Quina agradable sensació tornar a sentir-me com a casa. T'he enyorat moltíssim tots aquests anys! Les vacances de l'any passat van passar tant comprimides que en prou feines vaig apreciar com has canviat i millorat. Des de que vaig aterrar fa 2 dies que et torno a trobar seductora i brillant! La teva llum, tan si és de dia com de nit, és intensa i resplandent. Es filtra per tot arreu e inevitablement, em desvetlla a les 6h del matí. Ja em va bé despertar-me tant aviat perque fins l'escola, malgrat no viure massa lluny, trigo quasi una hora en arribar. Fins ara, no hi ha hagut res que m'hagi desagradat, empipat o disgustat. Ets única i fantàstica com sempre. Llàstima que em costi adaptar-me a les hores punta i les inevitables aglomeracions dels trens i del metro. M'apassiona contemplar com d'ordenada i disciplinada arribes a funcionar dia rera dia. És fascinant. Em quedo amb un pam de nas, fotografiant i filmant cada petit detall que em meravella i no deixo de comparar-te amb Barcelona. Potser per això trigo tant en arribar a les cites? Retrobades que des de que he posat els peus en aquest país, m'estaven esperant. Bellíssimes persones que, malgrat la distància i el pas dels anys es fan estimar com si hi fóssin cada dia, ocupant l'altra meitat del cor. Quina agradable sensació la d'aterrar i tornar-me a sentir a casa. Què gratificant tornar a refrescar la part del cervell oxidada, utilitzant el japonès a diari i què renovador tornar a escalfar el cor amb tantes benvolgudes retrobades! Ara entenc perque em sentia incomplerta, apagada i melancòlica a Barcelona. El cor ha estat bategant a mig gas i el cervell badallant durant quasi 3 anys. T'he trobat tant a faltar, Tokyo! Què contenta estic de tornar-te a veure i feliç de tornar-te a viure!
Primer de tot: Agraïr a tots els amics que han fet possible enllestir tots els preparatius en 15 dies! Moltíssimes gràcies! Si no arriba a ser per vosaltres, encara estaria marejada entre centenars d'opcions, estressada buscant plaça, nerviosa i tipa d'esperar. Finalment però, sembla ser que ja ho tinc tot pràcticament lligat. L'objectiu d'aquest viatge al Japó és refrescar i millorar el meu nivell actual de japonès. Per tant, la recerca d'una bona escola d'idiomes és fonamental. La tria no va ser gaire difícil, ja que la ciutat, com a mínim, estava clara: Tokio; on hi he viscut 2 anys i on hi tinc mitja vida d'amistats. Confiant en el seu criteri, m'he decidit per la KAI Language School. Ells van estudiar aquí i es troba molt a prop del dinàmic barri de Shinjuku. El professorat sembla molt competent, han estat molt eficients i amables, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de japonesos. He rebut tota la informació solicitada en menys de 24 hores, m'han ofert incloure'm en grups que ja han començat el curs el passat 7 de gener i m'han adaptat el preu ajustant-lo al termini que m'hi quedaré. Fantàstic! "Classes de Japonès a la Carta" en tota regla. La setmana passada em van fer fer uns tests per valorar el meu nivell de japonès i poder decidir en quin grup incloure'm i ahir vam realitzar una entrevista Skype. Com que les mestres no ho acaben de veure clar, m'han ofert provar gratuïtament dues classes de diversos nivells. D'aquesta manera, abans de pagar el curs, jo mateixa podré valorar en quin grup em sento més còmode. Si tot va bé, l'escola m'espera dijous 31 de gener a primera hora. Pel que fa a l'allotjament, tampoc tinc cap queixa. D'entrada, em seduïa la opció de fer un Home Stay i aprofitar encara més la meva breu estada per parlar en japonès continuament. Malhauradament però, els preus d'estades en família japonesa són exageradament cars i força allunyats del centre. Així que vaig descartar aquesta opció i em vaig llançar a la recerca de Guest Houses o habitacions compartides. El