Maido Cafès, un clàssic d'Akiba (Electric Town)

Akiba (Akihabara Electric Town) Tokyo, març 2013

Heu anat mai a un Maid Cafè? És una visita imprescindible quan es visita el barri més electrònic i freak de Tokio: Akihabara, més conegut com Akiba. En aquest barri de l'est de la ciutat hi trobareu multitut de centres d'oci, electrònica, anime i manga per un tubo i el millor de tot: els メイド・カフェ (maido café). De què es tracta? de cafeteries ambientades amb decoració infantil i cambreres sexy que serveixen cafè de la manera més inocent i estúpida possible. Es veu que pels clients que acostumen a freqüentar aquests locals, és una gràcia que les nenes (d'uns vint anys) els atenguin tant servicialment fins al punt de que resulta incòmode e insultant. Sobretot per als estrangers, poc acostumats a una atenció tant personalitzada i freak. Cal dir que per gaudir-ho, s'ha de saber una mica de japonès, ja que no són locals on acostumin a parlar anglès, així que si hi aneu, més val que algún japonès o algú que el parli, us hi acompanyi. Nosaltres vam anar dissabte passat a Little TGV, una cafeteria ambientada com si fóssim dins un tren japonès, a tocar de l'estació d'Akihabara JR. Es troba una mica amagada, ens va costar força trobar-la, però després de la recerca vía internet i alguns voluntaris espontànis a qui vam preguntar pel carrer, la vam trobar. Aquí al Japó, els aficionats als trens i a les locomotores de vapor no són gaire "freaks" com a casa. Filmar i fotografiar trens passar a les estacions és una afició bastant "normal i comú" en aquest país i es venen grans quantitats de merchandising per aquest col·lectiu d'aficionats, com el meu pare. Què feliç seria al Japó, ple de trens customitzats, tramvies antics i moderns amb uns paisatges de cine. La cefeteria no obria fins les 12h, vam arribar a les 11h59 i per un minut ens van fer esperar a fora! No m'ho invento! This is Japan. El país de la norma on "fet a la llei fet a la trampa" NO només no funciona sinó que ni se'ls hi passa pel cap la idea de contradir la llei o sortir-se de les normes. Segurament just per aquest motiu, ens trobem personatges tant necessitats d'expressar la seva identitat en barris com Akihabara o Harajuku, on és més comú veure a la gent disfressada que no pas amb uniforme o traje i corbata. Els barris on la societat reprimida per la brutal dictadura social s'expressa lliurament estàn també plens de botigues i negocis que  inciten al consum d'elements d'expressió elevats a la enèssima potencia. Són aquest conjunt de petites coses que per més que les contempli, ni m'avorreixen ni em deixen de fascinar. Quin gran país! És tant complexe e interessant que, sovint em pregunto, si algún dia l'arribaré a entendre completament. Espero que no del tot, perque m'encanta poder viure en una societat que no deixa de sorprendre'm cada dia, cada moment i a cada racó. 

日本で一番思い出は何ですか？

私は日本文化の大ファンだ。子供の頃、スペインで日本のアニメ映画や漫画などがとっても人気があったので、私は早くから大好きだった。どんどん、日本について興味を持ち始めた。それで、夏になった時、私はまだ高校生だったけど日本に初めて旅行をした。両親ばかりか妹やいとこ達と一緒に二本中を２週間で旅行していた。その経験は私にとってとても素晴らしかった。日本の生活はアニメ映画と同じだったのでびっくりした！町の建物は私の一番好きなドラゴンボールというアニメと同じだったので私の気持ちはとっても幸せだった。日本にしばらくいるのは初めてだったけどアニメのおかげで日本の雰囲気はよく分かったから嬉しくて満足していた。それに、アニメが凄く大好きだから漫画家になりたかった。すぐに、そのことを学んでいくと決めた。約２０年後にスペインから東京に仕事をするために引っ越したり、２年間でスペイン政府観光局で働いたりとても嬉しかった。私の一番昔な希望があたって喜んでいたけど仕事の初めの日は簡単ではなくすごくチャレンジ仕事だった。私は来たばっかりだから日本語まだなれてなかったので会話が難しくて大変だった。毎日、最後まで頑張って、スペインへ帰国時に観光ガイドになった。子供の頃から日本の事に強い興味があったので、早く日本人のため働き始めることができて満足していた。約３年後、バルセロナの生活がつまらなくなってしまった。仕事以外で日本語を話せるチャンスがなかったので悲しくて残念だった。一方、今は私にとって、日本と言えばお寿司や富士山だがそれだけでなくアニメのおかげで他の思い出も多い。この経験から私は日本語を勉強したいと考えるようになった。先日、たまに日本人から『ハーフの方ですか』と聞かれることが多くなって・・・ええ！どうして？たぶん、私は子供の頃から日本人っぽい個性をもっているので間違われやすいのだろうか？＊下のヴィデオを押せば、私の国での『カタルーニャ語』に翻訳されたドラゴンボールの歌を聞こえる。ゆっくりと楽しみくださいね！　　　

