Fires, Mercats, Festes i Tradicions a Catalunya

Els Saballuts (castellers de Sabadell)

Catalunya és terra de celebracions constants per a tots els gustos i edats. Les fires són reunions anuals i els mercats s'acostumen a celebrar setmanalment. Originàriament les fires tenien un caràcter religiós i van començar a guanyar importància a l'època medieval, on destacaven les fires agrícoles i ramaderes. Des del s. XII, ja tenim constància de les primeres fires a Catalunya que, mica en mica, van començar a entrar en decadència amb l'arribada de la industrialització, les exposicions internacionals i les fires de mostres dels segles XIX i XX. Actualment, han decaigut molt però es procura mantenir viva la tradició celebrant fires i mercats associats amb grans festes on la música, la dansa i la gastronomia hi juguen un paper fonamental. Seguint el calendari, trobem que a la tardor és temps de Fires Agrícoles i Ramaderes. Els cavalls, el bestiar boví i oví comencen a baixar de les muntanyes pirenaiques on hi han estat pastant tot l'estiu. La Fira de Bestiar de Peu Rodó a Salàs de Pallars és força popular, d'orígen medieval animada amb activitats relacionades amb els cavalls o la Fira de Bestiar de Bòssost on s'exhibeixen els millors exemplars de la contrada per subastar. La tardor i l'hivern és moment de Fires Medievals com la de Peratallada o la de Vic i multisectorials com la Fira de Sant Lluc a Olot i Ulldecona, on n'és patró. A la tardor, el Penedès celebra la Gran Fira agrícola i ramadera de Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb el Cavatast. Al llarg de tot l'any trobem fires dedicades als productes del camp i com que ara és temps de verema, a Vilafranca celebren la Fira de la vinya i el vi. També tenim tota una colla de Fires d'artesania i d'antics oficis, com La Fira del Sabó de Montgai (Noguera), la Fira d'en Rocaguinarda a Olost, que commemora l'activitat del famós bandoler del s. XVII amb mostra d'antics oficis artesanals, ramaderia i cercaviles (*veure vídeo). Fires Gastronòmiques dedicades als productes naturals i artesanals com la Fira de la Coca i el Mató de Montserrat, la Fira de la Ratafia de Besalú, la Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol i la cèlebre fira del torró i la xocolata a la pedra d'Agramunt, amb degustacions, elaboració en directe del torró, mostra d'oficis antics, etc. A més, hi ha tot un seguit de fires marcades pel calendari litúrgic com el Mercat del Ram a Vic, la Fira de Santa Llúcia a la Plaça de la Catedral de Barcelona, la Fira dels Reis a Igualada, la Fira dels avets d'Espinelves o la Fira del Gall a Vilafranca, abans de Nadal. Apart, no hem d'oblidar les fires de temàtica diversa com la Diada de Sant Jordi amb la Fira del llibre i la rosa arreu de Catalunya el 23 d'abril o la de Sant Narcís a Girona. Pel que fa a les festes i tradicions, cal tenir present que el llegat cultural català abarca molts segles de pràctiques i costums molt diverses. La raó de ser d'aquestes festes provenen sovint de tradicions paganes o religioses, dictades pel calendari litúrgic. N'hi ha que commemoren miracles com la Festa de la Misteriosa llum a Manresa o la Festa de Sant Medir a Gràcia, festes que ens recorden antics oficis com la diada dels raiers al Pallars Sobirà o la Festa dels Traginers de Balsareny el dia de Sant Antoni Abat o dels 3 tombs (17/1) que també és en diverses localitats catalanes on es beneeixen els animals. Altres festiviats ens recorden llegendes com la de Sant Jordi, amb la Setmana Medieval a Montblanc o la Festa dels Moros i Cristians a Lleida. Relacionades amb el cicle litúrgic, en tenim una bona colla. Començant per Nadal, destaquen les representacions d'Els Pastorets a diverses localitats catalanes. Les festes de Carnaval són populars a Torelló, Solsona, Vilanova i Sitges; la Quaresma es llueix amb La Passió d'Olesa i Esparreguera i quan arriba Setmana Santa, hi ha nombroses activitats. Dijous i divendres Sant, processons del Via Crucis, les més famoses són les de Tarragona i dels manaies de Girona, sense oblidar la famosa Dansa de la Mort de Verges, originada durant l'epidèmia de pesta del s. XIV. Diumenge de Pasqua se celebren les cantades de caramelles i tot seguit arriben les festes de Corpus, on destaquen les alfombres de flors i danses de gegants i capgrossos. Un dels espectacles folklòrics més impressionants de Catalunya és la Patum de Berga. Un cop arriba l'estiu, celebrem la revetlla de Sant Joan amb coca, cava, petards i fogueres, així com un seguit de festes que ens recorden els temps de Segar i Batre el Blat, o plantar l'arròs al Delta. L'estiu és temps d'enviar els ramats a la muntanya on s'hi quedaran fins setembre i gaudim dels mesos de Festa Major a la majoria dels pobles de Catalunya. Manifestacions de música i dansa n'hi ha hagut sempre a tots els pobles de Catalunya on no hi falten les sardanes, les havaneres acompanyades d'un bon cremat, o els castellers acompanyats d'una gralla, tradició única al món, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com la Patum.