que tenia clar era que per menys d'un any, llogar un apartament propi no val la pena. El que necessito és una habitació on dormir, amb l'espai suficient per mi, la meva maleta i els meus llibres de japonès. La modalitat de Guest House és molt habitual a Tokio, especialment entre els estudiants i els joves treballadors. Tractant-se d'una metròpolis exageradament súperpoblada (l'àrea metropolitana compren 34 milions d'habitants) on el metre quadrat és or, llogar una habitació minúscula en una casa ja amoblada i compartida amb més estudiants, resulta la opció més econòmica. Evidentment, els preus del metre quadrat a Tokio no son comparables als de Barcelona. L'habitació privada que he trobat per a mi, en una Guest House a compartir amb 6 persones més, costa 69.000 yens al mes. Quantitat que equival a 600€ mensuals (despeses incloses amb internet) i es troba a 4 parades de Shinjuku en metro. Aquest darrer detall fa que els meus 7 metres quadrats que tindré d'habitació exclusivament per a mi soleta, facin de Tokio, una de les ciutats més cares del món. Viure al centre d'aquesta metròpoli súperpoblada és brutalment car. La majoria dels japonesos prefereixen viure a les afores i disposar d'una caseta amb uns mínims de superfície, abans de viure al rovell de l'ou com una llauna de sardines. Qüestió de gustos. Jo prefereixo gastar més en lloguer i poder-me desplaçar a peu o en bicicleta. El que m'estalviaria de la diferència d'un lloguer a les afores, m'ho acabaria gastant en transport públic i fastiguejada per no poder seure en 45 minuts de trajecte. Ni de conya! Viuré a WabiSabi House, en una caseta amb terrassa, on per un costat es veu l'Skyline de Shinjuku i per l'altre, el Fuji!!
Fa poc, el meu amic Ozan va ser entrevistat per un diari japonès i la seva entrevista ha estat publicada tant al diari com a varis portals i blogs personals d'expatriats que, com jo, viuen i treballen al Japó, sabem el que costa obrir-se camí en aquesta hermètica i sovint, hostil societat i quan algú com l'Ozan ens explica el seu cas, no podem evitar sorprendre'ns i sentir una mica d'enveja. Es per això que avui, he pensat dedicar-li aquesta entrada, perque a part de que sé que us podria interessar la seva història, és una manera de rendir homenatge a una persona que respecto, admiro i gaudeixo de la seva companyía, cada cop que en tinc la ocasió. Per l'Ozan, amb afecte, resumeixo la seva entrevista. Podeu llegir la versió completa (en francès) extreta del Blog Shimauta. L'Ozan va néixer a París fa 27 anys. Quan en tenía 18, començà a estudiar llengua i cultura japonesa a la Universitat Jussieu. L'any següent, la Universitat li concedía una beca per continuar els seus estudis al Japó on hi passà un any sencer. Quan va acabar el curs, tornà a París per obtenir el títol de llicenciat i poder presentar-se al programa JET (Japan Exchange & Teaching) que li va permetre quedar-se 3 anys més al Japó. El programa JET ofereix als solicitants una beca d'estudi d'un mínim d'un any, renobable fins un màxim de 5, estudiant japonès i treballant alhora. En el cas de l'Ozan, la seva feina consistía en ensenyar francès als alumnes d'escoles i universitats japoneses. La seva experiència com a professor va resultar més que enriquidora, brindant-li la oportunitat de conèixer un munt de professionals que a la llarga, li han obert moltes portes per instal·lar-se al país de manera definitiva. L'Ozan descriu la seva experiència com "el meu trampolí psicològic de preparació pel futur" que, donc fe, s'escau molt bé a la situació present en que es troba actualment. L'Ozan és el responsable d'una sucursal asiàtica d'una empresa francesa de telefonia mòbil (AtomiZ) inmersa en el món dels negocis japonesos, sense deixar d'aprendre i nodrir-se de la rica i complexe cultura i societat japonesa.
