Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudis. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de juliol del 2014

夢が実現した『2部分』

2007年はパリに引っ越して、カタルーニャ政府観光局で働いている間、とても素晴らしい経験をしました。パリに住んでいた期間は一年だけでしがわたしにとってはとても長い時間に感じました。パリではフランス語を学んだり、面白い仕事をしたり、沢山旅行をしたりして、時間があっという間に過ぎました。
東京の私の部屋

ある日、事務所で働いていると、突然、スペイン政府観光局から電話がかかってきました。私は電話を置いた後、世界中にあるスペイン政府観光局のオフィスについて、調べてみて、驚きました。世界には20以上のスペイン政府観光局の海外オフィスがあり、2年間のインターンシップのポジションが提供されていました。インターンシップのポジションが沢山あったことに興味を持ち、特に東京のポジションに応募したいと思いました。さらに、ちょうどそのとき、スペイン政府観光局のオフィシャルWebサイト『ツアースペイン』ではインターンを募集していました。その選考プロセスは長くて時間がかかるものでした。しかし、私はまだ日本に行けるチャンスがあると思って、嬉しくなりインターンシップに応募しました。



事務所の仲間と友達になりました
パリに住んでいた期間日本についてばかり考えていたので、パリの生活を十分に楽しむことができませんでした。なぜかというとパリに滞在した時、この選考プロセスの準備をしていたためです。日本語の練習に沢山時間が必要でした。また、選考試験を受けるためにパリからマドリッドに2度飛びました。スペイン政府観光局で働くための試験は難しくて時間がかりました。





東京で初めてできた友達
2007年の初めから2008年の3月まで、ほぼ一年、最終的に日本に行けるか分からない状況で準備を続けました。もちろん、一生懸命勉強を頑張り、良い返事を待っていました。2008年3月の終わり、私は当時の彼と一緒に、メノルカ島で旅行をしていました。その時、母から電話がかかってきたのです。車を運転している場合は止めるようにと母に言われて、突然緊張しました。マドリッドから手紙が戻いたけれど、あけてもうよいかと聞かれて、私は『もちろん!』と答えました。
友達と白川語に旅行した時
私は本当に興奮して、ドキドキして、また大変緊張していました。母はその手紙を最初から読み始め、私は彼女の声に耳をかたむけていました。東京港区のスペイン政府観光局で2年間のインターンシップに選ばれました。おめでとうございます!と言われてすぐ、涙があふれました。本当に東京に行けることが信じられませんでした。私は電話を切ってすぐ、彼に抱きついて喜びました。私の夢が実現したのです。

dimecres, 9 de juliol del 2014

夢が実現した『1部分』

私は子供の頃から、観光が大好きでした。両親はいつも私を旅行に一緒につれていってくれたので、二人とも旅行をすることが好きになりました。そして、旅行をすることは私の趣味になりました。
バルセロナ市内観光バスで働いた期間

しかし、学生の間は、私の仲間が私のことをうらやましがっていたため、自分の旅行についてはあまり話したくありませんでした。友達の多くは夏休みを国内で過ごしていたので、私は自分の経験の方が面白いと思ったので、旅行についてが何も話しませんでした。私の子供時代は仲間よりラッキーだったけれど、恥ずかしく思っていました。

私が初めて飛行機に乗ったのは25年前の5歳の時でした。家族と一緒にバルセロナからマヨルカ島に旅行をしました。現在は幼い頃から飛行機に乗ることは普通のことですが、80年代は珍しかったのです。私はその時からずっと、家族と一緒に世界中を旅行してきました。12歳になったとき、この趣味以外に、日本の漫画が大好きだったので、両親に日本に行かせてほしいとお願いした。そして、14歳の時に初めて日本に旅行をしました。その旅行は私の夢だったのでとても嬉しかったです。両親のおかげで日本に旅行をすることができて、自分の夢を達成することができました。その旅行は私の予想を超える本当に素晴らしい経験でした。

パリに移住した1年間
スペインに帰国した時から、日本語を学びたいと思うようになりました。高校を卒業してすぐ、漫画家になりたかったのですが、最終的にその趣味をあきらめて、大学の観光学部に入学しました。その期間に観光の勉強をしながら、同時に働いていました。バルセロナ市内の観光バスで、ガイドとして働き、色々な言語を学び、良い経験をすることができました。ただし、英語とかフランス語は毎日話すことができましたが、日本語を話せるチャンスはありませんでした。だから、観光学部を卒業してすぐ日本語学科に入学しました。
素敵なパリ、いつでも恋する

そのとき、私の夢をあきらめたくないと思いました。22歳で日本語学科を卒業した後、観光バスの仕事をやめて、パリに移住しました。そこで1年間カタルーニャ観光局のプロモーションの仕事をしながら、とても豊かな時間を過ごしました。パリに住んでいた期間、仕事上だけでなく、個人的にも成長することができました。パリで知り合った友達や仕事の仲間からたくさんの影響を受け、時間がとても速く過ぎました。

つづく

dijous, 31 de gener del 2013

ただいま〜東京に帰ってきました!Hola de nou, Tokyo!

