夢が実現した『２部分』

２００７年はパリに引っ越して、カタルーニャ政府観光局で働いている間、とても素晴らしい経験をしました。パリに住んでいた期間は一年だけでしがわたしにとってはとても長い時間に感じました。パリではフランス語を学んだり、面白い仕事をしたり、沢山旅行をしたりして、時間があっという間に過ぎました。

東京の私の部屋

ある日、事務所で働いていると、突然、スペイン政府観光局から電話がかかってきました。私は電話を置いた後、世界中にあるスペイン政府観光局のオフィスについて、調べてみて、驚きました。世界には２０以上のスペイン政府観光局の海外オフィスがあり、２年間のインターンシップのポジションが提供されていました。インターンシップのポジションが沢山あったことに興味を持ち、特に東京のポジションに応募したいと思いました。さらに、ちょうどそのとき、スペイン政府観光局のオフィシャルWebサイト『ツアースペイン』ではインターンを募集していました。その選考プロセスは長くて時間がかかるものでした。しかし、私はまだ日本に行けるチャンスがあると思って、嬉しくなりインターンシップに応募しました。

事務所の仲間と友達になりました

パリに住んでいた期間日本についてばかり考えていたので、パリの生活を十分に楽しむことができませんでした。なぜかというとパリに滞在した時、この選考プロセスの準備をしていたためです。日本語の練習に沢山時間が必要でした。また、選考試験を受けるためにパリからマドリッドに２度飛びました。スペイン政府観光局で働くための試験は難しくて時間がかりました。

東京で初めてできた友達

２００７年の初めから２００８年の３月まで、ほぼ一年、最終的に日本に行けるか分からない状況で準備を続けました。もちろん、一生懸命勉強を頑張り、良い返事を待っていました。２００８年３月の終わり、私は当時の彼と一緒に、メノルカ島で旅行をしていました。その時、母から電話がかかってきたのです。車を運転している場合は止めるようにと母に言われて、突然緊張しました。マドリッドから手紙が戻いたけれど、あけてもうよいかと聞かれて、私は『もちろん！』と答えました。

友達と白川語に旅行した時

私は本当に興奮して、ドキドキして、また大変緊張していました。母はその手紙を最初から読み始め、私は彼女の声に耳をかたむけていました。東京港区のスペイン政府観光局で２年間のインターンシップに選ばれました。おめでとうございます！と言われてすぐ、涙があふれました。本当に東京に行けることが信じられませんでした。私は電話を切ってすぐ、彼に抱きついて喜びました。私の夢が実現したのです。

夢が実現した『１部分』

私は子供の頃から、観光が大好きでした。両親はいつも私を旅行に一緒につれていってくれたので、二人とも旅行をすることが好きになりました。そして、旅行をすることは私の趣味になりました。

バルセロナ市内観光バスで働いた期間

しかし、学生の間は、私の仲間が私のことをうらやましがっていたため、自分の旅行についてはあまり話したくありませんでした。友達の多くは夏休みを国内で過ごしていたので、私は自分の経験の方が面白いと思ったので、旅行についてが何も話しませんでした。私の子供時代は仲間よりラッキーだったけれど、恥ずかしく思っていました。

私が初めて飛行機に乗ったのは２５年前の５歳の時でした。家族と一緒にバルセロナからマヨルカ島に旅行をしました。現在は幼い頃から飛行機に乗ることは普通のことですが、８０年代は珍しかったのです。私はその時からずっと、家族と一緒に世界中を旅行してきました。１２歳になったとき、この趣味以外に、日本の漫画が大好きだったので、両親に日本に行かせてほしいとお願いした。そして、１４歳の時に初めて日本に旅行をしました。その旅行は私の夢だったのでとても嬉しかったです。両親のおかげで日本に旅行をすることができて、自分の夢を達成することができました。その旅行は私の予想を超える本当に素晴らしい経験でした。

パリに移住した１年間

スペインに帰国した時から、日本語を学びたいと思うようになりました。高校を卒業してすぐ、漫画家になりたかったのですが、最終的にその趣味をあきらめて、大学の観光学部に入学しました。その期間に観光の勉強をしながら、同時に働いていました。バルセロナ市内の観光バスで、ガイドとして働き、色々な言語を学び、良い経験をすることができました。ただし、英語とかフランス語は毎日話すことができましたが、日本語を話せるチャンスはありませんでした。だから、観光学部を卒業してすぐ日本語学科に入学しました。

素敵なパリ、いつでも恋する

そのとき、私の夢をあきらめたくないと思いました。２２歳で日本語学科を卒業した後、観光バスの仕事をやめて、パリに移住しました。そこで１年間カタルーニャ観光局のプロモーションの仕事をしながら、とても豊かな時間を過ごしました。パリに住んでいた期間、仕事上だけでなく、個人的にも成長することができました。パリで知り合った友達や仕事の仲間からたくさんの影響を受け、時間がとても速く過ぎました。

つづく

BACK ・ただいま

'Contrastos' Terrassa Casa Batlló (Barcelona)

Sento haver ignorat el blog desde fa quasi un any i poso la 'feina' com excusa al fet d'abandonar-lo. El 2013 va ser un any molt intens, carregat de noves experiències professionals, fent-me camí cap al món del Guiatge a Catalunya. L'any passat va ser un any de recerca i canvis. Els vaig trobar, em vaig trobar. Començava 2013 tornant a Japó, 3 anys més tard d'haver-hi viscut i aquells 3 mesos allà, van suposar pura energia renovadora. Quan tornava a Barcelona l'abril de l'any passat, em movia l'esperança i la il·lusió de començar a exprimir el carnet que dona entrada a complir els meus somnis. Concentrar-me en Omotenashi Barcelona em brinda encara avui l'impuls i la força que necessito per animar-me a treballar. Guiar m'aporta benestar amb mi mateixa i l'entorn. Sento que he nascut per aquesta professió, pura vocació. 

M'aporta tantes bones sensacions que fins i tot els sacrificis que he hagut de superar per arribar-hi tenen encara més valor. 