アミル君は日本テレビを出た！

最近、私の友達アミル君は日本テレビに出ました。その番組のテーマはアニメに関して歌のコンクールらしいです。そして、アミル君はアニメや漫画が大好きなのでこの番組に参加したがっていました。彼の選んだアニメの歌はドラゴン・ボールでしたけどスペイン語で歌えなかったんですよ「笑」彼はスペインのガリシア出身なのでガリシア語で歌いました。アミル君のショーは凄く楽しかったです。彼はうまくできたので素晴らしかった！みんなさん、この番組を見てください！一寸おたくっぽいですけどホントに面白いアミル君の歌です。それで、こちらにクリックして聞いて下さい。

El show de Amir en Anime Carnival (Nihon Tv)

El pasado viernes por la noche, conocí finalmente al popular Amir García, un chico gallego muy especial que recientemente ganó un concurso de la televisión japonesa en el que interpretó una canción de Dragon Ball, nada más y nada menos que en gallego! Era la primera vez que veía este programa y me pareció bastante friki, como es habitual en este país, pero reconozco que la actuación de Amir no tiene desperdicio y que además de reír un rato, no de él sino CON él, me entraron muchas ganas de conocerle y averiguar qué fue lo que le trajo por estos lares. El viernes, Amir me contó su historia mientras cenábamos en una izakaya en Shinjuku. Parece ser que llegó a Japón hace casi 3 años, con la única motivación de aprender Aikido, su gran pasión. No obstante, vino sin visado de estudio ni de trabajo hasta que encontró "su sitio en el campo" para más tarde trabajar cuidando Bonsáis y ya finalmente en una editorial japonesa, donde sigue trabajando actualmente. También sigue compaginando su afición por el Aikido y el próximo fin de semana iremos a verle actuar, a él y a su maestro! Por el momento, qué tal si echáis un vistazo a su gloriosa interpretación de Dragon Ball en gallego que consiguió el récord de 25.000 visitas en un solo día en Youtube? Para ver el show de Amir, pinchad aquí. Su aparición a partir del minuto 01:57.

スペインでクエンカとアラルコンの街は日本の漫画とアニメを出ます！

今年の１月５日から毎週月曜日の夜１時半、東京テレビで新しいアニメが放送されています。「ソラノヲト」というアニメはスペインの「クエンカ」と「アラルコン」の街のイメージを使いました。このアニメのテーマは音楽や中世史や不思議な世界などです。このアニメを私の事務所はとても自慢したいのですがあまり手伝ことができませんでした。ソラノヲトのアイディアは初めから、漫画家によって発安されたので、私達はスペインの色々な写真とスペインのパラドレスの諸策件を与えました。このアニメのおかげで日本はスペインのイメージが良くなり観光客が増えるかもしれない。日本はスペインのイメージのことはあまり知らないし、時々スペインの習慣を混同するのでこのアニメによって、日本人はスペインの景色や自然や歴史も良く分かると思います。やはり、ソラノヲトはスペイン観光客とって、素晴らしいプロモーションですね！みんなさん、ソラノヲトに関して興味があれば、こちらをクリックして下さい。また、こちらのニュースも読んで下さい。ありがとう！

Cuenca y Alarcón en una serie de anime y manga!

