New York, New York

Manhattan desde l'Empire State Building Observatory

Sí, fa segles que no actualitzo i ja fa quasi 2 mesos que vaig viatjar a New York. Disculpeu el retard aquells que acostumaveu a llegir-me sovint i encara us interesseu per les meves entrades. No tinc excusa, però la feina que comporta mantenir al dia la nova pàgina d'Omotenashi Barcelona a Facebook, em roba força temps. D'ençà que vaig tornar a Barcelona, el passat mes d'abril, els viatges no s'han aturat. Certament, aquest 2013 és sens dubte, un any que recordaré tota la vida. Durant aquests primers 6 mesos, amb el carnet de Guia Oficial com a regal de reis, m'he estrenat treballant com autònoma i he viatjat a París, Tokio, Berlín, New York i Mumbai. Han sigut 6 mesos apassionants e intensos des del primer dia i quasi sense adonar-me'n, ja som al mes de juliol i ja tinc 30 anys. Quanta raó tots els que no deixen de repetir que arribats als 30, cada any passa més depressa i encara més quan s'està gaudint de l'experiència. Si els viatges a París, Tokio i Berlín van passar volant com un agradable suspir, l'estada a la ciutat de New York la vaig viure com una pausa fugaç. New York, igual que les altres 3 ciutats, ja havia tingut el plaer de conèixer-la feia uns anys. Aquest cop però, sense neu i amb molts més turistes, més pressupost i amistats a visitar! Ben aviat ens vam posar a fer turisme i a sentir-nos com totals new yorkers. La veritat és que no costa gens adaptar-se al ritme trepidant d'una ciutat que viu al dia. New York és el centre del món, tot el que hi passa acabarà sortint més d'hora que tard per algún canal televisiu del món, alguna pel·lícula o ambdos llocs. Tots els altíssims rascacels que contemplavem ens eren tant familiars com els clàssics apartaments del Soho, Tribecca o Brooklyn que el cinema ha inmortalitzat per sempre al nostre subconscient. Quina ciutat tant fotografiada i alhora tant fotogènica! Les vistes de Manhattan des del Pont de Brooklyn al capvespre tallen la respiració i els colors llampants dels cartells publicitaris als teatres de Broadway, les llums fluorescents de l'animada Times Square o la nostàlgica Coney Island. New York s'ha de viure. No n'hi ha prou en deixar-vos-hi caure una setmana i passejar-la superficialment. New York és molt més que el Central Park, l'Empire State i les funcions de Broadway. New York és una assignatura pendent que el cinema ens ha imposat i no la podem ignorar. New York és la capital del món Occidental i tal com són les coses, del món sencer. New York crea tendencia i tots la seguim. La ciutat s'ha de viure per experimentar la cultura americana en tot el seu esplendor. Welcome to NYC! 

Willkommen in Berlin・ベルリンにようこそ

Benvinguts a Berlín! La capital d'Alemanya que no representa Alemanya. Efervescent i vanguardista, Berlín és la meca de l'art i la cultura contemporània; escenari de noves tendències que marquen el pols europeu i pionera de festivals musicals de gran renom com el Love Parade o cites imprescindibles de la moda i el disseny com el famós Bread & Butter. 

La seva població no oblidarà mai l'horror històric que va marcar l'esdevenir d'Europa durant els anys de la guerra freda. No obstant, la ciutat no viu ebocada al passat en condició de màrtir sinó tot el contrari. L'escenari arquitectònic es renova constantment d'ençà la caiguda del mur, el 9 de novembre de 1989. Centenars d'arquitectes i artistes internacionals trobaren a Berlín l'espai ideal per deixar-hi empremta. Engrescats per la eufòria de la reunificació, la ciutat bullía a un ritme vertiginós, reciclant vells edificis comunistes. Alguns van ser destruïts, d'altres reconvertits en tallers i galeríes d'art, espais de lleure o llogats a molt baix cost i 20 anys després, poc resta del Berlín soviètic. Si bé és cert que la ciutat no oblida el drama viscut, recordant-lo en els seus nombrosos espais museístics, no li ha impedit créixer ni prosperar. Berlín és encara a dia d'avui el símbol d'una Europa suposadament unificada, la capital d'un país que no representa però que per condicions político-econòmiques, li toca el paper de líder del concert econòmic europeu. Aquest però, és un altre tema. La meva intenció és compartir les impresions  d'una escapada de poc més de 4 dies que m'ha passat volant. Una bonica visita que he pogut gaudir amb el privilegi d'una bona companyía i un temps afortunadament agradable. Han estat uns dies genials de llargues passejades amb relaxades pauses pel barri de Mitte, el rovell de l'ou o Kreuzberg, crisol de joves immigrants a tocar del bucòlic i romàntic riu Spree. 

Si disposeu de pocs dies per visitar la ciutat, el més recomanable és que comenceu per Unter der Linden (literalment "Passeig sota els tilers") on hi trobareu la famosa Porta de Brandenburg, inici de molts tours històrics i culturals. La propera vegada que hi torni, provaré el Berlin Bike Tour de 12 kilòmetres que atravessa el parc públic més gran de la ciutat (el Tiergarten) arribant fins Charlottenburg. No us perdeu les animades terrasses vora l'Spree on de ben segur els amants de la cervesa les sabreu apreciar. Passegeu i gaudiu del paisatge urbà esquitxat de colorits graffitis i assolellats parcs. Visiteu la East Side Gallery amb els seus impactants murals i endinseu-vos per l'animat barri de Kreuzberg. Quan us desplaceu en tramvia o en metro (U-Bahn i/o S-Bahn) fixeu-vos-hi bé, perque potser algunes de les parades on passeu van ser "estacions fantasma" durant quasi 30 anys, innaccessibles per milers d'alemanys que somiaven amb l'oportunitat de creuar cap a l'illa de la llibertat.