'Cales que evoquen somnis' entre Palamós i Calonge

Obstacles i reptes a mig camí de la carrera cap als meus somnis i que puc dir, orgullosa, que he superat. Fa mig any que ha començat 2014, l'any en que per fi, he creuat la meva meta professional. La imatge que projectava de mi fa 5 anys, s'esta fent realitat a dia d'avui. Ja no només sóc guia oficial de turisme habilitada per guiar a qualsevol lloc de Catalunya, sinó que ho puc fer en Japonès. La llengua que fa 10 anys que estudio amb devoció i sacrifici. Em conmou viure petits instants treballant on sento que tot l'esforç d'aquests darrers anys ha valgut la pena. Instants de felicitat que tradueixo en somriures d'emoció, d'apreci i d'entusiasme... Ja he arribat on volia arribar. Aquell moment 'Quan els somnis es fan realitat'. M'omple d'orgull poder compartir amb vosaltres aquesta bonica sensació i desitjo seguir-ne gaudint. Buscaré moments per seure a reflexionar, per comentar aquells pensaments i aquelles idees que venen sovint al cap però que es queden en condicionals si no s'exposen, es contrasten i es valoren. Torno a arrencar amb ganes aquest 'Personal Quadern de bitàcores' amb la idea de canalitzar la meva energia i compartir-la amb vosaltres. Una forta abraçada als que tornareu a llegir-me! 

Un mes a Tokio! El resum de les sensacions

Demà farà un mes que vaig deixar Barcelona. Recordo com em va costar adormir-me aquella nit abans d'agafar el vol. Per més familiar que sigui Tokio, m'espantava que aquest cop no fos tant gratificant ni enriquidor com ho havia estat l'anterior. Quan vaig venir a viure aquí fa quasi 5 anys, també estava espantada, però la por era diferent. Havia aconseguit el passaport cap als meus somnis amb només 24 anys. L'adrenalina corria per les venes, m'en moria de ganes però alhora, no sabia què m'hi trobaria. Podria no haver estat el que m'esperava. Podria haver-me decepcionat. Per sort però, aquells 2 anys que vaig viure aquí van ser els millors anys de la meva vida i quan vaig tornar a Barcelona, les espectatives eren tant altes que, topar-me amb la realitat de "casa meva" em va afectar molt. Pensava que em menjaria el món amb el meu nivell de japonès adquirit després de 2 anys i esperava trobar-me totes les portes obertes o com a mínim, en el camp laboral. Malhauradament, no només no va ser així sinó que gradualment, vaig anar perdent la il·lusió, la vitalitat i l'entusiasme que havia anat guanyant aquells gloriosos anys a Tokio. Em sentía fora de lloc, incapaç d'acceptar aquella penosa realitat. M'entristia el present que em tocava viure, no l'acceptava i em sentía culpable, inútil i perduda. Els meus plans no donaven resultats, el que sembrava no donava fruits i quan els donava, es pensíen aviat... la impotència augmentava, l'estat d'ànim disminuïa i l'autoestima va acabar pels terres. M'ha costat quasi 3 anys assolir la meta que m'havia proposat abans de deixar Tokio. Convertir-me en guia oficial ha estat l'únic estímul que m'ha retingut a Barcelona els darrers 3 anys. Confesso que si no hagués estat perque aquesta feina em feia sentir tant plena i feliç, hauria tornat a marxar molt abans. Cadascún dels dies que he treballat com a guia a Barcelona, amb i per als extranjers, han sigut els més feliços d'aquests darrers anys. Les estones que he compartit amb ells i com m'han fet sentir, em recordaven les grans amistats que vaig conèixer aquí al Japó, personalitats brillants d'arreu del món, cadascuna d'elles especial en la seva particularitat, singular i única entre la majoria. Grans persones que en breus instants compartits, m'han aportat tants intensos records que marquen el cor per sempre. Aquest conjunt de persones que m'han transformat i enriquit tant, han estat el meu far per arribar a bon port. Ara que ja he aconseguit la llicència que abalarà per sempre la meva personalitat que, finalment, accepto i m'agrada, ja em sento tranquil·la i feliç, de nou. Només em calia tornar a Tokio per acabar d'impulsar del tot l'estat anímic, millorar el japonès oxidat, refrescar les idees i gaudir de les opcions que brinda aquesta inesgotable ciutat. Aprofitar les oportunitats que sorgeixen aquí a diari i confiar en la conspiració de l'Univers. Un Univers que des d'aquí, té un marge d'actuació amb efecte multiplicador. Encara em costa entendre què és exactament el que té Tokio que sempre que vinc em fa sentir tant bé. Les pors es dilueixen tant bon punt aterro a Narita i al sortir, em sento tant jo mateixa, tant feliç, tant integrada, acceptada, valorada, especial i única, que tot el patiment queda enrera. Ni ho entenc ni ho vull entendre. No tinc prous paraules per expressar com de gratificant i plena és la vida que tant he enyorat tots aquests anys. Millor que ho veieu vosaltres mateixos... 