Hace apenas un mes que Tokyo Tv emite la serie de anime titulada "Soranowoto" (el Sonido del Cielo) todos los lunes a la 01h30 de la madrugada. La particularidad de esta serie es su ambientación, en la que aparece como telón de fondo el Parador de Cuenca y sus casas colgadas, las estrechas callejuelas de los pueblos españoles y el Parador de Alarcón, recreando una atmosfera medieval. Podéis ver un fragmento de la serie pinchando aquí. La trama gira alrededor de las aventuras de Kanata Sorami, una aspirante a cornetista que ingresa en la armada japonesa y se traslada al pueblo de Seize, idéntico a Cuenca y Alarcón! La serie también cuenta con un manga que se puso a la venta el pasado mes de noviembre. Qué gran oportunidad nos ha brindado Aniplex (la productora) para promocionar no solo la marca Paradores en Japón, sino también Cuenca y Alarcón, así como el rico patrimonio histórico de España! Sobra decir que este proyecto me motiva profundamente ya que, en su día, tuve el sueño de que mi mangaka favorito: Miyazaki Hayao, creara una película ambientada en España, recreando en su mundo de fantasía, un escenario de nuestra tierra. Este sueño no se ha realizado todavía, pero de momento, gozamos de una excelente y original publicidad indirecta de España en Japón gracias a esta serie! El manga y el anime, poderosas herramientas de comunicación de masas en Japón, han despertado el interés de más de un profesional del Sector Turístico que, como yo, han descubierto el potencial que representa para la promoción de un país. Hace 30 años, cuando el Studio Ghibli creó Heidi, nadie hubiera imaginado que Suiza gozaría hoy día de un gran flujo de turistas japoneses y una excelente imagen en Japón, verdad? Pues a qué estamos esperando? Exprimamos todos los canales de comunicación, incluyendo el manga, para presentar España al mundo!

Sayonara Shin-chan!

El proper dissabte dia 11 farà un mes que l'autor de la simpàtica sèrie Shin-chan, en Yushito Usui desapareixía a les muntanyes. Quan la família se'n va adonar de que feia masses hores que havía marxat, alertaren a la polícia i aviat es posaren a investigar. Dies més tard, el cos d'en Yushito va ser trobat a la prefectura de Gunma i després de ser identificat per les seves filles i la seva dona, fou enterrat. En Yushito ha mort molt jove, a l'edat de 51 anys. Es descarta que s'hagi suicidat, ja que pel que sembla, es dedicava a una professió que el feia feliç i era un autor força reconegut, tant al Japó com a l'estranger. De fet, la sèrie Crayon Shin-chan és la que el va dur a la fama gràcies al toc humorístic del personatge principal, que creà una forta polèmica al Japó, on els nens són l'antígon d'en Shin-chan. En canvi a Catalunya, per exemple, la sèrie va revolucionar tant als més petits com als més crescudets! Expressions com "Culet Culet" o "Trompa Trompa" sempre formaran part d'una generació que no oblidarà la valentía d'un autor transgressor i original, que inmers en una tradicional societat japonesa resident al barri de Kasukabe fou capaç de guanyar-se el respecte i l'admiració dels seus congèneres i del món sencer. Sempre recordarem en Shin-chan!

L'autor publicava les aventures d'en Shinosuke Nohara desde 1990. 2 anys més tard, s'edità la sèrie animada que no arribà a Catalunya fins bastants anys més tard. La sèrie va inspirar 17 pel·lícules del personatge i actualment es pot seguir gaudint de la sèrie animada gràcies a l'Antena 3 (España) i a TV Asahi (Japó), així com comprar el manga, edidat per Planeta Agostini (Catalunya) i Futabasha Manga Town (Japó).

Hiroki Otsuka・おつか ひろき

M'agradaría dedicar unes línies al mangaka (dibuixant de manga) Hiroki Otsuka, un jove artista japonès de 34 anys, que ha treballat a Hiroppon Factory New York Studio (l'Estudi del gran Takeshi Murakami, a Brooklyn). L'artista és conegut per la seva obra de temàtica hentai (pornogràfica) malgrat que, pel meu gust, les obres més sensibles i fascinants de l'artista s'allunyen molt d'aquesta tendència. El dibuix que més em va encisar del seu estil va ser el que acabo de penjar, 女と男、"Onna to Otoko", (Noia i noi). Sí, la seva obra és sexy i eròtica, però en cap moment la he jutjat vulgar o excessivament provocativa. この間、インターネットで日本の有名な漫画家について調べていたら「おおつか・ひろき」という現代的な画家を見付けました。彼の才能は凄いと思うので、今日は彼の二枚の絵をお見せします。「おおつか・ひろき」のスタイルはとても繊細な音色があり、彼の白黒の絵はとても独創的です。彼の絵のテーマはかなりシュールレアリストでしょう？　私はこの漫画家が大好きです。