Si podeu escollir, viatgeu a Berlín en primavera o a l'estiu. No espereu a que la ciutat s'ompli d'una catifa de neu que trigarà a fondre's quasi mig any. Visiteu-la ara, aviat. Gaudiu dels seus espectacles, fires, cites culturals i musicals abans no torni a arribar el fred. Ara és el seu millor moment. Per saber-ne més sobre les activitats culturals i agenda de festivals, visiteu: www.visitberlin.de/es (castellà) i com diuen els alemanys: Gute Fahrt! 

ベルリンに行ったことがある？ヨーロッパの中ではこの街が一番最後に建てられた街だと思う。昔々からベルリンの歴史によると都市金持ちだったけど、戦争の後で凄く貧しい街になってしまったんだ。それに、世界大戦の後でベルリンは分割されてしまった。１９６１年〜１９８９年まで『ベルリネル・マウエル』という大きくて危険な壁がベルリンを分離されてしまった。３０年間で街はベルリンの『東部』かベルリンの『西部』と呼ばれ、街の市民が悲しくて酷い命を過ごしていた。ほとんど２５年前、やっとベルリンの壁を落ちてしまって、解放された街になった。面白い歴史でしょうね〜？

現在はベルリンがドイツの一番人口が多い街になった。ベルリンの色々な地区ではとっても新しくて賑やかだから若者の中で沢山人気があり、どこで見れば若者たちばかりがいるらしい。ベルリンは住みやすい街だと思う。今、経済によるとドイツはヨーロッパの一番国だから仕事があるし、物価があまり高くないし、ホントに住みやすいだと思う。それに、ベルリンはとっても面白くて楽しい街だよ！一年中、ずっと、沢山イベントを開き、素晴らしい街です。しかし、ベルリンの建物があまり古くないだけど建築家は世界の中で街に来て、素晴らしくて現代の建物を建てられた。たとえば、『Potsdamer Platz』という新しくてステキな広場では有名な建築家によって建てられた。『Alexander Platz』という広場も面白くて、そこに一番高いタワーがあるところです。

私のおすすめはベルリンの観光をゆっくり発見させて、ベルリン川の隣でステキなテラスに行って、ビールを飲みながらのんびりをして下さい。ベルリンの料理は美味しいだけどあまり素晴らしくないんだ。普通の料理は豚肉やら野菜やらパンなどが多い。ちなみに『ケバブ』というのは人気があり、美味しいトルコから伝統的な食べ物です。この街は初めから大好きな街だから必ず、帰りたいんだけどいつかどうかまだ決まってないんだ。皆さん、暇な時間があれば、春や夏などが一番いいシーズンだと思いますが早くに行って下さい。ベルリンについて、興味があれば、ここを落ちて下さい＞www.visitberlin.de 『英語』。

良い旅行を！

Fem la volta al món? ・世界中を見て回りたい？

Ahir vaig gaudir d'un dia esplèndid. Ja ha arribat la primavera i tothom sortia a passejar sota els cirerers i els amatllers florits. Molts de vosaltres ja sabeu que aquí al Japó, el Hanami és tot un fenòmen i que no només els japonesos ens tornem bojos fotografiant les flors. Aprofito per disculpar-me si us he atabalat i saturat el timeline aquests mesos bombardejant-vos a fotografíes de l'idílic entorn japonès. Realment em costa molt reprimir el desig d'immortalitzar cada segon de felicitat que gaudeixo en aquesta fascinant ciutat i és que ahir encara va ser molt més exagerat. Com que era festiu, no tenia classe a l'acadèmia i es celebrava el dia de la primavera, amb l'obertura oficial de la temporada de l'art d'observar les flors. La jornada la vaig dedicar a fer turisme pel barri de Ueno, al nord est de Tokio on destaca el seu gran parc amb el llac, el zoo, les paradetes de menjar ràpid i les zones ajardinades. Ueno és un entorn agradable per relaxar-se els caps de setmana, tot i que ahir, les aglomeracions eren inevitables. A més, el zoo celebrava el seu aniversari i no cobrava entrada, així que ja us ho podeu imaginar. El més emocionant del dia però, no va ser ni el hanami, ni l'entrada gratuïta al zoo sino tornar a veure, després de 5 anys, un amic que vaig conèixer precisament aquí a Tòkio. El Luis i l'Aoife fa més de 5 mesos que van deixar-ho tot per aventurar-se a descobrir món. N'estaven tips de crisi, pessimisme, mal humor i comformisme i van decidir fer la volta al món. Un llarg viatge d'un any i mig improvitzant sobre la marxa les dates i els destins. Fa uns dies que han arribat al Japó i diuen que s'hi quedaran un mes, aprofitant la temporada de hanami i el bon temps. Començant per la India i continuant per Nepal, han visitat ja un munt de paratges de somni. Us recomano ferventment que dediqueu uns minuts a seguir els seus passos Online, a través de la pàgina que han creat a FB. Son els frikis on the road! 