日本、久しぶり〜!去年から帰ったくできなかったので東京のふいんきが凄く懐かしかった。日本に来たばかりだからまだ日本人の生活に慣れてないんだけど、早く慣れるように毎日、午前9時〜午後1時まで日本語学校に通って、一緒懸命勉強していて満足感を持っている。一昨日の夜には成田空港に着いて電車に乗って東京新宿でゲスト・ハウスのオーナーさんは会いにきてくれたのでよかった。彼はやすさん、車で私にピック・アプしてくれたり、仲野富士見町の地区の道を教えたりして、とっても優しかった。次の日はカイ日本語スクールに初めて行って、迷ってではなかったのでよかった。学校のスタッフもよく優しい人達だったから楽だったし、早くクラスに参加することができた。レッスンを受けた後、レベルを選べなくちゃ行けなかった。学校では1〜8レベルがあり、4か5か決まりにくいだったけど、やっとレベルが決まった。4では5より、簡単でつまらなかったかもしれないし、5ではN2に受けるように学生のレベルらしいし、どうしよう?私の日本語はスペインに住んでいた期間でほとんど忘れてしまったのでこれから一緒懸命勉強したい。学校の先生は厳しいので毎日、復習をしたり、新しい言葉を教えたり、沢山例をあげたりしていたから感化が強い先生だよ!東京に着いたから私の気持ちが良くなったり、友達と沢山遊んだり、和食料理を楽しんで食べたりしたのでホントにうれしい!これからも上手に日本語を話せるようにいや、頑張ればできるよ!



Quina agradable sensació tornar a sentir-me com a casa. T'he enyorat moltíssim tots aquests anys! Les vacances de l'any passat van passar tant comprimides que en prou feines vaig apreciar com has canviat i millorat. Des de que vaig aterrar fa 2 dies que et torno a trobar seductora i brillant! La teva llum, tan si és de dia com de nit, és intensa i resplandent. Es filtra per tot arreu e inevitablement, em desvetlla a les 6h del matí. Ja em va bé despertar-me tant aviat perque fins l'escola, malgrat no viure massa lluny, trigo quasi una hora en arribar. Fins ara, no hi ha hagut res que m'hagi desagradat, empipat o disgustat. Ets única i fantàstica com sempre. Llàstima que em costi adaptar-me a les hores punta i les inevitables aglomeracions dels trens i del metro. M'apassiona contemplar com d'ordenada i disciplinada arribes a funcionar dia rera dia. És fascinant. Em quedo amb un pam de nas, fotografiant i filmant cada petit detall que em meravella i no deixo de comparar-te amb Barcelona. Potser per això trigo tant en arribar a les cites? Retrobades que des de que he posat els peus en aquest país, m'estaven esperant. Bellíssimes persones que, malgrat la distància i el pas dels anys es fan estimar com si hi fóssin cada dia, ocupant l'altra meitat del cor. Quina agradable sensació la d'aterrar i tornar-me a sentir a casa. Què gratificant tornar a refrescar la part del cervell oxidada, utilitzant el japonès a diari i què renovador tornar a escalfar el cor amb tantes benvolgudes retrobades! Ara entenc perque em sentia incomplerta, apagada i melancòlica a Barcelona. El cor ha estat bategant a mig gas i el cervell badallant durant quasi 3 anys. T'he trobat tant a faltar, Tokyo! Què contenta estic de tornar-te a veure i feliç de tornar-te a viure!  

dijous, 17 de gener del 2013

Cap al Japó! Preparatius 1ª part


Primer de tot: Agraïr a tots els amics que han fet possible enllestir tots els preparatius en 15 dies! Moltíssimes gràcies! Si no arriba a ser per vosaltres, encara estaria marejada entre  centenars d'opcions, estressada buscant plaça, nerviosa i tipa d'esperar. Finalment però, sembla ser que ja ho tinc tot pràcticament lligat. L'objectiu d'aquest viatge al Japó és refrescar i millorar el meu nivell actual de japonès. Per tant, la recerca d'una bona escola d'idiomes és fonamental. La tria no va ser gaire difícil, ja que la ciutat, com a mínim, estava clara: Tokio; on hi he viscut 2 anys i on hi tinc mitja vida d'amistats. Confiant en el seu criteri, m'he decidit per la KAI Language School. Ells van estudiar aquí i es troba molt a prop del dinàmic barri de Shinjuku. El professorat sembla molt competent, han estat molt eficients i amables, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de japonesos. He rebut tota la informació solicitada en menys de 24 hores, m'han ofert incloure'm en grups que ja han començat el curs el passat 7 de gener i m'han adaptat el preu ajustant-lo al termini que m'hi quedaré. Fantàstic! "Classes de Japonès a la Carta" en tota regla. La setmana passada em van fer fer uns tests per valorar el meu nivell de japonès i poder decidir en quin grup incloure'm i ahir vam realitzar una entrevista Skype. Com que les mestres no ho acaben de veure clar, m'han ofert provar gratuïtament dues classes de diversos nivells. D'aquesta manera, abans de pagar el curs, jo mateixa podré valorar en quin grup em sento més còmode. Si tot va bé, l'escola m'espera dijous 31 de gener a primera hora. Pel que fa a l'allotjament, tampoc tinc cap queixa. D'entrada, em seduïa la opció de fer un Home Stay i aprofitar encara més la meva breu estada per parlar en japonès continuament. Malhauradament però, els preus d'estades en família japonesa són exageradament cars i força allunyats del centre. Així que vaig descartar aquesta opció i em vaig llançar a la recerca de Guest Houses o habitacions compartides. El que tenia clar era que per menys d'un any, llogar un apartament propi no val la pena. El que necessito és una habitació on dormir, amb l'espai suficient per mi, la meva maleta i els meus llibres de japonès. La modalitat de Guest House és molt habitual a Tokio, especialment entre els estudiants i els joves treballadors. Tractant-se d'una metròpolis exageradament súperpoblada (l'àrea metropolitana compren 34 milions d'habitants) on el metre quadrat és or, llogar una habitació minúscula en una casa ja amoblada i compartida amb més estudiants, resulta la opció més econòmica. Evidentment, els preus del metre quadrat a Tokio no son comparables als de Barcelona. L'habitació privada que he trobat per a mi, en una Guest House a compartir amb 6 persones més, costa 69.000 yens al mes. Quantitat que equival a 600€ mensuals (despeses incloses amb internet) i es troba a 4 parades de Shinjuku en metro. Aquest darrer detall fa que els meus 7 metres quadrats que tindré d'habitació exclusivament per a mi soleta, facin de Tokio, una de les ciutats més cares del món. Viure al centre d'aquesta metròpoli súperpoblada és brutalment car. La majoria dels japonesos prefereixen viure a les afores i disposar d'una caseta amb uns mínims de superfície, abans de viure al rovell de l'ou com una llauna de sardines. Qüestió de gustos. Jo prefereixo gastar més en lloguer i poder-me desplaçar a peu o en bicicleta. El que m'estalviaria de la diferència d'un lloguer a les afores, m'ho acabaria gastant en transport públic i fastiguejada per no poder seure en 45 minuts de trajecte. Ni de conya! Viuré a WabiSabi House, en una caseta amb terrassa, on per un costat es veu l'Skyline de Shinjuku i per l'altre, el Fuji!!   