先日、私のフランス人の友達「オザン」は日本人の新聞の記者にインタビューを受けて新聞に出ました。オザン君の生活はとても興味深いと思うので、紹介します。オザンは27年前、パリに生まれました。8年前に、フランスの大学でオザンは日本語や日本文化も勉強して奨学金を受けて日本に来ました。そして、東京で一所懸命勉強していました。3年間ずっと、日本大学で勉強しながらアルバイトとして働いていました。その時の仕事は日本学校や日本大学に日本人学生向けに、フランス語を教えていました。この期間は「JET」というプログラムを楽しんで過ごしました。やはり、その期間の思い出はとても幸せな思い出だったそうです。現在、オザンの仕事はビジネスマンです。彼の日本語は凄くうまくて「アトミズ」というフランス企業の支社で働いています。これからも、オザンは日本で勢力的に頑張っていくと思います。私は心からオザンの努力と生き方に賞賛します。ちなみに、こちらは他の日本に住んでいてフランス人に関して「フランス語で」面白いブログです。
Ahir, a quarts de tres de la tarda d'un diumenge assolellat, superava un dels meus reptes d'aquest 2009: presentar-me al 2º nivell del JLPT. Sort que el fet d'obtenir un resultat mínimament decent no es podrà saber fins febrer de 2010... perque una cosa era fer-lo i una altra de molt diferent, aprovar-lo! L'examen començava a quarts de 10 del matí amb la 1ª part, que constava en encertar la resposta correcta entre 4 possibles respostes múltiples d'un total de 60 preguntes de vocabulari en només 35 minuts. Després d'un breu descans de 30 minuts, a la 2ª part havíem de demostrar la nostra habilitat encertant la resposta correcta entre 4 opcions possibles d'un total de 28 converses en 45 minuts seguits. I ja finalment, la darrera de les parts, la més complicada i desalentadora de totes 3, consistía en ser capaç de llegir 7 textos de temàtica variada i respondre les 25 preguntes relacionades, seguit de 35 preguntes més sobre gramàtica (tipo test de resposta múltiple) en un total de... atenció, atenció: 70 minuts! S'han tornat bojos! No hi ha prou temps per llegir en calma ni els textos ni les preguntes! Però en fi, ara ja està. Ho havía d'intentar. Durant tot aquest temps que he estudiat m'hi he esforçat molt i puc notar que he millorat. Ja és un bon motiu per quedar-me satisfeta! Ooh! Estava tant cansada després de l'esforç... però alhora tant contenta! Ahir començava una nova i última etapa a Tokio després d'aquests quasi 2 anys! Em costa fer-me a la idea de que després de 4 mesos em despertaré d'aquest somni... i quan obri els ulls, seré a Barcelona.
La setmana passada, el programa "Mamá tú no mires" de la cadena NEOX d'Antena 3 va emetre l'esperat episodi dedicat al Japó. No obstant, encara haurem d'esperar unes setmanes més per a gaudir del capítol de Tokyo! Ja fa més de 3 mesos que vam rodar el capítol i encara no tinc notícies de quan s'emetrà. Sento el retard, de debò! Tant aviat com me'n informin us ho faré saber! De moment, us informo de l'enllaç al programa per aquells que us el perdéssiu en directe, que sapigueu que es poden seguir tots els episodis a través de la web oficial del programa, aquí. En aquest episodi hi trobareu informació relacionada amb estudiar a Osaka, Nara, Nagoya i Kyoto de la mà de 5 peculiars estudiants. Tot nois! Que no hi ha noies espanyoles al Japó o què? Sembla ser que no en som gaires... un país massa complicat pel sexe femení i extranjer, potser?