皆さん、久しぶり〜　花見やっと着いたからいいなぁ〜　天気が暖かくなったし、桜が奇麗だし、皆が嬉しくて満足している。私がもちろん、幸せな感じを持っている。昨日、学校がなかったからゆっくり休んで上野公園に行った。上野駅では凄く混んでしまったんだけどいつもと同じように楽しかった。早い朝から上野公園では友達に会わせて一緒、花見を遊んだり、動物園を訪問したり、面白かった。彼らは大久しぶりに会えなかったので喜んでいた。私の友達が素晴らしい経験を遊んでいて、実は約半年からスペインからインドに出発して、世界中を見て回りと考えながら旅行をしていた。この間、インドに旅行しただけでなく、タイやインドネシアなどが旅行していたからホントに羨ましい！彼らはとりあえず、日本でいるけど、予定があまりないし、各国によって違うからいつか日本にいるかまだ分からない。もし、お金が残ったら、一ヶ月ぐらい国を見に回りだと思う。いいなぁ〜　私も世界中を旅行したいね！彼達のホームページについて興味があれば、ここを押して下さい。楽しみにね！

日本で一番思い出は何ですか？

私は日本文化の大ファンだ。子供の頃、スペインで日本のアニメ映画や漫画などがとっても人気があったので、私は早くから大好きだった。どんどん、日本について興味を持ち始めた。それで、夏になった時、私はまだ高校生だったけど日本に初めて旅行をした。両親ばかりか妹やいとこ達と一緒に二本中を２週間で旅行していた。その経験は私にとってとても素晴らしかった。日本の生活はアニメ映画と同じだったのでびっくりした！町の建物は私の一番好きなドラゴンボールというアニメと同じだったので私の気持ちはとっても幸せだった。日本にしばらくいるのは初めてだったけどアニメのおかげで日本の雰囲気はよく分かったから嬉しくて満足していた。それに、アニメが凄く大好きだから漫画家になりたかった。すぐに、そのことを学んでいくと決めた。約２０年後にスペインから東京に仕事をするために引っ越したり、２年間でスペイン政府観光局で働いたりとても嬉しかった。私の一番昔な希望があたって喜んでいたけど仕事の初めの日は簡単ではなくすごくチャレンジ仕事だった。私は来たばっかりだから日本語まだなれてなかったので会話が難しくて大変だった。毎日、最後まで頑張って、スペインへ帰国時に観光ガイドになった。子供の頃から日本の事に強い興味があったので、早く日本人のため働き始めることができて満足していた。約３年後、バルセロナの生活がつまらなくなってしまった。仕事以外で日本語を話せるチャンスがなかったので悲しくて残念だった。一方、今は私にとって、日本と言えばお寿司や富士山だがそれだけでなくアニメのおかげで他の思い出も多い。この経験から私は日本語を勉強したいと考えるようになった。先日、たまに日本人から『ハーフの方ですか』と聞かれることが多くなって・・・ええ！どうして？たぶん、私は子供の頃から日本人っぽい個性をもっているので間違われやすいのだろうか？＊下のヴィデオを押せば、私の国での『カタルーニャ語』に翻訳されたドラゴンボールの歌を聞こえる。ゆっくりと楽しみくださいね！　　　

パリの旅

Eiffel タワーでクリスティナちゃんとみずきちゃんと私

先週の土日、パリに旅行をしました。４日間で友達と一緒、パリを訪れて楽しみました。パリで最後に行った時から今回まで、１年半間を過ごしたので久しぶりでした。今回は冬だから、とっても寒かったけどパリが素晴らしくて奇麗な都市でした。最近、ヨーロッパで雪が降っていたので景色は白くて美しいです。実は観光をするために雪があまり楽ではないけど面白くて楽しかった経験でした。パリに住んでいた年は雪が降っていなかったので私にも今回の景色は始めてだった。友達の生活も、２年前より、よく変わってた。みずきちゃんのフランス語能力がよく出来てすごく上手になった。去年からファッション・ショップで働いていて素晴らしかった。エリザベートちゃんはまだクレメントと一緒に住んでいて、嬉しい生活を楽しんでいますね。クレメントは彼女の恋人です。彼はフランス人です。クレメントの仕事は高校の先生です。彼の専門はフランスの歴史だから私はいつも、沢山質問がありますが彼の説明はいつも面白いです。クレメントはすごく優しい人だから今回、彼にとってパリの訪れた街を教えってくれました。パリの歴史はホントに面白かった。彼の専門はパリの歴史だけでなくフランスやヨーロッパも歴史ですが素晴らしい！私はカタルーニャ州の歴史だけ分かるので、フランスについて習いました。私は今度パリに行ったら、クレメントとして違う地区でのツアーを準備しましょうと言われて、一緒にパリのモンマルトルでの歴史のツアーをするつもりですよ。皆さん、もしパリに行ったら、連絡して下さい。カタルーニャ州だけでなく一緒に、パリも楽しみましょう！

Paris, encore et toujours

On anar el primer viatge de l'any? Quan temps feia que no visitava les amistats franceses i les afrancesades d'adopció? 1 any i mig? doncs sense cap mena de dubte: París. Encore? Toujours! Cal que un destí sigui exòtic i desconegut per visitar-lo? O val més la pena gaudir d'una destinació plena de records  que pots reviure només amb dues hores de vol? París, és per a mi, un oasi d'amistats que aconsegueixen, quan la visito, que la ciutat es mantingui exòtica, misteriosa i entranyable. Cada cop que hi vaig, menys desconeguda però alhora, més fascinant. Cada cop que la visito, la redescobreixo amb uns altres ulls, amb una altra companyía i amb un altre estat d'ànim. He viscut la ciutat en moltíssimes ocasions i de diverses formes al llarg dels darrers quasi 10 anys. La París dels turistes, dels estudiants, dels becaris, dels viatgers, dels enamorats... i sempre és diferent. La ciutat respira, els anys passen i madura, créix, s'enriqueix i enamora. M'enamora París i els qui vaig a visitar. Aquest any he tornat a casa per 4 intensos dies de neu, turisme, gastronomia i retrobades. Quin plaer tornar-te a veure, París! 