梅干・Umeboshi, prunes confitades

こないだ梅干しを食べてみました。私の事務所の同僚が梅干しのお土産をくれたのです。びっくり！全然好きになれません。

梅干しって甘くはないんです。すっぱくて辛いんです。嫌いだな！子供の時にスペインのＴＶでトリヤマ・アキラの「アラレちゃん」に出てくるスッパーマンという人物を笑って見ていました。スッパーマンはいつも梅干しを食べていたので、私は甘いものかと思っていましたが、それは間違いでした。梅干しの味は、何といっても嫌いです！

Quan era petitona acostumava a veure sovint Dr. Slump la famosa serie de l'Akira Toriyama. Recordeu en Super-man-menja-prunes? Recordeu de quin color eren les prunes? Les prunes confitades que menjava en "Suprunaman" són una varietat japonesa d'abercocs que es fan dir Umeboshi. Es poden menjar soles (no us ho recomano), acompanyades d'arròs (el més freqüent) o bé serveixen per afegir al Shôchû i es crea el famós i deliciós Umeshu (licor de pruna). Què curiós que l'Umeshu sigui una de les meves begudes preferides del Japó, mentre que detesto el gust de l'Umeboshi tot sol. OOohh! és repugnant! Amarg i àcid alhora, a més... la textura és llafiscosa i regalima tot el suc! En canvi, l'Umeshu (la combinació amb Shôchû) resulta molt dolç.Diuen que l'Umeboshi és molt bo per la salut i que ajuda a curar els encostipats. Però, mmm... em sembla que no em convenç suficient.

かんけん・Japanese Kanji Proficiency Test

今度の日曜日に漢字の試験を受けます。　私は一生懸命勉強していますが、一寸怖いです。漢字の試験は、とても難しいけれど、頑張ります!日曜日の試験は、午前11時45分から12時30分までです。その日は、水道橋駅の近くの学校に行く必要があります。あのね、えんぴつや消しゴムや受験票を持ってゆかなければなりません。それに、スリッパと靴を入れる袋も持ってゆく必要があります！楽しいか、ですって？

Diumenge tindré la oportunitat de descobrir com és una escola japonesa per dins. L'excusa? Em presento al Kanken. Ja us podeu figurar l'escena. L'escola s'omplirà de nens i nenes que s'examinaràn de diversos nivells de kanji. Sí, ho sé... pot semblar frustrant examinar-se en un cole envoltada de nens de 8 anys quan els dobles l'edat, però a mi no em fa gens de vergonya!! M'esforçaré d'allò més! L'examen és una prova reconeguda exclusivament entre els japonesos i per tant, només té validesa aquí. Molts estudiants extranjers ja ni ho intenten i es presenten només al 日本語の力試験、(Nôken: examen d'aptitud en llengua japonesa) que està reconegut internacionalment i aquest any tindrà lloc el proper 7 de desembre. Ja cal que m'esforci ja... perquè l'aprenentatge d'aquesta llengua és força dur i si no s'hi dediquen hores... Bé, desitgeu-me sort!! Diumenge m'examino de 240 kanjis!! uuuuufff! La imatge que he posat és de la Kitty-chan estressada pels examens. Una imatge molt representativa de la presió que senten els japonesos quan s'han d'examinar del que sigui! Per cert, la Kitty-chan és un personatge japonès, no americà! I la seva creadora és Sanrio, una compañía molt popular al Japó. Fins i tot té el seu propi parc d'atraccions! El Sanrio Puroland!!Brutal!! O-=