dimarts, 19 d’octubre del 2010

まだパリの旅行

今月の始めもパリに旅行をしました。今回は友達と長い旅行をしていたので先旅行より、楽しかった。まずは、一緒にイギリスのロンドンに行って、友達の家に泊まりました。ロンドンに6日間でいた後、電車でパリに行きました。パリにも6日間でいて、友達の家に泊まりました。今回は友達の家はモンマーテルに位置したのでとっても便利だった。毎日の朝は一緒にモンマーテルのテラスで朝ご飯を食べて、その地区で散歩して回りました。私はフランス料理は大好きですが、私の意見で一番おいしい食べ物は必ず、ケーキとパンです。ちなみに、モンマーテルのパン屋さんはパリのパン屋さんの中で一番美味しいですよ。旅行の間では少し観光をしたり、友達と遊んだり、パーティーをしたり、とっても楽しかった旅行でした。もちろん、もう一回パリに行きたいですが今年は多分、来ないと思います。今週から私立学校で通うっていて、日本語能力試験の受けるように、毎日勉強しています。日本からバルセロナに帰ってずっと、良く楽しんで遊びましたけどこれから、ぜひ、べんきょうしなきゃいけない!

dimarts, 16 de febrer del 2010

L'Entrevista de l'Ozan・オザン君のインタビュー

Fa poc, el meu amic Ozan va ser entrevistat per un diari japonès i la seva entrevista ha estat publicada tant al diari com a varis portals i blogs personals d'expatriats que, com jo, viuen i treballen al Japó, sabem el que costa obrir-se camí en aquesta hermètica i sovint, hostil societat i quan algú com l'Ozan ens explica el seu cas, no podem evitar sorprendre'ns i sentir una mica d'enveja. Es per això que avui, he pensat dedicar-li aquesta entrada, perque a part de que sé que us podria interessar la seva història, és una manera de rendir homenatge a una persona que respecto, admiro i gaudeixo de la seva companyía, cada cop que en tinc la ocasió. Per l'Ozan, amb afecte, resumeixo la seva entrevista. Podeu llegir la versió completa (en francès) extreta del Blog Shimauta. L'Ozan va néixer a París fa 27 anys. Quan en tenía 18, començà a estudiar llengua i cultura japonesa a la Universitat Jussieu. L'any següent, la Universitat li concedía una beca per continuar els seus estudis al Japó on hi passà un any sencer. Quan va acabar el curs, tornà a París per obtenir el títol de llicenciat i poder presentar-se al programa JET (Japan Exchange & Teaching) que li va permetre quedar-se 3 anys més al Japó. El programa JET ofereix als solicitants una beca d'estudi d'un mínim d'un any, renobable fins un màxim de 5, estudiant japonès i treballant alhora. En el cas de l'Ozan, la seva feina consistía en ensenyar francès als alumnes d'escoles i universitats japoneses. La seva experiència com a professor va resultar més que enriquidora, brindant-li la oportunitat de conèixer un munt de professionals que a la llarga, li han obert moltes portes per instal·lar-se al país de manera definitiva. L'Ozan descriu la seva experiència com "el meu trampolí psicològic de preparació pel futur" que, donc fe, s'escau molt bé a la situació present en que es troba actualment. L'Ozan és el responsable d'una sucursal asiàtica d'una empresa francesa de telefonia mòbil (AtomiZ) inmersa en el món dels negocis japonesos, sense deixar d'aprendre i nodrir-se de la rica i complexe cultura i societat japonesa. 先日、私のフランス人の友達「オザン」は日本人の新聞の記者にインタビューを受けて新聞に出ました。オザン君の生活はとても興味深いと思うので、紹介します。オザンは27年前、パリに生まれました。8年前に、フランスの大学でオザンは日本語や日本文化も勉強して奨学金を受けて日本に来ました。そして、東京で一所懸命勉強していました。3年間ずっと、日本大学で勉強しながらアルバイトとして働いていました。その時の仕事は日本学校や日本大学に日本人学生向けに、フランス語を教えていました。この期間は「JET」というプログラムを楽しんで過ごしました。やはり、その期間の思い出はとても幸せな思い出だったそうです。現在、オザンの仕事はビジネスマンです。彼の日本語は凄くうまくて「アトミズ」というフランス企業の支社で働いています。これからも、オザンは日本で勢力的に頑張っていくと思います。私は心からオザンの努力と生き方に賞賛します。ちなみに、こちらは他の日本に住んでいてフランス人に関して「フランス語で」面白いブログです。