Normalment no trigo gaire en actualitzar el blog, però últimament estic una mica atabalada amb la presió de l'examen. El proper 6 de desembre m'examino del 2º nivell de l'examen oficial de japonès (JLPT) a la universitat de Tsurumi, prop de Yokohama. Ja és casualitat que m'hagi tocat examinar-me per sorteig a la Universitat que porta el nom de la meva professora, oi? Creieu que aquest detall em podria portar sort a l'examen? Jo espero que sí, perquè aquest any m'aferro a qualsevol esperança externa per manca d'auto-confiança en les meves capacitats. No m'examino gaire convençuda d'aprovar, a diferència de l'any passat. Tan de bo tots els amulets, kamis, omikujis i demés creences japoneses ajudéssin en aquests casos on l'esforç de tot l'any no és suficient per assolir la meta proposada. Potser pretenía abarcar massa? o potser m'he passat l'any de festa en festa, viatjant sense parar, gaudint del glamour inacabable de les nits tokyotes, flotant en núvols de satisfacció, alimentant l'adrenalina de la inconstància... i ara que toca tocar de peus a terra, centrar-me en recuperar la constància perduda i sentir l'harmonia després de la calma... no en sóc capaç! Com pot ser que em costi tant posar-me a estudiar? Per què és tant difícil resistir la temptació d'abandonar-se? Bé, em queda un marge de 3 setmanes per disciplinar la ment i canviar els hàbits, m' hi esforçaré tant com pugui i a veure què passa.
先日、私は田澤耕様へのお手紙を書いて送りました。その人は東京の法政大学の先生ですが、カタルーニャ州にとっては特別な人です。先生の本を読んだことがありますが、最近、先生に関して新聞の記事を読みました。その記事によると田澤先生は1979年にバルセロナに着いて日本の銀行の支店で働き始めたときはカタルーニャ語を全く話せななかったそうです。日本では英語とフランス語を勉強したそうですが、スペイン語は話せなかったそうです。それでもバルセロナに派遣されました。それで、バルセロナに行く前の1年間スペイン語を勉強したそうです。その間、スペイン語だけでなくカタルーニャ語も話せるように勉強を始めたそうです。「彼の意志は凄いな」と思い、田澤先生について私の興味が増してきました。その後、私の家族が日本を訪れた時に一冊の本を持ってきてくれました。その本は田澤先生によって書かれたものです。題名はカタルニャー語で「Catalunya i un japonès」、日本語で「カタルーニャとある日本人」です。彼の本を読んだ上で、私は彼に接触することを決めました。それで先週、彼にお手紙を書いて送りましたがまだ返事がありません。彼から返事をもらえればとても嬉しい!もし、田澤先生について調べたい場合は、ここに押して下さい。
Fa poc, vaig escriure una carta al Sr. Ko Tazawa, un peculiar escriptor bilingüe del qui em va sorprendre la seva voluntat quan una entrevista seva va caure a les meves mans. Es veu que el Sr. Tazawa va ser traslladat a Barcelona l'any 1979, per a treballar en un banc. Ell havía estudiat anglès i francès però no sabía espanyol i encara menys, català. No obstant, el destinen a "España" i el fan aprendre castellà durant un any, abans de començar a treballar al banc. Doncs a mida que avançaben els seus estudis de la llengua espanyola, més curiositat intel·lectual sentía pel català i la cultura catalana. El que més em va agradar quan vaig llegir un dels seus llibres "Catalunya i un japonès" va ser la seva manera de descriure la passió que sent per Catalunya! Inevitablement em va fer sentir molt propera a aquest home perque, tot i que encara no conec personalment però que m'encantaría tenir-ne la ocasió; tant la meva història personal com els meus sentiments envers el Japó, no disten tant de la seva història. Es clar que el Sr. Tazawa va viure una altra època i amb unes condicions més dures, cosa que afegeix valor a la seva història, comparant-la amb la meva, que en prou feines l'acabo de començar... però llegint les seves línies plenes d'emocionants records, m'imagino a mí, d'aquí uns anys... recordant la meva història, explicant-la a qui em vulgui escoltar i si en tinc la oportunitat, publicar les meves vivencies. Gràcies Sr. Tazawa, per l'agradable estona que he passat llegint les seves memòries! Respongui'm aviat a la carta, siusplau! Tinc moltes ganes de conèixe'l! Per a saber-ne més: Entrevista al Sr. Ko Tazawa.