Shibuya: meca de fashion victims

Shibuya és un barri que no m'ha deixat de sorprendre mai des del primer dia en que hi vaig posar els peus. Em fascina la quantitat de gent que diariament creua aquells carrers atapeïts per digir-se a la primera botiga fashion que troba i sentir la imperiosa "necesitat" de consumir. Només baixar de la Yamanote Sen a la parada que porta el mateix nom 渋谷 "Shibuya", ja m'he creuat amb una dotzena de noies vestides a la última "moda peculiar japonesa". De nois fashion no se'n veuen tants, però quan es deixen veure, us asseguro que destaquen, gràcies en part, al seu pentitat de rei león a l'estil "Son Goku". Abans d'arribar al Japó, els meus ulls ja estaven acostumats a aquest tipus d'imatges gràcies al manga i l'anime que amb tanta afició i passió he devorat des de ben petitona... no obstant, per moltes imatges clichés que pogués haver retingut la meva retina a través de la pantalla, veure-ho amb els meus propis ulls i tenir-ho tant a prop de casa, no té punt de comparació. Shibuya, amb tot el seu conjunt de barris que s'extenen des d'Ebisu cap a Harajuku, passant pel Parc de Yoyogi fins a Shinjuku, és per a mi, el que més m'ha impactat de la meva nova residència. Tot i que mai vestiré cinturons per minifaldilles ni treuré la polvera enmig d'un restaurant o al metro per a retocar-me el maquillatge... les kogals, mamanbes, canguros, lolitas, gòtiques i tota aquesta colla d'adolescents que pots trobar vora el Shibuya 109 (Museu Antropològic de l'adolescència i joventut tokiotes), desfilant per Omotesando-dôri o bé obrint-se pas entre les multituds de Takeshita - dôri... em fascinen de tal manera que no els hi puc treure els ulls de sobre. En certa manera, em recorden tant als meus adorats dibuixos manga que és aleshores quan me'n adono que per fí... sóc al país on sempre havia volgut viure. Sóc al Japó!!

La imatge de la dreta correspon al manga "Gals" de Mihona Fujii.

Visita al Museu Ghibli ジブリ美術館

Estimats tots/totes! お久し振りですね！Quant de temps sense escriure! La raó per la qual he trigat tant en actualitzar el blog és perque aquests dies he estat de vacances amb el JOAN voltant pel Japó! El little L (el Joan) va arribar a Tokio el passat divendres dia 27 de juny, vora les 11 del matí amb ALITALIA. Pobret... estava tant cansat que es va passar quasi 2 dies dormint fins que va començar a agafar el nou horari japonès. Diumenge 29 va començar el nostre atapeït programa d'activitats que tant minuciosament havia estat preparant durant varis dies. La 1ª activitat: Visita al Museu Ghibli! El Museu que més ganes teníem de visitar entre tots els museus del Japó! Es tracta d'un gran projecte d'　Hayao Miyazaki, l'autor de cèl·lebres pel·lícules com "El viatge de Chihiro", "La princesa Mononoke", "Totoro" o fins i tot "Heidi", "Marco"o "Conan, el nen del futur"... aquí al Japó, Miyazaki és un autor molt ben considerat, de la talla de Disney. Les seves obres tenen un èxit brutal tant al Japó com a l'estranger, i no només entre els més petitons, encara que l'estil pugui semblar infantil. Miyazaki és el gran mestre de l'animació japonesa i com a tal, el seu Museu és un temple del món del manga i l'anime. Accedir al Museu no és gens fàcil. Cal reservar amb força antelació i comprar l'entrada anticipadament, ja que el Museu no té "taquilles". L'entrada es compra a través de la pàgina web del Museu i es recullen les entrades en un combini (botigues tipo súper-gasolinera japoneses). El preu de l'entrada és de 1.000 yens = 6 euros.

La visita, per descomptat, val moltíssim la pena. El Museu consta de 3 pisos, varies sales d'exposicions, botigues d'accessoris personalitzats amb varis personatges de les pel·lícules i sales de jocs per als nens. La millor part és: el curt exclusiu que pots veure mostrant l'entrada del Museu! L'edifici també consta d'un petit jardí a la part superior o terrassa on ens trobem una molt agradable sorpresa: una rèplica del robot de la pel·lícula "Laputa, el castell del cel". Us deixo amb un parell de fotografíes que ens vam fer per a recordar aquell dia (de pluja), amb el Joan i algunes més amb tota la colla, a Mitaka (on es troba el Museu Ghibli), ciutat suburbana de Tokyo.

Una visita inoblidable i molt recomanable per als apassionats dels Estudis Ghibli i per als que no ho són tant, doncs també!