Minube, Gran web social de Viatges!

L'Ignacio i els seus companys treballant durant el Press Trip

Feia temps que us volia parlar de Minube. Un gran projecte que va començar fa 6 anys com un buscador de vols + hotels i que, a dia d'avui, s'ha convertit en una de les millors xarxes socials sobre viatges. L'empresa és espanyola i la majoria dels seus usuaris també, per tant, les entrades i opinions son en castellà. La web compta amb una gran varietat d'opcions per triar. Des d'opinions sobre indrets turístics i llocs amb encant amb informació de primera mà actualitzada i objectiva fins a una rica galeria d'imatges i vídeos domèstics i professionals d'arreu del món. Val molt la pena tant com a eina de consulta com d'inspiració per futurs viatges, escapades de cap de setmana, excursions, visites o fins i tot alhora de triar un bon restaurant. L'oferta és inesgotable i continuament renovada pels milers d'usuaris que en formen part, així com pels seus presentadors oficials, com l'Ignacio Izquierdo. Recentment, el meu amic ha estat viatjant per Catalunya, convidat d'honor per l'Agència Catalana de Turisme, continuant amb el projecte #catalunyaexperience, amb l'objectiu de donar a conèixer la nostra terra als seus seguidors. Entre els seguidors de l'Ignacio, s'hi troben els usuaris de Minube. Us convido a passar-vos pel seu insuperable blog de viatges, "Crónicas de una cámara", especialment per als que desitgin fer algún dia la volta al món. Per cert, em va dedicar una preciosa entrada quan va visitar Barcelona l'any passat. La trobareu clicant sobre l'enllaç. Minube ofereix constant informació directa e inmediata. Què més es pot desitjar? Que la xarxa estigui disponible com aplicació per descarregar-nos-la al nostre Smartphone? Done! I que poguem enllaçar i compartir els comentaris amb els nostres amics de Facebook? Done too! A què espereu per a fer-hi una ullada? Registreu-vos-hi i opineu! Segur que hi ha indrets del món únics i especials que us ve de gust compartir amb nosaltres o inspirar-vos amb milers de noves idees per la propera escapada!

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 3ª part "Un món bestial"

Ja és casualitat que just una setmana després d'haver tornat d'Uganda, Tele Madrid acabi d'emetre un capítol dedicat als madrilenys residents al país. Acabo de veure'l en directe des d'internet i espero que aviat estigui disponible per poder-lo compartir. Però és que just una setmana abans de marxar de viatge, tv3 també va emetre un altre capítol dedicat a la rica biodiversitat del país, consagrant l'emisió als primats en perill d'extinció: goril·les i ximpancés. No hi ha dubte que Uganda és el destí preferit d'aquest estiu 2012! Tindrà alguna cosa a veure la pifia del president quan afirmava "Spain is not Uganda"? Espero que gaudiu del capítol i a la propera entrada us mostraré les meves propies fotografíes e impressions de les visites als Parcs Nacionals de Virunga i Bwindi. Tal i com ho van viure els joves estudiants de veterinària, nosaltres també vam gaudir d'allò més de la nostra fascinant, única i màgica expedició!

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "La infància"

Sipi (Uganda de l'Est)

El petit conguito i la seva germana a Obongi (NO d'Uganda)

Somriures constants dels nens Acholi (Uganda del Nord)

La vida contemplativa al poblat pescador d'Obongi

- How are you? - I'm happy a Laropi (Uganda del Nord)

a Obalang, Uganda Central

 a Laropi (ètnia Adjumani d'Uganda del Nord)

Arua (NE d'Uganda)

Rengen (NO d'Uganda)

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "l'altra infància"

Provablement a uns quants us haurà arribat el vídeo de la campanya de sensibilització americana contra Joseph Kony. Per als que us soni el tema, permeteu que m'allargui i us comenti el meu punt de vista i per als que no n'heu sentit a parlar mai, us demano uns minuts d'atenció. El tarat mental d'en Joseph Kony (perdoneu l'expresió però sincerament no trobo altres paraules) és el líder de la guerrilla LRA (Lord's Resistance Army) i el seu objectiu "polític" és el de governar Uganda segons la llei dels 10 manaments de la religió cristiana. Com va començar? Segrestant nens del nord d'Uganda, d'on es diu que ell n'és originari i obligant-los a lluitar al seu exèrcit. Si es negaven a deixar les seves famílies, se'ls mutilava i/o se'ls obligava a matar els seus familiars. Les nenes, d'altra banda, no s'escapaven a la desgràcia. Elles acabaven d'esclaves sexuals i/o de cuineres per als guerrillers. Recentment, s'han fet algunes campanyes de denúncia contra els abusos d'aquest tarat mental que es creu messies del senyor i sembla ser que malgrat segueixi lliure i en actiu, cada cop li costa més actuar i seguir reclutant nens-soldat. Actors internacionals com Invisible Children donen suport al govern ugandès per aturar la guerrilla, capturar el seu líder i alliberar els més de 30.000 nens i nenes segrestats. Mentrestant, totes les nits des de fa més de 20 anys, aquests infants dels poblats del nord, fronterers amb Sudan del Sud, dormen en centres d'acollida, separats de les seves famílies. És l'única mesura "momentània" d'evitar que siguin segrestats, mutilats, torturats i/o assassinats si fugen o es neguen a col·laborar amb la LRA. Durant la nostra estada hem conegut milers de nens. 23 dies donen per molt i en un país com Uganda, on la natalitat és altíssima (uns 7 fills per dona), n'hem vist moltíssims. El més curiós i admirable és que no n'he vist cap que estigués trist o si més no, mostrés feblesa. És més, el 90% dels nens ugandesos somriuren constantment, se'ls veu forts, animats i plens d'energía. Em meravella com malgrat les dificultats a les que s'enfronten cada dia, la població ugandesa sembli tan alegre i feliç. Com n'hauriem d'aprendre d'ells! Aquest viatge ha estat per a mi, entre moltes altres sensacions, una gran dutxa d'humiltat. Prou de pessimisme i victimisme! La nostra crisi econòmica és un petit got d'aigua on ens hi encanta ofegar-nos comparant-la amb la realitat ugandesa i la de molts estats africans. 