No tot són flors i violes a la vida d'un becari. Aquests dies comentava les meravelles de viure a l'extranger, viatjar, aprendre nous idiomes i adquirir coneixaments, experiències, enriquir-te a nivell personal i un llarg etcètera de punts de vista positius d'acceptar una beca. No obstant, també hi ha aspectes negatius que s'hauríen de tenir presents, com el fet de que no som assalariats, i que per tant, no cotitzem a la Seguretat Social. Se suposa que hauríem d'estat excempts d'impostos però no és així. Cada mes ens retenen aproximadament el 15% d'IRPF. D'altra banda, no signem cap contracte, la qual cosa implica que no tenim dret a vacances ni una nòmina. Les vacances i els festius, al no estar regulats en cap contracte, depenen de la bona voluntat del Director de la Oficina on ens trobem. Enlloc d'un dret, les vacances semblen un premi per aquells que es porten bé i compleixen amb el seu deure. Alhora de demostrar el que cobrem necessitem "justificants" o cartes expedides per l'Embaixador del país on ens trobem, que demostrin que en aquell país hi hem anat a treballar. El Departament d'Inmigració japonès, quan m'havía d'expedir el visat per 2 anys, tampoc sabía bén bé quin paper tenía jo al "Departament Turístic de l'Embaixada d'Espanya a Tokio" i em va expedir un visat oficial - diplomàtic en un passaport ordinari! Avantatges: cada cop que entro i surto del país gaudeixo d'un tracte preferent i m'estalvío moltes cues a l'aeroport. Desaventatges: No em puc registrar com a resident de Tokio perquè figura que sóc "diplomàtica" i que estic de pas. No puc tenir res al meu nom, ni telèfon mòbil, ni contracte d'internet, ni evidentment, un pis de lloguer. Sempre he hagut de dependre d'un avalista, japonès, evidentment. Sí... ser becari no és tan meravellós com sembla, sovint no ens sentim integrats encara que els companys de feina procurin fer-nos sentir com a casa. Som diferents, som becaris.
Ahir em vaig oblidar de comentar que també s'ha obert la convocatoria per a les Beques de Turisme de Catalunya. Unes beques que ofereix la Generalitat per a treballar a les Oficines de Turisme de Catalunya a l'exterior. Les beques es convoquen anualment i tenen una durada variable, des de 14 mesos fins a 26. Quan jo m'hi vaig presentar, ara fa 2 anys, s'oferíen 14 places en 5 països inclòs el nostre, amb una plaça a Madrid, 1 a Perpinyà, 4 a París, 2 a Londres, 2 a Frankfurt, 3 a Brusel·les i 1 a Milà. El programa comença al gener i acaba al març, però es pot prorrogar l'estada fins a un any més, és a dir fins als 26 mesos. Les tasques a desenvolupar son força variades, depenent del departament on t'assignen. En el meu cas, al Centre de Promoció Turística de Catalunya a París, em van assignar tasques del departament de Promoció i de Premsa... i apart, també teníem departament d'estudis. Durant els 14 mesos que vaig viure a París, compartint un pis de 60m2 amb 2 dels meus companys de feina i treballant de 09h30 a 18h00, vaig tenir un munt d'experiències... no només al camp laboral. Treballar a l'extranger sempre és una experiència molt enriquidora, que et permet créixer professionalment i humanament. T'espaviles, et tornes més dinàmic, més curiós, més despert... i sobretot, t'arribes a conèixer més a tu mateix, fora del teu ambient descobreixes quí ets realment, què trobes a faltar, com vols ser, què t'agrada i et desagrada i a on vols arribar. Aquells que encara no hagueu sortit mai de casa o dubteu en arriscar-vos a fer el pas, no tingueu por. Teniu molt a guanyar! Si us he convençut, consulteu les bases de la beca aquí. El plaç per a l'entrega de la documentació es tanca el 30 de setembre!