ちびまるこちゃん

Últimament estic molt aficionada a la sèrie d'animació "Chibi Maruko chan". Se suposa que és per a nens, per això em vaig comprar un manga de la sèrie amb l'esperança de poder-lo llegir, però... aaaaaahhhhh és encara massa difícil pel meu nivell de japonès! De tota manera, sí que entenc força bé la sèrie animada televisiva. Sobretot la versió amb personatges reals! Estic tant enganxada que cada dia quan arribo a casa, em poso un parell de capítols de la sèrie! jejeje estic enamorada de la petitona actriu que interpreta la Maruko chan. Oi que és una preciositat? és tan monaaaaaaaaa!! kawaiiiiiiii desneeee!! jejeje Jo vull una mini Maruko!!

Nous estudis

これは面白いですね!

Aquesta setmana estic fent uns estudis de mercat sobre el turisme emisor tant a Corea del Sud com a Taiwán. Són molt interessants! Estic aprenent moltíssim i les hores a la oficina passen volant! Els estudis han d'estar acabats per dilluns vinent, que arribarà la delegació valenciana en acció de promoció i aprofitaran per a documentar-se de cara a les Jornades de Promoció a Corea, Taiwán i Japó, que tindran lloc el proper mes de juny. Aquests dies a la oficina treballem molt! La Tae és qui està més nerviosa, ja que és la cap de promoció, la Takako i la Misa també van força estressades amb tots els preparatius, el Sr. Horasawa no deixa descansar el telèfon ni un minut i la Hiromi està hiper mega concentrada en els comptes... quin clima més frenètic! Clima japonès!

Ahir vaig visitar el Japanese Language Institut de Yotsuya i em va causar molt bona impressió. Cansada d'esperar que AJALT de Kamiyachô em donés una resposta, vaig decidir informar-me en una altra acadèmia. Sort que ho vaig fer, perquè començo dilluns! Què bé!! El meu nivell després d'una petita entrevista de 10 minuts és beginner avançat, estructures gramaticals senzilles i converça molt simple. Ara per ara és el que necessito! L'objectiu d'aquest any és aprovar el 3-kyu の日本語能力試験　(examen oficial de llengua japonesa) aquest desembre! がんばります！

Aquesta tarda he quedat amb l'あゆみ, té el DELE (l'examen oficial d'espanyol) el proper dia 24! ha de repassar i necessita que li corretgeixi algunes redaccions i exercicis. Després anirem a sopar en una izakaya i a un bar de cocktails a Roppongi.

Dijous vindran a fer obres al meu balcó! Es veu que l'han de reforçar... que reforcin, que reforcin, que el pobre és una mica vellet... ちょっと古い

Aquests dies he començat a veure una nova sèrie d'anime, la qual ja havia començat a llegir-ne el manga l'any passat a París. Els francesos tenen molta sort, els drets de traducció estàn millor i són més eficients que a Espanya. Doncs bé, com que 彼氏彼女の辞書 (Kare Kano) s'ha acabat, ara he començat a veure: ごきんじょう物語 (Gokinjô monogatari) "Història del veïnat" també de l' Ai Yazawa 矢沢あい, la mateixa autora de Nana i Paradise Kiss. M'agrada tant... l'Ai Yazawa és la millor mangaka de la faç de la terra!! La recomano per entendre l'actualitat de la societat japonesa, practicar japonès informal i gaudir una estona...

Apa, みんなさん, passiu bé!

夢の中へ "Yume no naka he" dins d'un somni...

Estimats lectors, Ja és dimecres nit! Aquesta setmana serà molt curta! Dilluns va ser festiu, dimarts vaig sortir aviat de la feina i vaig anar a celebrar el meu 1º mes a Tokio en un restaurant d'especialitats de Nagoya, al súper animat barri de Kabukichô, a Shinjuku, i avui... he tornat a Ginza - Hibiya, a comprar algunes coses per la casa al MUJI (l'Ikea japonès).

La visita de dilluns al Kabuki va ser un rollo impressionant. Un tostón de 3 hores que afortunadament només vam pagar per a un dels actes, que ens va costar 1.100 yens i que només vam ser capaços de suportar 30 minuts. OoOOoHhhhh quin tostón!! monòlegs en japonès, escena estàtica, gens dinàmica... i sense entendre absolutament res del que deien, i per acabar-ho de rematar: a la última fila, del pis més alt del teatre, i sense poder seure!! ppfff... no hi tornarem mai més! Això sí, ara ja puc dir que sé "què és el Kabuki"... i la veritat, prefereixo el manga i l'anime com a entreteniment ideal per aprendre japonès.