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 1ª part "La sabana"

Ja fa un parell de dies que he tornat d'Uganda. Un país sorprenent ple de màgics paratges i situacions que et tallen la respiració. Uganda és, sens dubte, la perla d'Africa. Ideal per als viatgers més aventurers i els exploradors més intrèpids. Qui la visiti, quedarà fascinat amb cada somriure infantil i atrapat amb el ritme pausat de la brisa bufant a través de les acàcies, magestuoses e inmenses. La concepció del temps a Uganda divergeix totalment de la nostra. El temps no es mesura amb rellotges. Quan és el moment, la natura t'ho farà saber i mentrestant, sigues pacient i no deixis d'observar-la. De fet, és tasca difícil apartar la vista de l'entorn esquitxat d'acacies on sempre s'hi troben ocells de tota mena alimentant les seves cries o voltors esperant pacients el seu torn per menjar. Mentrestant, uns metres més enllà de l'escena, una família de joves lleones d'en prou feines 2 anys, es llepen les ferides després d'haver caçat un búfal despistat. La sabana sempre ha respirat tranquil·la i pausada des dels nostres orígens, ignorant els rellotges o qualsevol forma de mesurar-li el pols. La mare terra la rega d'abundants pluges que alimenten el cabdal dels seus rius i llacs, font de milers d'espècies. D'altra banda, el gran sol africà escalfa Uganda més càlidament que el nostre sol europeu, amb temperatures que sobrepassen els 30ºC al migdia, en temporada seca. La tímida lluna, en canvi, només es deixa veure si els núvols constants li permeten mostrar la seva forma peculiar. Sabíeu que a l'Equador africà la lluna creixent té forma de cistell i quan decreix, sembla un barret? És tan diferent de la nostra lluna mentidera que, mostra una D quan creix i una C quan decreix? Sí, a Uganda el temps no es mesura. Senzillament flueix constant i eternament com el Nil. Si sempre us passa el temps tan ràpid com a mi, tindreu tanta feina en abarcar tanta inmensitat en tantíssimes "petites coses" que quan us en vulgueu adonar, ja haurà arribat el dia de tornar a casa.  

We welcome you with pleasure song to Uganda by the kids from R.O.D.C.

People from all over the world, let me introduce to you my first impressions and greetings from my trip to Uganda. So we beg you to pay attention and listen all we show you today! It's my pleasure to show you "We welcome you" song by my beloved Ugandan kids from Rulonguri orphans development centre in Kisoro (SW Uganda). Hope to enjoy the song and their dance! Es un honor i un gran plaer poder-vos mostrar el vídeo d'un dels moments més màgics d'aquest preciós viatge a Uganda que, sens dubte, sempre recordaré. Gràcies per la vostra càlida acollida, estimats nens!

Itinerari cap a les Muntanyes de la Lluna, Uganda

Dedico aquest post a comentar-vos l'itinerari previst abans de marxar. D'aquesta manera, quan no disposi d'internet, corrent elèctrica ni serveis mínims, podreu imaginar on sóc només mirant el calendari. La diferència horaria d'Uganda respecte Espanya és només d'1 hora més. El primer dia, dissabte 11/8, dormirem en un hotel a Entebbe, antiga capital colonial, vora el llac Victòria. El primer i l'últim "hotel" on ens allotjarem al larg de les 22 nits a Uganda. L'endemà, diumenge 12, visitarem Jinja i al capvespre dormirem en un campament. Dilluns 13 anirem cap a les Sipi Falls, en direcció nord-est. Els dies 14, 15 i 16 d'agost els dedicarem a conèixer les terres de la tribu dels Karamojong, a Moroto, on s'hi troba el Parc Nacional de Kidepo, molt a prop de la frontera amb Kenia i Sudán. Divendres 17 ens acomiadarem dels Karamojong per visitar la nova tribu dels Acholi, a Kitgum. El cap de setmana del 18 i 19 d'agost el dedicarem a contemplar els verges paisatges del Nil a Adjumani, triple frontera entre Sudán, Uganda i el Congo. Dilluns 20 arribarem al PN de Murchison, la reserva natural més gran del país, on hi dormirem dues nits acompanyats d'hipopòtams vora el delta del Nil. Dimecres 22 ens dirigim cap al Sud recorrent la falla del Rift Occidental per acabar la jornada dormint a la Reserva Natural de Kabwoya. Dijous i divendres (23-24/8) toca Kilembe! Les famoses muntanyes Rwenzori, popularment conegudes com les mítiques muntanyes de la lluna, sempre envoltades de l'espessa boira que més d'una vegada havien despistat els més exigents exploradors del s. XIX. Dissabte 25, si tenim sort, veurem lleons al PN d'Isasha i diumenge 25, enfilem cap a Kisoro, els Alps Africans, triple frontera amb el Congo i Rwanda. La darrera setmana del viatge la dedicarem, si el temps i la situació política ens ho permet, a fer el tant desitjat i esperat Gorila Trek. Provarem d'entrar-hi pel costat ugandès, provablement des de Bwindi. Cap als voltants del dia 30, hauriem d'arribar al llac Bunyoni, a 2000 metres d'alçada. L'1 de setembre el dediquem a tornar cap a Entebbe i diumenge 2, si tot va bé, tornarem cap a Barcelona via Istanbul. No us perdeu la sèrie de mini documentals que adjunto en aquest post. Quan acabi el vídeo Youtube "I love Uganda", trobareu uns quants documentals realitzats per entitats com Tourism Ugada (anglès). No son boníssims, son fascinants!     