dilluns, 7 de desembre del 2009

Adéu examen ・さようなら試験

昨日、私は日本語能力試験2級をやってみました。私が3ヶ月前から一所懸命日本語を勉強していったのでだんだん上手になったと思いますが試験は本当に難しかった。去年の12月、同じように日本語能力試験3級を受けました。その時に私はとても有益な信頼が持っていったけど今年より、私の信頼は一寸下がってしまいました。日本語能力試験3級~2級までの相違は高すぎると思います。確かに去年から今までずっと、私の日本語の程度がうまくなりましたけど2級まだできない。ところが、私の気持ちは悲しくないし心配ではないしとても嬉しくて安心ですよ!一番大切なことは私の努力や勉強での根気を同じように続かなければなりませんけれど、試験が終わった以来、私は本当に疲れたので長い暇な時間が欲しい!ところで、麻布十番のも公園で素敵な紅葉の木が一杯あるので最近、この写真を撮りました。この国の季節は本当に奇麗ですね!
Ahir, a quarts de tres de la tarda d'un diumenge assolellat, superava un dels meus reptes d'aquest 2009: presentar-me al 2º nivell del JLPT. Sort que el fet d'obtenir un resultat mínimament decent no es podrà saber fins febrer de 2010... perque una cosa era fer-lo i una altra de molt diferent, aprovar-lo! L'examen començava a quarts de 10 del matí amb la 1ª part, que constava en encertar la resposta correcta entre 4 possibles respostes múltiples d'un total de 60 preguntes de vocabulari en només 35 minuts. Després d'un breu descans de 30 minuts, a la 2ª part havíem de demostrar la nostra habilitat encertant la resposta correcta entre 4 opcions possibles d'un total de 28 converses en 45 minuts seguits. I ja finalment, la darrera de les parts, la més complicada i desalentadora de totes 3, consistía en ser capaç de llegir 7 textos de temàtica variada i respondre les 25 preguntes relacionades, seguit de 35 preguntes més sobre gramàtica (tipo test de resposta múltiple) en un total de... atenció, atenció: 70 minuts! S'han tornat bojos! No hi ha prou temps per llegir en calma ni els textos ni les preguntes! Però en fi, ara ja està. Ho havía d'intentar. Durant tot aquest temps que he estudiat m'hi he esforçat molt i puc notar que he millorat. Ja és un bon motiu per quedar-me satisfeta! Ooh! Estava tant cansada després de l'esforç... però alhora tant contenta! Ahir començava una nova i última etapa a Tokio després d'aquests quasi 2 anys! Em costa fer-me a la idea de que després de 4 mesos em despertaré d'aquest somni... i quan obri els ulls, seré a Barcelona.

divendres, 4 de desembre del 2009

Tokyo es fa esperar a "Mamá tú no mires" ・ スペインテレビで東京はまだ出てないよ!

La setmana passada, el programa "Mamá tú no mires" de la cadena NEOX d'Antena 3 va emetre l'esperat episodi dedicat al Japó. No obstant, encara haurem d'esperar unes setmanes més per a gaudir del capítol de Tokyo! Ja fa més de 3 mesos que vam rodar el capítol i encara no tinc notícies de quan s'emetrà. Sento el retard, de debò! Tant aviat com me'n informin us ho faré saber! De moment, us informo de l'enllaç al programa per aquells que us el perdéssiu en directe, que sapigueu que es poden seguir tots els episodis a través de la web oficial del programa, aquí. En aquest episodi hi trobareu informació relacionada amb estudiar a Osaka, Nara, Nagoya i Kyoto de la mà de 5 peculiars estudiants. Tot nois! Que no hi ha noies espanyoles al Japó o què? Sembla ser que no en som gaires... un país massa complicat pel sexe femení i extranjer, potser?
私は3か月前にスペインテレビのため、東京で番組を撮影しました。その番組で私の友達も出ました!しかし、今まではスペインテレビでその東京について番組がまだ出てない!したがってみんなさん、一寸お待ちください!ごめんなさい!それにもかかわらず、その時に日本についての番組も撮影しました。取り敢えず、この日本についての番組はインタネートで見えますよ!この番組はすぺてスペイン語だけですが暇な時間があれば、見て下さい!楽しくて面白いですね!こちらに押して下さい。

dimarts, 17 de novembre del 2009

JLPT, 2級・日本語能力試験!! Se suposa que hauria d'estudiar!!

最近、ちょっと忙しかったのであまり書いていませんでした。ごめんなさい!私は来月6日、日本語能力試験が受けるつもりだからちょっと心配し、いらいらし、興奮しています。去年12月は3級の日本語能力試験を合格しましたので良かったですが次の程度は3級より難しすぎるだと思います。やはり今年は2級に受けたい。2級を受けるために、夏からほぼ毎日、学校に通って日本語を勉強していますよ!いつも、事務所後でレーソンをすることが少しお疲れですがとても面白いです。2級能力試験を受けるように毎日、強く頑張らなきゃいけないけど私の友人はいつも色々な予定を誘ってくれたので私は誘うに乗りずにはいられないですよ!彼達も同じように、日本語能力試験をする予定ですがストレスしないで勉強をします。わあ~!まだ3週間があり、頑張ります!
Normalment no trigo gaire en actualitzar el blog, però últimament estic una mica atabalada amb la presió de l'examen. El proper 6 de desembre m'examino del 2º nivell de l'examen oficial de japonès (JLPT) a la universitat de Tsurumi, prop de Yokohama. Ja és casualitat que m'hagi tocat examinar-me per sorteig a la Universitat que porta el nom de la meva professora, oi? Creieu que aquest detall em podria portar sort a l'examen? Jo espero que sí, perquè aquest any m'aferro a qualsevol esperança externa per manca d'auto-confiança en les meves capacitats. No m'examino gaire convençuda d'aprovar, a diferència de l'any passat. Tan de bo tots els amulets, kamis, omikujis i demés creences japoneses ajudéssin en aquests casos on l'esforç de tot l'any no és suficient per assolir la meta proposada. Potser pretenía abarcar massa? o potser m'he passat l'any de festa en festa, viatjant sense parar, gaudint del glamour inacabable de les nits tokyotes, flotant en núvols de satisfacció, alimentant l'adrenalina de la inconstància... i ara que toca tocar de peus a terra, centrar-me en recuperar la constància perduda i sentir l'harmonia després de la calma... no en sóc capaç! Com pot ser que em costi tant posar-me a estudiar? Per què és tant difícil resistir la temptació d'abandonar-se? Bé, em queda un marge de 3 setmanes per disciplinar la ment i canviar els hàbits, m' hi esforçaré tant com pugui i a veure què passa.