Ja és oficial. S'acaba de publicar al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) la nova convocatòria per optar a les beques de Turespaña. La beca que encara estic gaudint i que en el seu moment (fa un any i mig) em brindava la possibilitat de fer realitat el meu somni de viure al Japó, aprendre japonès i seguir-me formant en el sector turístic, arriba a la recta final. Mig any abans de la incorporació dels futurs becaris me'n adono que l'experiència s'està acabant. Què ràpid passa el temps! Des de fa uns mesos que rebem peticions d'informació d'aspirants (sobretot noies) que s'interessen pel programa de formació i per ocupar la plaça de nou becari de la OET de Tokio. Finalment, ja podeu consultar les bases de la beca al BOE i a la pàgina oficial de la Secretaría de Turisme. Molts ànims a tots els llicenciats i diplomats en turisme que han decidit encetar aquest llarg i penós procés de sel·lecció! No us desanimeu abans de començar! Lluiteu pels vostres interessos, motivacions, il·lusions... amb paciència, voluntat i dedicació, els somnis es poden fer realitat. Per a consultar les bases de les Beques Turisme d'Espanya 2009, cliqueu aquí.
El 7 de juliol de cada any, el Japó festeja Tanabata, una diada dedicada als desitjos que ja vaig comentar a l'entrada de l'any passat. Aquest any Tanabata ha caigut en dimarts i jo la vaig celebrar una mica abans, l'últim cap de setmana de juny, amb una festa organitzada per ALPHA, la meva Escola de Japonès. La festa consistía en reunir alumnes, professors, familiars i amics a la Sala principal de l'Escola, presidida per un arbre de Tanabata gegant ple de papers de colors amb desitjos escrits per nosaltres. La tradició d'aquesta festa anual consisteix en escriure un desig al full de colors i penjar-lo a l'arbre. Tothom aprofita per reunir-se, xerrar i com sempre, menjar! M'ho vaig passar molt bé a la meva primera festa japonesa oficial a la que em convidaven, sense la presencia de cap espanyol. Em va tocar fer un speech improvisat sobre "el meu somni de viure al Japó" en japonès! Per sort, me'n vaig sortir prou bé i vaig aprofitar per a promocionar el meu país! Em complau descobrir que vagis on vagis del Japó, la imatge d'Espanya i Barcelona és coneguda i admirada. Per cert, la nena que surt amb mi és la Miho (4 anys) i si mireu les fotos de la columna de l'esquerra, veureu a la meva professora de japonès, la Tsurumi.
Aviat farà un any que em van concedir aquesta beca que ha canviat la meva vida. Recordo com si fós ahir el dia en que revisava per eterna vegada consecutiva els resultats de les probes d'idioma per internet. Quins nèrvis vam haver de patir els més de 200 candidats que ens vam presentar a la convocatoria de les Beques de Turespaña 2007. Desde setembre (2007), quan es va publicar al BOE, fins el març, l'angoixa que vam viure tots em va semblar eterna. Finalment però, després d'haver superat les 3 fases de la sel·lecció (lliurament de la documentació, realització de les probes d'idioma i entrevista) només quedava esperar... encara unes setmanes més fins saber si havíes tingut la sort de ser escollit per aquella plaça de becari pel món, que et canviaría la vida... i l'espera, entre llàgrimes d'emoció i felicitat, va valdre la pena. Quina sort que he tingut, quins records... i afortunadament, encara em queda un any de beca més per gaudir i aprofitar aquesta experiència. Si tu, que llegeixes aquestes línies, desitges el mateix que jo o et ve de gust viure una temporada a l'extranger, aprendre una nova llengua sense deixar de treballar amb un bon sou, conèixer gent nova i gaudir viatjant... presenta't a la propera convocatoria de les beques Turespaña 2009, per incorporar-te a la OET Tokio (Oficina espanyola de turisme) o a qualsevol de les altres més de 30 OET's repartides pel món, una experiència que en el meu cas, no n'he conegut cap que la superi.