If you're going to visit somewhere, don't just visit anywhere, #visitUganda!

Best friends in Kazo (Kawempe) pictured by M.K.Hofslett, april 2012

Doncs aquí estic, acabant els preparatius amb una mica de nervis, ho reconec. Quan penso que aquest deliri per conèixer l'Africa ja em ve des de que vivia al Japó, una extranya barreja entre emoció i estat d'alerta, m'atabalen mentre intento encabir 7 kilos d'equipatge a la maleta. 4 hores d'intents més tard, decideixo que marxaré amb 10 kilos a facturar cap a Entebbe (Kampala). Quasi tot és a punt i quasi tothom és al corrent de que marxo dissabte cap a Uganda. El compte enrera s'ha activat i no tornaré fins setembre a Barcelona. Durant 23 dies m'endinsaré en terres africanes, l'origen del planeta, les arrels de la humanitat. Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-me les verges sabanes esquitxades d'ombres de baobab, resseguint un horitzó espectacular, presidit per un sol de capvespre vora el llac. Oh, Sí! Me'n vaig a l'Africa! Que si tinc por? Sincerament, l'he tingut. Com més gran em faig, més dubtes i més mandra, però afortunadament sempre m'acabo decantant per desafiar l'estat de por. Si m'hagués d'aturar per cada advertència que he sentit per part de metges, farmacèutics, familiars i amics al llarg dels meus 29 anys, provablement no hauria conegut ni la meitat dels quasi 50 països que he tingut la oportunitat de descobrir. A més, Terres Llunyanes m'ha assegurat que no cal patir, que la situació política del país no alterarà en excés el recorregut previst, que l'epidemia d'èbola que fa poc va omplir tots els diaris està controlada i que confiï en la gestió dels guies. Després d'una llarga temporada recercant informació, gestionant tramits mèdics i burocràcia administrativa, he decidit que hi confio. Confio en que valdrà la pena. Segur que m'encantarà. Confio en que tornaré enriquida. Sento, un cop més, aquesta adrenalina pre-viatge invadir els meus sentits i el meu pensament. No serà fins dissabte al migdia que m'enlairaré cap a terres llunyanes, però el meu cap ja fa temps que ha començat a volar. Fins aviat, Barcelona. Uganda m'està esperant!

Ken Kobayashi ・Mr Ben・小林ケン

先週、イギリスのロンドンに友達を会いに行きました。私の会いに行った友達はスペイン人ですが新しい友達を知り合った。彼は小林ケンという日本人とヨーロッパ人のハーフです。彼のお母さんは日本人ですがお父さんはドイツ人です。彼は子供ごろ、イギリスだけでなくドイツと東京に住んでいました。それに、小林ケンは良いミュージシャンですよ。ここは彼によって面白くて楽しいテーマです。歌の名前はベンさんです。ヴィデオクリップを面白いでしょう？

I aquí teniu un dels vídeoclips d'en Ken Kobayashi, el noi que vaig coneixer el passat cap de setmana a Londres, mentre visitava els meus amics. El tema d'aquesta cançó és titula Mr. Ben i com podeu veure, es va rodar a Londres l'any 2009, quan l'artista tot just tenia 20 anys. Enhorabona, Ken! Continúa deleitant-nos amb la teva música original, animada i divertida... i a vosaltres, lectors, desitjo que us agradi tant com a nosaltres. Arreveure! 