dijous, 15 d’octubre del 2009

田澤 耕様へ・Per al Sr. Tazawa

先日、私は田澤耕様へのお手紙を書いて送りました。その人は東京の法政大学の先生ですが、カタルーニャ州にとっては特別な人です。先生の本を読んだことがありますが、最近、先生に関して新聞の記事を読みました。その記事によると田澤先生は1979年にバルセロナに着いて日本の銀行の支店で働き始めたときはカタルーニャ語を全く話せななかったそうです。日本では英語とフランス語を勉強したそうですが、スペイン語は話せなかったそうです。それでもバルセロナに派遣されました。それで、バルセロナに行く前の1年間スペイン語を勉強したそうです。その間、スペイン語だけでなくカタルーニャ語も話せるように勉強を始めたそうです。「彼の意志は凄いな」と思い、田澤先生について私の興味が増してきました。その後、私の家族が日本を訪れた時に一冊の本を持ってきてくれました。その本は田澤先生によって書かれたものです。題名はカタルニャー語で「Catalunya i un japonès」、日本語で「カタルーニャとある日本人」です。彼の本を読んだ上で、私は彼に接触することを決めました。それで先週、彼にお手紙を書いて送りましたがまだ返事がありません。彼から返事をもらえればとても嬉しい!もし、田澤先生について調べたい場合は、ここに押して下さい。
Fa poc, vaig escriure una carta al Sr. Ko Tazawa, un peculiar escriptor bilingüe del qui em va sorprendre la seva voluntat quan una entrevista seva va caure a les meves mans. Es veu que el Sr. Tazawa va ser traslladat a Barcelona l'any 1979, per a treballar en un banc. Ell havía estudiat anglès i francès però no sabía espanyol i encara menys, català. No obstant, el destinen a "España" i el fan aprendre castellà durant un any, abans de començar a treballar al banc. Doncs a mida que avançaben els seus estudis de la llengua espanyola, més curiositat intel·lectual sentía pel català i la cultura catalana. El que més em va agradar quan vaig llegir un dels seus llibres "Catalunya i un japonès" va ser la seva manera de descriure la passió que sent per Catalunya! Inevitablement em va fer sentir molt propera a aquest home perque, tot i que encara no conec personalment però que m'encantaría tenir-ne la ocasió; tant la meva història personal com els meus sentiments envers el Japó, no disten tant de la seva història. Es clar que el Sr. Tazawa va viure una altra època i amb unes condicions més dures, cosa que afegeix valor a la seva història, comparant-la amb la meva, que en prou feines l'acabo de començar... però llegint les seves línies plenes d'emocionants records, m'imagino a mí, d'aquí uns anys... recordant la meva història, explicant-la a qui em vulgui escoltar i si en tinc la oportunitat, publicar les meves vivencies. Gràcies Sr. Tazawa, per l'agradable estona que he passat llegint les seves memòries! Respongui'm aviat a la carta, siusplau! Tinc moltes ganes de conèixe'l! Per a saber-ne més: Entrevista al Sr. Ko Tazawa.

dilluns, 14 de setembre del 2009

"El becari", una mica d'humor negre

No tot són flors i violes a la vida d'un becari. Aquests dies comentava les meravelles de viure a l'extranger, viatjar, aprendre nous idiomes i adquirir coneixaments, experiències, enriquir-te a nivell personal i un llarg etcètera de punts de vista positius d'acceptar una beca. No obstant, també hi ha aspectes negatius que s'hauríen de tenir presents, com el fet de que no som assalariats, i que per tant, no cotitzem a la Seguretat Social. Se suposa que hauríem d'estat excempts d'impostos però no és així. Cada mes ens retenen aproximadament el 15% d'IRPF. D'altra banda, no signem cap contracte, la qual cosa implica que no tenim dret a vacances ni una nòmina. Les vacances i els festius, al no estar regulats en cap contracte, depenen de la bona voluntat del Director de la Oficina on ens trobem. Enlloc d'un dret, les vacances semblen un premi per aquells que es porten bé i compleixen amb el seu deure. Alhora de demostrar el que cobrem necessitem "justificants" o cartes expedides per l'Embaixador del país on ens trobem, que demostrin que en aquell país hi hem anat a treballar. El Departament d'Inmigració japonès, quan m'havía d'expedir el visat per 2 anys, tampoc sabía bén bé quin paper tenía jo al "Departament Turístic de l'Embaixada d'Espanya a Tokio" i em va expedir un visat oficial - diplomàtic en un passaport ordinari! Avantatges: cada cop que entro i surto del país gaudeixo d'un tracte preferent i m'estalvío moltes cues a l'aeroport. Desaventatges: No em puc registrar com a resident de Tokio perquè figura que sóc "diplomàtica" i que estic de pas. No puc tenir res al meu nom, ni telèfon mòbil, ni contracte d'internet, ni evidentment, un pis de lloguer. Sempre he hagut de dependre d'un avalista, japonès, evidentment. Sí... ser becari no és tan meravellós com sembla, sovint no ens sentim integrats encara que els companys de feina procurin fer-nos sentir com a casa. Som diferents, som becaris.

