On és el meu lloc?

Fins ara m'has ofert la millor família amb qui podia comptar, que vetlla i es desviu per la meva felicitat, un munt d'amics amb qui he crescut al llarg d'aquests quasi 28 anys, m'has aportat tot tipus d'experiències personals i laborals, em vas brindar l'opció d'enamorar-me, de lluitar per un futur que esperava prometedor i m'has ajudat a comprendre que la felicitat no és cap fórmula. Ser feliç no depen de l'entorn ni dels resultats. La felicitat és una actitut. La mirada s'apaga quan perds la il·lusió per l'endemà però torna a brillar quan t'omples de valor per iniciar noves fites i propòsits, quan crees il·lusions a curt termini i deixes de tenir por. Quan prens consciència de que tot depen de tu mateix, quan ja no culpes l'entorn i assumeixes la responsabilitat de la teva felicitat, quan recordes les experiències que has viscut i trobes motius per somriure. Quan t'atures una estona a pensar en la suma de tots els efímers moments que t'has sentit agraït de ser qui ets, un lleuger sentiment de calma et relaxa. El cervell sel·lecciona records. Tendim a oblidar les males experiències i esborrar el rastre del nostre patiment. Instint de supervivència? Segurament. De vegades però, l'angoixa no acaba de desaparèixer i ens frustrem. No sempre es pot viure intensament ignorant el passat. El Carpe Diem no sempre funciona. Nosaltres som el passat que es projecta cap a l'endemà. Si el neguem, la nostra personalitat s'anula. Si l'acceptem, estem condemnats a arrossegar la feixuga càrrega de la nostra propia companyía, torturant-nos amb l'angoixa de mals moments que no volem repetir i de bonics records que no es repetiran. Què difícil és assumir que per sentir-te feliç has de ser fort per tú i els altres, conscient de qui ets i cap a on vols anar sense obsessionar-te en arribar, ser responsable del passat que has viscut i mantenir els ulls oberts encarats al desconegut futur. Encara no he trobat el meu lloc al món però seguiré buscant-lo. Confio en que algún dia, jo mateixa i no l'atzar sabré triar el meu lloc i la felicitat es revelarà en el meu somriure plenament conscient.

La Viena de mi infancia

Una semana después de regresar de Viena, viendo el panorama climático que acecha Barcelona últimamente, no hay nada que me apetezca más que descansar encerrada en casa. Tumbada en el sofá, contemplo como la vida ajena sigue a través de la ventana a pesar de la llúvia. Qué pereza! Allá ellos. Yo, me quedo en casa. Haciendo qué? Escuchando a Strauss. Sí, "el Danubio azul", mi querido Waltz que me recuerda los paisajes de Suïza, Austria, Alemania, Chequia, Eslovaquia y Hungria. Tierras y montañas bañadas por el paso del Danubio que Strauss inmortalizó en su obra más célebre. Cuando escucho este vals, recuerdo aquellos veranos con mi família, mi primer crucero fluvial, los parques de atracciones, los castillos, los paseos a caballo, las tartas de chocolate... y regreso a mi infancia. Esa época en que mi hermana y yo pasabamos horas y horas frente al televisor deseando parecernos a Sissi y nos aplicabamos interpretando a piano las canciones de Sonrisas y lágrimas que habíamos estado cantando durante nuestros viajes. Llámame cursi, pero esa niña que soñaba ser princesa todavía pervive cada vez que visito la Europa Central, escenario de los sueños de mi infancia.

オーストリア国の素敵なウィーン

ヨーロッパを考えれば、どこか考えているのですか？フランスのパリですか？イギリスのロンドンですか？もちろん、世界中ではヨーロッパのイメージはほとんどフランスやイギリスやイタリアだけですがヨーロッパはその国だけでなく色々な面白い国がありますよ。例えば、オーストリアという国は聞いた事がありますか？オーストリアの首都はウィーンです。ウィーンの街はパリに比べてあまり違いないですが歴史は違う。１８６７年〜１９１９年まではウィーンの街はオーストリア・ハンガリー帝国の首都でした。その帝国はフランスの帝国に比べて、もっと強大でした。ちなみに、エリーザベトというオーストリア皇后は聞いたことがありますか？このお姫様はその時代はよく有名になったので６０年前に、面白くて有名な映画が行なわれました。そのよく出来た映画は凄く面白いので、興味があれば、見て下さい。さらに、その映画の音楽はヨハン・シュトラウスという作曲家として不滅されました。１００年前から毎年、１月１日の朝に、ウィーンのオペラ・ハウスで有名なコンサートが行なわれています。その有名なコンサートの一番ワルツはかならず、美しく青きドナウですよ！こちらを押せば、ワルツを聞く事が出来ます。楽しんで下さい！

Viatjant amb el papa # 2ª part

15 anys després del meu primer viatge a l'Europa de l'est, la setmana passada tornava a Bratislava, la capital d'Eslovàquia. Resulta extrany passejar per una ciutat que representa que coneixes però que en realitat, no reconeixes res de res. El pas dels anys ha esborrat per complert els records d'aquella primera visita quan no tenia ni 15 anys d'edat. Ha estat una grata i bonica experiència tornar a reviure aquesta ciutat com si fos la primera vegada. Ha sigut molt interessant adonar-me'n del contrast entre els carrerons estrets del centre històric, plens de terrassetes que gaudeixen de l'estiu tant efímer d'aquests ex-països comunistes i els nombrosos apartaments unifamiliars que s'extenen kilòmetres i kilòmetres enllà del minúscul casc antic i que el meu pare anomena "las viviendas del obrero ejemplar", reductes de l'època comunista que eclipsà Europa de l'est fins als anys 90. Bratislava és una modesta capital europea on els dies transcorren a un ritme pausat d'ambient distès i on la vida no resulta cara en excés. El preu d'un apartament de lloguer al centre històric costa uns 10€ el metre quadrat, un bitllet de transport públic menys d'1€ i pots sopar en una terrasseta per 8€. Molts dels viatgers que volen fins a Viena aprofiten per visitar i allotjar-se a la capital del país veí, Bratislava, ja que resulta molt més econòmic i només 60 km separen ambdues capitals. Totes dues, banyades per les aigües del Danubi. N'hi ha que diuen que les aigües del riu son turqueses, d'altres que són verdes, però només els qui estàn enamorats del famós waltz d'Strauss afirmen que "El Danubi és blau".