London Breakaway

Capuchino & muffin @Greenwich

Boris, Anna, Montse & Ana @Covent Garden

Ja tocava que em decidís a visitar la colleta d'amics expatriats a Londres! La majoria d'aquests (nois), fa temps que hi viuen, mentres que d'altres (noies) fa menys de mig any que s'hi han instalat. La raó principal d'aquesta visita de 4 dies era retrobar-nos tots plegats en una mateixa ciutat. El més curiós és que tots els amics que he anat a visitar tenen un mateix vincle en comú, i no és London sinó Tokio. Tots nosaltres ens vam conèixer fa 4 anys al Japó, on hi treballavem, compartiem i sortiem plegats. 4 anys més tard, la major part de la colleta ha triat la capital britànica per viure-hi i el destí ens ha tornat a agrupar. En aquesta ocasió m'he allotjat a casa la Montse, mentres que fa 2 anys em vaig quedar a casa el Boris, junt amb en Juanma. Ho recordeu? Suposo que tampoc haureu oblidat a la Montse si heu anat seguint el blog. Quan vivia a Tokio, es podria dir que ella i jo erem "cul i merda"... una mica com amb la Isabel, la Mizuki, l'Oihana i l'Anna. La meva família tokyota era amplia i rica, internacional i dinàmica, perque no paravem mai quiets! Ara que ja han passat 4 anys i cadascú de nosaltres ha anat seguint el seu camí, l'amistat perdura malgrat no compartir la mateixa ciutat. Vaig arribar a London Stansted el passat divendres 13 de juliol a les 8 am. El clima era fresc i semblava que es posaria a ploure en qualsevol moment. El primer que vaig fer va ser comprar la Oyster Card i anar a visitar el British Museum, cèntric, interessant i gratuit mentre feia temps esperant a que la Montse plegués de la feina. M'hi vaig passar quasi tot el dia observant sales detingudament i la següent parada va ser la National Gallery que, com la majoria dels museus de la ciutat, també és gratuita. Allà és on finalment em vaig retrobar amb la Montse a les 17h30. Des de fa 4 mesos, és la nova directora de PexGa, la plataforma empresarial de Galicia al Regne Unit i la seva oficina es troba a 500 metres de Trafalgar Square. Aquella tarda la vam dedicar a posar-nos al dia acompanyades d'un hot coffee i una cortina d'aigua a través de la finestra. L'endemà, vam dedicar la jornada a fer una mica de turisme light, acompanyades també de l'Ana Drake i del Boris. És a dir, passejar per Leicester Square, dinar a Chinatown, fer el cafè a Covent Garden i gaudir del musical Rock of Ages. Cap a les 23h, ens vam retrobar amb l'Anna Kubotera que em va presentar en Ken Kobayashi, un noi molt peculiar. Resulta que com l'Anna Kubotera, ell també és ハーフ (mig japonès mig europeu). Diumenge feia bo i vam anar a Greenwich a fer el brunch. Després, de passeig per la nova zona de Canary Wharf que em va recordar moltíssim a Tokio. Dilluns ja era l'últim dia i no calia que matinés per agafar l'avió de tornada, així que tranquil·lament, després d'un bon coffee i blueberry muffin, l'autobús em va portar cap a l'aeroport d'Stansted on em vaig prometre no esperar tant en tornar. Btw, la Montse ha dedicat una entrada a la comunitat d'expatriats japonesos a Londres que podeu llegir al seu blog "politmon Japan Life". 

南ドイツとチェコ共和国に旅行をしました。

父とアドリア君

私達の車でチェコへ

嫉妬はいけない、皆さん！この旅は仕事の旅だった。先週の水曜日の夜から今週の月曜日の午後まで、父とアドリア君『私の親友』と車でバルセロナからドイツまで運転したり、楽しんだり、一緒に良い時間を過ごしました。父の趣味は蒸気機関車を眺める事ですから、蒸気機関車の写真を取ったりビデオを作ったり、旅行をしたりしました。最近、父は毎月一回、海外に旅行をするつもりです。ほとんどの旅は仕事だけでなく趣味の旅もしています。子供のころから、父は良く旅行をしていたので私は昔から彼の留守に慣れてしまいました。最近、一緒に働いているので、一緒にこの旅をしました。父はもう６５歳だから長い旅行で運転することができないので私の友達『アドリア君』も来て、ちゃんとドイツまで運転していました。実は一緒に旅行をしたので、気軽で楽しくて面白い旅だった。そこでまずは、バルセロナからカルルスルーエに行ってこの街に一泊泊まりました。カルルスルーエは素敵な街ではないけど私の従兄弟『マルタちゃん』がこの街に住んでいるわけです。次の日、右の方に運転したり、全ての国を渡ったり、チェコの境界線まで着いたりしました。ドイツはチェコより、物価が高いので気軽にチェコに泊まって、とっても楽で安かった場所だった。その泊まった場所の位置は便利だし、景色が素晴らしいし、空気も奇麗だし、みんな嬉しかった。チェコのビールはドイツのビールと同じぐらい美味しいといってもいいですが私はビールを飲まないので分からない（笑）。しかし、チェコのワインが美味しかった！甘くて柔らかい味だった。チェコとドイツの料理は似てるけどちょっと違う。例えば、ドイツ人は魚をあまり食べないんですがチェコの魚がホントに美味しかった！バルセロナに帰る前、ドイツの国を運転しながら色々な街を観光をしました。途中で止まって『ヴュルツブルク』という街をのんびり歩きました。帰る時にドイツからバルセロナまで飛行機に乗りました。その旅はあっという間に過ぎたのでちょっと悲しい気持ちになりました。できれば、もう一回一緒に旅行をしたい。

Som'hi again nach Eastern Deutschland

Steinbach (Alemanya de l'Est)