dijous, 10 de setembre del 2009

Oberta la Convocatoria per a les "Beques Turisme de Catalunya 2010"

Ahir em vaig oblidar de comentar que també s'ha obert la convocatoria per a les Beques de Turisme de Catalunya. Unes beques que ofereix la Generalitat per a treballar a les Oficines de Turisme de Catalunya a l'exterior. Les beques es convoquen anualment i tenen una durada variable, des de 14 mesos fins a 26. Quan jo m'hi vaig presentar, ara fa 2 anys, s'oferíen 14 places en 5 països inclòs el nostre, amb una plaça a Madrid, 1 a Perpinyà, 4 a París, 2 a Londres, 2 a Frankfurt, 3 a Brusel·les i 1 a Milà. El programa comença al gener i acaba al març, però es pot prorrogar l'estada fins a un any més, és a dir fins als 26 mesos. Les tasques a desenvolupar son força variades, depenent del departament on t'assignen. En el meu cas, al Centre de Promoció Turística de Catalunya a París, em van assignar tasques del departament de Promoció i de Premsa... i apart, també teníem departament d'estudis. Durant els 14 mesos que vaig viure a París, compartint un pis de 60m2 amb 2 dels meus companys de feina i treballant de 09h30 a 18h00, vaig tenir un munt d'experiències... no només al camp laboral. Treballar a l'extranger sempre és una experiència molt enriquidora, que et permet créixer professionalment i humanament. T'espaviles, et tornes més dinàmic, més curiós, més despert... i sobretot, t'arribes a conèixer més a tu mateix, fora del teu ambient descobreixes quí ets realment, què trobes a faltar, com vols ser, què t'agrada i et desagrada i a on vols arribar. Aquells que encara no hagueu sortit mai de casa o dubteu en arriscar-vos a fer el pas, no tingueu por. Teniu molt a guanyar! Si us he convençut, consulteu les bases de la beca aquí. El plaç per a l'entrega de la documentació es tanca el 30 de setembre!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Nova Convocatòria "Beques Turespaña 2009"

Ja és oficial. S'acaba de publicar al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) la nova convocatòria per optar a les beques de Turespaña. La beca que encara estic gaudint i que en el seu moment (fa un any i mig) em brindava la possibilitat de fer realitat el meu somni de viure al Japó, aprendre japonès i seguir-me formant en el sector turístic, arriba a la recta final. Mig any abans de la incorporació dels futurs becaris me'n adono que l'experiència s'està acabant. Què ràpid passa el temps! Des de fa uns mesos que rebem peticions d'informació d'aspirants (sobretot noies) que s'interessen pel programa de formació i per ocupar la plaça de nou becari de la OET de Tokio. Finalment, ja podeu consultar les bases de la beca al BOE i a la pàgina oficial de la Secretaría de Turisme. Molts ànims a tots els llicenciats i diplomats en turisme que han decidit encetar aquest llarg i penós procés de sel·lecció! No us desanimeu abans de començar! Lluiteu pels vostres interessos, motivacions, il·lusions... amb paciència, voluntat i dedicació, els somnis es poden fer realitat. Per a consultar les bases de les Beques Turisme d'Espanya 2009, cliqueu aquí.

divendres, 10 de juliol del 2009

Tanabata・七夕祭り

El 7 de juliol de cada any, el Japó festeja Tanabata, una diada dedicada als desitjos que ja vaig comentar a l'entrada de l'any passat. Aquest any Tanabata ha caigut en dimarts i jo la vaig celebrar una mica abans, l'últim cap de setmana de juny, amb una festa organitzada per ALPHA, la meva Escola de Japonès. La festa consistía en reunir alumnes, professors, familiars i amics a la Sala principal de l'Escola, presidida per un arbre de Tanabata gegant ple de papers de colors amb desitjos escrits per nosaltres. La tradició d'aquesta festa anual consisteix en escriure un desig al full de colors i penjar-lo a l'arbre. Tothom aprofita per reunir-se, xerrar i com sempre, menjar! M'ho vaig passar molt bé a la meva primera festa japonesa oficial a la que em convidaven, sense la presencia de cap espanyol. Em va tocar fer un speech improvisat sobre "el meu somni de viure al Japó" en japonès! Per sort, me'n vaig sortir prou bé i vaig aprofitar per a promocionar el meu país! Em complau descobrir que vagis on vagis del Japó, la imatge d'Espanya i Barcelona és coneguda i admirada. Per cert, la nena que surt amb mi és la Miho (4 anys) i si mireu les fotos de la columna de l'esquerra, veureu a la meva professora de japonès, la Tsurumi.

