dimarts, 5 d’abril de 2011

Silenci

No m'hauria imaginat mai que escoltar fos tant recomfortant. No m'havia parat a pensar que a vegades, no escoltar-se a un mateix i provar d'escoltar el món, fos tant reparador. No hauria dit mai que un silenci pogués dir tantes coses. Sovint ens capfiquem formulant-nos preguntes que no tenen resposta inmediata, que requereixen paciència. L'angoixa per descobrir les respostes, enlloc de fer-nos patir, ens hauria d'alertar de que si volem conèixer la veritat, hem d'aprendre a escoltar. Només quan ens permetem aturar-nos, el món ens parla. Només quan deixem de mirar-nos el melic, el camí se'ns ilumina. No és fins que estem disposats a escoltar i observar el nostre entorn, que les respostes es revelen i comprenem la veritat. Si encara no hem après a observar i escoltar, caminem per una vida enboirada i esquitxada per la pluja àcida de respostes que no volem sentir. Si necessites respostes, no preguntis. Si necessites cridar, prova de callar. Atura't. Escolta. Observa. Pregunta't només, què sents.

1 comentari:

Humil ha dit...

He viscut, i visc, sol la major part del dia. Enriqueix, veus als altres com si tingues poder per judicar.
Alguna vegada, sorry, m'escapo al bar de baix a sentir soroll...