日に日本に着いてから、早くも一年が過ぎてびっくりしています。あああ~!今日は私が日本に来た記念日です。私はとても幸せだけど、少し悲しいこともあります。それは、先週やっと母に東京で会うことができましたが、一緒に楽しい時間を過ごしたのはたった3日間だけだったからです。母はお花見をしたかったので日比谷公園の近くまで行きました。とてもきれいな桜の花を見ることができて、母は興奮していました。私はその様子を見てとても嬉しかった。それから、日光に遠足に行きました。お天気が良かったので母はとても喜んでいました。金曜日の午後は銀座にある有名なカタルーニアのレストランで食事をしました。サンパウという名前で、結構なメニューでした。実は、私が行きたかった処なので母が誘ってくれたのです。それから、少し時間があったので、母を私の事務所に案内しました。私の同僚に母を紹介してとても喜ばれました。母も私の仕事の仲間に会えたので嬉しかったようです。それから、私のアパートに行ったり、六本木ヒルズを散歩したりしてから、母が泊まっているホテルに行きました。その夜は日本レストランに行き芸者さんにも会いました。土曜日の朝に母はスペインに帰ってしまったので、私はとても寂しいです。でも、母のお陰でとても楽しく過ごすことができました。ありがとう、ママちゃん!