dijous, 19 de març del 2009

世界の中で奨学生・Becaris pel món

もうすぐ私は日本滞在1周年を迎えます。即ち、去年4月6日に日本に着いてから、早くも一年が経つのです。日本に来る前の1年間、私はパリに居ました。パリではカタルニア州観光局で働きながらフランス語を勉強していました。そして、何時も日本に行く夢を見ていました。そうこうするうち、インターネットでとても興味のある知らせを見付けたのです。世界各国にあるスペイン政府観光局で、奨学生としての仕事が紹介されていたのです。私は直ちにそれに応募しました。トウール・スペインが31人に奨学金を支給するというのです。31人のうちの1人は日本に行くことになります。私はさっそくマドリッドに出向いて日本語の試験と面接を受けました。それから5ヶ月後に、バルセロナの家に合格の知らせが届いたのです。私はとても驚きました。そして、東京で勉強するための奨学金が出たのです。ああああ~、とても嬉しかった!2年間東京に住むことが出来るし、日本語を勉強できるし、東京のスペイン政府観光局で働くことが出来るのです。そして、去年の4月から、私は、まるで夢の中で生きているのです。私は東京にいるとすごく幸せで楽しく、そして、感動的な生活をしています。これはトウール・スペインのお陰です。本当に有難うございます。
Aviat farà un any que em van concedir aquesta beca que ha canviat la meva vida. Recordo com si fós ahir el dia en que revisava per eterna vegada consecutiva els resultats de les probes d'idioma per internet. Quins nèrvis vam haver de patir els més de 200 candidats que ens vam presentar a la convocatoria de les Beques de Turespaña 2007. Desde setembre (2007), quan es va publicar al BOE, fins el març, l'angoixa que vam viure tots em va semblar eterna. Finalment però, després d'haver superat les 3 fases de la sel·lecció (lliurament de la documentació, realització de les probes d'idioma i entrevista) només quedava esperar... encara unes setmanes més fins saber si havíes tingut la sort de ser escollit per aquella plaça de becari pel món, que et canviaría la vida... i l'espera, entre llàgrimes d'emoció i felicitat, va valdre la pena. Quina sort que he tingut, quins records... i afortunadament, encara em queda un any de beca més per gaudir i aprofitar aquesta experiència. Si tu, que llegeixes aquestes línies, desitges el mateix que jo o et ve de gust viure una temporada a l'extranger, aprendre una nova llengua sense deixar de treballar amb un bon sou, conèixer gent nova i gaudir viatjant... presenta't a la propera convocatoria de les beques Turespaña 2009, per incorporar-te a la OET Tokio (Oficina espanyola de turisme) o a qualsevol de les altres més de 30 OET's repartides pel món, una experiència que en el meu cas, no n'he conegut cap que la superi.

divendres, 5 de desembre del 2008

7/12 JLPT, 12月七日・日本語能力試験

今日は金曜日、もうすぐ3級のテスト! いよいよ日曜日に、日本語能力試験を受けます! 7月の終わりに試験の申請書(しんせいしょ)を送って、今まで待っていました。この長い時間に日本語を随分勉強したけど、まだ心配です。皆が「かまわない、大丈夫、テスト頑張って、アンナさんはテストに合格します! 確信している 」などと言ってくれます。ツルミ先生は、今日、「アンナさんの試験がうまく行くようにお祈りしますからね!」と言ってくれました。ありがとう!一所懸命 頑張りますよ! 試験会場の東京大学に行って、テストを頑張って合格しますよ!!
Ja sóm a divendres i només queden 2 dies per l'examen oficial de japonès! El proper diumenge dia 7 de desembre a les 9h45 del matí, es convoca el JLPT (Japanese Languaje Proficiency Test), el qual consta de 4 nivells, del 4 a l'1, i que en japonès respòn al nom de 日本語能力試験。El nivell al que em presento jo és el 3級、(el nivell bàsic). Fa 3 anys, em vaig presentar al nivell elemental (el 4º) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Afortunadament, el vaig passar, però vaig haver d'esperar 3 mesos més a saber-ne el resultat! Quin suplici! Des del dia que entreguem la solícitud, fins el dia que ens comuniquen la nota, ha passat quasi 1 any! uuufff. Com que aquest any m'examino aquí a Tokyo, m'ha tocat fer-lo a la Todai (Universitat de Tokyo) la més important del país! No sabré res del resultat fins l'abril, però diumenge m'esforçaré al màxim per poder sortir de la Universitat ben satisfeta i relaxada!

dilluns, 3 de novembre del 2008

文化の日・El dia de la Cultura

今日は文化の日です。この日はみんな休むけど、私の事務所では仕事をします。でも誰も着ません。そして、みんな長い週末を外に出かけて楽しむはずです。私も外に行きたい!旅行をするのは必要!毎日勉強ばかりで、どこでも行けません!もう大変です! 日本語の勉強に疲れたので、旅行か遠足に行く必要があります!昨日、あゆみと一緒にソフィア大学に行きました。学生の音楽グループを聴(き)いてから、学生の作ったものを食べました。それから、大学の中を見学してたりして、本当にとても楽しかったです。文化の日はすごく面白い日です!またね!
El dia 3 de novembre és un altre dia festiu al Japó. Avui és el dia de la Cultura i la ciutat de Tokyo dedica la jornada a realitzar diverses activitats culturals, com per exemple, el 62è Festival de la Universitat de Sophia. L'Ayumi em va convidar ahir a gaudir de la festa que, com a ex-alumna, s'hi sentía tant involucrada, mostrant-me els diversos pavellons universitaris per dins, les aules, els estudiants, els Clubs i les activitats a les que els alumnes poden optar mentre pertanyen a la Universitat. Sophia Daigaku (Universitat de Sophia) també té un departament per a extranjers, i és aquí on estudiava el David quan va venir al Japó gràcies a l'intercanvi amb l'Autònoma. Molts estudiants de japonès venen a estudiar a Sophia amb una beca d'1 any. Es una universitat molt prestigiosa, ben situada (Yotsuya) i elitista. L'Agustín també en va ser alumne! En aquest ambient va conèixer a l'Atsuko (qui em va acollir quan vaig arribar al Japó), la Reiko i la Yuko. Les Universitats japoneses son espectaculars. Les aules són molt modernes i equipades, els jardins mostren una exquisita estètica japonesa i els alumnes, segueixen sent igual de frikis que la resta de la societat... (suposo que hi ha coses que no varíen gaire). El que més em va sorprendre és la dedicació amb la que els estudiants s'entregaven a ballar dalt de l'escenari, resultat de varis mesos d'entrenaments duríssims a base de molta disciplina i força de voluntat. L'Ayumi també pertany a un d'aquests grups de ball de Hip Hop i Jazz. M'explicava que els entrenaments duren hores, es troben varies vegades a la setmana i un mes abans d'actuar en públic, es poden arribar a passar nits assajant, per aprendre's la coreografía. Cada alumne que desitja formar part d'un grup, se'l sotmet a varies probes fins que assoleix el nivell de la majoría. Si no ho aconsegueix, se li nega l'ingrés. Què fort! Perquè els japonesos s'ho prenen TOT tant seriosament?