Ja sóm a divendres i només queden 2 dies per l'examen oficial de japonès! El proper diumenge dia 7 de desembre a les 9h45 del matí, es convoca el JLPT (Japanese Languaje Proficiency Test), el qual consta de 4 nivells, del 4 a l'1, i que en japonès respòn al nom de 日本語能力試験。El nivell al que em presento jo és el 3級、(el nivell bàsic). Fa 3 anys, em vaig presentar al nivell elemental (el 4º) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Afortunadament, el vaig passar, però vaig haver d'esperar 3 mesos més a saber-ne el resultat! Quin suplici! Des del dia que entreguem la solícitud, fins el dia que ens comuniquen la nota, ha passat quasi 1 any! uuufff. Com que aquest any m'examino aquí a Tokyo, m'ha tocat fer-lo a la Todai (Universitat de Tokyo) la més important del país! No sabré res del resultat fins l'abril, però diumenge m'esforçaré al màxim per poder sortir de la Universitat ben satisfeta i relaxada!
El dia 3 de novembre és un altre dia festiu al Japó. Avui és el dia de la Cultura i la ciutat de Tokyo dedica la jornada a realitzar diverses activitats culturals, com per exemple, el 62è Festival de la Universitat de Sophia. L'Ayumi em va convidar ahir a gaudir de la festa que, com a ex-alumna, s'hi sentía tant involucrada, mostrant-me els diversos pavellons universitaris per dins, les aules, els estudiants, els Clubs i les activitats a les que els alumnes poden optar mentre pertanyen a la Universitat. Sophia Daigaku (Universitat de Sophia) també té un departament per a extranjers, i és aquí on estudiava el David quan va venir al Japó gràcies a l'intercanvi amb l'Autònoma. Molts estudiants de japonès venen a estudiar a Sophia amb una beca d'1 any. Es una universitat molt prestigiosa, ben situada (Yotsuya) i elitista. L'Agustín també en va ser alumne! En aquest ambient va conèixer a l'Atsuko (qui em va acollir quan vaig arribar al Japó), la Reiko i la Yuko. Les Universitats japoneses son espectaculars. Les aules són molt modernes i equipades, els jardins mostren una exquisita estètica japonesa i els alumnes, segueixen sent igual de frikis que la resta de la societat... (suposo que hi ha coses que no varíen gaire). El que més em va sorprendre és la dedicació amb la que els estudiants s'entregaven a ballar dalt de l'escenari, resultat de varis mesos d'entrenaments duríssims a base de molta disciplina i força de voluntat. L'Ayumi també pertany a un d'aquests grups de ball de Hip Hop i Jazz. M'explicava que els entrenaments duren hores, es troben varies vegades a la setmana i un mes abans d'actuar en públic, es poden arribar a passar nits assajant, per aprendre's la coreografía. Cada alumne que desitja formar part d'un grup, se'l sotmet a varies probes fins que assoleix el nivell de la majoría. Si no ho aconsegueix, se li nega l'ingrés. Què fort! Perquè els japonesos s'ho prenen TOT tant seriosament?