日本で一番思い出は何ですか？

私は日本文化の大ファンだ。子供の頃、スペインで日本のアニメ映画や漫画などがとっても人気があったので、私は早くから大好きだった。どんどん、日本について興味を持ち始めた。それで、夏になった時、私はまだ高校生だったけど日本に初めて旅行をした。両親ばかりか妹やいとこ達と一緒に二本中を２週間で旅行していた。その経験は私にとってとても素晴らしかった。日本の生活はアニメ映画と同じだったのでびっくりした！町の建物は私の一番好きなドラゴンボールというアニメと同じだったので私の気持ちはとっても幸せだった。日本にしばらくいるのは初めてだったけどアニメのおかげで日本の雰囲気はよく分かったから嬉しくて満足していた。それに、アニメが凄く大好きだから漫画家になりたかった。すぐに、そのことを学んでいくと決めた。約２０年後にスペインから東京に仕事をするために引っ越したり、２年間でスペイン政府観光局で働いたりとても嬉しかった。私の一番昔な希望があたって喜んでいたけど仕事の初めの日は簡単ではなくすごくチャレンジ仕事だった。私は来たばっかりだから日本語まだなれてなかったので会話が難しくて大変だった。毎日、最後まで頑張って、スペインへ帰国時に観光ガイドになった。子供の頃から日本の事に強い興味があったので、早く日本人のため働き始めることができて満足していた。約３年後、バルセロナの生活がつまらなくなってしまった。仕事以外で日本語を話せるチャンスがなかったので悲しくて残念だった。一方、今は私にとって、日本と言えばお寿司や富士山だがそれだけでなくアニメのおかげで他の思い出も多い。この経験から私は日本語を勉強したいと考えるようになった。先日、たまに日本人から『ハーフの方ですか』と聞かれることが多くなって・・・ええ！どうして？たぶん、私は子供の頃から日本人っぽい個性をもっているので間違われやすいのだろうか？＊下のヴィデオを押せば、私の国での『カタルーニャ語』に翻訳されたドラゴンボールの歌を聞こえる。ゆっくりと楽しみくださいね！　　　

Sense pressa però sense pausa ・少しずつ日本の生活を楽しんでいる

Karaoke @Shinjuku amb les amigues de KAI 

もう、二週間過ごした！ビックリ！東京でバルセロナより、時間があっという間に過ごして凄いです。私はまだ来たばかりなんだけど沢山ことをしたり、友達と色々な場所を集めたり、新しいところをご飯を食べ見たり、居酒屋で飲みにいったりしましたのでとっても楽しくて面白い時間を過ごしました。日本に来たから学校に通って、日本語を勉強するだけでなくカラオケや居酒屋なども遊んでいてチョウー楽しみ〜。暇な時間があるといつも友達と一緒に集めて私の経験は彼達ともっと楽しくなりました。一昨日、ホルヘとキリコの結婚式でした。私に誘ってくれてありがたい気持ちを持っていると言われた、彼達もとっても幸せだった。奇麗で幸せなカープルだから彼達は日本で２回目の結婚式を準備するために遊んで来ました。さて、日本に帰ったから遊んだばかりだから今日はぜひ、日本語を勉強してはいけません。今日は月曜日だけど学校がない。今日は休日だから暇な時間があるけどもう午後２時ですよ！東京で時間があっという間に過ごす間違いないでしょう？　笑

La Boda de Jorge y Kiriko @Omotesando

Nocturna de Yotsuya 

Quan fa que vaig arribar? ... gairebé 15 dies? Ni me'n he adonat. Els dies passen tant ràpidament com un estornut. Procuraré, de la mateixa manera, resumir ràpidament els darrers 15 dies a Tokyo. No sé per on començar ni com expressar les emocions d'haver tornat "a la terra promesa". Estic tant esgotada que potser em caldria dormir com a mínim 8 hores per ordenar les idees, els records i assimilar que torno a estar aquí. Encara em costa de creure, quan em llevo pels matins, que torno a viure a Tokyo. Aviat però, m'activo per dutxar-me pitant, vestir-me, sortir en plena hora punta i arribar a classe abans de les 9h. Els primers dies a Tokyo han estat intensos com tota la resta de moments i el meu dia a dia es resumeix de la següent manera: 4 parades de metro, 1 transbord de Yamanote line, 4 hores diaries de dilluns a divendres amb 2 pofessors, 13 alumnes, 5 voluntaris i una pila de llibres que carrego dia sí dia també, m'ocupen pràcticament la major part del temps. Les hores dedicades a l'estudi passen en un obrir i tancar d'ulls. Els meus companys de l'academia son de diverses nacionalitats com Canadà, Mèxic, Chile, Suècia, Alemanya, UK, Corea, Taiwán i España. L'ambient és molt internacional i els professors excel·lents líders. Tot el conjunt de la KAI ja comença a formar part del meu dia a dia i m'hi trobo d'allò més bé. Feia segles que no em motivava tant anar a classe. Ja ni recordo l'últim cop que vaig estar tant concentrada en una aula sense necessitat de mirar el rellotge, el mòbil o el món a través de la finestra. Aquí ja no em cal tot això perque el meu cervell rep atencions constants. Tokyo és una droga potent i estimulant que manté el cervell i el cor actiu durant més de 24 hores. Tant de bo els dies i les nits fóssin més llargues en aquest país. Tant de bo no ens haguéssim d'afanyar per no perdre l'últim metro quan sortim a sopar. Tan de bo les distàncies no fóssin tant llargues. Em dona la sensació que passo una eternitat del temps encaixonada dins del metro. Sort que sóc més alta de la mitjana d'aquest país i no m'ofego en hora punta. El més sorprenent de tot és adonar-me, en aquesta inmensa metròpoli, com de petit n'és el món. En una ciutat amb 8 milions d'habitants, retrobar amistats pot semblar impossible o si més no, poc provable. En canvi, succeeïx tot el contrari. Quedo per sopar amb uns amics que alhora, conviden altres amics que coneixen amistats del meu antic període i que recorden haver-me conegut fa anys tot i que jo no les recordi. Serà que la comunitat espanyola a Tokyo i la Japonesa a Espanya és molt reduïda i per això coincidim tant? o serà veritat que a l'altra punta del món el meu nom els sona a tothom i que han sentit parlar molt de mi? Serà veritat que vaig deixar petjada en una ciutat fascinant, en una etapa de la vida que no només em va canviar a mi? Tokyo és la terra promesa on tots els somnis  se'm fan realitat. Un país inesgotable de recursos intangibles com l'amistat, la festa, l'estímul intel·lectual, l'art, l'amabilitat, l'espontaneïtat, la màgia... no hi ha res que no m'interessi. No hi ha res que em deixi indiferent. Tokyo és l'escenari que necessitava després d'un llarg període de recerca interior. Ara que ja he creuat la meta que perseguia a Barcelona i que ja he descobert el meu do, em queda creuar la meta de Tokyo. Quan de temps em portarà? Ni idea... però per primera vegada en molt de temps, tindré paciència. Aquí, a Tokyo, contràriament a la inèrcia de tota la societat, jo no tinc cap pressa.