Willkommen in Steinbach

3 agents, 5 dies i 3 mitjans de transport per completar una missió que hem batejat com "l'entrega del tuareg + turisme ferroviari a 8ºC". Tots 3 agents hem tornat a casa força cansats, però satisfets, sans i estalvis. La missió ha estat resolta amb èxit i com a resultat: Més de 2.284 km recorreguts, més de 5 noves destinacions repartides entre Alemanya i Txèquia, rurals i urbanes, càlides i fresques amb el mateix denominador comú: es parla alemany i si no el saps, més val que prestis atenció a deduïr què voldran dir els 50.000 cartells que anuncien Umleitung, Ausfahrt i/o Stauung que trobaras constantment a les carreteres. La missió va començar a Barcelona el passat dijous 31 de maig a les 06h00. La primera prova: conduïr els 1.200 km en cotxe que separen la capital catalana de la ciutat alemanya de Karlsruhe, situada una mica més al nort d'Stuttgart, capital de la regió alemanya de Baden Württemberg. Cap a les 20h00 del mateix 31/5 acompliem la primera de les proves amb algún ensurt a la carretera, molta son i esgotament. Premi de la 1ª prova: Un bon sopar de retrobada amb la cosina Marta i l'amic Fabio, anfitrions de la nostra primera nit a Karlsruhe. 2ª prova: Conduïr 484 km fins a Kovárská (rep. txeca) i arribar-hi abans de les 14h00 del dia 1/6. Evidentment, la 2ª prova també es va resoldre en el temps estipulat i ho vam gaudir dinant en una encantadora pensió de l'Alemanya de l'est on ens van servir la famosa Schnitzel dels països germànics i després... a Jugar! Sí, jugar. La 3ª prova consistia en perseguir en cotxe i a peu varies locomotores de vapor que circulaven en un circuit tancat d'uns 8 km en terres fronterisses entre Txèquia i l'Alemanya de l'est. Es tractava d'anticipar-nos al pas de la locomotora, que afortunadament avançava a 20km/h i ens permetia superar-la sense grans dificultats, orientant-nos i buscant una bona posició per fotografiar-la, filmar-la i alhora admirar-la mentre s'acostava, orgullosa, escampant una magestuosa estela de fum i vapor entre les verdes muntanyes. Els boscos de l'antiga Alemanya comunista son territoris desangelats, de tal pau i austeritat que ràpidament et transporten a una altra època passada amb un lleuger regust nostàlgic tot i que no vol dir que ens hagués agradat viure l'hostilitat de l'època comunista soviètica. Confesso però, que a mesura que avançavem cap a l'est per aquelles carreteres que, fa 30 anys portaven cap a "territori hostil", una gran dosi de curiositat ens posava la pell de gallina. Com deuria haver estat la vida a l'altra banda de la frontera? Què deurien haver sentit els alemanys conduint un Trabant i vigilant de no ser descoberts per la omnipresent Volks Polizei?

素敵なヴェネチァ

ジュアンマ君とカナル・グランデで

スピリツを飲みつつ

昨日、イタリアの一番可愛い街からバルセロナに帰りました。三日間でヴェネチァに行ってのんびり楽しい時間を過ごしました。金曜日の朝はバルセロナの空港に行って、ライアンエアの飛行機に乗って、旅が２時間ぐらいかかりました。飛行機の切符はとっても安かったけどあまり楽ではない。この会社は手荷物について厳しすぎるんですよ。しかし、他の件は良く過ごしました。ヴェネチァは小さくて住みにくい街です。街の真ん中は車だけでなくなんでも禁止です。街の真ん中は全て歩行者にとって良いですがちょっとめんどくさいです。どこにも行く時も、歩かなきゃ行けないか船に乗るべきです。街の船はすごく高いから私達はいつも歩きました。しょうがないから！なお、イタリア料理は美味しくて種類が多い食べ物といってもいいんですがヴェネチァはホントに高くて重すぎるんです。私達はもちろんピザが好きだけど毎日、同じ物を食べたくない！全てのレストランではピザやパスタが沢山種類があるんですか他の食べ物が魚や肉でさえ、高すぎるんですよ。それに、テラスで食べたら、値段はより高くなりました。実はちょっと怒ってたけど観光の街だからしょうがない。私達が泊まったホテルはとても奇麗で楽でした。位置は良いし、スタッフは優しいし、部屋はとても奇麗でした。ホテルにしても、『The Tourist』という映画は見たことありますか？受付の人は『貴女達の部屋にこのアメリカ映画の映画監督が泊まりました』と言われました。すごい！つまり、ヴェネチァは奇麗な街ですが高すぎるし、住みにくいし、観光客が多すぎるし、三日か二日行ったら、ぜったい十分です。

Bella Venezia

Acabem d'arribar a Barcelona després d'una breu però intensa escapada a Venecia. El viatge amb Ryanair no ha estat tant terrible com pensavem malgrat el petit retard i el cansament d'haver-nos de llevar a hores intempestives. Hem trobat Itàlia força saturada i Venècia ens ha semblat un parc temàtic, però ens ho hem passat molt bé. Sobretot perque ens hem relaxat, hem desconnectat i hem aprofitat per posar-nos les botes de pasta, pizza, gelats, pastissos i tartes. Uf, fins a reventar! Tot era car i posats a pagar, com a mínim que vagi de gust. Res d'amanides! Vacances calòriques i sedentaries amb l'únic inconvenient de passar-nos el dia esquivant riuades de turistes, apart de pujar i baixar escales dels centenars de ponts que creuen els canals venecians. La ciutat no és gens pràctica per viure-hi, ni adaptada per al turisme accessible. Centenars de canals i zones peatonals eviten que els desplaçaments siguin ràpids i eficients. Els carrers son minúsculs i quasi sempre atapeïts. Venècia és una petita ciutat romàntica i atractiva arquitectònicament però no ofereix gaires opcions d'entreteniment, sobretot a nivell nocturn. Els comerços tanquen molt aviat i un cop es fa fosc, no queden gaires alternatives abans de tornar a l'Hotel. Ni clubs, ni discoteques, ni cinemes, ni centres comercials! La gastronomía és bona però monotemàtica i a preu d'or. Ens ha fet molt bon temps, no ens podem queixar, fins i tot hem trobat encantadora la pluja del darrer dia, que li donava un aire nostàlgic i bucòlic al paissatge urbà. El terratrèmol de la matinada de diumenge tampoc ens va deixar indiferents. El que més m'ha agradat de Venècia, apart del palau on ens hem allotjat al barri de Cannaregio, han estat els Bellini i els Spritz! Sort de la bona companyía per gaudir-los, perque l'escenari és un bonic aparador, malgrat que hi manca autenticitat, varietat i una mica més d'oferta nocturna. Us recomano l'allotjament: Ca' Zanardi Palace. Casualment, ens han assignat la mateixa habitació on es va allotjar el director de la pel·lícula "El turista".