dimarts, 21 d’octubre del 2008

かんけん・Japanese Kanji Proficiency Test

今度の日曜日に漢字の試験を受けます。 私は一生懸命勉強していますが、一寸怖いです。漢字の試験は、とても難しいけれど、頑張ります!日曜日の試験は、午前11時45分から12時30分までです。その日は、水道橋駅の近くの学校に行く必要があります。あのね、えんぴつや消しゴムや受験票を持ってゆかなければなりません。それに、スリッパと靴を入れる袋も持ってゆく必要があります!楽しいか、ですって?
Diumenge tindré la oportunitat de descobrir com és una escola japonesa per dins. L'excusa? Em presento al Kanken. Ja us podeu figurar l'escena. L'escola s'omplirà de nens i nenes que s'examinaràn de diversos nivells de kanji. Sí, ho sé... pot semblar frustrant examinar-se en un cole envoltada de nens de 8 anys quan els dobles l'edat, però a mi no em fa gens de vergonya!! M'esforçaré d'allò més! L'examen és una prova reconeguda exclusivament entre els japonesos i per tant, només té validesa aquí. Molts estudiants extranjers ja ni ho intenten i es presenten només al 日本語の力試験、(Nôken: examen d'aptitud en llengua japonesa) que està reconegut internacionalment i aquest any tindrà lloc el proper 7 de desembre. Ja cal que m'esforci ja... perquè l'aprenentatge d'aquesta llengua és força dur i si no s'hi dediquen hores... Bé, desitgeu-me sort!! Diumenge m'examino de 240 kanjis!! uuuuufff! La imatge que he posat és de la Kitty-chan estressada pels examens. Una imatge molt representativa de la presió que senten els japonesos quan s'han d'examinar del que sigui! Per cert, la Kitty-chan és un personatge japonès, no americà! I la seva creadora és Sanrio, una compañía molt popular al Japó. Fins i tot té el seu propi parc d'atraccions! El Sanrio Puroland!!Brutal!! O-=

dijous, 14 d’agost del 2008

Parlem de Hokkaido, un altre cop! もう一度北海道のことを話します!

おはようカタルニャ!おはよう家族や友達や地球の人たち!大好き!
Aquí a Orient la rutina ha canviat molt des de que la família ha tornat a casa. Ara només llevar-me, em poso a estudiar una micona abans d'anar a treballar, esmorzo a la cafetería, vaig a treballar, cap a les 4 plego i torno a la cafetería de sempre, segueixo estudiant i a les 18h30, començo les noves classes de japonès a l'acadèmia AJALT! M'agrada molt el mètode que fan servir per aprendre japonès, ja que és just el que estava buscant: una escola basada en la conversa. Dilluns vaig tenir la meva primera classe i vaig gaudir molt. A més, sóm molt pocs alumnes i la professora pot estar per mi. M'he proposat superar 2 examens aquest any! El 1º el tinc a finals d'octubre, i el 2º, el 日本語の力試験, a principis de desembre! がんばります!
Si no recordo malament, l'últim dia vaig comentar el nostre viatge fins a Furano, meca dels camps de Lavanda... doncs avui, toca comentar: la ciutat d'Asahikawa! és a dir, el Zoo d'Asahiyama, per el qual és coneguda Asahikawa, la 2ª ciutat més important de Hokkaido (en població i activitat econòmica) que es dedica principalment a la indústria. Es troba situada al centre de l'illa, una mica més al nord de Furano. El dia que vam anar a visitar el Zoo plovía, però va ser un dels dies que més vam disfrutar. Abans d'entrar però, els cosins no deixaven de repetir "Què frikis!! Fa més de 20 anys que no posem els peus al Zoo de Barcelona i aquí, com que és Hokkaido, anem a un Zoo"... Ens ho vam passar molt bé!... よかった!

dilluns, 26 de maig del 2008

Ja he començat les classes de japonès!

Hola! Com va tot? Aquesta setmana he començat les classes de japonès amb molta energia! Cada dilluns i dimecres, durant 1h30m, vaig a l'acadèmia Nichibei al barri de Yotsuya. Les classes estàn força bé, el nivell és una mica més avançat del que tinc en realitat, però així m'obligo a mi mateixa a posar-me les piles! A classe hi ha uns 15 alumnes de varies nacionalitats i és molt interessant. Els dies que no tinc classe aprofito per repassar i els caps de setmana, a estudiar! Aquest cap de setmana ha tornat a ploure, per variar, però he quedat amb l'Ayumi i la Montse i m'ha tornat a passar volant! Ahir també vaig conèixer a l'Ikumi, una noia japonesa que estudia espanyol, amb la que provablement també farem intercanvi. Estic molt contenta! Cada setmana conec a més gent, sento que avanço amb el japonès, que mica en mica faig progressos i que aviat podré construïr frases senceres!! Aquesta setmana també he estat buscant informació per dissenyar una bonica ruta de viatge de cara a l'estiu. No em puc queixar, aviat tindré aquí al Joan i voltarem pel país! L'Ayumi i les companyes de la feina m'estan ajudant molt a perfilar la ruta més adaptable als nostres gustos i necessitats, així que segur que quan vingui el Joan i més endavant, la família... ens ho passarem genial! VACANCES!! Una forta abraçada a tots i fins aviat!