Paris, encore et toujours

On anar el primer viatge de l'any? Quan temps feia que no visitava les amistats franceses i les afrancesades d'adopció? 1 any i mig? doncs sense cap mena de dubte: París. Encore? Toujours! Cal que un destí sigui exòtic i desconegut per visitar-lo? O val més la pena gaudir d'una destinació plena de records  que pots reviure només amb dues hores de vol? París, és per a mi, un oasi d'amistats que aconsegueixen, quan la visito, que la ciutat es mantingui exòtica, misteriosa i entranyable. Cada cop que hi vaig, menys desconeguda però alhora, més fascinant. Cada cop que la visito, la redescobreixo amb uns altres ulls, amb una altra companyía i amb un altre estat d'ànim. He viscut la ciutat en moltíssimes ocasions i de diverses formes al llarg dels darrers quasi 10 anys. La París dels turistes, dels estudiants, dels becaris, dels viatgers, dels enamorats... i sempre és diferent. La ciutat respira, els anys passen i madura, créix, s'enriqueix i enamora. M'enamora París i els qui vaig a visitar. Aquest any he tornat a casa per 4 intensos dies de neu, turisme, gastronomia i retrobades. Quin plaer tornar-te a veure, París! 

Cap al Japó! Preparatius 1ª part

Primer de tot: Agraïr a tots els amics que han fet possible enllestir tots els preparatius en 15 dies! Moltíssimes gràcies! Si no arriba a ser per vosaltres, encara estaria marejada entre  centenars d'opcions, estressada buscant plaça, nerviosa i tipa d'esperar. Finalment però, sembla ser que ja ho tinc tot pràcticament lligat. L'objectiu d'aquest viatge al Japó és refrescar i millorar el meu nivell actual de japonès. Per tant, la recerca d'una bona escola d'idiomes és fonamental. La tria no va ser gaire difícil, ja que la ciutat, com a mínim, estava clara: Tokio; on hi he viscut 2 anys i on hi tinc mitja vida d'amistats. Confiant en el seu criteri, m'he decidit per la KAI Language School. Ells van estudiar aquí i es troba molt a prop del dinàmic barri de Shinjuku. El professorat sembla molt competent, han estat molt eficients i amables, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de japonesos. He rebut tota la informació solicitada en menys de 24 hores, m'han ofert incloure'm en grups que ja han començat el curs el passat 7 de gener i m'han adaptat el preu ajustant-lo al termini que m'hi quedaré. Fantàstic! "Classes de Japonès a la Carta" en tota regla. La setmana passada em van fer fer uns tests per valorar el meu nivell de japonès i poder decidir en quin grup incloure'm i ahir vam realitzar una entrevista Skype. Com que les mestres no ho acaben de veure clar, m'han ofert provar gratuïtament dues classes de diversos nivells. D'aquesta manera, abans de pagar el curs, jo mateixa podré valorar en quin grup em sento més còmode. Si tot va bé, l'escola m'espera dijous 31 de gener a primera hora. Pel que fa a l'allotjament, tampoc tinc cap queixa. D'entrada, em seduïa la opció de fer un Home Stay i aprofitar encara més la meva breu estada per parlar en japonès continuament. Malhauradament però, els preus d'estades en família japonesa són exageradament cars i força allunyats del centre. Així que vaig descartar aquesta opció i em vaig llançar a la recerca de Guest Houses o habitacions compartides. El que tenia clar era que per menys d'un any, llogar un apartament propi no val la pena. El que necessito és una habitació on dormir, amb l'espai suficient per mi, la meva maleta i els meus llibres de japonès. La modalitat de Guest House és molt habitual a Tokio, especialment entre els estudiants i els joves treballadors. Tractant-se d'una metròpolis exageradament súperpoblada (l'àrea metropolitana compren 34 milions d'habitants) on el metre quadrat és or, llogar una habitació minúscula en una casa ja amoblada i compartida amb més estudiants, resulta la opció més econòmica. Evidentment, els preus del metre quadrat a Tokio no son comparables als de Barcelona. L'habitació privada que he trobat per a mi, en una Guest House a compartir amb 6 persones més, costa 69.000 yens al mes. Quantitat que equival a 600€ mensuals (despeses incloses amb internet) i es troba a 4 parades de Shinjuku en metro. Aquest darrer detall fa que els meus 7 metres quadrats que tindré d'habitació exclusivament per a mi soleta, facin de Tokio, una de les ciutats més cares del món. Viure al centre d'aquesta metròpoli súperpoblada és brutalment car. La majoria dels japonesos prefereixen viure a les afores i disposar d'una caseta amb uns mínims de superfície, abans de viure al rovell de l'ou com una llauna de sardines. Qüestió de gustos. Jo prefereixo gastar més en lloguer i poder-me desplaçar a peu o en bicicleta. El que m'estalviaria de la diferència d'un lloguer a les afores, m'ho acabaria gastant en transport públic i fastiguejada per no poder seure en 45 minuts de trajecte. Ni de conya! Viuré a WabiSabi House, en una caseta amb terrassa, on per un costat es veu l'Skyline de Shinjuku i per l'altre, el Fuji!!   

Com gaudir del Japó a Barcelona? Propostes!

A petició de molts de vosaltres, dedico aquest post a valorar els millors restaurants japonesos de Barcelona. El criteri que seguiré és totalment subjectiu, basat en les meves propies experiències. No és que sigui una entesa en gastronomia japonesa però si que em considero una motivada del tema, així que espero que la meva opinió no us decibi i que compartiu els mateixos gustos que jo. Per començar a introduïr-vos en la gastronomia japonesa, us proposo tastar el Kibuka, que trobareu al barri de Gràcia. L'ambient és molt animat i la carta molt variada. Podeu escollir un menú típicament japonès o una adaptació fusionada amb cuina internacional. Acostumen a servir un menú econòmic al migdia i carta a la nit. Imprescindible arribar abans de les 21h00 o us haureu d'esperar força estona. Només accepten reserves de grup, ja que el local és petit i sempre s'ompla. Us recomano: Solomillo maki, Italian Uramaki (amb salsa pesto), Yakisoba i gelat de te verd. El sopar us pot sortir per uns 25€ p/p. Per als més experts en gastronomia japonesa a la recerca d'autenticitat i tradició, aneu al Yamadori, a l'Eixample. És el restaurant japonès més antic de Barcelona (innaugurat l'any 1973) i pertany al grup Yamashita. Ara que fa fred, us recomano el Sukiyaki (mín. 2 pax) i no demaneu res més. Ompla moltíssim i no us quedarà espai ni per les postres. Us entusiasmarà! Per beure: Una copa d'Umeshu (licor de pruna). També us suggereixo que reserveu la sala del tatami (autèntica sala japonesa) del primer pis. Per als més experts en cuina japonesa, aneu a Can Kenji! El local és petit i acollidor, els menús de migdia surten a molt bon preu i la oferta és molt variada. Recomano l'hamburguesa Can Kenji, l'amanida de nigiri, el Menú Sushi no Moriawase (barreja de Sushis i Nigiris) i el flam de Sèsam! Excel·lent! Una altra aposta segura és el restaurant Mikasa, al carrer Diputació cantonada Urgell. La curiositat d'aquest restaurant és que podreu gaudir de la cuina japonesa sense tòpics. És a dir, que no serveixen peix cru. Oblideu-vos del Sushi quan tasteu aquesta original i casolana proposta. Molt bona relació qualitat preu. El Shunka, a Ciutat Vella, està considerat com un dels millors de Barcelona i si bé és cert que és bo, els preus s'escapen de tot presupost. No fan menú a migdia i l'ambient tampoc és gaire agradable. Sempre està ple i és força sorollós. Si esteu per la zona, millor provar el restaurant Ikkiu al Carrer Princesa. Petitíssim però molt autèntic i econòmic. Al mateix carrer Princesa també hi trobareu el Komomoto, un japonès de fusió amb cuina peruana. Pertany al grup Tragaluz, amb una oferta gastronòmica molt original, un ambient agradable i bons preus. El sashimi de pop és una meravella i els coctails entren massa bé! Pel que fa a Cafeteríes i Salons de Tè, imprescindible: Takashi Ochiai al Carrer Urgell, cantonada Consell de Cent. El Sr. Ochiai és el pastisser japonès amb més història i èxit de Barcelona! Darrerament ha ampliat el local i fins i tot ofereix classes d'elaboració de mochis (pastissets d'arròs farcits de crema de te verd, maduixa, gerds, xocolata, etc.) al seu obrador, en col·laboració del grup Comer Japonés. Abans d'acomiadar el post i desitjar-vos "Bon profit" voldria suggerir-vos dues propostes més, recent innaugurades. El primer local a descobrir és Akashi Gallery, a l'Eixample. Un espai dedicat a la cultura japonesa, on hi podreu degustar un te amb pastes tot llegint un llibre o participar als tallers d'Origami que organitzen cada dijous. L'altre espai és el restaurant Futami, de la família Kigawa, al carrer d'Enrique Granados vora la Plaça del Dr. Letamendi. Un restaurant ambiciós i encantador, com els seus fundadors. El menú desgustació us costarà només 30€. Que vagi de gust!! 

ただいま、東京！

みんなさん、今年も宜しくね！もう２０１３年です。時間はあっという間に過ごしたのでびっくり！パーリに住みに行った時から６年前！東京に住みにいった時から５年前だ！ホントに信じられない。スペインに帰ったからほとんど３年が過ぎました。その期間の始め、バルセロナに住みながら色々なことをしていたけど東京に住んでいた２年間に比べて、あまり面白くなくて素晴らしくないことを楽しみなかったと思っていつも『日本に帰りたい！』と考えたので悲しくて難しかった生活だった。どうして？理由分からないけど私の気持ちは日本を考えたと懐かしかった。日本に住んでいたとき、とっても幸せだったのでスペインに帰ったから寂しくてつまらない感じをもっていたかもしれないですがやっとカタルーニャ州のオフィシアル観光ガイドになったり、仕事のおかげで沢山面白い経験を過ごしたり、友達と一緒にヨーロッパで旅行をしたりしたので気持ちがよくになった。今年の目的は去年より、全然ちがう！去年の目的はカタルーニャ州のオフィシアル試験を合格することだった。やっと、全ての試験を合格したので嬉しいですが日本語の試験を不合格してしまった。私の夢は日本人のため、カタルーニャ州のオフィシアル観光ガイドになることだから、今年の目的は日本語を勉強することです。私の日本語能力は最近、すごく忘れてしまったので残念！早く一緒懸命、日本に勉強するために行くつもりだもんね。とりあえず、東京で日本語の学校やゲスト・ハウスかホーム・スティなどを調べています。日本で住んでいる友達をとっても手伝ってくれて私はラッキーだ！日本に着いた日がまだ決まってないけどやっぱり、今月の4週目。スペインで今、観光客があまりこないので日本に旅行のためによい瞬間です。私は学生ヴィサが持ってないので３ヶ月だけあるらしいです。その期間で２月〜４月まで月〜金、毎日午前、４時間日本語のレッスンを受けるつもりです。別に、ホーム・スティの経験かゲスト・ハウスの経験などを楽しみたい！今年もぜひ、５年前の同じように、日本の生活を楽しみに素晴らしい時間を過ごしたい！

Andorra, destinació d'hivern

Pistes d'esquí de Soldeu - El Tarter (Grandvalira)

Andorra! Destinació d'hivern amb llarga tradició turística. Tot i que sento Andorra propera, no deixa de ser un altre país entre Catalunya i França, aïllat a les muntanyes dels Pirineus. Quan pugem a gaudir de la neu em sento lluny i aïllada, però en realitat, només ens trobem a 200 kilòmetres de casa. Andorra és un altre país i es nota només creuar la frontera. El primer que hem de fer és desconnectar el servei 3G dels nostres mòbils, si no volem pagar factures astronòmiques al tornar a casa i oblidar-nos d'internet per uns dies si no és amb wifi. Sembla mentida que en aquest món tecnològic i globalitzat, un parell de dies sense connexió a internet, enlloc de relaxar-nos, ens crea ansietat! Serà que ja no sabem desconnectar del món? Som la generació de la finestra virtual.  Uns dies de pau, serenor a les altes muntanyes del Pirineu, nevades i fresques, és un gran plaer pels sentits. Contemplar i respirar aquest paisatge d'alta muntanya és renovador per una ment cansada i un cos estressat. La muntanya aixopluga i calma l'esperit, que es fa petit i vulnerable, humil davant la inmensitat. Poder compartir però, aquest ventall de sensacions, triplica els seus efectes. Ha estat un gran cap de setmana d'intensos i alegres moments. Fins i tot sense internet! Abans de desitjar-vos un molt feliç 2013, aquí teniu alguns suggeriments per gaudir del turisme d'hivern a les muntanyes andorranes. Imprescindible: Funicamp, que us portarà còmodament a pistes si us allotgeu a Encamp. Recomanable: Forfait de temporada (pels amants dels esports de neu) o de 2 dies si pugeu un cap de setmana. Estalviareu força, ja que el forfait d'un sol dia a Grandvalira ja costa 44€. Per sortir de copes o relaxar-se després de l'esforç, cal anar a la capital: Andorra la Vella, on hi trobareu la més alta oferta d'establiments d'oci, restaurants, hotel-balnearis i centres comercials. Si us decanteu per un turisme menys esportiu i més cultural, acosteu-vos a Canillo on hi trobareu el modern Santuari de Meritxell, patrona d'Andorra, reformat per l'arquitecte Ricardo Bofill l'any 1976. D'altra banda, el llac d'Engolasters i el poble d'Ordino mereixen, com a mínim, una excursió on gaudireu d'activitats a la natura envoltats del paisatge més genuïnament andorrà.

Concurs Casteller a Tarragona ・タラゴナへ人間の城コンテスト

Què emotiu va ser el Concurs de Castells del passat diumenge a Tarragona! La darrera edició es va celebrar el primer cap de setmana d'octubre 2010 i ja s'enyorava tornar a veure els millors castellers enfilant-se cap al cel. Un total de 32 colles han participat en aquesta XXIVª edició 2012, causant furor i llàgrimes a més de 20.000 espectadors. Si bé és cert que la majoria de les colles es troben a la demarcació de Tarragona (l'orígen dels castells té lloc a Valls) hi ha colles arreu de Catalunya. No fa pas massa vaig veure l'actuació en directe dels Saballuts a la Festa Major de Sabadell. Gràcies al Ricard, el meu amic casteller, cada cop m'apassiona més aquesta emotiva tradició catalana que ben bé mereix ser inclosa a la llista UNESCO de Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Els merescuts guanyadors del concurs van tornar a ser els Castellers de Vilafranca i dimarts passat, TV3 els hi va dedicar el documental "Enxaneta" que ha tingut récord d'audiència amb 446.000 espectadors. Veure com s'apilen i s'enfilen els uns sobre els altres, homes, dones, nens i nenes posa la pell de gallina i accelera el cor. Quan el castell es completa (es carrega, com diuen ells) la sensació que provoca com espectador és difícil d'explicar. Ells, els castellers, diuen que cal tenir Valor, Força, Equilibri i Seny. Nosaltres, els espectadors, sentim admiració, emoció, adrenalina, sofriment, orgull, al·legría, patriotisme... són tantes les emocions que es barregen quan la gralla comença a sonar i la colla es comença a enfilar! Ells tremolen, jo tremolo i Catalunya vibra d'emoció! 

先週の日曜日一日中、タラゴナには人間の城コンテストを開きました。そのコンテストは毎年ではなく、隔年のコンテストです。今年、３２グループに参加して、とっても面白かったでした。カタルーニャ州で人間の城をすることはすごく伝統的な祝賀会です。今年の勝者は『Castellers de Vilafranca』という、人間の城グループでした。彼達はホントに素晴らしかった。良かったら来年、カタルーニャに来たら、ぜひ人間の城を訪問しなければなりません。ホントにとっても素晴らしいショーですよ！ちなみに、いつかまだ分からないけどもうすぐ、日本テレビで人間の城番組『1億人の大質問!?笑ってコラえて!』という、早く発するつもりです。

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 3ª part "Un món bestial"

Ja és casualitat que just una setmana després d'haver tornat d'Uganda, Tele Madrid acabi d'emetre un capítol dedicat als madrilenys residents al país. Acabo de veure'l en directe des d'internet i espero que aviat estigui disponible per poder-lo compartir. Però és que just una setmana abans de marxar de viatge, tv3 també va emetre un altre capítol dedicat a la rica biodiversitat del país, consagrant l'emisió als primats en perill d'extinció: goril·les i ximpancés. No hi ha dubte que Uganda és el destí preferit d'aquest estiu 2012! Tindrà alguna cosa a veure la pifia del president quan afirmava "Spain is not Uganda"? Espero que gaudiu del capítol i a la propera entrada us mostraré les meves propies fotografíes e impressions de les visites als Parcs Nacionals de Virunga i Bwindi. Tal i com ho van viure els joves estudiants de veterinària, nosaltres també vam gaudir d'allò més de la nostra fascinant, única i màgica expedició!

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 2ª part "La infància"

Sipi (Uganda de l'Est)

El petit conguito i la seva germana a Obongi (NO d'Uganda)

Somriures constants dels nens Acholi (Uganda del Nord)

La vida contemplativa al poblat pescador d'Obongi

- How are you? - I'm happy a Laropi (Uganda del Nord)

a Obalang, Uganda Central

 a Laropi (ètnia Adjumani d'Uganda del Nord)

Arua (NE d'Uganda)

Rengen (NO d'Uganda)

Un viatge a Terres Llunyanes: Uganda 1ª part "La sabana"

Ja fa un parell de dies que he tornat d'Uganda. Un país sorprenent ple de màgics paratges i situacions que et tallen la respiració. Uganda és, sens dubte, la perla d'Africa. Ideal per als viatgers més aventurers i els exploradors més intrèpids. Qui la visiti, quedarà fascinat amb cada somriure infantil i atrapat amb el ritme pausat de la brisa bufant a través de les acàcies, magestuoses e inmenses. La concepció del temps a Uganda divergeix totalment de la nostra. El temps no es mesura amb rellotges. Quan és el moment, la natura t'ho farà saber i mentrestant, sigues pacient i no deixis d'observar-la. De fet, és tasca difícil apartar la vista de l'entorn esquitxat d'acacies on sempre s'hi troben ocells de tota mena alimentant les seves cries o voltors esperant pacients el seu torn per menjar. Mentrestant, uns metres més enllà de l'escena, una família de joves lleones d'en prou feines 2 anys, es llepen les ferides després d'haver caçat un búfal despistat. La sabana sempre ha respirat tranquil·la i pausada des dels nostres orígens, ignorant els rellotges o qualsevol forma de mesurar-li el pols. La mare terra la rega d'abundants pluges que alimenten el cabdal dels seus rius i llacs, font de milers d'espècies. D'altra banda, el gran sol africà escalfa Uganda més càlidament que el nostre sol europeu, amb temperatures que sobrepassen els 30ºC al migdia, en temporada seca. La tímida lluna, en canvi, només es deixa veure si els núvols constants li permeten mostrar la seva forma peculiar. Sabíeu que a l'Equador africà la lluna creixent té forma de cistell i quan decreix, sembla un barret? És tan diferent de la nostra lluna mentidera que, mostra una D quan creix i una C quan decreix? Sí, a Uganda el temps no es mesura. Senzillament flueix constant i eternament com el Nil. Si sempre us passa el temps tan ràpid com a mi, tindreu tanta feina en abarcar tanta inmensitat en tantíssimes "petites coses" que quan us en vulgueu adonar, ja haurà arribat el dia de tornar a casa.  

We welcome you with pleasure song to Uganda by the kids from R.O.D.C.

People from all over the world, let me introduce to you my first impressions and greetings from my trip to Uganda. So we beg you to pay attention and listen all we show you today! It's my pleasure to show you "We welcome you" song by my beloved Ugandan kids from Rulonguri orphans development centre in Kisoro (SW Uganda). Hope to enjoy the song and their dance! Es un honor i un gran plaer poder-vos mostrar el vídeo d'un dels moments més màgics d'aquest preciós viatge a Uganda que, sens dubte, sempre recordaré. Gràcies per la vostra càlida acollida, estimats nens!

Itinerari cap a les Muntanyes de la Lluna, Uganda

Dedico aquest post a comentar-vos l'itinerari previst abans de marxar. D'aquesta manera, quan no disposi d'internet, corrent elèctrica ni serveis mínims, podreu imaginar on sóc només mirant el calendari. La diferència horaria d'Uganda respecte Espanya és només d'1 hora més. El primer dia, dissabte 11/8, dormirem en un hotel a Entebbe, antiga capital colonial, vora el llac Victòria. El primer i l'últim "hotel" on ens allotjarem al larg de les 22 nits a Uganda. L'endemà, diumenge 12, visitarem Jinja i al capvespre dormirem en un campament. Dilluns 13 anirem cap a les Sipi Falls, en direcció nord-est. Els dies 14, 15 i 16 d'agost els dedicarem a conèixer les terres de la tribu dels Karamojong, a Moroto, on s'hi troba el Parc Nacional de Kidepo, molt a prop de la frontera amb Kenia i Sudán. Divendres 17 ens acomiadarem dels Karamojong per visitar la nova tribu dels Acholi, a Kitgum. El cap de setmana del 18 i 19 d'agost el dedicarem a contemplar els verges paisatges del Nil a Adjumani, triple frontera entre Sudán, Uganda i el Congo. Dilluns 20 arribarem al PN de Murchison, la reserva natural més gran del país, on hi dormirem dues nits acompanyats d'hipopòtams vora el delta del Nil. Dimecres 22 ens dirigim cap al Sud recorrent la falla del Rift Occidental per acabar la jornada dormint a la Reserva Natural de Kabwoya. Dijous i divendres (23-24/8) toca Kilembe! Les famoses muntanyes Rwenzori, popularment conegudes com les mítiques muntanyes de la lluna, sempre envoltades de l'espessa boira que més d'una vegada havien despistat els més exigents exploradors del s. XIX. Dissabte 25, si tenim sort, veurem lleons al PN d'Isasha i diumenge 25, enfilem cap a Kisoro, els Alps Africans, triple frontera amb el Congo i Rwanda. La darrera setmana del viatge la dedicarem, si el temps i la situació política ens ho permet, a fer el tant desitjat i esperat Gorila Trek. Provarem d'entrar-hi pel costat ugandès, provablement des de Bwindi. Cap als voltants del dia 30, hauriem d'arribar al llac Bunyoni, a 2000 metres d'alçada. L'1 de setembre el dediquem a tornar cap a Entebbe i diumenge 2, si tot va bé, tornarem cap a Barcelona via Istanbul. No us perdeu la sèrie de mini documentals que adjunto en aquest post. Quan acabi el vídeo Youtube "I love Uganda", trobareu uns quants documentals realitzats per entitats com Tourism Ugada (anglès). No son boníssims, son fascinants!     

If you're going to visit somewhere, don't just visit anywhere, #visitUganda!