Diumenge tindré la oportunitat de descobrir com és una escola japonesa per dins. L'excusa? Em presento al Kanken. Ja us podeu figurar l'escena. L'escola s'omplirà de nens i nenes que s'examinaràn de diversos nivells de kanji. Sí, ho sé... pot semblar frustrant examinar-se en un cole envoltada de nens de 8 anys quan els dobles l'edat, però a mi no em fa gens de vergonya!! M'esforçaré d'allò més! L'examen és una prova reconeguda exclusivament entre els japonesos i per tant, només té validesa aquí. Molts estudiants extranjers ja ni ho intenten i es presenten només al 日本語の力試験、(Nôken: examen d'aptitud en llengua japonesa) que està reconegut internacionalment i aquest any tindrà lloc el proper 7 de desembre. Ja cal que m'esforci ja... perquè l'aprenentatge d'aquesta llengua és força dur i si no s'hi dediquen hores... Bé, desitgeu-me sort!! Diumenge m'examino de 240 kanjis!! uuuuufff! La imatge que he posat és de la Kitty-chan estressada pels examens. Una imatge molt representativa de la presió que senten els japonesos quan s'han d'examinar del que sigui! Per cert, la Kitty-chan és un personatge japonès, no americà! I la seva creadora és Sanrio, una compañía molt popular al Japó. Fins i tot té el seu propi parc d'atraccions! El Sanrio Puroland!!Brutal!! O-=
Aquí a Orient la rutina ha canviat molt des de que la família ha tornat a casa. Ara només llevar-me, em poso a estudiar una micona abans d'anar a treballar, esmorzo a la cafetería, vaig a treballar, cap a les 4 plego i torno a la cafetería de sempre, segueixo estudiant i a les 18h30, començo les noves classes de japonès a l'acadèmia AJALT! M'agrada molt el mètode que fan servir per aprendre japonès, ja que és just el que estava buscant: una escola basada en la conversa. Dilluns vaig tenir la meva primera classe i vaig gaudir molt. A més, sóm molt pocs alumnes i la professora pot estar per mi. M'he proposat superar 2 examens aquest any! El 1º el tinc a finals d'octubre, i el 2º, el 日本語の力試験, a principis de desembre! がんばります!
Si no recordo malament, l'últim dia vaig comentar el nostre viatge fins a Furano, meca dels camps de Lavanda... doncs avui, toca comentar: la ciutat d'Asahikawa! és a dir, el Zoo d'Asahiyama, per el qual és coneguda Asahikawa, la 2ª ciutat més important de Hokkaido (en població i activitat econòmica) que es dedica principalment a la indústria. Es troba situada al centre de l'illa, una mica més al nord de Furano. El dia que vam anar a visitar el Zoo plovía, però va ser un dels dies que més vam disfrutar. Abans d'entrar però, els cosins no deixaven de repetir "Què frikis!! Fa més de 20 anys que no posem els peus al Zoo de Barcelona i aquí, com que és Hokkaido, anem a un Zoo"... Ens ho vam passar molt bé!... よかった!
Hola! Com va tot?
Aquesta setmana he començat les classes de japonès amb molta energia! Cada dilluns i dimecres, durant 1h30m, vaig a l'acadèmia Nichibeial barri de Yotsuya. Les classes estàn força bé, el nivell és una mica més avançat del que tinc en realitat, però així m'obligo a mi mateixa a posar-me les piles! A classe hi ha uns 15 alumnes de varies nacionalitats i és molt interessant. Els dies que no tinc classe aprofito per repassar i els caps de setmana, a estudiar! Aquest cap de setmana ha tornat a ploure, per variar, però he quedat amb l'Ayumi i la Montse i m'ha tornat a passar volant! Ahir també vaig conèixer a l'Ikumi, una noia japonesa que estudia espanyol, amb la que provablement també farem intercanvi. Estic molt contenta! Cada setmana conec a més gent, sento que avanço amb el japonès, que mica en mica faig progressos i que aviat podré construïr frases senceres!!
Aquesta setmana també he estat buscant informació per dissenyar una bonica ruta de viatge de cara a l'estiu. No em puc queixar, aviat tindré aquí al Joan i voltarem pel país! L'Ayumi i les companyes de la feina m'estan ajudant molt a perfilar la ruta més adaptable als nostres gustos i necessitats, així que segur que quan vingui el Joan i més endavant, la família... ens ho passarem genial! VACANCES!!
Una forta abraçada a tots i fins aviat!