Catalunya és una terra de contrastos que des de fa més de 2.000 anys, s'ha enriquit gràcies al comerç i a l'intercanvi de diverses cultures de tot el món. La seva situació geogràfica l'ha dotat d'un clima mediterrani que ha afavorit els cultius del blat, la vinya i la olivera, elements bàsics de la nostra dieta. Al plat d'un català no hi faltarà mai el pa sucat amb oli acompanyat d'un bon vi. Ja, des de temps romans, que s'exportaven vins catalans per tota la mediterrania a través d'àmfores. Un llegat que ha perdurat fins a dia d'avui en unes terres que no sempre han estat fèrtils però sí amb molt caràcter. La vinya catalana ha sobreviscut a terribles obstacles com guerres civils, crisis agrícoles i plagues com la de la fil·loxera de finals del s. XIX, quan pràcticament va arrassar amb la producció total dels ceps. Malgrat les penúries, Catalunya sempre se'n ha sortit. El nostre petit gran país s'enorgulleix de la seva història i la seva cultura, on hi destaca una gastronomía de primer ordre basada en les costums i tradicions autòctones. Els catalans sabem menjar i ho fem de la millor manera possible, combinant tradició amb novetat, salut amb plaer i sense quedar tips del tot. Cal deixar sempre un bocí d'estomag per a les postres més dolces, on la xocolata i les ametlles hi juguen un paper fonamental. Així doncs, des de que comença l'any, els catalans gaudim de les festes nadalenques amb la famosa escudella, els canalons per Sant Esteve i el tortell per al dia de reis, acompanyant les festes amb un bon cava refrescant. Després de Carnestoltes comença la quaresma però els catalans no fem pas dejuni, sinó que aprofitem l'avinentesa per menjar bunyols desitjant que arribi aviat la pasqua i gaudir de la Mona. Passada la setmana santa, arriba el desitjat estiu i amb ell, la coca de Sant Joan. Quan fa calor, ens apassiona gaudir d'un dia de platja amb una bona amanida de xató i un arrosset amb marisc. Per acompanyar els nostres plats, tant de mar com de muntanya, comptem amb més de 10 marques de vi registrades amb denominació d'orígen. Quan l'estiu s'acomiada i dona pas a la tardor, sortim a buscar bolets que acompanyaran les nostres cassoles d'ànec o pollastre. Quan comença novembre, celebrem Tot Sants amb una bona colla de variats panellets i ja, cap a finals de desembre, torna a arribar nadal. És aleshores quan "llencem la casa per la finestra" amb els excessos de neules i torrons. El nostre calendari festiu, ple d'excuses religioses o paganes, sempre ha anat lligat amb la gastronomía, cada cop més innovadora. El repte actual és l'art de saber casar la cuina més tradicional amb la nova cuina internacional. Catalunya no ha deixat mai de rebre influències forànies d'aquells que l'han visitat i s'hi han instal·lat, aportant tot tipus de productes i nous sabors. A dia d'avui, tant podem gaudir d'un sopar japonès asseguts en un tatami, com d'un aplec del cargol, d'una calçotada o d'una fira medieval plena d'embotits per donar i per vendre. Catalunya és rica i variada tant en productes com en serveis, amb un catàleg d'opcions impossible d'abarcar en un sol any. Catalunya, per a poder-la apreciar, s'ha de tastar cada dia durant molts i molts anys. Per a saber-ne més sobre gastronomía catalana, us convido a visitar Turisme Gastronòmic, la "FICCG" i la Gastroteca de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada