Com gaudir del Japó a Barcelona? Propostes!

A petició de molts de vosaltres, dedico aquest post a valorar els millors restaurants japonesos de Barcelona. El criteri que seguiré és totalment subjectiu, basat en les meves propies experiències. No és que sigui una entesa en gastronomia japonesa però si que em considero una motivada del tema, així que espero que la meva opinió no us decibi i que compartiu els mateixos gustos que jo. Per començar a introduïr-vos en la gastronomia japonesa, us proposo tastar el Kibuka, que trobareu al barri de Gràcia. L'ambient és molt animat i la carta molt variada. Podeu escollir un menú típicament japonès o una adaptació fusionada amb cuina internacional. Acostumen a servir un menú econòmic al migdia i carta a la nit. Imprescindible arribar abans de les 21h00 o us haureu d'esperar força estona. Només accepten reserves de grup, ja que el local és petit i sempre s'ompla. Us recomano: Solomillo maki, Italian Uramaki (amb salsa pesto), Yakisoba i gelat de te verd. El sopar us pot sortir per uns 25€ p/p. Per als més experts en gastronomia japonesa a la recerca d'autenticitat i tradició, aneu al Yamadori, a l'Eixample. És el restaurant japonès més antic de Barcelona (innaugurat l'any 1973) i pertany al grup Yamashita. Ara que fa fred, us recomano el Sukiyaki (mín. 2 pax) i no demaneu res més. Ompla moltíssim i no us quedarà espai ni per les postres. Us entusiasmarà! Per beure: Una copa d'Umeshu (licor de pruna). També us suggereixo que reserveu la sala del tatami (autèntica sala japonesa) del primer pis. Per als més experts en cuina japonesa, aneu a Can Kenji! El local és petit i acollidor, els menús de migdia surten a molt bon preu i la oferta és molt variada. Recomano l'hamburguesa Can Kenji, l'amanida de nigiri, el Menú Sushi no Moriawase (barreja de Sushis i Nigiris) i el flam de Sèsam! Excel·lent! Una altra aposta segura és el restaurant Mikasa, al carrer Diputació cantonada Urgell. La curiositat d'aquest restaurant és que podreu gaudir de la cuina japonesa sense tòpics. És a dir, que no serveixen peix cru. Oblideu-vos del Sushi quan tasteu aquesta original i casolana proposta. Molt bona relació qualitat preu. El Shunka, a Ciutat Vella, està considerat com un dels millors de Barcelona i si bé és cert que és bo, els preus s'escapen de tot presupost. No fan menú a migdia i l'ambient tampoc és gaire agradable. Sempre està ple i és força sorollós. Si esteu per la zona, millor provar el restaurant Ikkiu al Carrer Princesa. Petitíssim però molt autèntic i econòmic. Al mateix carrer Princesa també hi trobareu el Komomoto, un japonès de fusió amb cuina peruana. Pertany al grup Tragaluz, amb una oferta gastronòmica molt original, un ambient agradable i bons preus. El sashimi de pop és una meravella i els coctails entren massa bé! Pel que fa a Cafeteríes i Salons de Tè, imprescindible: Takashi Ochiai al Carrer Urgell, cantonada Consell de Cent. El Sr. Ochiai és el pastisser japonès amb més història i èxit de Barcelona! Darrerament ha ampliat el local i fins i tot ofereix classes d'elaboració de mochis (pastissets d'arròs farcits de crema de te verd, maduixa, gerds, xocolata, etc.) al seu obrador, en col·laboració del grup Comer Japonés. Abans d'acomiadar el post i desitjar-vos "Bon profit" voldria suggerir-vos dues propostes més, recent innaugurades. El primer local a descobrir és Akashi Gallery, a l'Eixample. Un espai dedicat a la cultura japonesa, on hi podreu degustar un te amb pastes tot llegint un llibre o participar als tallers d'Origami que organitzen cada dijous. L'altre espai és el restaurant Futami, de la família Kigawa, al carrer d'Enrique Granados vora la Plaça del Dr. Letamendi. Un restaurant ambiciós i encantador, com els seus fundadors. El menú desgustació us costarà només 30€. Que vagi de gust!! 

Fires, Mercats, Festes i Tradicions a Catalunya

Els Saballuts (castellers de Sabadell)

Catalunya és terra de celebracions constants per a tots els gustos i edats. Les fires són reunions anuals i els mercats s'acostumen a celebrar setmanalment. Originàriament les fires tenien un caràcter religiós i van començar a guanyar importància a l'època medieval, on destacaven les fires agrícoles i ramaderes. Des del s. XII, ja tenim constància de les primeres fires a Catalunya que, mica en mica, van començar a entrar en decadència amb l'arribada de la industrialització, les exposicions internacionals i les fires de mostres dels segles XIX i XX. Actualment, han decaigut molt però es procura mantenir viva la tradició celebrant fires i mercats associats amb grans festes on la música, la dansa i la gastronomia hi juguen un paper fonamental. Seguint el calendari, trobem que a la tardor és temps de Fires Agrícoles i Ramaderes. Els cavalls, el bestiar boví i oví comencen a baixar de les muntanyes pirenaiques on hi han estat pastant tot l'estiu. La Fira de Bestiar de Peu Rodó a Salàs de Pallars és força popular, d'orígen medieval animada amb activitats relacionades amb els cavalls o la Fira de Bestiar de Bòssost on s'exhibeixen els millors exemplars de la contrada per subastar. La tardor i l'hivern és moment de Fires Medievals com la de Peratallada o la de Vic i multisectorials com la Fira de Sant Lluc a Olot i Ulldecona, on n'és patró. A la tardor, el Penedès celebra la Gran Fira agrícola i ramadera de Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb el Cavatast. Al llarg de tot l'any trobem fires dedicades als productes del camp i com que ara és temps de verema, a Vilafranca celebren la Fira de la vinya i el vi. També tenim tota una colla de Fires d'artesania i d'antics oficis, com La Fira del Sabó de Montgai (Noguera), la Fira d'en Rocaguinarda a Olost, que commemora l'activitat del famós bandoler del s. XVII amb mostra d'antics oficis artesanals, ramaderia i cercaviles (*veure vídeo). Fires Gastronòmiques dedicades als productes naturals i artesanals com la Fira de la Coca i el Mató de Montserrat, la Fira de la Ratafia de Besalú, la Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol i la cèlebre fira del torró i la xocolata a la pedra d'Agramunt, amb degustacions, elaboració en directe del torró, mostra d'oficis antics, etc. A més, hi ha tot un seguit de fires marcades pel calendari litúrgic com el Mercat del Ram a Vic, la Fira de Santa Llúcia a la Plaça de la Catedral de Barcelona, la Fira dels Reis a Igualada, la Fira dels avets d'Espinelves o la Fira del Gall a Vilafranca, abans de Nadal. Apart, no hem d'oblidar les fires de temàtica diversa com la Diada de Sant Jordi amb la Fira del llibre i la rosa arreu de Catalunya el 23 d'abril o la de Sant Narcís a Girona. Pel que fa a les festes i tradicions, cal tenir present que el llegat cultural català abarca molts segles de pràctiques i costums molt diverses. La raó de ser d'aquestes festes provenen sovint de tradicions paganes o religioses, dictades pel calendari litúrgic. N'hi ha que commemoren miracles com la Festa de la Misteriosa llum a Manresa o la Festa de Sant Medir a Gràcia, festes que ens recorden antics oficis com la diada dels raiers al Pallars Sobirà o la Festa dels Traginers de Balsareny el dia de Sant Antoni Abat o dels 3 tombs (17/1) que també és en diverses localitats catalanes on es beneeixen els animals. Altres festiviats ens recorden llegendes com la de Sant Jordi, amb la Setmana Medieval a Montblanc o la Festa dels Moros i Cristians a Lleida. Relacionades amb el cicle litúrgic, en tenim una bona colla. Començant per Nadal, destaquen les representacions d'Els Pastorets a diverses localitats catalanes. Les festes de Carnaval són populars a Torelló, Solsona, Vilanova i Sitges; la Quaresma es llueix amb La Passió d'Olesa i Esparreguera i quan arriba Setmana Santa, hi ha nombroses activitats. Dijous i divendres Sant, processons del Via Crucis, les més famoses són les de Tarragona i dels manaies de Girona, sense oblidar la famosa Dansa de la Mort de Verges, originada durant l'epidèmia de pesta del s. XIV. Diumenge de Pasqua se celebren les cantades de caramelles i tot seguit arriben les festes de Corpus, on destaquen les alfombres de flors i danses de gegants i capgrossos. Un dels espectacles folklòrics més impressionants de Catalunya és la Patum de Berga. Un cop arriba l'estiu, celebrem la revetlla de Sant Joan amb coca, cava, petards i fogueres, així com un seguit de festes que ens recorden els temps de Segar i Batre el Blat, o plantar l'arròs al Delta. L'estiu és temps d'enviar els ramats a la muntanya on s'hi quedaran fins setembre i gaudim dels mesos de Festa Major a la majoria dels pobles de Catalunya. Manifestacions de música i dansa n'hi ha hagut sempre a tots els pobles de Catalunya on no hi falten les sardanes, les havaneres acompanyades d'un bon cremat, o els castellers acompanyats d'una gralla, tradició única al món, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com la Patum.

Essential Montserrat: Nature, Spirituality & Culture

Montserrat has traditionally been considered Catalonia's most famous mountain range and it's the second most touristic place in Catalonia, after her capital, Barcelona. According to statistical reports, Montserrat received more than 2 million of visitors last year. Her genuine silhouette explains her name: Montserrat means Jagged Mountain. The highest peak is called Sant Jeroni (1.230 m/high) where the panoramic view of the landscape worths the effort to climb to the top. Everywhere in Montserrat is protected by Montserrat's Natural Park which offers a largest variety of flora, fauna and plenty options of sport activities like trekking or hiking. Additionally, Montserrat is a focus of spirituality and culture far from the XIth century thanks to the monastery and our Lady Moreneta (the black madonna) who has been venerated by pilgrims and visitors from all over the world. She's the patron saint of Catalonia and it's possible to visit her inside the Basilica. The history of Montserrat starts in 888, when a couple of shepherds found the "carved in wood Mother of God" in the mountain and then, Abbot Oliba of Ripoll founded the monastery in 1025. One of the most exciting experiences during the visit of Montserrat is definetely the canticles of the Escolania, one of the most ancient children's choirs in Europe. The most famous and emotive song of the choir is called "Virolai" and for us (the catalan people), it becomes one of the most patriotic songs of our land. The little boys of the Escolania sings everyday (check out the schedules here). Besides, it's also interesting to discover the Museum of Art or the Interactive Exhibition which offers an insider's view of how the Benedictine community of Montserrat is organised. Before leaving, don't forget to taste the catalan traditional fresh cheese (Mató de Montserrat). To get to Montserrat from Barcelona, take the FGC from Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat and then, transfer to the rack railway till the monastery.

Montserrat essencial: Natura, Espiritualitat i Cultura

La muntanya de Montserrat és l'icona més visitat de Catalunya, després de la seva capital, Barcelona. L'any passat va rebre més de 2 milions de visitants i les xifres segueixen augmentant al ritme d'un 11% anual. Amb una extensió total de 10 km de llarg i 5 km d'ample, el Parc Natural de Montserrat pertany a 4 municipis i limita amb 3 comarques: el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. Des del gran incendi de 1986, tota Montserrat està protegida: l'excepcional i única geologia, la seva flora i la seva fauna. Fa uns 50 milions d'anys, la situació orogràfica de Catalunya estava invertida. És a dir, on avui hi ha el mar Mediterrani era terra i on hi ha Catalunya, un gran mar interior. Com a resultat de la força tectònica del Vallès, en un procés molt lent, tots els materials sedimentats van anar creant Montserrat amb aquestes formes tant originals. El pic més alt és el Sant Jeroni, amb 1.230 metres però també n'hi ha molts d'altres, com el Cavall Bernat, que se'ls hi ha triat el nom per la similitud de les seves formes peculiars o bé per l'associació a mites i llegendes de la rica història de Montserrat. Els orígens del Monestir daten del s. IX, quan el comte Guifré donà els territoris de Montserrat al monestir benedictí de Ripoll en senyal d'ofrena per haver-hi admès com a monjo, el seu fill Radulf. No va ser fins l'any 1025 però, que l'abat Oliba en fundà el monestir, integrant les 4 ermites existents. La llegenda, en canvi, és una mica diferent. Es veu que vora l'any 880 uns pastors de Montserrat van veure una llum que sortia d'una cova amagada a la muntanya i encuriosis, s'hi van acostar a observar-la. Sorpresos de trobar-hi la imatge de la Moreneta, ho van comunicar a les autoritats eclesiàstiques que decidiren portar-la en processó fins a Manresa. No obstant, el dia acordat, la imatge de la Moreneta es va fer tant pesada que ningú fou capaç d'aixecar-la i ho van interpretar com el desig de la Verge de romandre a la muntanya de Montserrat. Així doncs, de la Santa Cova se'n creà una ermita que n'és avui dia, santuari de molts pelegrins. Montserrat és un nucli d'espiritualitat i cultura. El seu monestir, encara habitat per una comunitat d'uns 80 monjos, segueix les normes de St. Benet des de fa deu segles. Els monjos de Montserrat, a més de dedicar-se a la pregària, han sigut grans fonts de cultura i saviesa al llarg dels segles. La Biblioteca de Montserrat és una de les més antigues de Catalunya i fins i tot compta amb la seva pròpia editorial. Apart, els monjos treballen al servei de la comunitat encarregant-se de la hostatgeria, dels jardins o de l'escolania. Aquesta brillant acadèmia de música i cant és un dels cors infantils més antics i prestigiosos d'Europa, amb més de 50 nens catalans d'entre 9 i 14 anys que han fet conèixer Montserrat al món. L'Escolania canta cada dia a les 13h entre setmana i a les 12h els dies festius. Un dels moments més emotius de la visita a Montserrat és, sens dubte, sentir-los cantar el Virolai. No hi ha res més màgic que contemplar la Moreneta entronada, patrona de Catalunya, mentre sentim les veus blanques del cor; recordant-nos com n'és d'especial i mil·lenaria, la nostra estimada terra.

Catalunya, un país per tastar-lo

Catalunya és una terra de contrastos que des de fa més de 2.000 anys, s'ha enriquit gràcies al comerç i a l'intercanvi de diverses cultures de tot el món. La seva situació geogràfica l'ha dotat d'un clima mediterrani que ha afavorit els cultius del blat, la vinya i la olivera, elements bàsics de la nostra dieta. Al plat d'un català no hi faltarà mai el pa sucat amb oli acompanyat d'un bon vi. Ja, des de temps romans, que s'exportaven vins catalans per tota la mediterrania a través d'àmfores. Un llegat que ha perdurat fins a dia d'avui en unes terres que no sempre han estat fèrtils però sí amb molt caràcter. La vinya catalana ha sobreviscut a terribles obstacles com guerres civils, crisis agrícoles i plagues com la de la fil·loxera de finals del s. XIX, quan pràcticament va arrassar amb la producció total dels ceps. Malgrat les penúries, Catalunya sempre se'n ha sortit. El nostre petit gran país s'enorgulleix de la seva història i la seva cultura, on hi destaca una gastronomía de primer ordre basada en les costums i tradicions autòctones. Els catalans sabem menjar i ho fem de la millor manera possible, combinant tradició amb novetat, salut amb plaer i sense quedar tips del tot. Cal deixar sempre un bocí d'estomag per a les postres més dolces, on la xocolata i les ametlles hi juguen un paper fonamental. Així doncs, des de que comença l'any, els catalans gaudim de les festes nadalenques amb la famosa escudella, els canalons per Sant Esteve i el tortell per al dia de reis, acompanyant les festes amb un bon cava refrescant. Després de Carnestoltes comença la quaresma però els catalans no fem pas dejuni, sinó que aprofitem l'avinentesa per menjar bunyols desitjant que arribi aviat la pasqua i gaudir de la Mona. Passada la setmana santa, arriba el desitjat estiu i amb ell, la coca de Sant Joan. Quan fa calor, ens apassiona gaudir d'un dia de platja amb una bona amanida de xató i un arrosset amb marisc. Per acompanyar els nostres plats, tant de mar com de muntanya, comptem amb més de 10 marques de vi registrades amb denominació d'orígen. Quan l'estiu s'acomiada i dona pas a la tardor, sortim a buscar bolets que acompanyaran les nostres cassoles d'ànec o pollastre. Quan comença novembre, celebrem Tot Sants amb una bona colla de variats panellets i ja, cap a finals de desembre, torna a arribar nadal. És aleshores quan "llencem la casa per la finestra" amb els excessos de neules i torrons. El nostre calendari festiu, ple d'excuses religioses o paganes, sempre ha anat lligat amb la gastronomía, cada cop més innovadora. El repte actual és l'art de saber casar la cuina més tradicional amb la nova cuina internacional. Catalunya no ha deixat mai de rebre influències forànies d'aquells que l'han visitat i s'hi han instal·lat, aportant tot tipus de productes i nous sabors. A dia d'avui, tant podem gaudir d'un sopar japonès asseguts en un tatami, com d'un aplec del cargol, d'una calçotada o d'una fira medieval plena d'embotits per donar i per vendre. Catalunya és rica i variada tant en productes com en serveis, amb un catàleg d'opcions impossible d'abarcar en un sol any. Catalunya, per a poder-la apreciar, s'ha de tastar cada dia durant molts i molts anys. Per a saber-ne més sobre gastronomía catalana, us convido a visitar Turisme Gastronòmic, la "FICCG" i la Gastroteca de Catalunya.

Ara Lleida!

Claustre de la Seu Vella (Lleida)

Ja tocava! Feia quasi 6 anys que no posava els peus en les boniques Terres de Lleida. La darrera vegada, durant el Fam trip organitzat per l'Agència Catalana de Turisme, només vaig tenir la ocasió de conèixer la capital del Segrià, la Universitat de Cervera i l'Estany d'Ivars. Calia, amb urgència, tornar-hi a refrescar la memòria, empapar-me de les novetats i sobretot, visitar la meva amiga i ex companya de pis i feina a París, a qui dedico aquesta entrada: la Carol Berga. Com que Lleida és la seva terra i a més, treballa a la Oficina de Promoció Turística de la ciutat, qui hauria pogut trobar millor que ella per a descobrir els secrets de la regió? Hem passat uns dies fantàstics malgrat la calor sufocant a quasi 40ºC. M'ha portat al Castell medieval del preciós poble de Montsonís, encara habitat pels seus barons! També hem visitat el museu de joguets i autòmats de Verdú, el Monestir de Vallbona de les Monges que, conjuntament amb Poblet i Santes Creus, forma part de la famosa ruta del Císter. La visita que més em va impresionar fou el Castell de Gardeny, Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple, on per fi em va quedar més clar qui eren els templers i a què es dedicaven al llarg del S. XI. També vaig gaudir força del passeig pel centre històric, on hi trobem un dels boulevard comercials més llargs d'Europa (2 km) esquitxat de cases modernistes, edificis medievals com la Paeria, que vol dir Ajuntament i és d'estil romànic civil o la Seu Nova, que vol dir Nova Catedral. La Catedral Vella, principal atractiu turístic de la ciutat es coneix com la Seu Vella i es troba en un dels 2 turons de Lleida. La Seu i el Castell del rei o la Suda, serviren de caserna militar durant tants anys que ens trobem amb un conjunt arquitectònic pràcticament despullat d'elements decoratius. De tota manera, a la Seu Vella no li calen gaires complements més dels que s'han pogut conservar. La magestuositat del seu claustre únic a Europa, situat als peus de l'església, és una gran mostra de la transició del romànic al gòtic. Només ens quedava acabar de gaudir de la jornada turística amb un bon àpat, lleuger i exòtic, al novedós Gastronomik 2.0. a l'estil tokyota, amb pantalles d'última generació enlloc de cartes, amb preus molt raonables i un servei excel·lent. A què espereu per visitar les Terres de Lleida? Busqueu quin tren AVANT us va millor i a gaudir-ne!     

Cellers, la ruta del Vi i del Cava

Heu visitat mai un celler? Jo tampoc ho havia fet mai fins divendres passat que, em vaig decidir a provar l'experiència de la mà del Catalunya Bús Turístic. Ja quan treballava al Barcelona Bús Turístic (fa 6 anys) recomanava les 3 rutes del programa sense conèixer-ne cap. De les 3 opcions: Vi i Cava, Girona i Dalí o Montserrat i la Colònia Güell; vaig decidir començar per la que em semblava més desconeguda i exòtica. Es a dir, la ruta del Vi i del Cava, dels cellers i de les vinyes. Reservant des de la mateixa web del Catalunya bus turístic o des de Turisme de Barcelona, el descompte és del 10%. La ruta inclou el trasllat, les entrades a 3 cellers diferents amb guia local a cadascún d'aquests i les explicacions adicionals del guia del propi bus. La jornada comença a Plaça Catalunya a les 8h30 per arribar a Jean Leon cap a les 10h. Un preciós celler on hi trobarem un vi d'autor tant original com el seu fundador, Ceferino Carrión. Per al meu gust, a les 10 del matí encara és massa aviat per apreciar diverses textures de vi negre, amarg i dolç, espès i lleuger, per als més experts i per als més novells que tot just s'estrenen en aquest nou món dels sentits. No obstant, amb el bon clima, les magnífiques vistes de la comarca i l'excel·lència d'un bon vi de qualitat amb D.O. Penedès, cal reconèixer que l'esforç val la pena. La següent visita es dedica al Celler Miguel Torres. Només arribar, un trenet ens endinsa cap a les enormes instal·lacions de producció del vi, des de les vinyes fins a la fàbrica, recorrent el celler i els magatzems. Un cop finalitzat el recorregut, es visita el Museu de la família Torres i es gaudeix d'una breu introducció al món del maridatge. Com combinar un vi negre o blanc amb diversos tipus de formatge? Com distingir un vi sec d'un vi dolç? Totes les respostes es resolen durant la visita guiada, on us ho explicaran tot degustant una modesta però intensa varietat de formatges i vins. Ja per acabar, abans de tornar a Barcelona, la sorpresa final: les Caves Freixenet a la capital del cava, Sant Sadurní d'Anoia. La zona de producció del cava la integren 160 municipis del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia ja concentra el 75% del total de la producció. Tant Freixenet com Codorníu, situades en bonics cellers modernistes, són actualment els més dinàmics del sector, amb una producció de quasi 200 milions d'ampolles produïdes anualment. Si encara us falten raons per endinsar-vos al món del vi, el cava i els cellers modernistes, el Caixa Fòrum mostra actualment l'exposició "Cellers: Cooperativisme i Modernisme". Un recorregut per la història del cooperativisme a Catalunya en temps de la Mancomunitat, dinàmica e interactiva. Obert al públic fins les 21h. Voleu més excuses? 

Compartir a Cadaqués (Costa Brava)

L'Anna i l'Isabel, a Figueres (Costa Brava)

La setmana passada vaig anar a visitar la Isabel a Roses. Feia massa temps que no ens veiem amb la calma suficient com per posar-nos al dia i gaudir de l'amistat que ens uneix sense horaris per cumplir. L'estiu, per sort, anima a fer plans malgrat seguim estant força ocupades, sobretot ella, d'ençà que és mare treballadora. No obstant, vam comparar calendaris i vaig decidir enfilar cap a Figueres el passat diumenge dia 8 per passar el dia plegades. Com que feia poc que havia estat el meu aniversari, tant la Isabel com el seu marit, l'Eduard, em van proposar d'anar a sopar al seu preciós restaurant acabat d'estrenar. Sobra dir que la proposta no només em va entusiasmar, sinó que el menú que va escollir la Isabel i que va cuinar l'Eduard em va fascinar! El restaurant Compartir es troba a l'encantador poble coster de Cadaqués, situat en un entorn sofisticat i amb una refinada decoració. Les senzilles taules de la terrassa destaquen per la seva selecta clientela i els llampants plats que s'hi exposen abans de ser degustats pels comensals. Si és que el Compartir ben bé fa honor al seu nom. Es tracta d'un espai per compartir moments i sensacions, un espai per gaudir de la parella, la família o les amistats, acompanyada de la millor cuina del món. Realment és la millor! No ho dic per dir! l'Eduard i els seus socis colaboradors fa no res que treballaven al Bulli, el famós restaurant de Ferran Adrià que va plegar l'any passat. Des d'aleshores no ha estat un any calmat a la vida dels meus amics. Començar un matrimoni, finalitzar una feina de quasi 10 anys, començar a ser pares, iniciar un nou negoci... i el més sorprenent és que funciona d'allò més bé! Com no podia ser d'una altra manera... son uns lluitadors i els sobra empenta de triomfadors! M'ompla d'orgull dedicar-los'hi aquesta entrada i desitjar-los'hi encara molta més sort, tant amb la nova família com amb el nou restaurant que no us podeu perdre experimentar! Us garanteixo que val molt la pena dedicar uns moments a Compartir. Per a saber-ne més, us recomano "El Viajero" (article en espanyol).

Bella Venezia

Acabem d'arribar a Barcelona després d'una breu però intensa escapada a Venecia. El viatge amb Ryanair no ha estat tant terrible com pensavem malgrat el petit retard i el cansament d'haver-nos de llevar a hores intempestives. Hem trobat Itàlia força saturada i Venècia ens ha semblat un parc temàtic, però ens ho hem passat molt bé. Sobretot perque ens hem relaxat, hem desconnectat i hem aprofitat per posar-nos les botes de pasta, pizza, gelats, pastissos i tartes. Uf, fins a reventar! Tot era car i posats a pagar, com a mínim que vagi de gust. Res d'amanides! Vacances calòriques i sedentaries amb l'únic inconvenient de passar-nos el dia esquivant riuades de turistes, apart de pujar i baixar escales dels centenars de ponts que creuen els canals venecians. La ciutat no és gens pràctica per viure-hi, ni adaptada per al turisme accessible. Centenars de canals i zones peatonals eviten que els desplaçaments siguin ràpids i eficients. Els carrers son minúsculs i quasi sempre atapeïts. Venècia és una petita ciutat romàntica i atractiva arquitectònicament però no ofereix gaires opcions d'entreteniment, sobretot a nivell nocturn. Els comerços tanquen molt aviat i un cop es fa fosc, no queden gaires alternatives abans de tornar a l'Hotel. Ni clubs, ni discoteques, ni cinemes, ni centres comercials! La gastronomía és bona però monotemàtica i a preu d'or. Ens ha fet molt bon temps, no ens podem queixar, fins i tot hem trobat encantadora la pluja del darrer dia, que li donava un aire nostàlgic i bucòlic al paissatge urbà. El terratrèmol de la matinada de diumenge tampoc ens va deixar indiferents. El que més m'ha agradat de Venècia, apart del palau on ens hem allotjat al barri de Cannaregio, han estat els Bellini i els Spritz! Sort de la bona companyía per gaudir-los, perque l'escenari és un bonic aparador, malgrat que hi manca autenticitat, varietat i una mica més d'oferta nocturna. Us recomano l'allotjament: Ca' Zanardi Palace. Casualment, ens han assignat la mateixa habitació on es va allotjar el director de la pel·lícula "El turista".    

クリスマス日

クリスマス日になると、家族を集めって一緒に昼ご飯を食べます。クリスマス日の一般的な料理はまず、『Sopa de Galets』 というパスタスープです。次は鶏肉とかマガモ肉です。食べた後、必ずお菓子を食べます。皆さんはテゥロンやネウラスとか食べます。大きな家 族が集まっているので皆さんは喜んでいて、幸せな感じをもっているのであまり考えないでよく食べます。次の日は残った食べ物を食べます。次の日も 残ったお菓子を食べ続けます。一週間後、皆さんは太すぎたので、バルセロナジムのアプリケーションがよく増えてしまう！（笑）ピレネー村では、クリスマス の雰囲気は街より、奇麗です。雪の景色は素晴らしいし、伝統的なクリスマスマーケットは街のマーケットより、可愛い。 それに、ピレネーでは冬のスポッツをすることができるのでとっても面白くて楽しいで。私は子供ごろの思い出が沢山あります。家族と一緒にピレネー に遊びに行って、一週間でスキーをしたり、犬の橇を楽しんだり、あっという間に面白い時間を過ごしました。

Suggerències gastronòmiques amb regust nipó

Fa poc més d'una setmana que la Satoko ha arribat a Barcelona. L'objectiu de la meva nova amiga és aprendre espanyol mentre gaudeix de la capital gaudiniana per excel·lència. Ja ha començat les classes a l'escola d'idiomes Pylmon de l'Eixample on hi va cada matí, de 10h a 12h. Després, dedica la resta de la jornada a fer turisme amb la meva companyía, quan disposo de temps per mostrar-li la ciutat, o amb les meves amistats que poc a poc, ja va fent seves. Aquests dies els hem gaudit d'allò més passejant, aprenent i com no, degustant la gastronomia catalana. Sembla ser que li encanta, sobretot les tapes. No obstant, el paladar japonès de la Satoko reclama sovint, els sabors tan característics de la cuina japonesa i afortunadament, Barcelona està a l'alçada de les seves necessitats. Dissabte passat vam sopar a Tatami Room, la taverna japonesa on treballa la Mika, al Poble Sec. La Haruka també ha vingut amb nosaltres i aquesta setmana està ajudant força a la Satoko a integrar-se a la ciutat. D'altra banda, l'Aya també s'ha afegit a les trobades i ahir vam descobrir Olimar, una nova botiga de productes d'oli d'oliva al barri de Sant Pere. Certament és que tanta energia em costa de seguir, perque no paren ni un moment. Que tremoli Barcelona! Les japoneses ja són aquí!!

Sintra,

Ciudad declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, se encuentra a unos 40 minutos en tren hacia el este de Lisboa y el billete cuesta tan solo 4€ (ida/vuelta). Todos nos recomendaron visitar Sintra, así que dedicamos una jornada completa a pasear entre las mansiones y los palacios señoriales, admirando los jardines camuflados entre el paisaje montañoso. La opción más práctica, sencilla y directa para visitar el famoso Palacio Nacional da Pena (probablemente la obra arquitectónica más destacada del romanticismo portugués) es mediante el bus urbano 434 que une la estación de tren con la entrada al Castillo. No obstante, ignorando que la ruta a pie nos costaria 50 minutos de trekking bajo el justiciero sol de las 12 del mediodía, escalamos los 4 km hasta la cima, donde se encuentra el Palacio da Pena y el Castelo dos Mouros. Nada más llegar y pagar la entrada simple (12€) que incluye la visita al Palacio y a los jardines, fuimos a comer al único restaurante disponible. Buffet libre a elegir entre bacalao o cerdo, macedonia de frutas y/o tarta de chocolate nos salió a 15€ por persona, sin incluir bebidas ni cafés. La visita al Palacio compensó el disgusto del restaurante, aunque tampoco nos entusiasmó demasiado ni el arte ni la arquitectura de aquel palacio, a nuestro parecer, demasiado "Disney". Lo mejor de la excursión fue la deliciosa pausa a pie de calle, cerca de la estación, donde comimos las típicas queijadas de Sintra.

Lisboa,

La capital europea más occidental del viejo continente (sin contar las islas) nos ha acompañado durante los últimos días de verano. Nos ha sorprendido gratamente la intensa amabilidad de sus 600.000 habitantes que, como si de un pueblo se tratara, se toman el debido tiempo para hablarle al visitante, informarle y atenderle con gusto y paciencia. En resumen, una delicia de hospitalidad y simpatía. Nos alojamos 4 noches en un hostal inaugurado recientemente que me gustaria destacar: Go Hostel, situado en pleno centro neurálgico (a 5 minutos a pie de la estación de metro Intendente), totalmente reformado, asequible y lo mejor de todo, su personal. El centro histórico de Lisboa destaca por sus estrechas calles empedradas y sus numerosas cuestas, así como sus varios miradores donde admirar la romántica panorámica de la capital portuguesa. Pasear por ellas, no obstante, no es tan delicioso como dejarse llevar por el tranvía a pesar de estar siempre abarrotado de locales y turistas. Cabe destacar el Barrio Alto y la Alfama como los lugares más singulares de la ciudad, sobretodo por el encanto de sus calles y su valor histórico. Visitamos el famoso Castillo de San Jorge que corona la colina del barrio de la Alfama y degustamos los típicos pasteles llamados Queijadas (el pastel de queso portugués) en una encantadora bodega reconvertida en bar. Sin duda, Lisboa derrocha encanto en cada esquina, en cada cuesta, hasta en los balcones repletos de ropa tendida puede que te encuetres con alguna abuela que te observa curiosa y te sonríe al pasar. Sobra decir que a nivel gastronómico, la ciudad ofrece una exquisita variedad repostera para satisfacer a los más golosos y en cuanto al menú, los platos destacados són el bacalao, los caracoles y las sardinas asadas. Un placer para todos los paladares y encima, muy económico! Ya de noche, no olvides detenerte a escuchar fado. No importa que no sepas portugués. La voz de quienes cantan fado es tan sentida e intensa que a pesar de no entender la letra, comprenderas su pasión. Post dedicado a Ricardo y Sofía, quienes lograron ser, con encanto y dulzura, lo más agradable de nuestro paso por Lisboa.

イスラエル

みんなさん、良いお年を！去年の終わりにイスラエルに旅行をしました。私は久しぶりからそこに行きたかったのでやっとイスラエルに６日間で旅行に行きました。始めの３日間、ジェルサレムに行って、観光をしたり買い物を買ったり典型的な料理を食べ見たり、凄く楽しかった。イスラエルの歴史は世界の中に比べて、とっても古くて面白いです。例えば、私の意見でイスラエルの国は世界の中では一番新しい国なので歴史はあまり古くないと思ったけど、実はそれじゃないんです。イスラエルは昔から長くて複雑な歴史を持っています。イスラエルの人口は（７億）カタルーニャ州に比べて、同じです。イスラエルの宗教はとっても違いでかなりの場合もあります。例えば、イスラエルの一番多数派の宗教はユダヤ教ですがイスラム教も多いんです。また、カトリック教があり、ホントに多様な国です。イスラエルの料理は歴史とか、文化とかに比べてあまり多様じゃないんです。毎日、お肉をたべたり、野菜を食べたりします。イスラエルの一番伝統的な料理はフムスだと思います。だから、いつでもどこでもフムスがあったり、沢山種類を選べたり、みんなはフムスを頼むので一番伝統的な料理のかしら。ちなみに、イスラエルのデサートはとても美味しくて素晴らしいケーキです。バックラバというのケーキは聞いたことありますか？それはホントに美味しいですよ。少しだけ食べたらいいですが沢山で食べたら早く太ります。注意して下さい！（笑）

2 palillos, Barcelona's Finest & Asiatic Restaurant

Per a tots aquells que em pregunteu per un bon restaurant asiàtic al centre de Barcelona, on es mengi bé, els plats siguin originals i et transportin al Japó, la Xina, el Vietnam i el Sud est asiàtic, el Restaurant 2 palillos del Carrer Elisabets 9, us farà plorar de felicitat el paladar. Bé, potser també la butxaca per aquells que s'aventurin a demanar sense preguntar el preu del menú degustació de 25 plats que ahir vaig tenir la oportunitat de degustar. El vi blanc que vam demanar i l'Umeshu que ens van oferir de postre no podia estar millor. Quan tornavem cap a casa ens arrossegàvem pel carrer, contents i amb la panxa plena. Aquest matí, ni una gota de ressaca però això sí... gens de ganes d'esmorzar! Qui podria menja-se unes torrades quan has tastat el gust del paradís? Que aprofiti, comensals!

Recommended Restaurants in Barcelona's City Center

Last days, my guests asked me about nice & charming restaurants in Barcelona where to eat & enjoy a not expensive meal. Actually, it's imposible to choose the best ones between the extended list of gorgeous restaurants of the city, but I would like to suggest you a great chain of restaurants, most of them, located in Barcelona's city center. My favorite one is called Flamant, a catalan word which means Gorgeous. Flamant is located in Enrique Granados Street, on the Eixample's quarter. The atmosphere is awesome, the catalan food tastes so good and the prices are totally afordable. They 're offering a Menu at noon for less than 20€ and the desserts are great! Other options are located close to Catalonia Square (Barcelona's City Center) like La Dolsa Herminia, Centfocs or even Ca la Rita, located next to Gaudi's Batlló House. I totally recommend you to discover at least, one of the restaurants of the list. You're not going to regret the choice!

Cocina japonesa en Casa de aIkO

Si os interesa aprender a cocinar Sushi, Nigiri, Onigiri o Tekkamaki, acompañado de una deliciosa y saludable Sopa de Miso a base de algas wakame y tofu, apúntate al próximo curso de cocina japonesa que Aya y aIkO organizan cada semana a partir de las 19h00. En sólo 2 horas, cocinaremos los Sushis, la Sopa y los mochis como postre. Es muy fácil y divertido! Después de la clase, nos comeremos lo que hemos preparado y os ofreceremos un obsequio. La bebida corre a cargo de la casa (Umeshû y/o té verde)! Los grupos son de 3 - 4 personas para ofreceros una atención más personalizada y hablamos varios idiomas! Para más información sobre los cursos, contacta con nosotras directamente en este blog o pasar-te por nuestro stand el próximo fin de semana en Gràcia. Acudiremos a la Feria Akihabara Deep 2010. Os esperamos!

Cuina Japonesa a Ca l'aIkO

Si us interessa aprendre a cuinar Sushi, Maki, Nigiri, Onigiri, Sashimi... acompanyat de Sopa de Miso amb tofu i algues wakame, apunteu-vos als cursos de cuina casolana de Ca l'aIkO. Aquest serà el proper menú que farem l'Aya i jo per als nostres comensals. Oferirem Umeshû per beure i Mochis de postres! Qui no vulgui alcohol, també tenim tè verd importat del Japó! Oferirem classes de cuina a partir de les 7 de la tarda, duren aproximadament 2 hores i a continuació, ens menjarem el que haguem preparat. Organitzarem grups de 3 - 4 persones, per a gaudir d'una atenció més personalitzada. Les classes les podem fer en varis idiomes, així que no us talleu si us ve de gust convidar amics extranjers! Al final de la classe, us entregarem un petit obsequi. Si esteu interessats, podeu contactar directament amb mi a través d'aquest blog o bé podeu trobar-nos el proper cap de setmana a les Jornades de manga, animació, tecnología i cultura japonesa: Akihabara Deep 2010, que tindrà lloc a Gràcia el 4 i 5 de setembre. Més informació sobre la Fira aquí. Sobre els cursos de cuina, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us donarem més detalls.

カタルーニャ州の料理を作りましょう！

スペイン料理は食べることがありますか？日本でかなりのスペイン料理のレストランがあるので一回しか食べられなかったね？日本でスペイン料理がかなりの興味があり、スペイン料理のレストランがどんどん増えていますね。特に、東京では沢山新しくて美味しいスペイン料理のレストランを食べることが出来ます。日本人はスペイン料理の件でパエリャとかイベリアのハムとかジャガイモ入りオムレツしかしりませんですけどスペイン料理はそれだけでなく、沢山種類がありますよ！例えば、スペインのカタルーニャ州の料理は知っていますか？カタルニャ州ではスペイン料理を食べることが可能性があるんですがカタルーニャ出身は私達の地方の料理を食べます。カタルーニャでの一番有名な食べ物はカタルーニャクリームというなカラメルソースをかけたカスタードクリームです。今週は私の家で色々なカタルーニャ州の料理を作って楽しかった。大阪出身は三日間しかバルセロナに来ないので早く沢山カタルーニャ州の料理を教えてあげました。彼たちは大阪でスペイン料理のレストランがあるので沢山興味がありました。カタルーニャ料理の食べ物はとっても健康な料理ですが時々食べ物は高いし、作り方は難しいし、長い時間がかかります。でも、全部は美味しいですよ！皆さん、バルセロナに行くなら、私の家に来て、私はカタルーニャ料理を教えってあげますよ！この経験は楽しくて面白いですよ！いただきます！

Experiència gastronòmica per a turistes japonesos

Aquesta setmana he començat una nova afició. Gràcies a l'Aya, la meva amiga japonesa, he començat a cuinar per als turistes. L'Aya em va proposar, fa uns dies, acompanyar uns turistes japonesos durant la seva estada a Barcelona i se'ns va ocórrer de mostrar-los-hi també com és la nostra gastronomia, ja que es dediquen al món de la hostel·leria. El Sr. Takiuchi és l'amo d'un restaurant de tapes españoles a Osaka i ha vingut uns dies a Barcelona amb el seu ajudant, el Chef Ryoma Tada, amb la intenció de conèixer els plats típics de la cuina catalana. Nosaltres, els hem acompanyat a visitar el Mercat de la Boqueria, alguns supermercats i finalment, els hi hem fet unes classes de cuina casolana. Al llarg de dos dies, han après a cuinar varies Salses, com l'Allioli, Salsa Brava, Salsa romesco i algunes amanides, com el Xató i l'amanida Escalivada. Ja saben com es fa un bon pa amb tomàquet, la Fideuà de marisc, el rebossat de pollastre i el caldo de peix! Han quedat tant encantats i ens ho hem passat tant bé cuinant i menjant que, quan tornin a Osaka, introduiràn les especialitats catalanes a la Oferta del seu restaurant. A més a més, ens faran bona promoció i podrem seguir ensenyant cuina catalana als japonesos.