Best friends in Kazo (Kawempe) pictured by M.K.Hofslett, april 2012

Doncs aquí estic, acabant els preparatius amb una mica de nervis, ho reconec. Quan penso que aquest deliri per conèixer l'Africa ja em ve des de que vivia al Japó, una extranya barreja entre emoció i estat d'alerta, m'atabalen mentre intento encabir 7 kilos d'equipatge a la maleta. 4 hores d'intents més tard, decideixo que marxaré amb 10 kilos a facturar cap a Entebbe (Kampala). Quasi tot és a punt i quasi tothom és al corrent de que marxo dissabte cap a Uganda. El compte enrera s'ha activat i no tornaré fins setembre a Barcelona. Durant 23 dies m'endinsaré en terres africanes, l'origen del planeta, les arrels de la humanitat. Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-me les verges sabanes esquitxades d'ombres de baobab, resseguint un horitzó espectacular, presidit per un sol de capvespre vora el llac. Oh, Sí! Me'n vaig a l'Africa! Que si tinc por? Sincerament, l'he tingut. Com més gran em faig, més dubtes i més mandra, però afortunadament sempre m'acabo decantant per desafiar l'estat de por. Si m'hagués d'aturar per cada advertència que he sentit per part de metges, farmacèutics, familiars i amics al llarg dels meus 29 anys, provablement no hauria conegut ni la meitat dels quasi 50 països que he tingut la oportunitat de descobrir. A més, Terres Llunyanes m'ha assegurat que no cal patir, que la situació política del país no alterarà en excés el recorregut previst, que l'epidemia d'èbola que fa poc va omplir tots els diaris està controlada i que confiï en la gestió dels guies. Després d'una llarga temporada recercant informació, gestionant tramits mèdics i burocràcia administrativa, he decidit que hi confio. Confio en que valdrà la pena. Segur que m'encantarà. Confio en que tornaré enriquida. Sento, un cop més, aquesta adrenalina pre-viatge invadir els meus sentits i el meu pensament. No serà fins dissabte al migdia que m'enlairaré cap a terres llunyanes, però el meu cap ja fa temps que ha començat a volar. Fins aviat, Barcelona. Uganda m'està esperant!

Compartir a Cadaqués (Costa Brava)

L'Anna i l'Isabel, a Figueres (Costa Brava)

La setmana passada vaig anar a visitar la Isabel a Roses. Feia massa temps que no ens veiem amb la calma suficient com per posar-nos al dia i gaudir de l'amistat que ens uneix sense horaris per cumplir. L'estiu, per sort, anima a fer plans malgrat seguim estant força ocupades, sobretot ella, d'ençà que és mare treballadora. No obstant, vam comparar calendaris i vaig decidir enfilar cap a Figueres el passat diumenge dia 8 per passar el dia plegades. Com que feia poc que havia estat el meu aniversari, tant la Isabel com el seu marit, l'Eduard, em van proposar d'anar a sopar al seu preciós restaurant acabat d'estrenar. Sobra dir que la proposta no només em va entusiasmar, sinó que el menú que va escollir la Isabel i que va cuinar l'Eduard em va fascinar! El restaurant Compartir es troba a l'encantador poble coster de Cadaqués, situat en un entorn sofisticat i amb una refinada decoració. Les senzilles taules de la terrassa destaquen per la seva selecta clientela i els llampants plats que s'hi exposen abans de ser degustats pels comensals. Si és que el Compartir ben bé fa honor al seu nom. Es tracta d'un espai per compartir moments i sensacions, un espai per gaudir de la parella, la família o les amistats, acompanyada de la millor cuina del món. Realment és la millor! No ho dic per dir! l'Eduard i els seus socis colaboradors fa no res que treballaven al Bulli, el famós restaurant de Ferran Adrià que va plegar l'any passat. Des d'aleshores no ha estat un any calmat a la vida dels meus amics. Començar un matrimoni, finalitzar una feina de quasi 10 anys, començar a ser pares, iniciar un nou negoci... i el més sorprenent és que funciona d'allò més bé! Com no podia ser d'una altra manera... son uns lluitadors i els sobra empenta de triomfadors! M'ompla d'orgull dedicar-los'hi aquesta entrada i desitjar-los'hi encara molta més sort, tant amb la nova família com amb el nou restaurant que no us podeu perdre experimentar! Us garanteixo que val molt la pena dedicar uns moments a Compartir. Per a saber-ne més, us recomano "El Viajero" (article en espanyol).

Per al meu món, París, Tokyo i Barcelona!

Cada estiu, després de la festa de Sant Joan, els meus pares festegen l'aniversari de noces. Aquest any ja han arribat als 30 i la setmana vinent, jo arribo als 29. Cada any la família es fa més grossa i més rica, gaudim d'un entorn més ampli d'amistats compartides i recordem en cadascuna de les nostres reunions, nombroses vivencies. Sembla mentida que ja faci 30 anys que es van casar, 29 anys de la meva existència i quasi 27 anys que puc comptar amb la millor germana del món. Avui he anat a renovar el passaport caducat. Ja han passat 5 anys d'ençà de la darrera vegada que ho vaig fer a París, abans de marxar tots 4 de viatge al Canadà. Com ha plogut des d'aleshores, quan encara vivia a França, treballant per Turisme de Catalunya. Fa 5 anys, tot just començava a conèixer grans persones que amb el pas del temps m'han transformat. Les experiències que compartiem em van inspirar a començar a escriure aquest blog. Avui, a 7 dies vista d'arribar feliç als 29 anys, voldria agraïr a cadascú de vosaltres, la gran satisfacció que m'heu aportat al llarg de tots aquests anys. Ho intentaré resumir en només 4 paraules: Gràcies París, Tokyo i Barcelona! ... i amb aquest intent d'expresar en petites paraules infinitat de grans moments, no m'acomiado. Simplement deixo d'escriure per a poder continuar-ho fent demà i durant els propers 5 anys que acabo d'encetar amb aquest nou passaport. Ja dono per fet que ens seguirem transformant els uns als altres durant aquests propers anys!